Com que pel Pa\u00eds Valenci\u00e0 no estem molt all\u00e0 en la qualitat dels mitjans d’informaci\u00f3 p\u00fablics —ni quant a contingunts ni quant a qualitat ling\u00fc\u00edstica—, les pol\u00e8miques i els debats que es donen sobre el este tema en altres espais comunicatius ens poden mostrar coincid\u00e8ncies i diverg\u00e8ncies quant a d\u00e8ficits. A m\u00e9s, ens poden mostrar que hi ha debats possibles sobre el tema que no s\u00f3n \u00abpermesos\u00bb per ac\u00ed pel control pol\u00edtic d’una activitat que hauria de tindre un control professional i social.<\/p>\n
Reprodu\u00efm un article d’Henrike Kn\u00f6rr sobre la televisi\u00f3 basca (El Pa\u00eds<\/em>, 06.09.2007<\/a>; l’hem tradu\u00eft amb l’ajuda de l’Internostrum<\/a>):<\/p>\n El 19 d’agost passat, Luisa Etxenike va publicar en estes p\u00e0gines un interessant article titulat \u00abTorcidos ling\u00fc\u00edsticos\u00bb. Assenyalava l’autora els errors comesos en la televisi\u00f3 p\u00fablica basca pel que fa a la llengua castellana, posant exemples sentits i vists (sobreimpresos), com \u00abdesbastador incendio\u00bb, \u00abaxfisiados\u00bb, etc\u00e8tera.<\/p>\n La llista, per descomptat, podria allargar-se molt. Es senten pronunciacions descurades i no adequades a eixe nivell (no parlem de la llengua del carrer o de la taverna) com ara \u00abconsihnas\u00bb, \u00abemple\u00e0o\u00bb, etc\u00e8tera. Per\u00f2 \u00bfi si contemplem els errors comesos en la nostra altra llengua oficial, l’\u00e8uscar? La llista seria encara m\u00e9s llarga. En els \u00faltims dies he vist sobreimpr\u00e9s \u00abArrayoz\u00bb (en lloc de Arraiotz), \u00abSokoa\u00bb (per Zokoa) i he sentit certes pronunciacions desgraciades, per exemple una altra vegada \u00abBiriat\u00fa\u00bb (per Biri\u00e1tu), o \u00abJaurgain\u00bb, amb la jota espanyola per a referir-se a aquest insigne investigador sulet\u00ed.<\/p>\n Ara b\u00e9, a\u00e7\u00f2 no t\u00e9 remei. eitb<\/span> ha demostrat durant anys que no es pren de deb\u00f2 —o que no hi d\u00f3na la import\u00e0ncia deguda—, el bon \u00fas de les dues lleng\u00fces oficials. Ha estat impossible establir un veritable servei ling\u00fc\u00edstic en eixa casa (que \u00e9s un ens p\u00fablic, no ho oblidem), i l’\u00fanica cosa que s’ha fet \u00e9s posar alguns pegats, tirant m\u00e0 d’algunes persones i tres o quatre cursets. Molt, per\u00f2 que molt lluny, del que es necessita.<\/p>\n D’esta trista hist\u00f2ria, jo en podria parlar amb alguna extensi\u00f3. En el temps que vaig ser conseller de eitb<\/span>, presentat per Euskaltzaindia i votat pel parlament, vaig tractar d’organitzar una comissi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica que s’ocupara de la cura d’ambdues lleng\u00fces. Vaig proposar alguns noms, tant dins del camp del castell\u00e0 com de l’\u00e8uscar, i fins i tot la llista dels professionals vasc\u00f3logos va passar pel ple d’Euskaltzaindia. Per\u00f2 quan tot estava ja preparat, el llavors sotsdirector, Juli\u00e1n Beloki, i Miren Azkarate, en aquell temps encarregada d’eixa parcel\u00b7la, es van oposar rotundament al pla, en una entrevista que vam tenir els tres l’1 de mar\u00e7 del 2001. Com no tinc ganes de barallar-me en ambients hostils ni conv\u00e9ncer a qui no vol escoltar, ah\u00ed ho vaig deixar, pensant que, a m\u00e9s, prompte acabaria el meu mandat en aquell consell d’administraci\u00f3. Tal com vaig escriure en acomiadar-me, all\u00f2 \u00e9s m\u00e9s aviat una administraci\u00f3 de consells<\/em>, pel capritx de la direcci\u00f3 d’eitb<\/span>. La mateixa direcci\u00f3 que va creure excessiva la meua proposta de comprar llibres b\u00e0sics de consulta, com ara enciclop\u00e8dies i manuals. Recorde molt b\u00e9 una visita que vaig fer a Euskadi Irratia en Donostia: el buit de bibliografia era clamor\u00f3s.<\/p>\n Probablement vindran temps millors. Potser vindran altres persones que es faran c\u00e0rrec de la gravetat i import\u00e0ncia de l’assumpte. Entretant, i sempre amb el major respecte cap als bons professionals, que n’hi ha en eitb<\/span>, haurem de patir els disbarats ling\u00fc\u00edstics, els quals tenen a veure en gran part amb un nivell cultural pobr\u00edssimo d’alguns redactors i locutors. No coneixen el pa\u00eds com deurien. No els sona el m\u00e9s elemental, ni les Bardenas (que no \u00abB\u00e0rdenas\u00bb) ni Garazi ni Kuartango (vall alabesa de 20 pobles que solen denominar \u00ablocalitat\u00bb…).<\/p>\n De la nostra hist\u00f2ria, com \u00e9s evident, poc \u00e9s el que en saben. I ning\u00fa els ha dit que existix el nivell de llengua, de tal manera que odont\u00f2leg, dentista i arrencaqueixals no es poden usar indistintament, i tampoc en \u00e8uscar \u00abbikain\u00bb i \u00abdexente\u00bb. Aix\u00ed les coses, vaja vost\u00e9 a dir-los que pronuncien correctament Mendizorrotza, sense lliurar-se a la pronunciaci\u00f3 castellana Mendizorroza. En fi, no demanem m\u00e9s, perqu\u00e8 seria demanar impossibles, per exemple pronunciar correctament Mozart (que ha de sonar \u00abMotzart\u00bb, \u00e9s clar), o Saunier-Duval, i no a l’espanyola (\u00abSa-u-ni\u00e9r\u00bb), com tampoc maglia (rosa), que qualsevol sap es pronuncia \u00abmalla\u00bb.<\/p>\n I una \u00faltima q\u00fcesti\u00f3. \u00bfHa plantejat alg\u00fa la necessitat de logopedes? \u00c9s este un assumpte molt delicat, per\u00f2 cal abordar-lo. La necessitat \u00e9s evident. Assenyalar noms no \u00e9s bonic. Per\u00f2 alguna cosa cal fer. Sens dubte, amb uns altres caps en eitb<\/span>.<\/p>\n Henrike Kn\u00f6rr \u00e9s director d’Investigaci\u00f3 d’Euskaltzaindia i catedr\u00e0tic de la Universitat del Pa\u00eds Basc.<\/p>\n<\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Com que pel Pa\u00eds Valenci\u00e0 no estem molt all\u00e0 en la qualitat dels mitjans d’informaci\u00f3 p\u00fablics —ni quant a contingunts ni quant a qualitat ling\u00fc\u00edstica—, les pol\u00e8miques i els debats que es donen sobre el este tema en altres espais comunicatius ens poden mostrar coincid\u00e8ncies i diverg\u00e8ncies quant a d\u00e8ficits. A m\u00e9s, ens poden mostrar […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2,10,1,47,24],"tags":[],"class_list":["post-176","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-comunicacio","category-formacio","category-general","category-planificacio","category-requisit-linguistic"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/176","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=176"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/176\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=176"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=176"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=176"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}\n
Les lleng\u00fces i ETB<\/h2>\n
Henrike Kn\u00f6rr 06.09.2007<\/h5>\n
\n