Les lleng\u00fces formen part del mercat, tant pel que fa a l’\u00fas com a la ind\u00fastria que envolta l’aprenentatge i la gesti\u00f3 ling\u00fc\u00edstica en general. Hi ha pa\u00efsos que troben ocasions d’explotar eixos recursos. Per\u00f2 n’hi ha d’altres on les administracions, per motius pol\u00edtics i econ\u00f2mics lesius per a la seua poblaci\u00f3 —per\u00f2 beneficiosos per a unes oligarquies—, tendixen a balafiar i danyar els recursos naturals i culturals del territori que gestionen. En eixe cas ens trobem al Pa\u00eds Valenci\u00e0 (i a Espanya en general) quan es permet la destrucci\u00f3 dels recursos naturals i la desaparici\u00f3 i minoritzaci\u00f3 dels recursos culturals i ling\u00fc\u00edstics.<\/p>\n
Per exemple, darrerament hem sentit not\u00edcies dels problemes que tenien els immigrants que desconeixien \u00abla llengua\u00bb. La soluci\u00f3: rebien classes d’espanyol. No se’n dia res de classes de catal\u00e0.<\/p>\n
En canvi, a l’Argentina han trobat una manera de fer rendible eixa riquesa que el centralisme espanyol sembla que considera un monopoli. La not\u00edcia del diai El Pa\u00eds<\/em> (19.08.2007<\/a>; tradu\u00efda amb l’ajuda de l’Internostrum<\/a>) \u00e9s la seg\u00fcent:<\/p>\n Cristopher \u00e9s un professor irland\u00e9s que es maneja perfectament en la suavitat de l’accent argent\u00ed \u2014oficialment denominat variant rioplatense <\/em>del castell\u00e0\u2014 i per a qui paraules com remera<\/em><\/a>, boliche<\/em><\/a> o bondi<\/em><\/a> s\u00f3n ja familiars. El seu primer assalt al castell\u00e0 el va realitzar fa dos anys en l’espanyola C\u00e0ceres i d’all\u00ed va eixir content amb la gent per\u00f2 desil\u00b7lusionat amb l’idioma. \u00abEra un accent molt tancat. No entenia res\u00bb. Ara ha creuat l’Atl\u00e0ntic per a aprendre espanyol, igual que uns altres milers de persones que, en els \u00faltims anys, estan convertint la capital argentina en un dels focus d’ensenyament de la llengua de Cervantes.<\/p>\n A pesar que queda a unes vuit hores d’avi\u00f3 des dels Estats Units i a, almenys, dotze des d’Europa, joves i majors d’ambdues regions del m\u00f3n trien cada estiu Buenos Aires per a aprendre espanyol. \u00abEl boom<\/em> de l’espanyol \u00e9s mundial. Per\u00f2 ac\u00ed en vivim un de doble, ja que l’Argentina est\u00e0 de moda, i a\u00e7\u00f2 explica el creixement sostingut de turisme idiom\u00e0tic. Del 2004 al 2006 va cr\u00e9ixer un 60 %\u00bb, apunta Marcelo Garc\u00eda, president de l’Associaci\u00f3 de Centres d’Idiomes, l’\u00fanica existent a l’Am\u00e8rica Llatina. Una de les principals raons d’este creixement \u00e9s el preu pel qual es pot aprendre la llengua que ja parlen 400 milions de persones en el m\u00f3n. Un curs intensiu de dues setmanes, amb cinc hores de classe di\u00e0ries m\u00e9s activitats complement\u00e0ries, com ara lli\u00e7ons de tango, excursions i converses sobre costums argentins, ix per 200 euros, \u00e9s a dir a uns cinc euros l’hora de classe en grups que mai tenen m\u00e9s de set alumnes.<\/p>\n \u00abLa majoria dels estudiants t\u00e9 entre 20 i 35 anys i hi ha de tot. Alguns v\u00e9nen sols, altres en parella i fins i tot hi ha grups d’amics que decidixen aprendre un poc d’espanyol abans de viatjar per l’Am\u00e8rica Llatina\u00bb, indica Cleia Sartori, directora de l’International Bureau of Language, una escola d’idiomes situada en ple centre de Buenos Aires, en els passadissos del qual es creuen, a m\u00e9s de brasilers \u2014el pa\u00eds dels quals al cap i a la fi fa frontera amb Argentina\u2014, nord-americanes, australians, italians, francesos i brit\u00e0nics, entre altres nacionalitats.<\/p>\n Simon \u00e9s un fisioterapeuta australi\u00e0 nascut en Melbourne que apr\u00e9n espanyol abans de dirigir-se a la seua pr\u00f2xima destinaci\u00f3: Bol\u00edvia. \u00abLa veritat \u00e9s que a Buenos Aires s’apr\u00e9n espanyol, per\u00f2 es dorm poc\u00bb, reconeix mentre, al seu costat, Francesco, un estudiant rom\u00e0 de lletres, assentix. La seua paraula favorita \u00e9s boliche<\/em>, \u00e9s a dir: discoteca. Nega amb vehem\u00e8ncia que els preus baixos siguen un motiu determinant a l’hora de triar l’Argentina com a destinaci\u00f3 per a aprendre espanyol. \u00abTamb\u00e9 conec Eivissa\u00bb, argumenta. \u00abL’explosi\u00f3 de l’ensenyament de l’espanyol va ser despr\u00e9s de 2002. Clar que t\u00e9 a veure amb el tipus de canvi, per\u00f2 no \u00e9s el motiu fonamental pel qual els estudiants trien Buenos Aires. Un 34 % dels estudiants diu que el preu no \u00e9s determinant. Un dels atractius principals \u00e9s el tango i molts tamb\u00e9 trien al pa\u00eds per a fer turisme d’aventura\u00bb, subratlla Marcelo Garc\u00eda.<\/p>\n Lleure i aventura al marge, l’estudi de l’espanyol a l’Argentina tamb\u00e9 t\u00e9 una via de reconeixement oficial a Europa. L’Institut Cervantes, a trav\u00e9s de la Fundaci\u00f3n Ortega y Gasset argentina expedix als alumnes que passen els seus ex\u00e0mens el diploma d’espanyol de llengua estrangera, un t\u00edtol oficial espanyol que l’any passat va ser obtingut per m\u00e9s d’un centenar d’alumnes.<\/p>\n El creixement d’estudiants d’espanyol a l’Argentina ha donat motiu al denominat \u00abturisme idiom\u00e0tic\u00bb, un sector sobre el qual han posat els seus ulls els empresaris argentins. I les raons s\u00f3n clares. Quan es parla d’estudiants es pensa en un menor poder adquisitiu, per\u00f2 la majoria d’estos turistes s\u00f3n persones amb ingressos, com Alexis, una novaiorquesa de 28 anys que treballa en una consultora o Sebastien, un parisenc llicenciat en hist\u00f2ria. S’estan m\u00e9s temps que els turistes normals en el pa\u00eds, entre quatre i sis setmanes. I si la seua experi\u00e8ncia t\u00e9 \u00e8xit tendixen a repetir i a recomanar-la als seus amics. \u00abEl boca-orella \u00e9s m\u00e9s efica\u00e7 que Internet\u00bb, assegura Cleia Sartori.<\/p>\n Tal vegada siga un altre esgla\u00f3 en la hist\u00f2ria de l’idioma, per\u00f2 l’Am\u00e8rica Llatina ja ensenya a parlar espanyol milers d’europeus.<\/p><\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Les lleng\u00fces formen part del mercat, tant pel que fa a l’\u00fas com a la ind\u00fastria que envolta l’aprenentatge i la gesti\u00f3 ling\u00fc\u00edstica en general. Hi ha pa\u00efsos que troben ocasions d’explotar eixos recursos. Per\u00f2 n’hi ha d’altres on les administracions, per motius pol\u00edtics i econ\u00f2mics lesius per a la seua poblaci\u00f3 —per\u00f2 beneficiosos per […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[45,1,47,24],"tags":[],"class_list":["post-159","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ensenyament","category-general","category-planificacio","category-requisit-linguistic"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/159","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=159"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/159\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=159"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=159"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=159"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}\n
\u00bfParles rioplatense<\/em>?<\/h2>\n
Buenos Aires est\u00e0 de moda. Milers d’estudiantes viatgen cada any a la capital argentina per a aprendre castell\u00e0. La clau de l’\u00e8xit: preus assequibles i classes complement\u00e0ries de tango<\/h3>\n
Jorge Marirrodriga – 19.08.2007<\/h5>\n