{"id":248,"date":"2007-12-04T18:33:50","date_gmt":"2007-12-04T17:33:50","guid":{"rendered":"http:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/?p=248"},"modified":"2007-12-04T18:33:50","modified_gmt":"2007-12-04T17:33:50","slug":"leuscar-a-burgos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/2007\/12\/04\/leuscar-a-burgos\/","title":{"rendered":"L’\u00e8uscar a Burgos"},"content":{"rendered":"

Les circumst\u00e0ncies pol\u00edtiques i administratives tenen molta incid\u00e8ncia en la conformaci\u00f3 de la visi\u00f3 del m\u00f3n que tenim. Som una cosa o altra tant per la llengua que parlem, per posar una element que ens conforma, com per les perspectives de progr\u00e9s que tenim —i per molts altres motius&mdsah;. Per exemple, l’exist\u00e8ncia de Trevi\u00f1o ens hauria de fer a alguns repensar el fet que hi haja llocs monoling\u00fces, com \u00e9s t\u00f2pic pensar de Burgos. \u00c9s clar, potser Trevi\u00f1o no vol ser Burgos molt de temps m\u00e9s —tal com Requena deix\u00e0 de ser Castella i pass\u00e0 a formar part del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (de la prov\u00edncia de Val\u00e8ncia del 1851).<\/p>\n

La not\u00edcia del diari El Pa\u00eds<\/em> (28.11.2007<\/a>; tradu\u00efda amb l’ajuda de l’Internostrum) \u00e9s la seg\u00fcent:<\/p>\n

\n

Trevi\u00f1o acosta els seus interessos a Euskadi<\/h2>\n

El creixement de poblaci\u00f3 de l’enclavament per la carestia de l’habitatge a Vit\u00f2ria reobri el secular debat sobre la seua incorporaci\u00f3 al territori alab\u00e9s<\/h3>\n

Txema G. Crespo – Vit\u00f2ria – 28\/11\/2007<\/h5>\n

L’enclavament de Trevi\u00f1o, situat en el cor d’\u00c0laba, encara que pertanyent a Burgos, viu en els \u00faltims 15 anys una recuperaci\u00f3 demogr\u00e0fica inaudita: els seus dos municipis recuperen part de la poblaci\u00f3 que van perdre amb l’\u00e8xode rural dels anys seixanta i setanta. Els qui ara s’instal\u00b7len all\u00ed s\u00f3n, la majoria, ciutadans naixcuts a Vit\u00f2ria que fugen de la carestia de l’habitatge. El rejoveniment dels habitants i la demanda de serveis socials, sanitaris i educatius, ha tornat a posar sobre el tapet un debat secular: la incorporaci\u00f3 de l’enclavament al territori alab\u00e9s. Els ve\u00efns desitgen una gesti\u00f3 millor de les seues necessitats abans que entrar en el debat pol\u00edtic entre les dos comunitats, necessitats que ara, la majoria pensa que estan millor cobertes per les administracions basques.<\/p>\n

Els 221,6 quil\u00f2metres quadrats de l’enclavament es distribu\u00efxen en dos municipis: La Puebla de Arganz\u00f3n (18,7) i Trevi\u00f1o, el m\u00e9s extens i que es repartix en 48 pobles dispersos entre camps de cereal o girasol. En total, una mica m\u00e9s de 1.700 habitants, poblaci\u00f3 que ha augmentat en 600 persones en els \u00faltims 15 anys. L’any passat, 512 d’ells tenien entre 30 i 40 anys, amb 143 xiquets menors de 10. \u00c9s una poblaci\u00f3 jove que viu en cases rehabilitades i noves urbanitzacions, com reflecteix el salt de 309 llars censats en 1991 a 538 en 2001.<\/p>\n

Trevi\u00f1o \u00e9s legalment part de Castella-Lle\u00f3 (el seu renovat estatut ho confirma), per\u00f2 els m\u00e9s menuts estudien en \u00e8uscar. \u00abEn el municipi de Trevi\u00f1o, els pares van aconseguir que l’ajuntament obrira una escola infantil que educa en \u00e8uscar, mentre que en La Puebla l’escola p\u00fablica s’ha reconvertit en una aula de suport d’una ikastola de Vit\u00f2ria\u00bb, precisa Javier Ruiz, membre de la iniciativa Trebi\u00f1u Batu, que reivindica la seua incorporaci\u00f3 administrativa a \u00c0laba.<\/p>\n

La vida quotidiana dels habitants de Trevi\u00f1o \u00e9s 100 % alabesa i aix\u00ed ho senten: en la consulta popular que es va realitzar en 1998, en la qual va participar el 76 % del cens, un 68 % dels votants va protegir la incorporaci\u00f3 a \u00c0laba. Immaculada Ranedo, alcaldessa de Trevi\u00f1o, del pp<\/span>, reconeix esta realitat, per\u00f2 tamb\u00e9 creu que la corporaci\u00f3 anterior \u00abs’ha desgastat en controv\u00e8rsies, i ha desat\u00e9s la vida di\u00e0ria del municipi. La gent vol que l’ajuntament s’ocupe de gestionar\u00bb. Ranedo s’ha mostrat favorable a mantenir l’escola municipal, \u00abencara que ser\u00e0 biling\u00fce\u00bb, aclarix.<\/p>\n

La gesti\u00f3 resulta clau, efectivament, en la reclamaci\u00f3 que s’integre Trevi\u00f1o a \u00c0laba. Els ve\u00efns aix\u00ed ho han considerat en totes les seues peticions a les autoritats, des de la primera, en 1646, fins a la consulta popular de 1998, els habitants de Trevi\u00f1o han demanat que se supere una anomalia que es remunta a les guerres castellanonavarreses dels segles XIII i XIV.<\/p>\n

\u00abEls ve\u00efns sabem que hi ha molts que no estan empadronats en Trevi\u00f1o, sin\u00f3 a Vit\u00f2ria per a dur als seus fills a l’ikastola o beneficiar-se de la sanitat basca\u00bb, comenta Agust\u00edn, un ve\u00ed del poble que ent\u00e9n que la integraci\u00f3 a \u00c0laba \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de sentit com\u00fa. \u00abTrevi\u00f1o \u00e9s un municipi dispers, amb m\u00e9s de 50 quil\u00f2metres de carretera que millor atendr\u00e0 la Diputaci\u00f3 d’\u00c0laba que la de Burgos\u00bb, afig.<\/p>\n

Quant a l’assist\u00e8ncia m\u00e8dica i l’atenci\u00f3 a la tercera edat, el govern basc i la Diputaci\u00f3 d’\u00c0laba l’exercixen en una sort de llimbs administratius, perqu\u00e8 la Junta de Castella-Lle\u00f3, del pp<\/span>, es nega a arribar a cap acord amb les institucions basques.A canvi, la Junta acarona la principal dedicaci\u00f3 de l’enclavament, l’agricultura, com reconeixen tots els sondejats amb la deriva de nombrosos fons europeus. \u00abA pesar que no \u00e9s imprescindible, pel clima, tenim m\u00e9s regadius que la resta de Burgos\u00bb, conclou Javier Ruiz.<\/p><\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les circumst\u00e0ncies pol\u00edtiques i administratives tenen molta incid\u00e8ncia en la conformaci\u00f3 de la visi\u00f3 del m\u00f3n que tenim. Som una cosa o altra tant per la llengua que parlem, per posar una element que ens conforma, com per les perspectives de progr\u00e9s que tenim —i per molts altres motius&mdsah;. Per exemple, l’exist\u00e8ncia de Trevi\u00f1o ens […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4,45,47,19,24,27],"tags":[81,92,196,482],"class_list":["post-248","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-dret","category-ensenyament","category-planificacio","category-politica","category-requisit-linguistic","category-sociolinguistica","tag-burgos","tag-castella-lleo","tag-euscar","tag-trevino"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/248","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=248"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/248\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=248"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=248"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=248"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}