{"id":139,"date":"2007-07-29T19:40:18","date_gmt":"2007-07-29T18:40:18","guid":{"rendered":"http:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/?p=139"},"modified":"2007-07-29T19:40:18","modified_gmt":"2007-07-29T18:40:18","slug":"un-pais-massa-singular","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/2007\/07\/29\/un-pais-massa-singular\/","title":{"rendered":"Un estat massa singular"},"content":{"rendered":"<p>En el diari <em>El Pa\u00eds<\/em> (27.07.2007) aparegu\u00e9 un article d&#8217;Albert Branchadell que comentava la creaci\u00f3 d&#8217;un consell estatal de lleng\u00fces oficials (veg. <span class=\"versaleta\">dtl<\/span>, <a href=\"http:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/?p=124\" target=\"_blank\">07.07.2007<\/a>). Hem trobat tamb\u00e9 que comentava eixe article i altres coses Ramon Bassas, \u00abentusiasta seguidor d&#8217;Albert Branchadell\u00bb, en el seu <a href=\"http:\/\/ramonbassas.blogspot.com\/\" target=\"_blank\">bloc<\/a>.<\/p>\n<p>L&#8217;article d&#8217;Albert Branchadell (tradu\u00eft amb l&#8217;ajuda de l&#8217;<a href=\"http:\/\/internostrum.com\/index.php\" target=\"_blank\">Internostrum<\/a>) \u00e9s el seg\u00fcent:<\/p>\n<blockquote>\n<h2>\u00bfPlural o singular?<\/h2>\n<p>En el seu discurs en el debat de pol\u00edtica general entorn de l&#8217;estat de la naci\u00f3, Jos\u00e9 Luis Rodr\u00edguez Zapatero no va utilitzar ni una sola vegada l&#8217;expressi\u00f3 \u00abEspanya plural\u00bb, que tant s&#8217;estimava en altre temps. Va ser el portaveu d&#8217;Esquerra Republicana en el Congr\u00e9s, Agust\u00ed Cerd\u00e0, el primer en utilitzar-la, nom\u00e9s per a retraure al president del govern que la seua Espanya plural \u00abacaba sent tan singular com la del Partit Popular\u00bb. En la seua r\u00e8plica, Zapatero va rebutjar el debat nominalista: \u00abDeixem de fer tants baptismes i anem a les coses funcionals, reals i de contingut\u00bb.<\/p>\n<p>En el primer consell de ministres despr\u00e9s del debat de pol\u00edtica general, el govern va aprovar una cosa funcional, real i de contingut: el reial decret pel qual es creen el Consell de les Lleng\u00fces Oficials en l&#8217;Administraci\u00f3 General de l&#8217;Estat i l&#8217;Oficina per a les Lleng\u00fces Oficials, la finalitat de les quals \u00e9s garantir que els ciutadans de les comunitats aut\u00f2nomes amb una llengua oficial pr\u00f2pia puguen dirigir-se a l&#8217;administraci\u00f3 general de l&#8217;estat en esta llengua. No es tracta d&#8217;una simple baula en el desenvolupament de l&#8217;Espanya plural, sin\u00f3 d&#8217;un gla\u00f3 indubtable, una veritable fita que per ventura mereix el qualificatiu d&#8217;\u00abhist\u00f2ric\u00bb. La primacia del castell\u00e0 ha estat un dels senyals d&#8217;identitat de l&#8217;estat-naci\u00f3 espanyol que va assentar les seues bases despr\u00e9s de la Guerra de Successi\u00f3, es va erigir com a tal al llarg del segle <span class=\"versaleta\">xix<\/span> i va arribar el paroxisme durant la dictadura de Franco, la pol\u00edtica territorial de la qual, per dir-ho aix\u00ed, es resumix en la coneguda frase pronunciada en el fragor de la guerra: \u00abEl car\u00e0cter de cada regi\u00f3 ser\u00e0 respectat, per\u00f2 sense perjudici per a la unitat nacional, que la volem absoluta, amb una sola llengua, el castell\u00e0, i una sola personalitat, l&#8217;espanyola\u00bb. La constituci\u00f3 de 1978 va posar una fi relativa a esta seq\u00fc\u00e8ncia hist\u00f2rica: fi, perqu\u00e8 va recon\u00e9ixer les \u00abaltres lleng\u00fces espanyoles\u00bb i va establir la seua oficialitat en les comunitats aut\u00f2nomes; per\u00f2 relativa, perqu\u00e8 va mantenir el castell\u00e0 com a llengua exclusiva de l&#8217;estat.<\/p>\n<p>El reial decret aprovat el passat 6 de juliol, doncs, ve ni m\u00e9s ni menys que a completar el tancament d&#8217;eixa seq\u00fc\u00e8ncia hist\u00f2rica: el castell\u00e0 va a seguir sent l&#8217;\u00fanica llengua espanyola oficial de l&#8217;estat, per\u00f2, m\u00e9s enll\u00e0 de les proclames jur\u00eddiques, l&#8217;administraci\u00f3 general de l&#8217;estat acollir\u00e0 en el seu si les altres lleng\u00fces espanyoles com no havia fet abans cap administraci\u00f3 de l&#8217;Espanya moderna. Per a aquells que encara creuen que l&#8217;uniling\u00fcisme \u00e9s una condici\u00f3 necess\u00e0ria per al funcionament (o fins i tot l&#8217;exist\u00e8ncia) d&#8217;una comunitat pol\u00edtica, la iniciativa del govern suposa una reculada hist\u00f2rica en tota regla, a m\u00e9s d&#8217;un germen de disgregaci\u00f3 irremeiable. Per\u00f2 eixa argumentaci\u00f3 no pot tenir molt cr\u00e8dit en un estat membre de la Uni\u00f3 Europea, una organitzaci\u00f3 que funciona raonablement b\u00e9 a pesar de (o hauria de ser \u00aba causa de\u00bb?) recon\u00e9ixer ni m\u00e9s ni menys que 23 lleng\u00fces oficials.<\/p>\n<p>El reial decret del 6 de juliol est\u00e0 en la l\u00f2gica de l&#8217;estatut de Catalunya, l&#8217;article del qual 33.5 establix el dret dels ciutadans catalans a relacionar-se per escrit en catal\u00e0 amb els \u00f2rgans constitucionals i amb els \u00f2rgans jurisdiccionals d&#8217;\u00e0mbit estatal. Un criteri pr\u00e0ctic per a distingir plurals de singulars consistix a verificar l&#8217;actitud respecte d&#8217;esta disposici\u00f3. En el seu recurs d&#8217;inconstitucionalitat contra l&#8217;estatut, el Partit Popular sost\u00e9 que el dret establit simplement \u00abno existix\u00bb pel que fa a la relaci\u00f3 amb institucions estatals no radicades en el territori de Catalunya, atesa l&#8217;estricta territorialitat de la cooficialitat ling\u00fc\u00edstica \u2015un argument irremeiablement fals, en la mesura que est\u00e0 reglament\u00e0riament establit des de fa 13 anys que els ciutadans espanyols poden dirigir-se per escrit en \u00ables altres lleng\u00fces espanyoles\u00bb al senat, una instituci\u00f3 estatal certament no radicada a Catalunya\u2015. (Reflexi\u00f3 \u00f2bvia: si un simple reglament pot instituir drets que desborden \u00abl&#8217;estricta territorialitat de la cooficialitat ling\u00fc\u00edstica\u00bb, com no ho podia fer una llei org\u00e0nica de l&#8217;estat?). En el b\u00e0ndol plural, les coses s\u00f3n bastant distintes. El fam\u00f3s dictamen sobre l&#8217;estatut encarregat pel <span class=\"versaleta\">psoe<\/span> a quatre catedr\u00e0tics de dret constitucional ni tan sols esmenta l&#8217;assumpte; en el seu escrit d&#8217;esmenes, el grup parlamentari socialista del congr\u00e9s es ceny\u00ed a una q\u00fcesti\u00f3 de mat\u00eds, sense posar en dubte la legitimitat del dret a relacionar-se en catal\u00e0 amb els \u00f2rgans constitucionals i jurisdiccionals d&#8217;\u00e0mbit estatal.<\/p>\n<p>Ara b\u00e9, la inesperada llum del govern de Jos\u00e9 Luis Rodr\u00edguez Zapatero en la recta final de la legislatura no canvia les ombres que han caracteritzat una gesti\u00f3 ambivalent pel que fa a la diversitat ling\u00fc\u00edstica d&#8217;Espanya. En 2005, el comit\u00e9 d&#8217;experts que supervisa l&#8217;aplicaci\u00f3 de la Carta Europea de Lleng\u00fces Regionals o Minorit\u00e0ries considerava que a Espanya seguia sent necessari \u00abcrear consci\u00e8ncia sobre les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries\u00bb, ja que \u00abels mitjans de comunicaci\u00f3 espanyols a penes atenen la diversitat ling\u00fc\u00edstica del pa\u00eds, i la majoria de la poblaci\u00f3 castellanoparlant i, especialment, les comunitats aut\u00f2nomes no afectades no s\u00f3n conscients que Espanya \u00e9s un pa\u00eds pluriling\u00fce\u00bb. Dos anys despr\u00e9s, el redoblament d&#8217;esfor\u00e7os que recomanava el comit\u00e9 d&#8217;experts per a pal\u00b7liar el d\u00e8ficit assenyalat \u00e9s literalment imperceptible. De fet, el govern ha dedicat la legislatura a ignorar la majoria de mesures sobre pluralisme ling\u00fc\u00edstic que el congr\u00e9s li va instar a aplicar en 2004, una de les quals era precisament \u00abfomentar un coneixement general de la realitat pluricultural i pluriling\u00fce de l&#8217;estat espanyol\u00bb. Aix\u00f2 s\u00ed, els qui exigixen m\u00e9s pluralitat a Jos\u00e9 Luis Rodr\u00edguez Zapatero, com ara Agust\u00ed Cerd\u00e0, haurien de predicar amb l&#8217;exemple en la seua pr\u00f2pia casa. En 2005, el comit\u00e9 d&#8217;experts abans esmentat assenyalava que tamb\u00e9 era necessari \u00abmillorar la comprensi\u00f3 m\u00fatua per a promoure les virtuts del pluriling\u00fcisme i de la diversitat ling\u00fc\u00edstica i, en els grups ling\u00fc\u00edstics tant majoritaris com minoritaris, la idea fonamental d&#8217;una coexist\u00e8ncia pac\u00edfica i harmoniosa\u00bb. Malament es contribu\u00efx a eixa idea fonamental quan s&#8217;invoca la \u00abguerra ling\u00fc\u00edstica\u00bb contra el castell\u00e0, tal com va fer recentment el secretari general d&#8217;Esquerra Republicana, Joan Puigcerc\u00f3s, en una al\u00b7locuci\u00f3 estrictament insensata.<\/p><\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>En el diari El Pa\u00eds (27.07.2007) aparegu\u00e9 un article d&#8217;Albert Branchadell que comentava la creaci\u00f3 d&#8217;un consell estatal de lleng\u00fces oficials (veg. dtl, 07.07.2007). Hem trobat tamb\u00e9 que comentava eixe article i altres coses Ramon Bassas, \u00abentusiasta seguidor d&#8217;Albert Branchadell\u00bb, en el seu bloc. L&#8217;article d&#8217;Albert Branchadell (tradu\u00eft amb l&#8217;ajuda de l&#8217;Internostrum) \u00e9s el seg\u00fcent: [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2,4,1,47,19,24],"tags":[],"class_list":["post-139","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-comunicacio","category-dret","category-general","category-planificacio","category-politica","category-requisit-linguistic"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/139","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=139"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/139\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=139"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=139"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=139"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}