La situaci\u00f3 de les \u00abgrans\u00bb lleng\u00fces del m\u00f3n \u00e9s peculiar: hi ha qui se’n servix per a arrasar en profit d’una uniformitzaci\u00f3 ambientalment nociva —tot i que rendible com a instrument de domini social— i fent eixe cam\u00ed a trav\u00e9s de l’aculturaci\u00f3. En canvi, les grans extensions on es parlen eixes \u00abgrans\u00bb lleng\u00fces resulta que no sempre \u00abpertanyen\u00bb del tot a eixes lleng\u00fces, sin\u00f3 que tenen uns territoris parcel\u00b7lats o compartits amb altres lleng\u00fces o varietats de la \u00abgran\u00bb llengua, lleng\u00fces i varietats que s\u00f3n tractades pol\u00edticament, en els mitjans i en l’educaci\u00f3 d’una manera diversa. S’esdev\u00e9 amb l’espanyol (al Pa\u00eds Valenci\u00e0 o al Paraguai) i tamb\u00e9, per exemple, amb l’\u00e0rab, que \u00e9s el tema sobre el qual reflexiona Juan Goytisolo.<\/p>\n
L’article del diari El Pa\u00eds<\/em> (l’hem tradu\u00eft amb l’ajuda de l’Internostrum<\/a>) \u00e9s el seg\u00fcent:<\/p>\n El recent proc\u00e9s d’Ahmed Benschemi, director dels setmanaris marroquins Nichan<\/em> i Tel Quel<\/em>, per la publicaci\u00f3 en el primer d’una carta oberta al rei Moh\u00e0mmed VI ha fet c\u00f3rrer molta tinta i provocat pol\u00e8mica, tant en el seu pa\u00eds com a fora. Sense entrar en la seua valoraci\u00f3 del sistema constitucional marroqu\u00ed, em limitar\u00e9 a exposar algunes consideracions entorn de la llengua en la qual va ser Una pregunta em ve immediatament als llavis: \u00bfpot ser \u00abplebea\u00bb, ni tan sols \u00abgrossera\u00bb, una llengua parlada pel 99 % de la poblaci\u00f3 magribina, tant al Marroc com a Alg\u00e8ria? Jo crec que no, i el meu coneixement des de fa d\u00e8cades dels dos grans pa\u00efsos nord-africans m’ha perm\u00e9s apreciar la seua constant creativitat el mateix en el camp de l’oralitat popular que en el de les seues manifestacions musicals, teatrals i art\u00edstiques. Tal com les lleng\u00fces neollatines de la baixa edat mitjana —castell\u00e0, catal\u00e0, portugu\u00e9s, itali\u00e0, franc\u00e9s, etc\u00e8tera—, s’ha anat separant de la seua matriu, l’\u00e0rab cl\u00e0ssic, sense renunciar per aix\u00f2 a les seues arrels, i afegint-hi elements d’altres idiomes —amazic, andalus\u00ed, franc\u00e9s, espanyol— en un continu exercici de mestissatge i mutaci\u00f3 que, per a alg\u00fa apassionat com jo amb el viatge de les paraules, \u00e9s motiu diari d’est\u00edmul i admiraci\u00f3. Amb una aptitud d’assimilaci\u00f3 que hauria de causar enveja, juga amb els diferents registres de la parla, crea girs i paraules, inventa refranys, acudits i contes accessibles a la quasi totalitat de la poblaci\u00f3. Jo en tinc una saborosa antologia, clar exponent d’un humor i d’una emotivitat incapaces d’expressar-se en l’\u00e0rab que nom\u00e9s una minoria escriu i llig, per\u00f2 no parla.<\/p>\n Esta llengua popular —pejorativament titllada de vulgar— integra feli\u00e7ment els diferents components d’unes identitats complexes, com ho s\u00f3n la marroquina i l’algeriana. Identitat alhora \u00e0rab i berber, i enriquida per les aportacions idiom\u00e0tiques dels antics colonitzadors. El desfasament entre la llengua culta i la parlada afecta tots els ordres de la vida social, pol\u00edtica i cultural. \u00bfCom escriure en efecte una novel\u00b7la o obra teatral presumptament descriptiva de l’\u00e0mbit urb\u00e0 o rural del Marroc o de l’Alg\u00e8ria d’avui en una llengua que ning\u00fa parla? Eixa dificultat explica per qu\u00e8 mig segle despr\u00e9s de la independ\u00e8ncia, gran nombre d’escriptors dels dos pa\u00efsos s’expressen encara en franc\u00e9s i no en un idioma que no \u00e9s el matern sin\u00f3 el que s’apr\u00e9n en les escoles. L’afany de lucre i visibilitat en el mercat editorial europeu no aclareix eixe fenomen. El marroqu\u00ed i l’algeri\u00e0 parlats no s\u00f3n l’\u00e0rab oficial consagrat en les constitucions d’ambd\u00f3s pa\u00efsos. Conscient d’aix\u00f2, un gran escriptor com Kateb Yacine va passar en els \u00faltims anys de la seua vida del franc\u00e9s en qu\u00e8 va compondre la seua bell\u00edssima novel\u00b7la Nedjma<\/em> al darija<\/em> del seu pa\u00eds, indiferent a la malcarada desaprovaci\u00f3 dels doctes i de la c\u00fapula militar, pol\u00edtica i financera instal\u00b7lada en el poder des de 1965.<\/p>\n El que va passar a Alg\u00e8ria en la d\u00e8cada dels setanta i huitanta del passat segle amb la pol\u00edtica d’arabitzaci\u00f3 imposada per Boumedienne —pol\u00edtica fundada en eixe mite de la Uni\u00f3 \u00c0rab desmentit di\u00e0riament i objecte d’acudits cruels tant al Magrib com a Egipte—, mostra l’estrepit\u00f3s frac\u00e0s d’esta temptativa, que no va \u00abaconseguir educar\u00bb ni arabitzar la poblaci\u00f3 que se seguix expressant en darija<\/em> i cabila, per\u00f2 va baixar en canvi el nivell de coneixement de franc\u00e9s i va sembrar les llavors, a trav\u00e9s dels professors reclutats al Pr\u00f2xim Orient, del salafisme que desembocaria, despr\u00e9s del colp militar contra la vict\u00f2ria electoral del FIS, en les atrocitats de la guerra civil dels anys noranta.<\/p>\n Els pobles del Magrib, insistixc, no es reconeixen en una llengua oficial de solemnitat balmada. La senten, al rev\u00e9s, com un fre o morri\u00f3 a les seues aspiracions a una lliure expressi\u00f3 democr\u00e0tica. Exclosa del saber literari i cient\u00edfic, el darija<\/em> tampoc t\u00e9 acc\u00e9s al m\u00f3n pol\u00edtic, excepte en els m\u00edtings electorals a la ca\u00e7a de vots. Eixe divor\u00e7 desemboca, com he sentit denunciar en alguns col\u00b7loquis sobre el tema, en l’automenyspreu i l’esquizofr\u00e8nia. En un assaig publicat fa uns anys en la revista Transeurop\u00e9ennes de Culture<\/em> i del t\u00edtol de la qual m’he apropiat per a encap\u00e7alar este, l’universitari tunis\u00ed Yadh Ben Achour resumia la situaci\u00f3 en uns termes que mereixen la seua reproducci\u00f3 in extenso:<\/p>\n \n\u00abEn les assemblees parlament\u00e0ries, tribunes pol\u00edtiques, i fins i tot, llevat d’excepcions, en les cerim\u00f2nies oficials, el llenguatge es transforma en lectura, ja que ning\u00fa, en cap lloc, \u00e9s capa\u00e7 de parlar l’\u00e0rab cl\u00e0ssic. Aix\u00f2 d\u00f3na al llenguatge pol\u00edtic l’aspecte par\u00f2dico i encartonat de la langue de bois<\/em>. En este context, la llibertat d’expressi\u00f3 es veu profundament afectada. La substituci\u00f3 de la parla per la lectura es transforma en trava. Els nostres diputats, presentadors de televisi\u00f3, caps, pol\u00edtics, adopten un to engolat i ret\u00f2ric. Informacions radiof\u00f2niques o televisives, discursos de caps d’estat passen de costat d’una gran part de la poblaci\u00f3, sense fregar-la tot just. Els nostres pol\u00edtics, en general, no parlen: lligen. El temor a parlar suscita i revela en ells la por de pensar.\u00bb <\/p><\/blockquote>\n Pot durar indefinidament eixe estat de coses? Jo crec que no. Els joves amb qui parle no compartixen el menyspreu oficial o erudit per la seua llengua materna. Esta s’obri ja lentament pas, com l’amazic, en els mitjans informatius i, previsiblement, s’estendr\u00e0 cada vegada m\u00e9s. At\u00e9s que la identitat magribina \u00e9s m\u00faltiple i mutant —com ho s\u00f3n totes les identitats, diguen el que diguen les constitucions i textos oficials—, el darija<\/em> i el berber com\u00fa a l’Atles i la Cab\u00edlia arrelaran m\u00e9s prompte que tarde en el camp del saber i de la cultura, per dura que siga la resist\u00e8ncia dels lletrats i dels poders f\u00e0ctics. L’\u00e0rab cl\u00e0ssic romandr\u00e0, \u00e9s clar, en l’\u00e0mbit religi\u00f3s i en l’interestatal. Per\u00f2 la comunicaci\u00f3 en marroqu\u00ed i algeri\u00e0 abastar\u00e0 el contingut dels diaris, de l’espai esc\u00e8nic, del cinema i de la creaci\u00f3 liter\u00e0ria. Posar en boca d’un personatge de marr\u00e0queix o tangeri\u00e0 la parla estereotipada de Pr\u00f2xim Orient provoca i provocar\u00e0 inevitablement l’efecte saludable del riure. I el riure ha marcat sempre la direcci\u00f3 cap a la qual s’encaminen els pobles ansiosos de llibertat i de progr\u00e9s qualssevol que siguen els obstacles que s’interposen en el seu cam\u00ed.\n<\/p><\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La situaci\u00f3 de les \u00abgrans\u00bb lleng\u00fces del m\u00f3n \u00e9s peculiar: hi ha qui se’n servix per a arrasar en profit d’una uniformitzaci\u00f3 ambientalment nociva —tot i que rendible com a instrument de domini social— i fent eixe cam\u00ed a trav\u00e9s de l’aculturaci\u00f3. En canvi, les grans extensions on es parlen eixes \u00abgrans\u00bb lleng\u00fces resulta que […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2,4,45,1,47,19],"tags":[],"class_list":["post-185","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-comunicacio","category-dret","category-ensenyament","category-general","category-planificacio","category-politica"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/185","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=185"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/185\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=185"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=185"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=185"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}\n
La fractura ling\u00fc\u00edstica del Magrib<\/h2>\n
Juan Goytisolo (El Pa\u00eds<\/em>, 24.09.2007; versi\u00f3 espanyola<\/a>)<\/h5>\n
\nescrita: la darija<\/em>, denominada condescendentement pels doctes i les forces \u00abvives\u00bb, \u00e0rab dialectal o col\u00b7loquial, per no dir \u00abvulgar\u00bb.<\/p>\n