\nPer una ci\u00e8ncia angelical<\/h2>\nRolf Tarrach – 07.11.2007<\/h5>\nDespr\u00e9s de densos debats es va concloure que els \u00e0ngels no tenen sexe<\/h3>\n
L’anterior president de la Universitat de Harvard, Larry Summers, va tenir alguns problemes causats per un comentari sobre la suposada menor capacitat innata de les dones per a fer ci\u00e8ncia. Puga ser cert, com puga ser que hi haja hagut vida en Mart, per\u00f2 est\u00e0 molt lluny d’estar cient\u00edficament provat. Que de certs fets \u2014com que l’autisme siga m\u00e9s freq\u00fcent entre els homes o que els savis idiotes siguen quasi tots homes\u2014 es dedu\u00efxca que els homes siguen m\u00e9s genials, sembla m\u00e9s un acte de fe que una conclusi\u00f3 rigorosa. El que s\u00ed que \u00e9s cert \u00e9s que les dones en totes les parts s\u00f3n una petita minoria en la jerarquia cient\u00edfica, encara que l’actual president de Harvard siga una dona.<\/p>\n
Quan una comissi\u00f3 ordena els candidats per a ocupar una pla\u00e7a de professor o d’investigador t\u00e9 en compte una s\u00e8rie d’indicadors i quantificadors de l’activitat docent i investigadora. Despr\u00e9s, mitjan\u00e7ant un algorisme expl\u00edcit o no, conscient o no, transforma aquestes dades en un valor equivalent a un nombre. El candidat que t\u00e9 el nombre m\u00e9s alt \u00e9s el qual guanya la pla\u00e7a.<\/p>\n
El m\u00e8tode sembla cient\u00edficament correcte, per\u00f2 pot amagar molt\u00edssims biaixos, a part de la seua depend\u00e8ncia de l’algorisme utilitzat, una cosa molt subjectiva. \u00bfCom valorem la fatxenderia \u2014m\u00e9s freq\u00fcent entre els homes\u2014 d’un candidat? \u00bfCom la seua agressivitat, el seu desig de competir? \u00bfNo ens deixem influir pels models, generalment masculins? \u00bfQualifiquem l’efectivitat \u2014nom\u00e9s els resultats\u2014 com solen preferir els homes pragm\u00e0tics, o l’efici\u00e8ncia \u2014els resultats tenint en compte els mitjans i les condicions inicials\u2014 en principi un indicador millor de la qualitat de l’individu? \u00bfCom es conten els anys dedicats a cuidar els infants? \u00bfCom es t\u00e9 en compte el fet que la suposici\u00f3 del frac\u00e0s (femen\u00ed) ho indu\u00efx? \u00bfCom es compensa el freq\u00fcent escepticisme dels pares i supervisors pel que fa a la capacitat d’una dona investigadora?<\/p>\n
El problema de la dona investigadora \u00e9s enormement complex i estem molt lluny d’arribar a conclusions sobre les quals hi haja un consens entre els especialistes. A m\u00e9s, molts dels que ho considerem un problema seri\u00f3s per a la ci\u00e8ncia tampoc som sempre suficientment conseq\u00fcents, i ho dic amb coneixement de causa, com a associat (a pesar del meu sexe) ad honorem<\/em> de la Asociaci\u00f3n de Mujeres Investigadoras y Tecn\u00f3logas (AMIT), que est\u00e0 ajudant-nos a tenir present el problema. Fa un any vaig llegir en la revista Nature<\/em> un article sobre la desaparici\u00f3 misteriosa de les dones en el programa europeu de joves investigadors EURYI, en la g\u00e8nesi dels quals vaig participar en el seu moment. En tradu\u00efxc una frase: \u00abEn Espanya, on prop d’un ter\u00e7 dels sol\u00b7licitants eren dones, no se’n va nominar ni una\u00bb. En eixa convocat\u00f2ria vaig participar en la fase nacional de la selecci\u00f3 i no vaig tenir suficientment present les meues pr\u00f2pies idees. Quina vergonya i quina r\u00e0bia!<\/p>\nIgual que amb el canvi clim\u00e0tic, mentre la nostra comprensi\u00f3 cient\u00edfica del problema avan\u00e7a cal comen\u00e7ar a actuar. Mentre es debat si el problema s’arreglar\u00e0 per ell mateix nom\u00e9s amb el pas del temps, ja que \u00e9s conjuntural, o requerix iniciatives, perqu\u00e8 \u00e9s estructural, es poden anar prenent mesures correctores d’alguns aspectes sobre els quals hi ha pocs dubtes que perjudiquen especialment la dona. Un dels m\u00e9s obvis \u00e9s que les dones que tenen fills els solen tenir en una edat en la qual tamb\u00e9 s\u00f3n cient\u00edficament molt creatives i que una interrupci\u00f3 de cinc anys dificulta enormement la promoci\u00f3 a les categories superiors.<\/p>\n
En la jove Universitat de Luxemburg hem introdu\u00eft un programa que vol evitar aquesta disminuci\u00f3 de l’activitat investigadora de les dones professores. Suposem que esta dona solia treballar 50 hores reals, 16 en doc\u00e8ncia, 4 en administraci\u00f3 i 30 en investigaci\u00f3 (oficialment 20, ja que el contracte esmenta 40 hores setmanals). El que li proposem al tornar despr\u00e9s del perm\u00eds de maternitat \u00e9s treballar durant 5 anys realment 40 hores, 8 en doc\u00e8ncia, 2 en administraci\u00f3 i 30 en investigaci\u00f3. Aix\u00ed allibera 10 hores mantenint la seua activitat investigadora, que a m\u00e9s, al tenir horaris m\u00e9s flexibles que la doc\u00e8ncia, facilita el compliment de les seues obligacions com a mare. Com que cap comissi\u00f3 de promoci\u00f3 seriosa la castigar\u00e0 per haver disminu\u00eft la seua activitat docent, es pot esperar que esta mesura ajude a compensar el desavantatge procreatiu de la dona. \u00d2bviament, el programa no \u00e9s discriminatori \u2014els homes tenen tantes obligacions pel que fa a la fam\u00edlia com les dones\u2014 i un home tamb\u00e9 se’n pot beneficiar.<\/p>\n
M\u00e1s val actuar que discutir ad nauseam<\/em> sobre el sexe.<\/p>\nRolf Tarrach \u00e9s rector de la Universitat de Luxemburg i professor de la Universitat de Barcelona.<\/h5>\n<\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Poc o molt, els ling\u00fcistes de les administracions p\u00fabliques i privades tamb\u00e9 intentem fer reflexi\u00f3, fer normativa i, fins i tot, fer ci\u00e8ncia —cosa que no est\u00e0 reservada nom\u00e9s a les universitats—. Tanmateix, ens veiem sotmesos a les servituds laborals i, a m\u00e9s, a les servituds socials, que travessen constantment les anteriors, tant en les […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2,4,10,1,15],"tags":[102,303,438],"class_list":["post-223","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-comunicacio","category-dret","category-formacio","category-general","category-laboral","tag-ciencia","tag-masclisme","tag-sexisme"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/223","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=223"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/223\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=223"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=223"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=223"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}