{"id":231,"date":"2007-11-19T22:53:01","date_gmt":"2007-11-19T21:53:01","guid":{"rendered":"http:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/?p=231"},"modified":"2007-11-19T22:53:01","modified_gmt":"2007-11-19T21:53:01","slug":"les-empreses-sapunten-a-les-llengues","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/2007\/11\/19\/les-empreses-sapunten-a-les-llengues\/","title":{"rendered":"Les empreses s’apunten a les lleng\u00fces"},"content":{"rendered":"

Enric S\u00f2ria recomana (El Pa\u00eds<\/em>, 15.11.2007) La cova del sol<\/em> d’Elias Khoury (en \u00e0rab, \u0628\u0627\u0628 \u0627\u0644\u0634\u0645\u0633; traducci\u00f3 de Jaume Ferrer, segons comenta Ramon Alcoberro<\/a>, i com li agradar\u00e0 saber a Anna Llisterri<\/a>), \u00ab\u00e9s una obra mestra, tr\u00e0gica i commovedora, que sost\u00e9 les seues m\u00e9s de 600 p\u00e0gines amb una intensitat sense desmai\u00bb. I assenyala el poc ress\u00f2 que ha tingut a Espanya, ja que ha estat tradu\u00efda nom\u00e9s al catal\u00e0. \u00c9s una recomanaci\u00f3, doncs, que cal no desatendre.<\/p>\n

I parlant de les tasques marginades a qu\u00e8 ens dediquem alguns, \u00e9s una faena que cal valorar culturalment, per\u00f2 tamb\u00e9 econ\u00f2micament &mdsah;que \u00e9s una part tamb\u00e9 del que comentava Enric S\u00f2ria—, i que tamb\u00e9 \u00e9s una cosa que es fa en altres \u00e0mbits peninsulars. En eixe sentit, el diari El Pa\u00eds<\/em> (18.11.2007<\/a>; l’hem tradu\u00efda amb l’Internostrum) ha publicat l’article seg\u00fcent:<\/p>\n

\n

Les companyies s’apunten al gallec<\/h2>\n

La Fundaci\u00f3 Gal\u00edcia Empresa promou que les ind\u00fastries potencien l’\u00fas de la seua llengua<\/h3>\n

M. \u00c1. N. – 18.11.2007<\/h5>\n

La virtut de la paraula tamb\u00e9 arriba a l’economia. O al rev\u00e9s. \u00abCal pensar que l’economia \u00e9s un arma indispensable per a la normalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica i el gallec no estar\u00e0 normalitzat fins que siga normal en tots els nivells de les empreses gallegues\u00bb. Resulta curi\u00f3s lligar l’\u00fas d’una llengua a les empreses situades en un territori determinat, i sobretot quan est\u00e0 sotmesa a la preponder\u00e0ncia d’una altra (l’espanyol), per\u00f2 la Fundaci\u00f3n Galicia Empresa (FGE) t\u00e9 eixa preocupaci\u00f3 des de fa temps. Les paraules que compartixen el seu president actual, Benito Fern\u00e1ndez, i el seu secretari de sempre, Xavier Su\u00e1rez-Ven\u00e7, defineixen la ra\u00f3 de ser.<\/p>\n

La fundaci\u00f3 va n\u00e0ixer en 1993 per iniciativa de l’Asociaci\u00f3n de Funcionarios pola Normalizaci\u00f3n Ling\u00fc\u00edstica de Gal\u00edcia i un grup d’empresaris. Es tracta d’acostar el m\u00f3n de l’empresa i la cultura gallega a trav\u00e9s de l’\u00fas del gallec. Avui compta amb 52 empreses associades que tenen la identitat gallega com a com\u00fa denominador. No estan totes les que s\u00f3n, per\u00f2 l’FGE espera que prompte acabe comptant amb totes les importants.<\/p>\n

Han passat 14 anys i fins a la data a penes \u00e9s coneguda fora de Gal\u00edcia. Ara, els responsables de l’FGE volen superar barreres. \u00abL’empresa gallega ha evolucionat per a participar en condicions d’igualtat en el nou escenari empresarial mundial, per\u00f2 sense renunciar a les seues arrels\u00bb, diu Benito Fern\u00e1ndez, que afig: \u00abA m\u00e9s d’innovar i modernitzar-se, s’esfor\u00e7a a promocionar les seues caracter\u00edstiques peculiars i potenciar activitats que la vinculen amb la realitat econ\u00f2mica, social i cultural de Gal\u00edcia\u00bb.<\/p>\n

El problema \u00e9s que \u00abel gallec existix, per\u00f2 no \u00e9s visible\u00bb, segons Su\u00e1rez-Ven\u00e7, exdiputat comprom\u00e9s amb la realitat del seu pa\u00eds. \u00abI tant pel seu \u00e0mbit geogr\u00e0fic, el tipus de client i la relaci\u00f3 amb altres entitats, l’empresa gallega pot contribuir com ning\u00fa al desenvolupament sostenible, al progr\u00e9s i a la cohesi\u00f3 social, i des d’eixa perspectiva som empreses socialment responsables en les quals el gallec ha d’ocupar un paper fonamental\u00bb.<\/p>\n

En eixe terreny es mouen, per exemple, l’empresa de la fusta Finsa, la firma de telecomunicacions R, la tecnol\u00f2gica Blu:sens, els cellers Terras Gauda i les drassanes Rodman, punts de refer\u00e8ncia que van servir a la FGE per a donar a con\u00e9ixer la seua tasca a un grup de periodistes de fora de Gal\u00edcia.<\/p>\n

A m\u00e9s de l’\u00fas del gallec, l’FGE tracta d’investigar les caracter\u00edstiques peculiars de l’empresa gallega, el seu desenvolupament i l’est\u00e8tica diferenciadora dels seus productes. En eixe sentit, \u00abes compromet a fomentar centres de di\u00e0leg i de publicacions sobre la vinculaci\u00f3 de l’empresa i la realitat socioecon\u00f2mica i cultural de la comunitat\u00bb, subratlla Fern\u00e1ndez. \u00c9s un vehicle idoni per a la comunicaci\u00f3 i hi ha un baix rebuig popular, encara que crea inseguretat, alguns tenen dificultats per a escriure’l i pot donar motiu a discrep\u00e0ncies socials i pol\u00edtiques.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, Su\u00e1rez-Ven\u00e7 reconeix que comprometre’s amb l’\u00fas del gallec \u00e9s dif\u00edcil. La realitat diu que on m\u00e9s utilitza \u00e9s en les cadenes de producci\u00f3, per\u00f2 que a mesura que puja graons en la jerarquia de les empreses se’n va perdent l’\u00fas. Per aix\u00f2, l’FGE proposa que el gallec s’utilitze des de la base fins a la c\u00fapula directiva i en les relacions comercials, sempre que siga factible. Gallecs, si; per\u00f2 babaus, no.<\/p><\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Enric S\u00f2ria recomana (El Pa\u00eds, 15.11.2007) La cova del sol d’Elias Khoury (en \u00e0rab, \u0628\u0627\u0628 \u0627\u0644\u0634\u0645\u0633; traducci\u00f3 de Jaume Ferrer, segons comenta Ramon Alcoberro, i com li agradar\u00e0 saber a Anna Llisterri), \u00ab\u00e9s una obra mestra, tr\u00e0gica i commovedora, que sost\u00e9 les seues m\u00e9s de 600 p\u00e0gines amb una intensitat sense desmai\u00bb. I assenyala el […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,1,47,19],"tags":[171,178,200,204,218,219,470],"class_list":["post-231","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-empreses","category-general","category-planificacio","category-politica","tag-elias-khoury","tag-enric-soria","tag-fge","tag-finsa","tag-galicia","tag-gallec","tag-terras-gauda"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/231","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=231"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/231\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=231"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=231"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=231"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}