{"id":243,"date":"2007-11-28T14:10:47","date_gmt":"2007-11-28T13:10:47","guid":{"rendered":"http:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/?p=243"},"modified":"2007-11-28T14:10:47","modified_gmt":"2007-11-28T13:10:47","slug":"lus-del-catala-a-la-franja-aragonesa-i-arreu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/2007\/11\/28\/lus-del-catala-a-la-franja-aragonesa-i-arreu\/","title":{"rendered":"L&#8217;\u00fas del catal\u00e0 a la Franja aragonesa i arreu"},"content":{"rendered":"<p><a href='http:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-content\/uscat.jpg' title='L\u2019\u00fas del catal\u00e0'><img src='http:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-content\/uscat.thumbnail.jpg' alt='L\u2019\u00fas del catal\u00e0' align=\"right\" \/><\/a>Amb una mica de retard ens fem ress\u00f2 d&#8217;una not\u00edcia que tracta amb un cert detall les dades socioling\u00fc\u00edstiques de la Franja aragonesa (i les emmarca amb les dades de la resta dels territoris de parla catalana). A m\u00e9s, tenim tamb\u00e9 l&#8217;ocasi\u00f3 de completar la impressi\u00f3 que donen les xifres amb el punt de vista d&#8217;Eliseu Climent sobre la salut del valenci\u00e0 (<em>La Vanguardia<\/em>, \u00abLa Contra\u00bb de Llu\u00eds Amiguet, <a href=\"http:\/\/www.lavanguardia.es\/lacontra\/lacontra.html\" target=\"_blank\">28.11.2007<\/a>):<\/p>\n<blockquote><p>\n<strong>Aqu\u00ed repiten que el catal\u00e1n se muere.<\/strong><\/p>\n<p>\u00a1Al contrario! \u00a1Goza de buena salud!<\/p>\n<p><strong>\u00bfTambi\u00e9n en Valencia?<\/strong><\/p>\n<p>Cuando iba al cole me prohib\u00edan hablarlo, y ahora es la lengua del campo del Valencia CF o el Corte Ingl\u00e9s: el catal\u00e1n es lengua vehicular elegida por 200.000 escolares valencianos. Goza de buena salud aqu\u00ed y all\u00ed.\n<\/p><\/blockquote>\n<p>La not\u00edcia amb les dades de la Franja \u00e9s del diari <em>El Peri\u00f3dico<\/em> <a href=\"http:\/\/www.elperiodico.cat\/default.asp?idpublicacio_PK=46&#038;idioma=CAT&#038;idnoticia_PK=452675&#038;idseccio_PK=1021\" target=\"_blank\">(24.10.2007)<\/a>:<\/p>\n<blockquote>\n<h2>La Franja aragonesa supera Catalunya en l&#8217;\u00fas del catal\u00e0<\/h2>\n<ul>\n<li>El 98,5&nbsp;% dels habitants de la zona l&#8217;entenen, davant el 97,4&nbsp;% de catalans\n<li> L&#8217;idioma llangueix a la poblaci\u00f3 sarda de l&#8217;Alguer i al Rossell\u00f3, a Fran\u00e7a<\/ul>\n<h5>Xabier Barrena &#8211; Barcelona<\/h5>\n<p>La Franja d&#8217;Arag\u00f3, terra que ha vist n\u00e9ixer catalans de pro, com el pol\u00edtic democristi\u00e0 Josep Antoni Duran Lleida i la presentadora Mari Pau Huguet, \u00e9s l&#8217;\u00e0rea on es conserven millor les ess\u00e8ncies de la llengua catalana, segons una enquesta de la conselleria de la Vicepresid\u00e8ncia que dirigeix Josep-Llu\u00eds Carod-Rovira. Els \u00edndexs de coneixement i capacitat oral en aquesta part de l&#8217;Arag\u00f3 superen no nom\u00e9s els del Pa\u00eds Valenci\u00e0, les Illes Balears, l&#8217;anomenada Catalunya Nord, l&#8217;Alguer (illa de Sardenya, It\u00e0lia) i Andorra, sin\u00f3 la mateixa Catalunya.<\/p>\n<p>El 98,5&nbsp;% dels habitants de la Franja, en comparaci\u00f3 amb el 97,4&nbsp;% dels de Catalunya, diuen que entenen la llengua de Quim Monz\u00f3. El sumatori dels percentatges de les set \u00e0rees &#8220;dels territoris de parla catalana&#8221; &#8211;denominaci\u00f3 pol\u00edticament correcta del que abans es coneixia com a <em>pa\u00efsos catalans<\/em>&#8212; d\u00f3na 11,01 milions de persones que entenen el catal\u00e0.<\/p>\n<p>La Franja tamb\u00e9 encap\u00e7ala la classificaci\u00f3 en refer\u00e8ncia als que diuen que parlen el catal\u00e0, amb un 88,8&nbsp;% dels seus habitants en comparaci\u00f3 amb el 84,8&nbsp;% dels catalans. Catalunya, en aquest apartat, t\u00e9 el llast dels baixos percentatges que es registren a Barcelona i al Camp de Tarragona (82&nbsp;% i 84,6&nbsp;%, respectivament), ja que a la resta de comarques els \u00edndexs superen els de la Franja.<\/p>\n<p><strong>DADES ANTIGUES<\/strong><br \/>\nL&#8217;enquesta es va realitzar entre el 2003 i el 2004. \u00c9s a dir, fa aproximadament quatre anys, un per\u00edode excessivament llarg tenint en compte, per exemple, la gran entrada d&#8217;immigraci\u00f3 registrada a Espanya, i en especial a Catalunya, durant aquest per\u00edode. Aquesta dada no \u00e9s intranscendent perqu\u00e8 \u00e9s f\u00e0cil entendre que en una zona com l&#8217;aragonesa, que mant\u00e9 uns percentatges d&#8217;immigraci\u00f3 baixos, el catal\u00e0 es conserva m\u00e9s que a la regi\u00f3 metropolitana.<\/p>\n<p>La no oficialitat del catal\u00e0 a l&#8217;Arag\u00f3 influeix decisivament en el fet que tant en la lectura com en l&#8217;escriptura es trobi en un nivell inferior (72,9&nbsp;% i 30,3&nbsp;%) al de Catalunya (90,5&nbsp;% i 62,3&nbsp;%), Andorra (89,7&nbsp;% i 61,1&nbsp;%) i les Illes Balears (79,6&nbsp;% i 46,9&nbsp;%), totes amb ensenyament obligatori de la llengua catalana. L&#8217;Alguer (46&nbsp;% i 13,6&nbsp;%) i el Rossell\u00f3 (31&nbsp;% i 10,6&nbsp;%) tanquen la llista a causa de la situaci\u00f3 gaireb\u00e9 de cures pal.liatives en qu\u00e8 es troba la llengua.<\/p>\n<p>Sense dades del Pa\u00eds Valenci\u00e0, a penes l&#8217;1,5&nbsp;% dels habitants de la Catalunya Nord assenyalen el catal\u00e0 com la seva llengua. A l&#8217;Alguer s\u00f3n el 14,6&nbsp;%; a les Illes Balears, el 43,6&nbsp;%, tres d\u00e8cimes m\u00e9s que els que s&#8217;identifiquen amb el castell\u00e0, i a Andorra, el 42&nbsp;%. A Catalunya, els que s&#8217;adscriuen al catal\u00e0 (48,8&nbsp;%) superen en un 4,5&nbsp;% els que s&#8217;enquadren en el castell\u00e0. I a la Franja, el percentatge de ciutadans que afirmen que el catal\u00e0 \u00e9s la seva llengua escala fins al 66,6&nbsp;%. Exactament dos de cada tres <em>fronterers<\/em>.<\/p>\n<h2>Utilitzaci\u00f3 majorit\u00e0ria de l&#8217;idioma en bancs i caixes<\/h2>\n<h5>El Peri\u00f3dico<\/h5>\n<p>El llibre <em>Llengua i societat als territoris de parla catalana a l&#8217;inici del segle XXI<\/em> detalla que el 45&nbsp;% dels catalans parlen la llengua pr\u00f2pia de la comunitat a casa, per\u00f2 on m\u00e9s el fan servir, fins a un 59&nbsp;%, \u00e9s en bancs i caixes d&#8217;estalvis. Tamb\u00e9 els balears i els andorrans deixen anar la llengua en aquestes entitats. En canvi, al Pa\u00eds Valenci\u00e0 i a la Franja (fins a un 70&nbsp;%) prefereixen fer-lo servir en cercles \u00edntims no gaire amplis, \u00e9s a dir, amb la fam\u00edlia i els amics.\n<\/p><\/blockquote>\n<p>Per a completar el panorama, podeu consultar a m\u00e9s les dades que oferim en <a href=\"http:\/\/www.geocities.com\/golls.geo\/Valencia\/Taula.htm\" target=\"_blank\">Eines de Llengua<\/a> i les not\u00edcies del <span class=\"versaleta\">dtl<\/span> relacionades amb la q\u00fcesti\u00f3: <a href=\"http:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/?p=234\" target=\"_blank\">22.11.2007<\/a>, <a href=\"http:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/?p=216\" target=\"_blank\">31.10.2007<\/a> i <a href=\"http:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/?p=202\" target=\"_blank\">18.10.2007.<\/p>\n<hr noShade>\n<ul>\n<li>Enlla\u00e7 imprescindible: <a href=\"http:\/\/www.demolinguistica.cat\/web\/index.php\" target=\"_blank\">Xarxa Cruscat<\/a><\/li>\n<\/ul>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Amb una mica de retard ens fem ress\u00f2 d&#8217;una not\u00edcia que tracta amb un cert detall les dades socioling\u00fc\u00edstiques de la Franja aragonesa (i les emmarca amb les dades de la resta dels territoris de parla catalana). A m\u00e9s, tenim tamb\u00e9 l&#8217;ocasi\u00f3 de completar la impressi\u00f3 que donen les xifres amb el punt de vista [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2,4,6,10,1,47,19,27],"tags":[59,62,96,97,132,139,215,240,268,347,445,459,506],"class_list":["post-243","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-comunicacio","category-dret","category-eines-de-llengua","category-formacio","category-general","category-planificacio","category-politica","category-sociolinguistica","tag-andorra","tag-arago","tag-catalunya","tag-catalunya-del-nord","tag-cruscat","tag-demolinguistcia","tag-franja","tag-illes-balears","tag-lalguer","tag-pais-valencia","tag-sociolinguistica","tag-tarragona","tag-us"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/243","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=243"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/243\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=243"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=243"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=243"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}