Els territoris de parla catalana som un mercat potencial de 13 milions de consumidors, i quasi 10 —exagerant un poquet— declaren que entenen el catal\u00e0, i m\u00e9s que no ho declaren podem estar segurs que l’entenen de la mateixa que poden arribar a entendre qualsevol llengua rom\u00e0nica (com diria Till Stegmann). Si, a m\u00e9s d’eixa facilitat, el govern valenci\u00e0 s’interessara per eixe mercat, pels seus clients, i pels seus ciutadans en general, i donara valor al seu patrimoni ling\u00fc\u00edstic i cultural, la difusi\u00f3 de la llengua a trav\u00e9s dels mitjans p\u00fablics i privats no trobaria els entrebancs que ha hagut de salvar fins ara.<\/p>\n
Per exemple, no caldria fer una campanya en favor de la cervesa Moritz<\/a> com a contrapartida a la San Miguel<\/a>, perqu\u00e8 San Miguel entendria que etiquetar en catal\u00e0 \u00e9s tan normal com quan ho fa en suec, ni Francisco Camps estaria temptat de tancar la tv3<\/span> al Pa\u00eds Valenci\u00e0, perqu\u00e8 aix\u00f2 \u00e9s una mesura que ell mateix consideraria malament si es duguera a terme, posem per cas, a Vene\u00e7uela.<\/p>\n