{"id":234,"date":"2007-11-22T17:11:39","date_gmt":"2007-11-22T16:11:39","guid":{"rendered":"http:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/?p=234"},"modified":"2007-11-22T17:11:39","modified_gmt":"2007-11-22T16:11:39","slug":"la-reivindicacio-i-les-dades-sociolinguistiques","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/2007\/11\/22\/la-reivindicacio-i-les-dades-sociolinguistiques\/","title":{"rendered":"La reivindicaci\u00f3 i les dades socioling\u00fc\u00edstiques"},"content":{"rendered":"

Els parlants de catal\u00e0 al m\u00f3n<\/a>La setmana passada es va presentar el llibre Reivindicaci\u00f3 del valenci\u00e0<\/em><\/a> d’Abelard Saragoss\u00e0 a l’aula magna de la Universitat de Val\u00e8ncia. El van acompanyar i glossar Ver\u00f2nica Cant\u00f3 i Albert Hauf.<\/p>\n

L’espenta i rigor que d\u00f3na a les seues propostes Abelard Saragoss\u00e0 va deixar com a conclusi\u00f3 m\u00e9s evident un plantejament \u00e8tic que no haur\u00edem de rebutjar: \u00abCharit\u00e9 bien ordonn\u00e9e commence par soi-m\u00eame\u00bb, tal com ho dirien els francesos\u2014. \u00c9s a dir, posem que \u00e9s criticable que un govern democr\u00e0tic i progressista que deixa les seues responsabilitats de govern en mans dels ciutadans, tal com es critic\u00e0 en la campanya \u00abTu ets mestres\u00bb de la Generalitat de Catalunya:<\/p>\n

\nEl problema \u00e9s que el canvi cap al castell\u00e0 que fa la majoria de les persones de llengua inicial catalana en les converses amb al\u00b7l\u00f2fons \u00e9s un h\u00e0bit, i demanar-los (com feia la campanya \u00abTu ets mestre\u00bb) que mantinguin el catal\u00e0 en les converses \u00e9s com demanar a un fumador que deixi de fumar: un fumador ja sap que el tabac mata i que ho hauria de deixar, per\u00f2 la seva voluntat no necess\u00e0riament es traduir\u00e0 en aquest canvi de conducta, perqu\u00e8 es tracta d\u2019un h\u00e0bit, i els h\u00e0bits s\u00f3n les conductes m\u00e9s dif\u00edcils de canviar.<\/p>\n

Pensem que seria m\u00e9s important explicar les regles del joc als nous immigrants: el catal\u00e0 els traur\u00e0 l\u2019etiqueta d\u2019immigrant, per\u00f2 es trobaran amb la resist\u00e8ncia de les persones de llengua inicial catalana, que estan habituats a passar-se al castell\u00e0, i per tant cal que els nouvinguts disposin d\u2019estrat\u00e8gies per for\u00e7ar aquestes persones a parlar-los en la llengua del pa\u00eds.<\/p>\n

Tamb\u00e9 pensem que seria bona idea estigmatitzar el canvi de llengua de les persones de llengua inicial catalana cap al castell\u00e0, presentant-lo p\u00fablicament com una actitud rid\u00edcula i motiu de burla: potser \u00e9s cruel, per\u00f2 al cap i a la fi la campanya \u00abTu ets mestre\u00bb ho era encara m\u00e9s, ja que desviava la responsabilitat de la pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica de les administracions cap als ciutadans, que no estan en condicions de fer complir la llei i no se senten protegits.<\/p>\n

Un cop dit tot aix\u00f2, crec que haur\u00edem de donar-li la volta a la pregunta: aquesta norma social de canviar autom\u00e0ticament al castell\u00e0 en la interacci\u00f3 amb un al\u00b7l\u00f2fon, no pot crear tensi\u00f3 a les persones de llengua inicial catalana? Aquestes persones no tenen tamb\u00e9 la seva sensibilitat, els seus sentiments? O \u00e9s que no tenen drets i no compten per a res? (Josep-Anton Fern\u00e0ndez, president de Veu Pr\u00f2pia, Cercle XXI<\/a>, 27.05.2004; m\u00e9s dades sobre la campanya<\/a>)\n<\/p><\/blockquote>\n

Certament, eixa campanya necessitava mesures complement\u00e0ries consistents en la creaci\u00f3 de referents socials de prestigi o de ress\u00f2. D’aix\u00f2, en tenim ben pocs al Pa\u00eds Valenci\u00e0 i per aix\u00f2 mateix i perqu\u00e8 el govern valenci\u00e0 del pp<\/span> no \u00e9s progressista en este sentit, sin\u00f3 hostil a l’oficialitzaci\u00f3 i majoritzaci\u00f3<\/em> del valenci\u00e0, hem de tindre en compte \u2014ciutadans i, sobretot, c\u00e0rrecs acad\u00e8mics\u2014 que l’exemple comen\u00e7a per u mateix.<\/p>\n

I, malauradament, no s\u00f3n estranyes les frustracions del com\u00fa dels mortals en este \u00e0mbit: suposats noms d’autors i c\u00e0rrecs pol\u00edtics valencians que nom\u00e9s s\u00f3n pseud\u00f2nims del nom castell\u00e0, converses (de bar, de missa o de parlament) on s’aplica la subordinaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica del valenci\u00e0, rebuts i taxes p\u00fablics que fa mandra demanar en valenci\u00e0…<\/p>\n

Filant per ac\u00ed, esta setmana hem acudit a la presentaci\u00f3 del llibre enquesta La situaci\u00f3 socioling\u00fc\u00edstica als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI<\/em> (21.11.2007, occc<\/span><\/a>), llibre presentat per l’asolc<\/span><\/a> al qual ja ens hem referit anteriorment<\/a>.<\/p>\n

Les dades de l’enquesta ens va semblar que confirmaven les nostres intu\u00efcions. M\u00e9s encara, ens han de fer entendre que les xifres cal analitzar-les en el seu context d’enquesta i de societat (el cas de l’Alguer podia resultar sorprenent pres de manera absoluta, segons va matisar Ernest Querol). Dit aix\u00f2, la part m\u00e9s interessant de l’acte va ser el torn de paraules posterior.<\/p>\n

Despr\u00e9s d’un primer atac d’autoestima de Marc Adell, Joaquim Torres va assenyalar que el catastrofisme est\u00e0 molt directament relacionat amb la preocupaci\u00f3 per les q\u00fcestions ling\u00fc\u00edstiques. S’hi va afegir Honorat Ros, que va seguir pel cam\u00ed d’una gran esperan\u00e7a manifestada pels enquestats, un enfocament tirant a teologal i intangible \u2014que podr\u00edem considerar massa recurrent\u2014, orientaci\u00f3 que li va esmenar una mica Miquel-\u00c0ngel Pradilla, ja que no \u00e9s estrany que els desitjos i esperances que manifesten algunes persones contradiguen els seus comportaments reals.<\/p>\n

A continuaci\u00f3, Bernat Joan va assenyalar la import\u00e0ncia que tenen les persones d’un cert estatus que irradien l’\u00fas de la llengua (els models socials). Es va comentar tamb\u00e9 la q\u00fcesti\u00f3 de la relaci\u00f3 de les lleng\u00fces i els nouvinguts, nous parlants que s\u00f3n una pressi\u00f3 i una oportunitat alhora. En eixe sentit, van apar\u00e9ixer les paraules del diputat del pp<\/span> Ricardo Costa que tract\u00e0 de desqualificar<\/em> el ministre Bernat Soria (natural de Carlet) dient que era un \u00abandal\u00fas que parla catal\u00e0\u00bb, unes paraules que inclouen una dosi d’autoodi \u2014per la llengua\u2014 i de xenof\u00f2bia \u2014per la refer\u00e8ncia a l’origen andal\u00fas\u2014. (I ara caldria ressaltar la hipocresia maniquea de Costa si recordem que dos presidents de la Generalitat valenciana anteriors, Zaplana i Olivas, s\u00f3n naturals de Cartagena i Motilla del Palancar, respectivament. \u00a1I que no parlaven valenci\u00e0!)<\/p>\n

Finalment, J. L. Dom\u00e9nech Zornoza volgu\u00e9 ressaltar que les dades referides al Pa\u00eds Valenci\u00e0 no li semblaven massa correctes, at\u00e9s que no s’havien tingut en compte les comarques de l’interior de parla castellana. I un detall interessant d’\u00faltima hora va ser el comentari sobre la llengua en qu\u00e8 s’havien fet les enquestes, dada que no apareixia massa clarament en l’enquesta de l’avl<\/span> (2004: suposadament, 65%), per\u00f2 que en una enquesta posterior<\/a> de la Generalitat valenciana s\u00ed que figurava: 45%, dada que concordava amb el coneixement real declarat.<\/p>\n

I m\u00e9s coses que em deixe. Com a dada final, dos paraules curioses: \u00edmput<\/em>, en la transpar\u00e8ncia d’Ernest Querol, i esmerat<\/em>, en la primera intervenci\u00f3 de l’acad\u00e8mic Honorat Ros. \u00bfFutures entrades<\/em> dels diccionaris m\u00e9s acurats<\/em>?<\/p>\n

\n