{"id":272,"date":"2007-12-31T00:01:48","date_gmt":"2007-12-30T23:01:48","guid":{"rendered":"http:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/?p=272"},"modified":"2007-12-31T00:01:48","modified_gmt":"2007-12-30T23:01:48","slug":"els-valencians-accidentals","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/2007\/12\/31\/els-valencians-accidentals\/","title":{"rendered":"Els valencians accidentals"},"content":{"rendered":"<p>Com a possible complement a la q\u00fcesti\u00f3 amplament debatuda fa poc &mdash;quan all\u00f2 de Frankfurt&mdash; sobre la relaci\u00f3 entre les cultures, les lleng\u00fces, les nacionalitats i els escriptors i artistes, Jos\u00e9 Mar\u00eda Ridao (<em>El Pa\u00eds<\/em>, <a href=\"http:\/\/www.elpais.com\/articulo\/narrativa\/escritores\/africanos\/lengua\/elpepuculbab\/20071229elpbabnar_9\/Tes\" target=\"_blank\">29.12.2007<\/a>; tradu\u00eft amb l&#8217;ajuda de l&#8217;Internostrum) enfoca d&#8217;alguna manera l&#8217;assumpte en tractar la contribuci\u00f3 del continent afric\u00e0 a les lleng\u00fces i cultures diverses d&#8217;arreu del m\u00f3n &mdash;amb un empobriment permanent per als mateixos africans.<\/p>\n<p>Trobe que el panorama valenci\u00e0 t\u00e9 uns inquietants reflexos pel que fa a les p\u00e8rdues culturals i ling\u00fc\u00edstiques, si atenem les constriccions del mercat per als productes audiovisuals i literaris en catal\u00e0 produ\u00efts ac\u00ed mateix. En eixe sentit, les dades generals sobre la producci\u00f3 i el consum, i la dada premonit\u00f2ria i simptom\u00e0tica del tancament del repetidor de la Carrasqueta &mdash;que fea accessible la <span class=\"versaleta\">tv3<\/span> a molts habitants del sud valenci\u00e0<\/a>, convoquen Francisco Camps a apar\u00e9ixer en un museu gens fara\u00f2nic en este cas i bastant t\u00e8rbol quant al que s&#8217;hi puga exposar de la seua gesti\u00f3.<\/p>\n<p>Certament, els catalanoparlants del Pa\u00eds Valenci\u00e0 haur\u00edem de ser tan accidentals com els castellanoparlants, per\u00f2 sembla que el molt honorable ens considera puga ser que massa essencials i ens aplica un <em>proteccionisme<\/em> a\u00efllacionista i lesiu.<\/p>\n<blockquote>\n<h2>Els escriptors africans i la llengua<\/h2>\n<h5>Jos\u00e9 Mar\u00eda Ridao 29.12.2007<\/p>\n<p>Si la llengua pot constituir un dels pocs criteris m\u00e9s o menys solvents per a caracteritzar una literatura, el fet que els autors procedixquen d&#8217;un o altre pa\u00eds o pertanyen a un o altre continent no passa de ser un detall accidental, que afecta sobretot la difusi\u00f3 i la recepci\u00f3 de les obres. Igual que en altres regions del m\u00f3n amb caracter\u00edstiques socials i econ\u00f2miques semblants, els escriptors africans saben per endavant que la difusi\u00f3 de les seues obres ser\u00e0 dif\u00edcil donada l&#8217;escassesa i la debilitat de les editorials del continent. A m\u00e9s, les taxes d&#8217;analfabetisme que patix l&#8217;\u00c0frica, per no parlar directament de les greus situacions de mis\u00e8ria, redu\u00efxen de manera inapel\u00b7lable l&#8217;\u00e0mbit possible de coneixement per a qualsevol literatura, no nom\u00e9s l&#8217;escrita per autors africans. Sense mitjans per a editar obres liter\u00e0ries de manera solvent i sense un cercle suficient de lectors potencials, \u00e9s admirable que a l&#8217;\u00c0frica haja sobrevixcut la vocaci\u00f3 dels autors i, en definitiva, que sempre hagen existit i continuen existint autors africans.<\/p>\n<p>Prenent en consideraci\u00f3 el passat colonial del continent, l&#8217;opci\u00f3 de la llengua ha estat des del primer moment carregada de conseq\u00fc\u00e8ncies. Durant els anys decisius del moviment anticolonial, al voltant dels seixanta del passat segle, la major part de les an\u00e0lisis coincidien a destacar la torbadora contradicci\u00f3 en la qual estaven for\u00e7ats a inc\u00f3rrer els autors que acceptaven expressar-se en la llengua de la metr\u00f2poli, sent molts d&#8217;ells militants de la independ\u00e8ncia dels seus pa\u00efsos. En eixa \u00e8poca es prestava menys atenci\u00f3 al fet que els diversos g\u00e8neres en els quals un escriptor afric\u00e0 podia expressar-se, a m\u00e9s de la noci\u00f3 mateixa d&#8217;escriptor, havien arribat a trav\u00e9s de la llengua colonial. Durant les dues \u00faltimes d\u00e8cades, no obstant aix\u00f2, l&#8217;opci\u00f3 de la llengua s&#8217;ha interpretat en altres termes. Els autors africans han actuat, en general, des d&#8217;un pragmatisme que obvia alguns dilemes ideol\u00f2gics del passat recent, i han acceptat escriure en les lleng\u00fces que m\u00e9s possibilitats de difusi\u00f3 oferixen al seu treball. Al mateix temps, s&#8217;han multiplicat les obres que asseguren traduir a les lleng\u00fces del colonitzador l&#8217;univers que expressen les lleng\u00fces del colonitzat, en concret la tradici\u00f3 oral. \u00c9s com si els escriptors africans s&#8217;hagueren inclinat per exportar els seus coneixements al territori de les lleng\u00fces europees en lloc d&#8217;importar els coneixements que els oferixen les lleng\u00fces europees cap a l&#8217;\u00c0frica.<\/p>\n<p>Les conseq\u00fc\u00e8ncies d&#8217;aquesta opci\u00f3, tan leg\u00edtima com qualsevol altra, sobre la realitat del continent \u00e9s la que han descrit alguns organismes internacionals com la UNESCO: mancant suport escrit en una \u00e8poca que l&#8217;escriptura i la difusi\u00f3 de l&#8217;escriptura \u00e9s el substrat sobre el qual es desenvolupa qualsevol projecte, ja siga pol\u00edtic o cultural, cada any es redu\u00efx el nombre de lleng\u00fces en el m\u00f3n, moltes d&#8217;elles a l&#8217;\u00c0frica. Per\u00f2 tamb\u00e9 es produ\u00efxen conseq\u00fc\u00e8ncies en l&#8217;altra direcci\u00f3, ja que les literatures en la llengua de les quals han decidit expressar-se els autors africans han d&#8217;optar per considerar-los com part d&#8217;elles o per caracteritzar-los en un cap\u00edtol especial, recorrent a criteris que moltes vegades no s\u00f3n acceptables, no ja per simples raons cr\u00edtiques, sin\u00f3 tamb\u00e9 morals. Mentrestant, i mentres esta decisi\u00f3 no acaba de materialitzar-se, l&#8217;acc\u00e9s dels escriptors africans a l&#8217;\u00e0mbit europeu i, per extensi\u00f3, a l&#8217;americ\u00e0, est\u00e0 determinat per una realitat pol\u00edtica: dep\u00e9n del pes actual de les antigues metr\u00f2polis en el concert europeu. Mentres que Fran\u00e7a i el Regne Unit van aconseguir obrir molt prompte les portes d&#8217;Europa als escriptors originaris de les seues antigues col\u00f2nies, pa\u00efsos com Portugal o Espanya es van retardar una mica m\u00e9s, fins al punt que alguns autors d&#8217;Angola, Mo\u00e7ambic, Cap Verd o Guinea Equatorial continuen hui sense trobar el lloc que sens dubte mereixen.\n<\/p><\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Com a possible complement a la q\u00fcesti\u00f3 amplament debatuda fa poc &mdash;quan all\u00f2 de Frankfurt&mdash; sobre la relaci\u00f3 entre les cultures, les lleng\u00fces, les nacionalitats i els escriptors i artistes, Jos\u00e9 Mar\u00eda Ridao (El Pa\u00eds, 29.12.2007; tradu\u00eft amb l&#8217;ajuda de l&#8217;Internostrum) enfoca d&#8217;alguna manera l&#8217;assumpte en tractar la contribuci\u00f3 del continent afric\u00e0 a les lleng\u00fces [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2,5,7,1,47,19,27,34],"tags":[184,287],"class_list":["post-272","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-comunicacio","category-edicio","category-empreses","category-general","category-planificacio","category-politica","category-sociolinguistica","category-tv3","tag-escriptors","tag-llengues"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/272","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=272"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/272\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=272"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=272"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=272"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}