{"id":271,"date":"2007-12-28T20:56:18","date_gmt":"2007-12-28T19:56:18","guid":{"rendered":"http:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/?p=271"},"modified":"2007-12-28T20:56:18","modified_gmt":"2007-12-28T19:56:18","slug":"mes-planificacio-i-mes-democracia-linguistica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/2007\/12\/28\/mes-planificacio-i-mes-democracia-linguistica\/","title":{"rendered":"M\u00e9s planificaci\u00f3 i m\u00e9s democr\u00e0cia ling\u00fc\u00edstica"},"content":{"rendered":"<p>A voltes sembla que hi ha estats que han arribat a constituir-se a causa de la vergonya col\u00b7lectiva que va arribar despr\u00e9s d&#8217;una o diverses massacres contra les poblacions que volien ser entitats independents. Entre altres, eixe seria el cas actual de Kosovo &mdash;que potser acabar\u00e0 diguent-se Kossova, com en diuen els habitants de llengua albanesa&mdash; i altres pa\u00efsos del que era Iugosl\u00e0via.<\/p>\n<p>Altres, en canvi, pretenen aconseguir el mateix estalviant-se m\u00e9s massacres, i aconseguir aix\u00f2 per mitjans democr\u00e0tics \u00e9s ben possible, tal com assenyala el cas possible del Quebec o el cas aconseguit de&#8230; Vaja, espere que n&#8217;hi haja alguns m\u00e9s, posem, pareguts a Tx\u00e8quia i Eslov\u00e0quia, per\u00f2 ara no en recorde cap.<\/p>\n<p>En tot cas, es tracta de conv\u00e9ncer en les idees i de guanyar en les urnes. La bona del cas \u00e9s que per tal de no provocar \u00abdesafeccions\u00bb, els \u00abdesafectadors\u00bb que no ens deixen comunicar-mos en catal\u00e0 als jutjats, amb les forces p\u00fabliques de seguretat o simplement per tel\u00e8fon a l&#8217;hora de contractar un servei, farien b\u00e9 de plantejar-se una altra pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica m\u00e9s democr\u00e0tica. De fet, \u00e9s ben senzill, hi ha molts parlaments (espanyols) i ajuntaments que ja ho fan una miqueta, aix\u00f2 de treballar en diverses lleng\u00fces.<\/p>\n<p>En parlen Albert Branchadell i Ferran Requejo en el diari <em>La Vanguardia<\/em> (<a href=\"http:\/\/buscador.lavanguardia.es\/buscador\/resultados\/opinion\/lengua\/unica\/democracia\/pobre\/53421279298.xhtml?q=Planeta\" target=\"_blank\">27.12.2007<\/a>; tradu\u00eft amb l&#8217;ajuda de l&#8217;Internostrum):<\/p>\n<blockquote>\n<h2>Llengua \u00fanica, democr\u00e0cia pobra<\/h2>\n<h5>Albert Branchadell i Ferran Requejo<\/h5>\n<p>\u00c9s una q\u00fcesti\u00f3 \u00e0mpliament compartida en la teoria de la democr\u00e0cia actual que un dels \u00edndexs m\u00e9s rellevants de la qualitat dels sistemes democr\u00e0tics \u00e9s el grau de reconeixement i d&#8217;acomodaci\u00f3 pol\u00edtica i institucional de les seues minories internes. A quasi trenta anys vista de l&#8217;aprovaci\u00f3 de la Constituci\u00f3 espanyola, sorgida de tots els condicionaments de la transici\u00f3 de finals dels anys setanta del segle passat, el tractament de les minories nacionals en la nostra democr\u00e0cia deixa molt a desitjar. La divisa d&#8217;una \u00abEspanya plural\u00bb amb la qual Jos\u00e9 Luis Rodr\u00edguez Zapatero va arribar a la Moncloa va fer concebre a alguns l&#8217;esperan\u00e7a que una de les manifestacions m\u00e9s visibles de la pluralitat d&#8217;Espanya, la diversitat ling\u00fc\u00edstica que aporten les seues minories, obtinguera una regulaci\u00f3 satisfact\u00f2ria en les institucions centrals de l&#8217;estat. No ha estat aix\u00ed. Des d&#8217;este punt de vista, Espanya continua sent una de les democr\u00e0cies de menor qualitat de la pol\u00edtica comparada entre els pa\u00efsos desenvolupats.<\/p>\n<p>Al terme de la VIII legislatura de les Corts Generals, el reconeixement del catal\u00e0\/ valenci\u00e0, del gallec i de l&#8217;\u00e8uscar en les institucions centrals de l&#8217;estat \u00e9s el mateix que a l&#8217;inici: els representants (diputats i senadors) que s&#8217;expressen habitualment en una llengua espanyola distinta del castell\u00e0 continuen privats de la possibilitat d&#8217;utilitzar-la en les Corts. L&#8217;\u00fanica excepci\u00f3 a esta regla continua sent la comissi\u00f3 general de les comunitats aut\u00f2nomes, que nom\u00e9s \u00e9s una de les 18 comissions del Senat, on la reforma del reglament aprovada en el 2005 permet expressar-se \u00aben qualsevol de les lleng\u00fces que, amb el castell\u00e0, tinguen el car\u00e0cter d&#8217;oficials en alguna comunitat aut\u00f2noma\u00bb.<\/p>\n<p>Esta situaci\u00f3, sens dubte causa concomitant de moltes desafeccions, contrasta amb la dels parlaments d&#8217;altres democr\u00e0cies plurinacionals o pluriling\u00fces, aix\u00ed com amb la del Parlament Europeu. El r\u00e8gim ling\u00fc\u00edstic de les Corts espanyoles exhibix el car\u00e0cter coactiu, homogene\u00eftzador i gens pluralista del poder central respecte a les minories ling\u00fc\u00edstiques d&#8217;Espanya, de la mateixa manera que ho exhibix el r\u00e8gim ling\u00fc\u00edstic d&#8217;altres institucions com la Corona, els tribunals o el Defensor del Poble. Per\u00f2 tal vegada les Corts constitu\u00efxen la instituci\u00f3 que com a representaci\u00f3 del \u00abpoble espanyol\u00bb hauria d&#8217;adaptar-se a les diferents lleng\u00fces en qu\u00e8 s&#8217;expressa el poble espanyol. I aix\u00f2 val per al Senat i per al Congr\u00e9s.<\/p>\n<p>En l&#8217;actualitat, ni la teoria democr\u00e0tica ni la pol\u00edtica comparada justifiquen continuar en esta situaci\u00f3 d&#8217;endarreriment de la democr\u00e0cia espanyola. D&#8217;una banda, la teoria democr\u00e0tica no \u00e9s hui gens amiga d&#8217;imposar lleng\u00fces en contextos de pluralisme ling\u00fc\u00edstic. Fins i tot els autors m\u00e9s esc\u00e8ptics sobre la presumpta deriva \u00abmulticulturalista\u00bb del liberalisme democr\u00e0tic entenen que en eixos contextos el monoling\u00fcisme oficial no \u00e9s la millor recepta per a assegurar la realitzaci\u00f3 dels valors liberals i democr\u00e0tics. D&#8217;altra banda, la pol\u00edtica comparada testimonia nombroses democr\u00e0cies del planeta que disposen de m\u00e9s d&#8217;una llengua parlament\u00e0ria. No ens limitem a les democr\u00e0cies pluriling\u00fces del m\u00f3n occidental desenvolupat, des de Canad\u00e0 fins a Finl\u00e0ndia. Tamb\u00e9 la m\u00e9s gran democr\u00e0cia del planeta, l&#8217;\u00cdndia, no t\u00e9 una sola llengua parlament\u00e0ria, sin\u00f3 dues (hindi i angl\u00e9s), i els parlamentaris que no poden expressar-se adequadament en cap les dues poden fer-ho en altres 21 que tenen reconeixement constitucional, des de l&#8217;assam\u00e9s fins a l&#8217;urd\u00fa. En l&#8217;extrem contrari, una de les democr\u00e0cies m\u00e9s menudes del m\u00f3n, Singapur, tampoc t\u00e9 una sola llengua parlament\u00e0ria, sin\u00f3 quatre (angl\u00e9s, mandar\u00ed, malai i t\u00e0mil). Fins i tot Bol\u00edvia, en el parlament del qual s&#8217;utilitzen el qu\u00edtxua i l&#8217;aimara, mostra un r\u00e8gim m\u00e9s pluralista i avan\u00e7at que la democr\u00e0cia espanyola. S&#8217;hi poden afegir exemples que encara no existixen: una democr\u00e0cia de qualitat a Kosovo comportar\u00e0 sens dubte el reconeixement de la llengua s\u00e8rbia en el nou estat kosovar. Als nostres col\u00b7legues de democr\u00e0cies pluriling\u00fces desenvolupades els costa creure que el parlament espanyol continue sent monoling\u00fce tres d\u00e8cades despr\u00e9s de la dictadura; en els seus pa\u00efsos eixe monoling\u00fcisme es viuria com una imposici\u00f3 en termes liberals democr\u00e0tics. En este sentit, \u00e9s oport\u00fa assenyalar el vincle que s&#8217;establix entre els valors liberals (protecci\u00f3 de les minories de les decisions de les majories), els valors democr\u00e0tics (participaci\u00f3 dels individus i grups des de les seues caracter\u00edstiques diferencials) i el pluriling\u00fcisme dels estats. L&#8217;endarreriment espanyol respon sens dubte a la in\u00e8rcia d&#8217;un model d&#8217;organitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica que enfonsa les seues arrels en l&#8217;absolutisme, quan el castell\u00e0 va esdevenir la llengua de la monarquia hisp\u00e0nica, i continua ancorat en \u00abla cultura pol\u00edtica\u00bb, gens pluralista, de bona part dels pol\u00edtics espanyols. Els partits pol\u00edtics que concorreran a les pr\u00f2ximes eleccions tenen ara l&#8217;oportunitat d&#8217;explicar als ciutadans quin ser\u00e0 la seua aposta per a la IX legislatura de les Corts: o mantenir el deficient <em>statu quo<\/em> o millorar la qualitat de la democr\u00e0cia espanyola duent el pluriling\u00fcisme a les institucions de l&#8217;estat des de premisses igualit\u00e0ries.<\/p>\n<hr \/>\n<h5>Albert Branchadell \u00e9s professor de socioling\u00fc\u00edstica en la <span class=\"versaleta\">uab<\/span> i Ferran Requejo \u00e9s professor de ci\u00e8ncia pol\u00edtica en la <span class=\"versaleta\">upf<\/span><\/h5>\n<\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>A voltes sembla que hi ha estats que han arribat a constituir-se a causa de la vergonya col\u00b7lectiva que va arribar despr\u00e9s d&#8217;una o diverses massacres contra les poblacions que volien ser entitats independents. Entre altres, eixe seria el cas actual de Kosovo &mdash;que potser acabar\u00e0 diguent-se Kossova, com en diuen els habitants de llengua [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4,1,47,19,24,27],"tags":[60,66,232,297,319,322,355,397,455,504],"class_list":["post-271","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-dret","category-general","category-planificacio","category-politica","category-requisit-linguistic","category-sociolinguistica","tag-angles","tag-assames","tag-hindi","tag-malai","tag-monolinguisme","tag-multilinguisme","tag-parlaments","tag-quitxua","tag-tamil","tag-urdu"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/271","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=271"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/271\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=271"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=271"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=271"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}