{"id":2102,"date":"2011-04-12T08:12:55","date_gmt":"2011-04-12T07:12:55","guid":{"rendered":"http:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/?p=2102"},"modified":"2011-04-12T08:12:55","modified_gmt":"2011-04-12T07:12:55","slug":"termometres-dus","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/2011\/04\/12\/termometres-dus\/","title":{"rendered":"Term\u00f2metres d’\u00fas"},"content":{"rendered":"

Ens oferixen els mitjans i les recerques socioling\u00fc\u00edstiques dos formes d’enfrontar-se a la realitat de l’\u00fas ling\u00fc\u00edstic. D’una banda (Avui<\/em>, 01.04.2011<\/a>):<\/p>\n

\n

El catal\u00e0, m\u00e9s atractiu<\/h2>\n

El 35 % de poblaci\u00f3 apr\u00e8n el catal\u00e0 a casa, per\u00f2 el 39,4 % l’assumeix com a llengua pr\u00f2pia<\/h3>\n

El 95 % assegura que ent\u00e9n l’idioma del pa\u00eds, per\u00f2 nom\u00e9s el 77 % el parla i el 60 % l’escriu, segons el Bar\u00f2metre de la Comunicaci\u00f3<\/h3>\n

El catal\u00e0 guanya punts. Un exemple: el 35 % de la poblaci\u00f3 t\u00e9 el catal\u00e0 com a llengua inicial \u2014que \u00e9s la que s’apr\u00e8n a casa de petit\u2014, per\u00f2 el 39,4 % la trien com a llengua amb la qual s’identifiquen \u2014\u00e9s la resposta a la pregunta Quina \u00e9s la seva llengua?<\/em>. Aquesta difer\u00e8ncia, tot i ser petita, evidencia un cert creixement de l’\u00fas de la llengua catalana i es pot entendre com que guanya capacitat d’atracci\u00f3. Aix\u00ed ho indiquen les conclusions de l’informe Coneixements i usos del catal\u00e0 a Catalunya el 2010<\/em>, elaborat pel Bar\u00f2metre de la Comunicaci\u00f3 i Cultura a partir de 33.000 entrevistes personals.<\/p>\n[…]\n

Al costat dels elements optimistes que van voler destacar els promotors de l’estudi \u2014sobretot que el catal\u00e0 presenta m\u00e9s atracci\u00f3 que el castell\u00e0 com a llengua d’identificaci\u00f3\u2014, tamb\u00e9 \u00e9s cert que es fa palesa encara una gran difer\u00e8ncia si es comparen les compet\u00e8ncies ling\u00fc\u00edstiques en catal\u00e0 i en castell\u00e0: el 95 % de la poblaci\u00f3 ent\u00e9n el catal\u00e0; el 77,5 %, el parla, i el 60,6 %, l’escriu; mentre que el 99,9 % ent\u00e9n el castell\u00e0; el 99,8 %, el parla, i el 99 %, l’escriu. \u00c9s a dir, que encara queda molt de cam\u00ed per c\u00f3rrer.<\/p>\n[…]\n<\/p><\/blockquote>\n

D’una altra banda, una visi\u00f3 diferent (Avui<\/em>, 28.03.2011):<\/p>\n

\n

El n\u00fameros desafinen<\/h2>\n

L’estudi \u2018El catal\u00e0, al carrer’, de J.M. Aym\u00e0, avalua l’\u00fas oral actual del catal\u00e0<\/h3>\n[…]\n

La conclusi\u00f3 d’Aym\u00e0 \u00e9s molt concreta: \u00abMana el medi ambient ling\u00fc\u00edstic i l’hem d’enfortir entre tots. No el podem crear f\u00e0cilment, per\u00f2 ho hem d’intentar; si un immigrant arriba a un poble en qu\u00e8 el 95 % del que es parla \u00e9s catal\u00e0, aviat s’adonar\u00e0, per exemple, que ad\u00e9u<\/em> ho diem per acomiadar-nos i en poc temps entendr\u00e0 el catal\u00e0 i l’anir\u00e0 utilitzant sense conflictes\u00bb. Aix\u00f2 \u00e9s evident, per\u00f2 molts catalanoparlants passem al castell\u00e0 amb un trist automatisme i, per tant, que el catal\u00e0 no mori dep\u00e8n d’un esfor\u00e7 coŀlectiu, com demostra aquest estudi impecable de Josep Aym\u00e0.\n<\/p><\/blockquote>\n

De fet, Aym\u00e0 \u00e9s cr\u00edtica amb l’informe elaborat pel Bar\u00f2metre de la Comunicaci\u00f3 i la Cultura (Vilaweb<\/em>, 03.04.2011<\/a>):<\/p>\n

\n

Recuperar l’\u00fas del catal\u00e0 al carrer<\/h2>\n

El socioling\u00fcista Josep M. Aym\u00e0 q\u00fcestiona la metodologia de l’estudi que acaba de presentar el Bar\u00f2metre de la Comunicaci\u00f3 sobre l’\u00fas del catal\u00e0<\/h3>\n[…]\n

El socioling\u00fcista Josep M. Aym\u00e0 q\u00fcestiona a VilaWeb<\/em> el m\u00e8tode que fan servir aquesta mena d’enquestes: \u00abAnem en una l\u00ednia equivocada perqu\u00e8 el treball basat en enquestes tendeix a sobrevalorar l’individu i les dades que proporciona s\u00f3n, doncs, potencialitats m\u00e9s que no pas fets. Aquestes dades indiquen un grau d’optimisme respecte del catal\u00e0, i aix\u00f2 vol dir que hi ha un cert grau de confian\u00e7a. Per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s un fet, \u00e9s una actitud. S’hauria d’aplicar una metodologia que demostr\u00e9s la realitat estricta per a superar les potencialitats.\u00bb<\/p>\n[…]\n

Aym\u00e0 surt al carrer cada sis mesos, sempre per les mateixes dates: la segona quinzena de mar\u00e7, un dimecres i el divendres seg\u00fcent, i a final d’octubre, tamb\u00e9 un dimecres i un divendres. Recorre algunes parts de Ciutat Vella, de l’Eixample i del barri de Gr\u00e0cia (s\u00f3n barris interclassistes, no s\u00f3n barris extrems, permeten una certa globalitat), i tamb\u00e9 fa el trajecte de la l\u00ednia vermella i de la l\u00ednia verda. \u00abSempre em poso als mateixos punts, carrers, a les mateixes hores. M’acosto discretament a la gent i escolto si parlen en catal\u00e0 o en castell\u00e0. Les altres lleng\u00fces no les compto. Cada dia que surto acabo comptant la parla d’unes dues-centes persones (em baso en la teoria dels grans nombres). Un dia hi passo unes vuit hores i l’altre dia unes sis. He comprovat, curiosament, que el divendres sempre se sent m\u00e9s castell\u00e0 que no el dimecres. Jo no tinc l’explicaci\u00f3 d’aquest fet, per\u00f2 la meva hip\u00f2tesi \u00e9s que se sent m\u00e9s castell\u00e0 perqu\u00e8 el divendres a la tarda ja hi ha gent que fa festa i baixa de l’\u00e0rea metropolitana al centre de la ciutat.\u00bb<\/p>\n[…]\n<\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ens oferixen els mitjans i les recerques socioling\u00fc\u00edstiques dos formes d’enfrontar-se a la realitat de l’\u00fas ling\u00fc\u00edstic. D’una banda (Avui, 01.04.2011): El catal\u00e0, m\u00e9s atractiu El 35 % de poblaci\u00f3 apr\u00e8n el catal\u00e0 a casa, per\u00f2 el 39,4 % l’assumeix com a llengua pr\u00f2pia El 95 % assegura que ent\u00e9n l’idioma del pa\u00eds, per\u00f2 nom\u00e9s el 77 % el […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2,3,1,22,27],"tags":[506],"class_list":["post-2102","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-comunicacio","category-documentacio","category-general","category-recerca","category-sociolinguistica","tag-us"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2102","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2102"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2102\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2102"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2102"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2102"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}