{"id":3440,"date":"2019-04-17T20:30:44","date_gmt":"2019-04-17T19:30:44","guid":{"rendered":"http:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/?page_id=3440"},"modified":"2019-04-17T11:44:08","modified_gmt":"2019-04-17T10:44:08","slug":"celrom","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/celrom\/","title":{"rendered":"Carta europea de les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries"},"content":{"rendered":"<h2 class=\"inicial\" style=\"text-align: center;\">CARTA EUROPEA DE LES LLENG\u00dcES REGIONALS O MINORIT\u00c0RIES<\/h2>\n<p class=\"periodista\" style=\"text-align: right;\">Versi\u00f3 de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura (2001), adaptada per al <em><span class=\"versaleta\">dtl<\/span>.<\/em><b><br \/>\n<\/b>Inclou el text de la Carta i la ratificaci\u00f3 del Govern espanyol<\/p>\n<hr \/>\n<p><a name=\"sumari\"><\/a><\/p>\n<h3>SUMARI<\/h3>\n<ul>\n<li><a href=\"#present\" target=\"_self\">Presentaci\u00f3<\/a><\/li>\n<li><a href=\"#introd\" target=\"_self\">Introducci\u00f3<\/a><\/li>\n<li><a href=\"#antec\" target=\"_self\">Antecedents i caracter\u00edstiques de la Carta. Declaraci\u00f3 del Govern d&#8217;Espanya<\/a><\/li>\n<li><a href=\"#text\" target=\"_self\">Text del document<\/a><\/li>\n<li><a href=\"#relac\" target=\"_self\">Relaci\u00f3 d&#8217;estats adherits<\/a><\/li>\n<li><a href=\"#contin\" target=\"_self\">Contingut de les ratificacions dels estats<\/a><\/li>\n<li><a href=\"#biblio\" target=\"_self\">Bibliografia sum\u00e0ria i p\u00e0gines web<\/a><\/li>\n<\/ul>\n<p><a name=\"present\"><\/a><\/p>\n<h3>PRESENTACI\u00d3<\/h3>\n<p>Entre els segles XVII i XX els estats europeus es van esfor\u00e7ar per aconseguir l&#8217;homogene\u00eftzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica interior i, en nom d&#8217;un suposat inter\u00e8s de l&#8217;estat i del progr\u00e9s, van marginar les lleng\u00fces que no eren dominants i majorit\u00e0ries. Cap als anys cinquanta del segle XX, els estats van sumar a la seva pol\u00edtica d&#8217;assimilaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica feta per mitj\u00e0 de l&#8217;escola i del poder creixent de les administracions l&#8217;acci\u00f3 dels grups de comunicaci\u00f3 i de l&#8217;audiovisual, per\u00f2 al mateix temps es va iniciar la resist\u00e8ncia de la ciutadania a perdre de manera definitiva les arrels i, molt concretament, la llengua. D&#8217;altra banda, la progressiva democratitzaci\u00f3 de les societats i el proc\u00e9s d&#8217;unificaci\u00f3 europea van enfortir els moviments que reclamaven el respecte per les lleng\u00fces pr\u00f2pies de cada territori i per les cultures respectives. El fet que la situaci\u00f3 d&#8217;aquestes lleng\u00fces fos cada cop m\u00e9s cr\u00edtica i, sovint, irreversible en termes de normalitat social, va fer que fins i tot els estats que durant segles les havien combatut s&#8217;interessin per la seva defensa.<\/p>\n<p>En aquest canvi d&#8217;actitud, en aquesta lluita per la dignitat de totes les lleng\u00fces i, entre elles, per la de la seva llengua pr\u00f2pia, Catalunya ha estat capdavantera. En el marc de la reforma de l&#8217;Estat espanyol, un cop extingida la dictadura, Catalunya va aportar, entre altres elements positius, l&#8217;orgull de la llengua pr\u00f2pia i la capacitat de reconeixement de la diversitat ling\u00fc\u00edstica d&#8217;Espanya. \u00c9s gr\u00e0cies a l&#8217;esfor\u00e7 dels catalans que la Constituci\u00f3 espanyola de 1978 reconeix la diversitat ling\u00fc\u00edstica de l&#8217;Estat i que els estatuts d&#8217;autonomia han reconegut l&#8217;exist\u00e8ncia i l&#8217;oficialitat de lleng\u00fces diferents del castell\u00e0 als diversos territoris d&#8217;Espanya on es parlen.<\/p>\n<p>\u00c9s cert que la Constituci\u00f3 espanyola atorga determinats privilegis a la llengua castellana i que les institucions democr\u00e0tiques espanyoles encara impedeixen, per exemple, l&#8217;\u00fas de lleng\u00fces diferents de la castellana a les Corts Generals, als tribunals Constitucional i Suprem i en altres organismes, i que els neguen la pres\u00e8ncia, per exemple, als passaports o als segells postals. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert que en els darrers vint anys Espanya ha fet un canvi significatiu en la forma de tractar les seves minories ling\u00fc\u00edstiques, perqu\u00e8 ha passat de perseguir l&#8217;\u00fas de la llengua catalana i la resta de lleng\u00fces a permetre que el Govern de Catalunya i els de les altres comunitats aut\u00f2nomes que tenen llengua pr\u00f2pia duguin a terme una pol\u00edtica activa de suport a la llengua del pa\u00eds.<\/p>\n<p>Catalunya ha estat, doncs, un model per a Espanya, per\u00f2 tamb\u00e9 ha estat un exemple per a Europa. No nom\u00e9s ha fet possible el reconeixement de les lleng\u00fces diferents de la castellana a Espanya, sin\u00f3 que s\u00f3n catalans els qui van donar el primer impuls a un dels projectes m\u00e9s ambiciosos per al reconeixement i la protecci\u00f3 de les lleng\u00fces sense estat: la Carta europea de les lleng\u00fces minorit\u00e0ries, aprovada com a convenci\u00f3 internacional en el marc del Consell d&#8217;Europa l&#8217;any 1992 i sorgida de la iniciativa d&#8217;un grup d&#8217;europeus electes, entre els quals hi havia catalans com Alexandre Cirici Pellicer, que en va ser un dels impulsors.<\/p>\n<p>Han estat les pressions del Govern de Catalunya i dels grups parlamentaris catalans al llarg de m\u00e9s de vuit anys les que han fet possible l&#8217;autoritzaci\u00f3 de les Corts Generals per ratificar la Carta europea en benefici de les lleng\u00fces que els estatuts d&#8217;autonomia declaren oficials, i tamb\u00e9 per protegir l&#8217;asturi\u00e0, l&#8217;aran\u00e8s i el catal\u00e0 a l&#8217;Arag\u00f3.<\/p>\n<p>La Carta europea de les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries, ratificada per Espanya, ha entrat en vigor el dia 1 d&#8217;agost de 2001, Any Europeu de les Lleng\u00fces, i, d&#8217;acord amb l&#8217;article 96 de la Constituci\u00f3, ha passat a formar part de l&#8217;ordenament jur\u00eddic espanyol. La Carta compromet l&#8217;Estat a defensar (i, per tant, a no obstaculitzar) moltes de les pol\u00edtiques que, en suport del catal\u00e0 i de l&#8217;aran\u00e8s, du a terme el Govern de Catalunya. Tamb\u00e9 obliga els tribunals espanyols a tenir en compte els seus principis a l&#8217;hora d&#8217;interpretar la normativa ling\u00fc\u00edstica aplicable al catal\u00e0. Constitueix, doncs, un nou instrument de reconeixement i de protecci\u00f3 jur\u00eddica de la nostra llengua. \u00c9s per aix\u00f2 que el Departament de Cultura ha considerat adequat editar-ne el text \u00edntegre, amb indicaci\u00f3 expressa de les mesures ratificades per Espanya.<\/p>\n<p>El catal\u00e0 no \u00e9s pr\u00f2piament una llengua minorit\u00e0ria, per\u00f2 \u00e9s cert que participa d&#8217;algunes de les caracter\u00edstiques d&#8217;aquestes lleng\u00fces. En primer lloc, pr\u00e0cticament tothom coneix la llengua de l&#8217;Estat i, en canvi, una part de la poblaci\u00f3 no coneix la catalana. En segon lloc, els territoris del nostre domini ling\u00fc\u00edstic pertanyen a estats m\u00e9s extensos, on la llengua de la majoria \u00e9s una altra, que imposen el coneixement i l&#8217;\u00fas del castell\u00e0 o del franc\u00e8s. A m\u00e9s, el nostre domini ling\u00fc\u00edstic no t\u00e9 un estat propi.<\/p>\n<p>I, finalment, el catal\u00e0 t\u00e9 una pres\u00e8ncia escassa en alguns sectors de la vida social.<\/p>\n<p>Tamb\u00e9 \u00e9s cert, per\u00f2, que hi ha molts factors que diferencien el catal\u00e0 de les lleng\u00fces minorit\u00e0ries, com ara el fet que sigui oficial en un estat sobir\u00e0, Andorra, i que ho sigui, al costat del castell\u00e0, en tres comunitats aut\u00f2nomes espanyoles. A m\u00e9s, \u00e9s diferent pel nombre d&#8217;habitants dels territoris on \u00e9s oficial: el catal\u00e0 \u00e9s la setena llengua de la Uni\u00f3 Europea en relaci\u00f3 amb les onze lleng\u00fces que hi s\u00f3n oficials i de treball, i, despr\u00e9s de l&#8217;ampliaci\u00f3, ser\u00e0 la desena llengua entre un total de vint-i-dues.<\/p>\n<p>D&#8217;altra banda, si es compara el catal\u00e0 amb les 36 lleng\u00fces que avui es consideren regionals a Europa, t\u00e9 m\u00e9s parlants efectius que les quatre que li v\u00e9nen immediatament darrere juntes; el catal\u00e0 no ha estat abandonat pels seus parlants i es transmet de pares a fills amb normalitat, i l&#8217;ent\u00e9n m\u00e9s del 90% de la ciutadania, a difer\u00e8ncia d&#8217;altres realitats que sovint no assoleixen ni el 20%. A m\u00e9s, el catal\u00e0 \u00e9s un idioma plenament codificat, normativitzat i estandarditzat amb ple consens acad\u00e8mic i ciutad\u00e0 que t\u00e9 una autoritat ling\u00fc\u00edstica reconeguda, l&#8217;Institut d&#8217;Estudis Catalans, i uns recursos ling\u00fc\u00edstics comparables als de les grans lleng\u00fces llatines. Tamb\u00e9 t\u00e9 una notable capacitat d&#8217;elaboraci\u00f3, acceptaci\u00f3 i difusi\u00f3 de neologismes de tota mena i un sistema organitzat perqu\u00e8 es normalitzin. Finalment, la nostra llengua t\u00e9 una tradici\u00f3 liter\u00e0ria, una vitalitat creativa i un dinamisme econ\u00f2mic i cultural molt superior a moltes lleng\u00fces d&#8217;estat i a totes les considerades minorit\u00e0ries.<\/p>\n<p>Malgrat aix\u00f2, la Carta europea \u00e9s un document que, tot esperant l&#8217;equiparaci\u00f3 jur\u00eddica del catal\u00e0 amb les lleng\u00fces de la Uni\u00f3 que tenen un nombre semblant de parlants, cal con\u00e8ixer. La legislaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica de Catalunya atorga al catal\u00e0 un tracte sovint m\u00e9s favorable del que preveu la Carta, per\u00f2 en alguns aspectes aquesta \u00e9s m\u00e9s beneficiosa. Tamb\u00e9 ho \u00e9s en relaci\u00f3 amb altres legislacions i en relaci\u00f3 amb alguns aspectes de la legislaci\u00f3 estatal, com l&#8217;Administraci\u00f3 de just\u00edcia o l&#8217;espai de comunicaci\u00f3 audiovisual.<\/p>\n<p>Confio que aquesta publicaci\u00f3 contribueixi a difondre la Carta europea i, en el marc de les actuacions que du a terme el Govern a l&#8217;entorn de l&#8217;Any Europeu de les Lleng\u00fces, esperoni la reflexi\u00f3 sobre la realitat actual de la llengua catalana en el context europeu.<\/p>\n<p>Jordi Vilajoana<br \/>\nConseller de Cultura<\/p>\n<p><a name=\"introd\"><\/a><\/p>\n<h3>INTRODUCCI\u00d3<\/h3>\n<p>Aquesta publicaci\u00f3, dedicada a donar a con\u00e8ixer i divulgar la Carta europea de les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries, s&#8217;estructura en diferents parts.<\/p>\n<p>A <i><b>Antecedents i caracter\u00edstiques de la Carta<\/b><\/i> es fa una breu explicaci\u00f3 dels or\u00edgens i dels tr\u00e0mits que ha seguit aquest document en el si del Consell d&#8217;Europa, a partir que el senador catal\u00e0 Alexandre Cirici va encetar el cam\u00ed, i fins a la seva aprovaci\u00f3 i entrada en vigor. Es detallen els continguts principals del document i altres caracter\u00edstiques i tamb\u00e9 es comenten les diferents formes d&#8217;adhesi\u00f3 previstes per part dels estats.<\/p>\n<p>A continuaci\u00f3, hi ha el text \u00edntegre de la <i><b>Carta<\/b><\/i>, en versi\u00f3 catalana, i la <i><b>Declaraci\u00f3 del Govern d&#8217;Espanya<\/b><\/i>, on s&#8217;explica el proc\u00e9s seguit, les caracter\u00edstiques de l&#8217;adhesi\u00f3 de l&#8217;Estat espanyol i les lleng\u00fces que aquest reconeix com a \u00abminorit\u00e0ries o regionals\u00bb segons els termes de la Carta en el seu territori.<\/p>\n<p>Un altre apartat, <i><b>Relaci\u00f3 d&#8217;estats adherits<\/b>,<\/i> inclou, fins al moment de tancar aquesta publicaci\u00f3, els estats que han signat i han ratificat la Carta i tamb\u00e9 aquells que nom\u00e9s l&#8217;han signada. A <i><b>Contingut de les ratificacions dels estats<\/b><\/i>, s&#8217;hi esmenten les lleng\u00fces a les quals cada estat aplicar\u00e0 la Carta.<\/p>\n<p>El darrer apartat de <i><b>Bibliografia sum\u00e0ria i p\u00e0gines web<\/b><\/i> recull alguns els estudis produ\u00efts a Catalunya i una relaci\u00f3 d&#8217;alguns llocs web que donen informaci\u00f3 de la Carta i de tot all\u00f2 que s&#8217;hi relaciona.<\/p>\n<p><a name=\"antec\"><\/a><\/p>\n<h3>ANTECEDENTS I CARACTER\u00cdSTIQUES DE LA CARTA. DECLARACI\u00d3 DEL GOVERN D&#8217;ESPANYA<\/h3>\n<p>El <b>Comit\u00e8 de Ministres del Consell d&#8217;Europa <\/b>va aprovar el 25 de juny de <b>1992 <\/b>el text de la Carta europea de les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries. Definida com una convenci\u00f3 internacional, va ser oberta a la firma dels estats membres coincidint amb l&#8217;obertura de sessi\u00f3 de l&#8217;Assemblea Parlament\u00e0ria del Consell d&#8217;Europa.<\/p>\n<p>Per arribar a l&#8217;aprovaci\u00f3 i a l&#8217;entrada en vigor en els estats que l&#8217;han ratificada ha calgut rec\u00f3rrer un llarg cam\u00ed. Ja el 1979 el senador Alexandre Cirici i Pellicer, elegit membre de l&#8217;Assemblea Parlament\u00e0ria del Consell d&#8217;Europa, en va prendre la iniciativa i va elaborar una proposta i una llista de lleng\u00fces europees a protegir. El 1984, mort Cirici, es va celebrar a Estrasburg la confer\u00e8ncia <b>Cap a una Carta europea de les lleng\u00fces, <\/b>que va adoptar l&#8217;acord de crear un <b>grup de treball <\/b>per elaborar un text en el si de la Confer\u00e8ncia dels Poders Locals i Regionals.<\/p>\n<p>El grup va estar format per juristes, ling\u00fcistes i pol\u00edtics. Entre ells hi havia el diputat catal\u00e0 Llu\u00eds M. de Puig, tamb\u00e9 parlamentari del Consell d&#8217;Europa, l&#8217;alemany Herbert Kohn, representant de la Confer\u00e8ncia dels Poders Locals i Regionals, i els experts J. Woerling, P. Ardizzone, F. Ermacora, M. Philips, R. Locatelli, F. Albanesi i el ling\u00fcista catal\u00e0 Modest Prats.<\/p>\n<p>Al diputat catal\u00e0 li va ser encarregada una pon\u00e8ncia sobre les responsabilitats dels poders p\u00fablics, especialment les col\u00b7lectivitats locals i regionals, en mat\u00e8ria de defensa de les lleng\u00fces. El text del <i>rapporteur<\/i> de Puig es va convertir en document base de discussi\u00f3 pel que fa a al redacci\u00f3 de la Carta.<\/p>\n<p>Al cap de m\u00e9s de dos anys ja hi havia un primer text, que va anar seguit de discussions, esmenes i retalls fins a ser aprovat per la Confer\u00e8ncia dels Poders Locals i Regionals, per l&#8217;Assemblea Parlament\u00e0ria el 1988 i finalment signat i ratificat pel Comit\u00e8 de Ministres, com s&#8217;ha dit, el 1992.<\/p>\n<p>El dia 5 de juliol de 1992 van signar la Carta <b>onze estats<\/b>: Alemanya, \u00c0ustria, Dinamarca, Espanya, Finl\u00e0ndia, Hongria, Liechtenstein, Luxemburg, Malta, Noruega i els Pa\u00efsos Baixos. Havia d&#8217;entrar en vigor en ser ratificada almenys per cinc estats; el fet es va esdevenir el primer de mar\u00e7 de 1998 en haver-la ratificada <b>Finl\u00e0ndia, Hongria, Liechtenstein, Noruega, els Pa\u00efsos Baixos, i tamb\u00e9 Cro\u00e0cia<\/b>, que l&#8217;havia signada poc temps despr\u00e9s.<\/p>\n<p>M\u00e9s endavant altres estats membres del Consell d&#8217;Europa tamb\u00e9 l&#8217;han ratificada; \u00e9s el cas de Su\u00efssa, Dinamarca, Alemanya, Su\u00e8cia, Eslov\u00e8nia, el Regne Unit i Espanya. Altres estats, en canvi, de moment nom\u00e9s l&#8217;han signada. Un cop el text ha entrat en vigor, el Comit\u00e8 de Ministres del Consell d&#8217;Europa pot invitar, aix\u00ed mateix, qualsevol estat no membre a adherir-s&#8217;hi.<\/p>\n<p>Com a antecedents del Consell d&#8217;Europa en l&#8217;\u00e0mbit de la protecci\u00f3 de les lleng\u00fces minorit\u00e0ries cal tenir en compte la <b>Convenci\u00f3 europea per a la protecci\u00f3 dels drets humans i de les llibertats fonamentals<\/b>, de 4 de novembre de 1950, que a l&#8217;article 14 prohibeix, entre d&#8217;altres, la discriminaci\u00f3 per ra\u00f3 de llengua i pertin\u00e8ncia a una minoria nacional, i la <b>Recomanaci\u00f3 928 <\/b>(1981) de l&#8217;Assemblea Consultiva <b>sobre els problemes pedag\u00f2gics i culturals de les lleng\u00fces minorit\u00e0ries<\/b>, que va suposar l&#8217;origen dels treballs sobre la futura carta.<\/p>\n<p>Els anys noranta es van aprovar dues recomanacions m\u00e9s, la 1134 (1990) i la 1177 (1992), ambdues sobre els drets de les minories, que d&#8217;alguna manera van desembocar en la Recomanaci\u00f3 1201 (1993), aprovada per l&#8217;Assemblea Parlament\u00e0ria, que proposava l&#8217;adopci\u00f3 d&#8217;un protocol addicional a l&#8217;esmentada Convenci\u00f3 europea per a la protecci\u00f3 dels drets humans i de les llibertats fonamentals. En la mateixa l\u00ednia, el 1995 es va aprovar la <b>Convenci\u00f3-marc sobre la protecci\u00f3 de les minories nacionals<\/b>.<\/p>\n<p>Hi ha altres textos que tamb\u00e9 es poden considerar precedents, pel que fa als principis recollits a la Carta; s\u00f3n la Declaraci\u00f3 universal dels drets humans (1948) per descomptat, el Pacte internacional dels drets civils i pol\u00edtics (1966) i altres disposicions de les Nacions Unides i de la Comunitat Europea.<\/p>\n<p><b>Contingut de la Carta<\/b><\/p>\n<p>En el tr\u00e0mit es va produir un canvi en la denominaci\u00f3 del document. En la discussi\u00f3 sobre el nom que s&#8217;havia de donar a les lleng\u00fces que eren objecte del document \u2014la proposta de \u00ablleng\u00fces nacionals\u00bb no va prosperar\u2014 es va decidir canviar una \u00abi\u00bb per una \u00abo\u00bb. Aix\u00ed de l&#8217;original <i>Carta Europea de les lleng\u00fces regionals <b>i <\/b>minorit\u00e0ries<\/i> es va passar a <i>Carta Europea de les lleng\u00fces regionals <b>o <\/b>minorit\u00e0ries<\/i>; cosa que no anava pas malament, ja que la denominaci\u00f3 regionals no en compla\u00efa alguns i, d&#8217;altra banda, hi ha alguna llengua (per exemple, l&#8217;alemany) que en un estat \u00e9s minorit\u00e0ria (al Tirol del Sud) i ha de ser objecte de protecci\u00f3, per\u00f2 en altres \u00e9s la llengua predominant.<\/p>\n<p>El text de la Carta es va aprovar <b>en forma de convenci\u00f3<\/b>. Una convenci\u00f3 t\u00e9 m\u00e9s valor jur\u00eddic que altres tipus d&#8217;acords, com ara les resolucions i les recomanacions.<\/p>\n<p>A m\u00e9s, l&#8217;articulaci\u00f3 d&#8217;una convenci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s semblant a una llei i, d&#8217;altra banda, preveu mecanismes de control per a la seva aplicaci\u00f3.<\/p>\n<p>Entre els <b>objectius i principis <\/b>que regeixen el document en destaquen els tres primers, explicitats a l&#8217;article 7.1:<\/p>\n<p>\u00ab<em>a<\/em>) el reconeixement de les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries <b>com a expressi\u00f3 de la riquesa cultural\u00bb<\/b>; \u00ab<em>b<\/em>) <b>el respecte de l&#8217;\u00e0rea geogr\u00e0fica <\/b>de cada llengua regional o minorit\u00e0ria, de manera que &#8230; les divisions administratives &#8230; no constitueixin cap obstacle\u00bb i \u00ab<em>c<\/em>) la necessitat <b>d&#8217;una acci\u00f3 decidida de promoci\u00f3 <\/b>de les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries a fi de protegir-les\u00bb.<\/p>\n<p>Altres m\u00f2bils del document s\u00f3n facilitar i impulsar l&#8217;\u00fas oral i escrit de les lleng\u00fces, les relacions entre els grups que usin la mateixa llengua en diferents estats, l&#8217;ensenyament i l&#8217;estudi en aquestes lleng\u00fces, la promoci\u00f3 dels estudis i de la recerca sobre aquestes lleng\u00fces i la posada a l&#8217;abast de mitjans que permetin a les persones que viuen en un territori amb llengua regional o minorit\u00e0ria reconeguda i no la parlin d&#8217;aprendre-la, entre d&#8217;altres.<\/p>\n<p>Un segon grup de mesures, de m\u00e9s abast que les anteriors, s\u00f3n les previstes als articles 7.2 a 7.5; tracten d&#8217;eliminar les disposicions que vagin en contra d&#8217;alguna llengua regional o minorit\u00e0ria, sense que el fet de suprimir-les es consideri discriminatori envers les lleng\u00fces m\u00e9s difoses. Altres mesures d&#8217;aquest segon grup parlen de promoure la comprensi\u00f3 m\u00fatua entre tots els grups ling\u00fc\u00edstics d&#8217;un estat, de prendre en consideraci\u00f3 les necessitats i els desigs expressats pels grups que usen aquestes lleng\u00fces i d&#8217;aplicar <i>mutatis mutandis<\/i> tots aquests principis a les lleng\u00fces sense territori.<\/p>\n<p>La Carta en cap cas <b>no estableix l&#8217;oficialitat de les lleng\u00fces reconegudes <\/b>pels estats en el document d&#8217;adhesi\u00f3 o de ratificaci\u00f3. A l&#8217;oficialitat s&#8217;hi ha d&#8217;arribar per una altra via, a trav\u00e9s dels textos constitucionals i d&#8217;altres disposicions pr\u00f2pies de cada estat. En els estats que han ratificat la Carta i entre les lleng\u00fces a les quals aquests l&#8217;aplicaran hi ha casos molt diversos pel que fa a l&#8217;estatus d&#8217;oficialitat d&#8217;aquestes.<\/p>\n<p>Hi ha lleng\u00fces oficials de l&#8217;Estat, com el suec a Finl\u00e0ndia; el cas de l&#8217;itali\u00e0 a Su\u00efssa, que \u00e9s llengua nacional i oficial de la Confederaci\u00f3; el retoromanx, tamb\u00e9 a Su\u00efssa, que \u00e9s llengua nacional i oficial, si b\u00e9 aquesta segona qualificaci\u00f3 nom\u00e9s la t\u00e9 per a les relacions entre la Confederaci\u00f3 i els ciutadans romanxs. Hi ha, d&#8217;altra banda, lleng\u00fces oficials en part d&#8217;un estat, com el catal\u00e0, el basc i el gallec a l&#8217;Estat espanyol i, encara, lleng\u00fces sense reconeixement d&#8217;oficialitat com \u00e9s el cas del sami a la mateixa Finl\u00e0ndia i a Noruega i Su\u00e8cia, i diversos idiomes eslaus i d&#8217;altres grups a Hongria. El cas de lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries que no s\u00f3n oficials en els seus respectius estats \u00e9s el m\u00e9s freq\u00fcent.<\/p>\n<p><b>La finalitat <\/b>de la Carta \u00e9s, doncs, <b>m\u00e9s aviat d&#8217;ordre cultural<\/b>, de reconeixement de les lleng\u00fces com a expressi\u00f3 de cultura i com una contribuci\u00f3 \u00aba mantenir i a desenvolupar les tradicions i la riquesa cultural d&#8217;Europa\u00bb (del Pre\u00e0mbul), a la vegada que reconeix el dret d&#8217;usar una d&#8217;aquestes lleng\u00fces com &#8220;un dret imprescriptible&#8221;.<\/p>\n<p>Tenint en compte que el Consell Europa es va crear per aconseguir una uni\u00f3 m\u00e9s estreta entre els seus membres, es reconeix que la \u00abprotecci\u00f3 i promoci\u00f3 de les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries en els diferents pa\u00efsos i regions d&#8217;Europa representen una <b>contribuci\u00f3 important a la construcci\u00f3 d&#8217;una Europa basada en els principis de la democr\u00e0cia i de la diversitat cultural\u00bb<\/b> (tamb\u00e9 del Pre\u00e0mbul).<\/p>\n<p><b>Modalitats d&#8217;adhesi\u00f3<\/b><\/p>\n<p>Cada estat en l&#8217;acte de ratificaci\u00f3, acceptaci\u00f3 o aprovaci\u00f3 i en la declaraci\u00f3 que formula en adoptar-lo ha de determinar a quines lleng\u00fces del seu territori aplicar\u00e0 la Carta. En la Declaraci\u00f3 pot definir les lleng\u00fces en q\u00fcesti\u00f3 com a regionals, minorit\u00e0ries o menys esteses \u2014en el conjunt o en una part del seu territori. Tamb\u00e9 es poden recon\u00e8ixer lleng\u00fces sense territori, a les quals s&#8217;aplicaran nom\u00e9s els objectius i principis generals expressats a la Part II de la Carta.<\/p>\n<p>Aquesta preveu per a cada estat adherit dos tipus de compromisos, uns de compliment obligatori i uns altres d&#8217;opcionals. Els estats han de complir d<b>e manera obligat\u00f2ria <\/b>amb la Part II de la Carta i <b>de forma opcional <\/b>han de subscriure un m\u00ednim de trenta-cinc par\u00e0grafs o apartats dels recollits a la part III, que tracta d&#8217;ensenyament, just\u00edcia, autoritats administratives i serveis p\u00fablics (\u00e9s a dir, administraci\u00f3 p\u00fablica), mitjans de comunicaci\u00f3, cultura, activitats socioecon\u00f2miques i intercanvis transfronterers. <b>En la present edici\u00f3 consten en negreta els apartats elegits per l&#8217;Estat espanyol<\/b>.<\/p>\n<p>Els estats signants, a m\u00e9s, poden <b>expressar reserves <\/b>en alguns par\u00e0grafs de la Part II esmentada. En un moment ulterior, d&#8217;altra banda, els estats poden ampliar la seva adhesi\u00f3 a altres articles i tamb\u00e9 poden retirar les reserves formulades.<\/p>\n<p>La carta entra en vigor per a cada estat adherit, i en el seu territori, a partir del primer dia del mes seg\u00fcent a l&#8217;expiraci\u00f3 d&#8217;un per\u00edode de tres mesos despr\u00e9s de la data de presentaci\u00f3 del documents d&#8217;adhesi\u00f3 davant el Consell d&#8217;Europa.<\/p>\n<p>Espanya va presentar l&#8217;instrument d&#8217;adhesi\u00f3 davant el Consell d&#8217;Europa el dia 9 d&#8217;abril de 2001, Any Europeu de les Lleng\u00fces, i hi ha entrat en vigor l&#8217;1 d&#8217;agost .<\/p>\n<p><b>DECLARACI\u00d3 DEL GOVERN D&#8217;ESPANYA<\/b><\/p>\n<p><i>Aprovada pel Congr\u00e9s dels Diputats el dia 23 de novembre de 2000 i pel Senat el dia 20 de desembre del mateix any, en ambd\u00f3s casos per unanimitat.<\/i><\/p>\n<p>L&#8217;Instrument de ratificaci\u00f3 de 2 de febrer de 2001 va ser publicat al BOE n\u00fam. 222, de 15 de setembre del mateix any, i al BOE suplement n\u00fam. 15 en llengua catalana, d&#8217;1 d&#8217;octubre.<\/p>\n<p><b>Declaraci\u00f3 d&#8217;Espanya en relaci\u00f3 amb l&#8217;article 2, par\u00e0graf 2, i l&#8217;article 3, par\u00e0graf 1 <\/b>[vegeu p\u00e0g. 19]<b>, de la Carta europea de les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries, feta a Estrasburg el 5 de novembre de 1992<\/b>.<\/p>\n<p>Espanya declara que, als efectes previstos als esmentats articles, s&#8217;entenen per lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries, les lleng\u00fces reconegudes com a oficials als estatuts d&#8217;autonomia de les comunitats aut\u00f2nomes del Pa\u00eds Basc, Catalunya, Illes Balears, Gal\u00edcia, Valenciana i Navarra.<\/p>\n<p>Aix\u00ed mateix, Espanya declara, als mateixos efectes, que tamb\u00e9 s&#8217;entenen per lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries les que els estatuts d&#8217;autonomia protegeixen i emparen en els territoris on tradicionalment es parlen.<\/p>\n<p>A les lleng\u00fces esmentades en el par\u00e0graf primer s&#8217;aplicaran les disposicions que a continuaci\u00f3 s&#8217;indiquen de la part III de la Carta [vegeu p\u00e0g. 22]:<\/p>\n<p>A l&#8217;article 8:<\/p>\n<ul>\n<li>Par\u00e0graf 1, apartats <em>a<\/em>.<span class=\"versaleta\">i<\/span>; <em>b<\/em>.<span class=\"versaleta\">i<\/span>; <em>c<\/em>.<span class=\"versaleta\">i<\/span>; <em>d<\/em>.i; <em>e<\/em>.<span class=\"versaleta\">iii<\/span>; <em>f<\/em>.<span class=\"versaleta\">i<\/span>; <em>g, h, i<\/em>.<\/li>\n<li>Par\u00e0graf 2. A l&#8217;article 9:<\/li>\n<li>Par\u00e0graf 1, apartats <em>a<\/em>.<span class=\"versaleta\">i<\/span>; <em>a<\/em>.<span class=\"versaleta\">ii<\/span>; <em>a<\/em>.<span class=\"versaleta\">iii<\/span>; <em>a<\/em>.<span class=\"versaleta\">iv<\/span>; <em>b<\/em>.<span class=\"versaleta\">i<\/span>; <em>b<\/em>.<span class=\"versaleta\">ii<\/span>; <em>b<\/em>.<span class=\"versaleta\">iii<\/span>; <em>c<\/em>.<span class=\"versaleta\">i<\/span>; <em>c<\/em>.<span class=\"versaleta\">ii<\/span>; <em>c<\/em>.<span class=\"versaleta\">iii<\/span>; <em>d<\/em>.<\/li>\n<li>Par\u00e0graf 2, apartat <em>a<\/em>.<\/li>\n<li>Par\u00e0graf 3A l&#8217;article 10:<\/li>\n<li>Par\u00e0graf 1, apartats <em>a<\/em>.<span class=\"versaleta\">i<\/span>; <em>b, c.<\/em><\/li>\n<li>Par\u00e0graf 2, apartats <em>a, b, c, d, e, f, g.<\/em><\/li>\n<li>Par\u00e0graf 3, apartats <em>a, b.<\/em><\/li>\n<li>Par\u00e0graf 4, apartats <em>a, b, c.<\/em><\/li>\n<li>Par\u00e0graf 5. A l&#8217;article 11:<\/li>\n<li>Par\u00e0graf 1, apartats <em>a<\/em>.<span class=\"versaleta\">i<\/span>; <em>b<\/em>.<span class=\"versaleta\">i<\/span>; <em>c<\/em>.<span class=\"versaleta\">i<\/span>; <em>d<\/em>, <em>e<\/em>.<span class=\"versaleta\">i<\/span>; <em>f<\/em>.<span class=\"versaleta\">ii<\/span>; <em>g<\/em>.<\/li>\n<li>Par\u00e0graf 2.<\/li>\n<li>Par\u00e0graf 3. A l&#8217;article 12:<\/li>\n<li>Par\u00e0graf 1, apartats <em>a, b, c, d, e, f, g, h.<\/em><\/li>\n<li>Par\u00e0graf 2.<\/li>\n<li>Par\u00e0graf 3. A l&#8217;article 13:<\/li>\n<li>Par\u00e0graf 1, apartats <em>a, b, c, d<\/em>.<\/li>\n<li>Par\u00e0graf 2, apartats <em>a, b, c, d, e<\/em>. A l&#8217;article 14:<\/li>\n<li>Apartat <em>a<\/em>.<\/li>\n<li>Apartat <em>b<\/em>.<\/li>\n<\/ul>\n<p><i>A les lleng\u00fces esmentades al par\u00e0graf segon s&#8217;aplicaran totes aquelles disposicions de la part III de la Carta que puguin raonablement aplicar-se en conson\u00e0ncia amb els objectius i principis establerts a l&#8217;article 7.<\/i><\/p>\n<p><b>Comentari a la Declaraci\u00f3 d&#8217;Espanya<\/b><\/p>\n<p>El Govern espanyol va signar la Carta europea de les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries el 5 de novembre de 1992, data de l&#8217;obertura a l&#8217;adhesi\u00f3 dels estats per part del Consell d&#8217;Europa. Set anys m\u00e9s tard, un acord del Govern de data 10 de setembre de 1999, previ informe del Consell d&#8217;Estat, va reprendre el proc\u00e9s. El Govern es va manifestar \u00abconforme amb la proposta del Ministeri d&#8217;Afers Exteriors d&#8217;autoritzar la firma <i>ad referendum<\/i> i disposar la remissi\u00f3 a les Corts Generals de la Carta\u00bb.<\/p>\n<p>Despr\u00e9s de l&#8217;aprovaci\u00f3 pel Congr\u00e9s i pel Senat l&#8217;instrument de ratificaci\u00f3 va ser presentat, finalment, al Consell d&#8217;Europa el dia 9 d&#8217;abril de 2001. Complint els terminis establerts la Carta ha entrat en vigor a l&#8217;Estat espanyol el dia 1 d&#8217;agost de 2001.<\/p>\n<p>Entre un moment i l&#8217;altre s&#8217;havia produ\u00eft un canvi de govern, que inicialment era del Partit Socialista i despr\u00e9s del Partit Popular. S&#8217;han materialitzat diverses accions parlament\u00e0ries per part de diferents grups pol\u00edtics (Socialista, de Converg\u00e8ncia i Uni\u00f3, del PNB i del Grup Mixt), tant en el Congr\u00e9s com en el Senat. Unes preguntant als successius governs si tenien intenci\u00f3 de ratificar la Carta; unes altres reclamant- ne clarament la ratificaci\u00f3 i unes altres encara proposant canvis al text inicial del document d&#8217;adhesi\u00f3.<\/p>\n<p>N&#8217;esmentarem breument algunes d&#8217;aquest darrer grup. D&#8217;una banda, Uni\u00f3 Valenciana tenia inter\u00e8s que el valenci\u00e0 qued\u00e9s totalment diferenciat del catal\u00e0. Aquesta possibilitat, per\u00f2, va quedar bandejada a aprovar-se un text que no citava les lleng\u00fces pel seu nom sin\u00f3 que parlava de protegir \u00ables lleng\u00fces reconegudes com a oficials als estatuts d&#8217;autonomia\u00bb de les comunitats amb llengua pr\u00f2pia. Fins aqu\u00ed la protecci\u00f3 nom\u00e9s era per al catal\u00e0 (inclosa la denominaci\u00f3 de valenci\u00e0) a Catalunya, Illes Balears i Comunitat Valenciana, el basc al Pa\u00eds Basc i Navarra i el gallec a Gal\u00edcia.<\/p>\n<p>Altres iniciatives van anar destinades a recon\u00e8ixer altres lleng\u00fces que les esmentades.<\/p>\n<p>Propostes de Converg\u00e8ncia i Uni\u00f3, la Chunta Aragonesista, el Bloque Nacionalista Galego i Nueva Izquierda-Iniciativa per Catalunya-Verds van portar finalment a aprovar un segon par\u00e0graf en el qual \u00abtamb\u00e9 s&#8217;entenen per lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries les que els estatuts d&#8217;autonomia protegeixen i emparen en els territoris on tradicionalment es parlen\u00bb.<\/p>\n<p>Aquest text nou en alguns moments del tr\u00e0mit tenia un afegit\u00f3 que deia que els estatuts d&#8217;autonomia eren els \u00abd&#8217;Arag\u00f3, Ast\u00faries i Catalunya\u00bb; es referia, doncs, a l&#8217;aran\u00e8s a Catalunya, l&#8217;aragon\u00e8s i el catal\u00e0 a l&#8217;Arag\u00f3 i l&#8217;asturi\u00e0 a Ast\u00faries. L&#8217;esment concret a aquest tres territoris finalment va desapar\u00e8ixer, cosa que ha de permetre que si en el futur hi ha m\u00e9s estatuts que reconeixen altres lleng\u00fces tamb\u00e9 quedin emparades per la Carta.<\/p>\n<p>Per a les lleng\u00fces emparades pel par\u00e0graf segon es va aprovar una cl\u00e0usula limitativa, que diu que \u00abs&#8217;aplicaran totes aquelles disposicions&#8230; que puguin raonablement aplicar-se en conson\u00e0ncia amb els objectius i principis establerts a l&#8217;article 7\u00bb. \u00c9s a dir, estem parlant de l&#8217;adhesi\u00f3 nom\u00e9s a la Part II de la Carta (Objectius i principis) i no dels par\u00e0grafs de la Part III, com tamb\u00e9 han fet estats, com \u00c0ustria, Alemanya, Eslov\u00e8nia i Finl\u00e0ndia entre altres.<\/p>\n<p>La Declaraci\u00f3 espanyola t\u00e9 la particularitat que no esmenta lleng\u00fces en concret \u2014com fan la majoria de declaracions\u2014 sin\u00f3 que les reconeix a partir d&#8217;all\u00f2 establert als estatuts d&#8217;autonomia; tant els de les comunitats aut\u00f2nomes que reconeixen les lleng\u00fces pr\u00f2pies com a oficials, com els de les comunitats que nom\u00e9s preveuen algun tipus de protecci\u00f3 envers les seves lleng\u00fces.<\/p>\n<p>D&#8217;altra banda \u00e9s de les declaracions que reconeix m\u00e9s lleng\u00fces. La Carta, a l&#8217;Estat espanyol n&#8217;emparar\u00e0 sis de moment, per\u00f2 que podrien ser m\u00e9s si es reconegu\u00e9s, per exemple, el portugu\u00e8s a Olivenza.<\/p>\n<p>\u00c9s tamb\u00e9 de les declaracions que s&#8217;adhereix a m\u00e9s apartats de la Carta: seixanta- nou par\u00e0grafs i no hi formula reserves.<\/p>\n<p>Cal tenir en compte que la legislaci\u00f3 de les comunitats aut\u00f2nomes amb llengua pr\u00f2pia oficial ja reconeix principis recollits a la Carta en molts \u00e0mbits; en d&#8217;altres, \u00e9s la legislaci\u00f3 auton\u00f2mica que supera la Carta; en d&#8217;altres, la Carta europea atorga major protecci\u00f3.<\/p>\n<p>Pel que fa l&#8217;ensenyament, l&#8217;administraci\u00f3 p\u00fablica, els mitjans de comunicaci\u00f3 i la cultura la legislaci\u00f3 actual ja regula aspectes que la Carta reconeix i impulsa; no \u00e9s el cas, per\u00f2, d&#8217;altres compet\u00e8ncies i \u00e0mbits d&#8217;actuaci\u00f3 p\u00fablics. Camps que podrien rebre un impuls a partir de l&#8217;entrada en vigor de la Carta a Espanya s\u00f3n especialment els que es refereixen als intercanvis transfronterers (art. 14) i a la recepci\u00f3 de mitjans de comunicaci\u00f3 en \u00e0rees properes de la mateixa llengua (art. 11.2).<\/p>\n<p>Amb relaci\u00f3 a l&#8217;article 8 de la Carta, que tracta l&#8217;ensenyament, la Declaraci\u00f3 espanyola es compromet a la posici\u00f3 m\u00e9s avan\u00e7ada: en concret, a \u00abfer possible\u00bb l&#8217;ensenyament, en lloc d&#8217;optar per altres posicions menys favorables; i ho fa en els nivells d&#8217;ensenyament preescolar, primari, secundari, t\u00e8cnic i professional. Tamb\u00e9 es preveu l&#8217;ensenyament de la hist\u00f2ria i de la cultura de les quals les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries s\u00f3n expressi\u00f3; tamb\u00e9 la formaci\u00f3 dels ensenyants per tal de poder complir els aspectes anteriors i, finalment, la creaci\u00f3 d&#8217;\u00f2rgans de seguiment de les mesures adoptades.<\/p>\n<p>De l&#8217;article 9 (Just\u00edcia), apartat 1, s&#8217;adhereix a tots els par\u00e0grafs en els procediments penals, en els civils i en els administratius. De l&#8217;article 10 (Autoritats administratives i serveis p\u00fablics) hi ha pr\u00e0cticament tots els par\u00e0grafs. De l&#8217;article 11 (Mitjans de comunicaci\u00f3), les opcions m\u00e9s compromeses, excepte l&#8217;apartat f (subvencions).<\/p>\n<p>Pel que fa als tres darrers articles, el 12 (Activitats i equipaments culturals), el 13 (Vida econ\u00f2mica i social) i el 14 (Intercanvis transfronterers), la Declaraci\u00f3 espanyola s&#8217;adhereix a tots els punts.<\/p>\n<p><a name=\"text\"><\/a><\/p>\n<h3>TEXT DEL DOCUMENT<\/h3>\n<p><i>La Carta va ser aprovada com a convenci\u00f3 pel Comit\u00e8 de Ministres del Consell d&#8217;Europa, a la 478a reuni\u00f3 dels representants dels ministeris, el dia 25 de juny de 1992 i oberta a la signatura dels estats membres del Consell d&#8217;Europa el dia 5 de novembre de 1992 a Estrasburg. Va entrar en vigor, en assolir-se la ratificaci\u00f3 d&#8217;almenys cinc estats, el dia primer de mar\u00e7 de 1998.<br \/>\nA l&#8217;Estat espanyol va entrar en vigor el dia primer d&#8217;agost de 2001 (BOE n\u00fam. 222, de 15 de setembre de 2001, i BOE suplement n\u00fam. 15 en llengua catalana, d&#8217;1 d&#8217;octubre del mateix any.)<\/i><\/p>\n<h2 class=\"inicial\">CARTA EUROPEA DE LES LLENG\u00dcES REGIONALS O MINORIT\u00c0RIES<\/h2>\n<p><b>PRE\u00c0MBUL<\/b><\/p>\n<p>Els estats membres del Consell d&#8217;Europa, signataris d&#8217;aquesta Carta, Considerant que l&#8217;objecte del Consell d&#8217;Europa \u00e9s aconseguir una uni\u00f3 m\u00e9s estreta entre els seus membres, especialment a fi de protegir i de promoure els ideals i els principis que constitueixen el seu patrimoni com\u00fa; Considerant que la protecci\u00f3 de les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries hist\u00f2riques d&#8217;Europa, algunes de les quals es troben en risc de desaparici\u00f3 amb el pas del temps, contribueix a mantenir i a desenvolupar les tradicions i la riquesa culturals d&#8217;Europa;<\/p>\n<p>Considerant que el dret d&#8217;usar una llengua regional o minorit\u00e0ria en la vida privada p\u00fablica constitueix un dret imprescriptible, de conformitat amb els principis continguts en el Pacte internacional relatiu als drets civils i pol\u00edtics de les Nacions Unides, i de conformitat amb l&#8217;esperit de la Convenci\u00f3 de Protecci\u00f3 dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals del Consell d&#8217;Europa; Tenint en compte el treball realitzat en el marc de la CSCE, i en particular l&#8217;Acta final d&#8217;H\u00e8lsinki de 1975 i el document de la reuni\u00f3 de Copenhaguen de 1990; Subratllant el valor de la interculturalitat i del pluriling\u00fcisme, i considerant que la protecci\u00f3 i l&#8217;impuls de les lleng\u00fces regionals no haurien de fer-se en detriment de les lleng\u00fces oficials i de la necessitat d&#8217;aprendre-les;<\/p>\n<p>Conscients del fet que la protecci\u00f3 i la promoci\u00f3 de les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries en els diferents pa\u00efsos i regions d&#8217;Europa representen una contribuci\u00f3 important a la construcci\u00f3 d&#8217;una Europa basada en els principis de la democr\u00e0cia de la diversitat cultural, en el marc de la sobirania nacional i de la integritat territorial; Tenint en compte les condicions espec\u00edfiques i les tradicions hist\u00f2riques pr\u00f2pies de cada regi\u00f3 dels pa\u00efsos d&#8217;Europa,<\/p>\n<p>Han convingut el que segueix:<\/p>\n<p><i><b>PART I. Disposicions generals<\/b><\/i><\/p>\n<p><b>ARTICLE 1. DEFINICIONS<\/b><\/p>\n<p>En el sentit d&#8217;aquesta Carta:<\/p>\n<p><i>a<\/i>) per l&#8217;expressi\u00f3 <i>lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries,<\/i> hom ent\u00e9n les lleng\u00fces:<\/p>\n<p>I. usades tradicionalment en un territori d&#8217;un estat per naturals d&#8217;aquest estat que constitueixin un grup num\u00e8ricament inferior a la resta de la poblaci\u00f3 de l&#8217;estat; i II. diferents de la llengua o de les lleng\u00fces oficials d&#8217;aquest estat; no s&#8217;hi inclouen ni els dialectes de la llengua o de les lleng\u00fces oficials de l&#8217;estat ni les lleng\u00fces dels immigrants;<\/p>\n<p><i>b<\/i>) per <i>territori en qu\u00e8 \u00e9s usada una llengua regional o minorit\u00e0ria,<\/i> hom ent\u00e9n l&#8217;\u00e0rea geogr\u00e0fica en la qual aquesta llengua \u00e9s el mode d&#8217;expressi\u00f3 d&#8217;un nombre de persones que justifiqui l&#8217;adopci\u00f3 de les diferents mesures de protecci\u00f3 i de promoci\u00f3 previstes per aquesta Carta;<\/p>\n<p><i>c<\/i>) per <i>lleng\u00fces sense territori,<\/i> hom ent\u00e9n les lleng\u00fces usades per naturals de l&#8217;estat que s\u00f3n diferents de la llengua o de les lleng\u00fces usades per la resta de la poblaci\u00f3 de l&#8217;estat, per\u00f2 que, encara que usades tradicionalment en el territori de l&#8217;estat, no poden ser adscrites a una \u00e0rea particular del mateix estat.<\/p>\n<p><b>ARTICLE 2. COMPROMISOS<\/b><\/p>\n<p>1. Cada part es compromet a aplicar les disposicions de la Part II al conjunt de les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries usades en el seu territori, que s&#8217;ajustin a les definicions de l&#8217;article 1.<\/p>\n<p>2. Pel que fa a tota llengua indicada en el moment de la ratificaci\u00f3, de l&#8217;acceptaci\u00f3 o de l&#8217;aprovaci\u00f3, de conformitat amb l&#8217;article 3, cada part es compromet a aplicar un m\u00ednim de trenta-cinc par\u00e0grafs o apartats escollits entre les disposicions de la Part III d&#8217;aquesta Carta, dels quals almenys tres han de ser escollits de cadascun dels articles 8 i 12 i un de cadascun dels articles 9, 10, 11 i 13.<\/p>\n<p><b>ARTICLE 3. MODALITATS<\/b><\/p>\n<p>1. Cada estat contractant ha d&#8217;especificar en el seu instrument de ratificaci\u00f3, d&#8217;acceptaci\u00f3 o d&#8217;aprovaci\u00f3 cada llengua regional o minorit\u00e0ria, o cada llengua oficial menys estesa en el conjunt o una part del seu territori, a la qual s&#8217;apliquen els par\u00e0grafs escollits de conformitat amb el par\u00e0graf 2 de l&#8217;article 2.<\/p>\n<p>2. Tota part pot notificar, en qualsevol moment ulterior, al secretari general que accepta les obligacions derivades de les disposicions de qualsevol altre par\u00e0graf de la Carta que no hagu\u00e9s estat pas especificat en el seu instrument de ratificaci\u00f3, d&#8217;acceptaci\u00f3 o d&#8217;aprovaci\u00f3, o que aplicar\u00e0 el par\u00e0graf 1 d&#8217;aquest article a altres lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries, o a altres lleng\u00fces oficials menys difoses en el conjunt o una part del seu territori.<\/p>\n<p>3. Els compromisos previstos al par\u00e0graf precedent es consideraran part integrant de la ratificaci\u00f3, de l&#8217;acceptaci\u00f3 o de l&#8217;aprovaci\u00f3 i tindran els mateixos efectes des de la data de la seva notificaci\u00f3.<\/p>\n<p><b>ARTICLE 4. ESTATUTS DE PROTECCI\u00d3 EXISTENTS<\/b><\/p>\n<p>1. Cap de les disposicions d&#8217;aquesta Carta no es pot interpretar com a limitativa o derogat\u00f2ria dels drets garantits per la Convenci\u00f3 Europea dels Drets Humans.<\/p>\n<p>2. Les disposicions d&#8217;aquesta Carta no van en contra les disposicions m\u00e9s favorables que regeixin la situaci\u00f3 de les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries, o l&#8217;estatut jur\u00eddic de les persones pertanyents a minories, que existeixin ja en una part o siguin previstes per acords internacionals bilaterals o multilaterals pertinents.<\/p>\n<p><b>ARTICLE 5. OBLIGACIONS EXISTENTS<\/b><\/p>\n<p>Res d&#8217;aquesta Carta no podr\u00e0 ser interpretat en el sentit de donar dret a participar en qualsevol activitat o de dur a terme qualsevol acci\u00f3 que contravingui als objectius de la Carta de les Nacions Unides o a altres obligacions del dret internacional, incl\u00f2s el principi de sobirania i d&#8217;integritat territorial dels estats.<\/p>\n<p><b>ARTICLE 6. INFORMACI\u00d3<\/b><\/p>\n<p>Les parts es comprometen a vetllar perqu\u00e8 les autoritats, organitzacions i persones corresponents siguin informades dels drets i deures establerts per aquesta Carta.<\/p>\n<p><i><b>PART II. Objectius i principis cercats de conformitat amb el par\u00e0graf 1 de l&#8217;article 2<\/b><\/i><\/p>\n<p class=\"nota\">[En negreta els par\u00e0grafs o apartats elegits per l&#8217;Estat espanyol en l&#8217;Instrument de ratificaci\u00f3.]\n<p><b>ARTICLE 7. OBJECTIUS I PRINCIPIS<\/b><\/p>\n<p><b>1. En mat\u00e8ria de lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries, en els territoris en qu\u00e8 aquestes lleng\u00fces s\u00f3n usades i segons la situaci\u00f3 de cada llengua, les parts fonamenten la seva pol\u00edtica, la seva legislaci\u00f3 i la seva pr\u00e0ctica en els objectius i principis seg\u00fcents:<\/b><\/p>\n<p><b><i>a<\/i>) el reconeixement de les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries com a expressi\u00f3 de la riquesa cultural;<\/b><\/p>\n<p><b><i>b<\/i>) el respecte de l&#8217;\u00e0rea geogr\u00e0fica de cada llengua regional o minorit\u00e0ria, de manera que assegurin que les divisions administratives ja existents o noves no constitueixen cap obstacle a la promoci\u00f3 d&#8217;aquesta llengua regional o minorit\u00e0ria;<\/b><\/p>\n<p><b><i>c<\/i>) la necessitat d&#8217;una acci\u00f3 decidida de promoci\u00f3 de les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries, a fi de protegir-les;<\/b><\/p>\n<p><b><i>d<\/i>) la facilitaci\u00f3 i\/o l&#8217;impuls de l&#8217;\u00fas oral i escrit de les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries en la vida p\u00fablica i en la vida privada;<\/b><\/p>\n<p><b><i>e<\/i>) el manteniment i el desenvolupament de relacions, en els \u00e0mbits previstos per aquesta Carta, entre els grups que usen una llengua regional o minorit\u00e0ria i altres grups del mateix estat que parlin una llengua usada en una forma id\u00e8ntica o pr\u00f2xima, aix\u00ed com l&#8217;establiment de relacions culturals amb altres grups de l&#8217;estat que usin lleng\u00fces diferents;<\/b><\/p>\n<p><b><i>f<\/i>) la posada a l&#8217;abast de formes i mitjans adequats d&#8217;ensenyament i d&#8217;estudi de les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries a tots els estadis apropiats;<\/b><\/p>\n<p><b><i>g<\/i>) la posada a l&#8217;abast de mitjans que permetin, a aquells que no parlen una<\/b> <b>llengua regional o minorit\u00e0ria i viuen a l&#8217;\u00e0rea on aquesta llengua \u00e9s usada, d&#8217;aprendre-la si ho desitgen;<\/b><\/p>\n<p><b><i>h<\/i>) la promoci\u00f3 dels estudis i de la recerca sobre les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries a les universitats o a les institucions equivalents;<\/b><\/p>\n<p><b><i>i<\/i>) la promoci\u00f3 de les formes apropiades d&#8217;intercanvis transnacionals, en els \u00e0mbits previstos per aquesta Carta, per a les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries usades en una forma id\u00e8ntica o pr\u00f2xima en dos o m\u00e9s estats.<\/b><\/p>\n<p><b>2. Les parts es comprometen a eliminar, si encara no ho han fet, tota distinci\u00f3, exclusi\u00f3, restricci\u00f3 o prefer\u00e8ncia injustificades que afectin l&#8217;\u00fas d&#8217;una llengua regional o minorit\u00e0ria i tinguin per objecte descoratjar o posar en perill el seu manteniment o el seu desenvolupament. L&#8217;adopci\u00f3 de mesures especials en favor de les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries, destinades a promoure una igualtat entre els parlants d&#8217;aquestes lleng\u00fces i la resta de la poblaci\u00f3 o encaminades a tenir en compte les seves situacions particulars, no \u00e9s considerada com un acte de discriminaci\u00f3 envers els parlants de les lleng\u00fces m\u00e9s esteses.<\/b><\/p>\n<p><b>3. Les parts es comprometen a promoure, per mitj\u00e0 de mesures apropiades, la comprensi\u00f3 m\u00fatua entre tots els grups ling\u00fc\u00edstics del pa\u00eds, especialment de tal manera que el respecte, la comprensi\u00f3 i la toler\u00e0ncia envers les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries figurin entre els objectius de l&#8217;educaci\u00f3 i de la formaci\u00f3 dispensades en el pa\u00eds, i a encoratjar els mitjans de comunicaci\u00f3 de masses a perseguir el mateix objectiu.<\/b><\/p>\n<p><b>4. A l&#8217;hora de definir la seva pol\u00edtica envers les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries, les parts es comprometen a prendre en consideraci\u00f3 les necessitats i els desigs expressats pels grups que usen aquestes lleng\u00fces. Hom les encoratja a crear, si cal, \u00f2rgans encarregats d&#8217;aconsellar les autoritats sobre totes les q\u00fcestions relatives a les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries.<\/b><\/p>\n<p><b>5. Les parts es comprometen a aplicar, <i>mutatis mutandis<\/i>, els principis enumerats als par\u00e0grafs 1 a 4 precedents a les lleng\u00fces sense territori. Tanmateix, en el cas d&#8217;aquestes lleng\u00fces, la naturalesa i l&#8217;abast de les mesures a adoptar per donar efectivitat a aquesta Carta seran determinats de manera flexible, tenint en compte les necessitats i els desigs, i respectant les tradicions i les caracter\u00edstiques dels grups que usen les lleng\u00fces en q\u00fcesti\u00f3.<\/b><\/p>\n<p><i><b>PART III. Mesures a favor de l&#8217;\u00fas de les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries en la vida p\u00fablica, que s&#8217;han d&#8217;adoptar de conformitat amb els compromisos subscrits en virtut del par\u00e0graf 2 de l&#8217;article 2<\/b><\/i><\/p>\n<p><b>ARTICLE 8. ENSENYAMENT<\/b><\/p>\n<p><b>1. En mat\u00e8ria d&#8217;ensenyament, les parts es comprometen, en el territori en qu\u00e8 aquestes lleng\u00fces s\u00f3n usades, segons la situaci\u00f3 de cadascuna d&#8217;aquestes lleng\u00fces i sens perjudici de l&#8217;ensenyament de la llengua o de les lleng\u00fces oficials de l&#8217;estat:<\/b><\/p>\n<p><b><i>a<\/i>) I. a fer possible una educaci\u00f3 preescolar garantida en les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries corresponents<\/b>; o<\/p>\n<p>II. a fer possible que una part substancial de l&#8217;educaci\u00f3 preescolar sigui <b>garantida <\/b>en les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries corresponents; o<\/p>\n<p>III. a aplicar una de les mesures apuntades als apartats I i II precedents almenys als alumnes les fam\u00edlies dels quals ho demanin i el nombre sigui considerat suficient; o<\/p>\n<p>IV. si els poders p\u00fablics no tenen compet\u00e8ncia directa en l&#8217;\u00e0mbit de l&#8217;educaci\u00f3 preescolar, a afavorir i\/o a fomentar l&#8217;aplicaci\u00f3 de les mesures apuntades als apartats I a III precedents;<\/p>\n<p><b><i>b<\/i>) I. a fer possible un ensenyament primari garantit en les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries corresponents<\/b>; o<\/p>\n<p>II. a fer possible que una part substancial de l&#8217;ensenyament primari sigui garantit en les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries corresponents; o<\/p>\n<p>III. a preveure, en el marc de l&#8217;educaci\u00f3 prim\u00e0ria, que l&#8217;ensenyament de les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries corresponents formi part integrant del curr\u00edculum; o<\/p>\n<p>IV. a aplicar una de les mesures apuntades als apartats I a III precedents almenys als alumnes les fam\u00edlies dels quals ho demanin i el nombre sigui considerat suficient;<\/p>\n<p><i>c<\/i>) I. a fer possible un ensenyament secundari garantit en les lleng\u00fces regionals o <b>minorit\u00e0ries corresponents<\/b>; o<\/p>\n<p>II. a fer possible que una part substancial de l&#8217;ensenyament secundari sigui garantit en les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries; o<\/p>\n<p>III. a preveure, en el marc de l&#8217;educaci\u00f3 secund\u00e0ria, l&#8217;ensenyament de les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries com a part integrant del curr\u00edculum; o<\/p>\n<p>IV. a aplicar una de les mesures apuntades als apartats I a III precedents almenys als alumnes que ho desitgin (o, si escau, les fam\u00edlies dels quals ho demanin) en nombre considerat suficient;<\/p>\n<p><b><i>d<\/i>) I. a fer possible un ensenyament t\u00e8cnic i professional garantit en les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries corresponents<\/b>; o<\/p>\n<p>II. a fer possible que una part substancial de l&#8217;ensenyament t\u00e8cnic i professional sigui garantit en les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries corresponents; o<\/p>\n<p>III. a fer possible, en el marc de l&#8217;educaci\u00f3 t\u00e8cnica i professional, l&#8217;ensenyament de les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries corresponents com a part integrant del curr\u00edculum; o<\/p>\n<p>IV. a aplicar una de les mesures apuntades als apartats I a III precedents almenys als alumnes que ho desitgin (o, si escau, les fam\u00edlies dels quals ho demanin) en nombre considerat suficient;<\/p>\n<p><i>e<\/i>) I. a fer possible un ensenyament universitari i altres formes d&#8217;ensenyament superior en les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries; o<\/p>\n<p>II. a fer possible l&#8217;estudi d&#8217;aquestes lleng\u00fces, com a mat\u00e8ries de l&#8217;ensenyament universitari i superior; o<\/p>\n<p><b>III. si, a causa del paper de l&#8217;estat respecte als centres d&#8217;ensenyament superior, els apartats I i II no poden ser aplicats, a fomentar i\/o autoritzar la posada en pr\u00e0ctica d&#8217;un ensenyament universitari o d&#8217;altres formes d&#8217;ensenyament superior en les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries, o de mitjans que permetin estudiar aquestes lleng\u00fces a la universitat o en altres centres d&#8217;ensenyament superior<\/b>;<\/p>\n<p><b><i>f<\/i>) I. a adoptar les mesures adients per tal que s&#8217;imparteixin cursos d&#8217;educaci\u00f3 d&#8217;adults o d&#8217;educaci\u00f3 permanent garantits principalment o totalment en les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries<\/b>; o<\/p>\n<p>II. a proposar aquestes lleng\u00fces com a mat\u00e8ries de l&#8217;educaci\u00f3 d&#8217;adults i de l&#8217;educaci\u00f3 permanent; o<\/p>\n<p>III. si els poders p\u00fablics no tenen compet\u00e8ncia directa en l&#8217;\u00e0mbit de l&#8217;educaci\u00f3 d&#8217;adults, a afavorir i\/o a fomentar l&#8217;ensenyament d&#8217;aquestes lleng\u00fces en el marc de l&#8217;educaci\u00f3 d&#8217;adults i de l&#8217;educaci\u00f3 permanent;<\/p>\n<p><b><i>g<\/i>) a adoptar disposicions per tal d&#8217;assegurar l&#8217;ensenyament de la hist\u00f2ria i de la cultura de les quals la llengua regional o minorit\u00e0ria \u00e9s expressi\u00f3;<\/b><\/p>\n<p><b><i>h<\/i>) a assegurar la formaci\u00f3 inicial i permanent dels ensenyants necess\u00e0ria per posar en pr\u00e0ctica els par\u00e0grafs <em>a<\/em> a <em>g<\/em> acceptats per la part;<\/b><\/p>\n<p><b><i>i<\/i>) a crear un o diversos \u00f2rgans de control encarregats del seguiment de les mesures adoptades i dels progressos realitzats en l&#8217;establiment o el desenvolupament de l&#8217;ensenyament de les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries, i a establir sobre aquests punts informes peri\u00f2dics que seran fets p\u00fablics<\/b>.<\/p>\n<p><b>2. En mat\u00e8ria d&#8217;ensenyament i en all\u00f2 que es refereix als territoris altres que aquells on s\u00f3n usades tradicionalment les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries, les parts es comprometen a autoritzar, fomentar o establir, si el nombre de parlants d&#8217;una llengua regional o minorit\u00e0ria ho justifica, un ensenyament en o de la llengua regional o minorit\u00e0ria als estadis apropiats de l&#8217;ensenyament.<\/b><\/p>\n<p><b>ARTICLE 9. JUST\u00cdCIA<\/b><\/p>\n<p><b>1. Les parts es comprometen, en all\u00f2 que es refereix a les circumscripcions de les autoritats judicials en les quals resideix un nombre suficient de persones que usen les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries que justifiqui les mesures especificades a continuaci\u00f3, segons la situaci\u00f3 de cadascuna d&#8217;aquestes lleng\u00fces i a condici\u00f3 que la utilitzaci\u00f3 de les possibilitats ofertes pel present par\u00e0graf no sigui considerada pel jutge com a obstaculitzadora de la bona administraci\u00f3 de la just\u00edcia:<\/b><\/p>\n<p><b><i>a<\/i>) en els procediments penals:<\/b><\/p>\n<p><b>I. a assegurar que els \u00f2rgans jurisdiccionals, a petici\u00f3 d&#8217;una de les parts, menin el procediment en les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries; i\/o<\/b><\/p>\n<p><b>II. a garantir a l&#8217;acusat el dret d&#8217;expressar-se en la seva llengua regional o minorit\u00e0ria; i\/o<\/b><\/p>\n<p><b>III. a assegurar que els requeriments i les proves, escrites o orals, no siguin considerades inadmissibles per l&#8217;\u00fanic motiu que siguin formulades en una llengua regional o minorit\u00e0ria; i\/o<\/b><\/p>\n<p><b>IV. a expedir en aquestes lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries, si hom ho demana, els actes vinculats a un procediment judicial, recorrent si cal a int\u00e8rprets i a traduccions que no impliquin costos addicionals per als interessats;<\/b><\/p>\n<p><b><i>b<\/i>) en els procediments civils:<\/b><\/p>\n<p><b>I. a assegurar que els \u00f2rgans jurisdiccionals, a petici\u00f3 d&#8217;una de les parts, menin el procediment en les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries; i\/o<\/b><\/p>\n<p><b>II. a permetre, quan una part en un litigi ha de compar\u00e8ixer en persona davant un tribunal, que s&#8217;expressi en la seva llengua regional o minorit\u00e0ria sense inc\u00f3rrer per aix\u00f2 en despeses addicionals; i\/o<\/b><\/p>\n<p><b>III. a permetre la producci\u00f3 de documents i de proves en les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries, recorrent, si cal, a int\u00e8rprets i a traduccions;<\/b><\/p>\n<p><b><i>c<\/i>) en els procediments davant els \u00f2rgans jurisdiccionals competents en mat\u00e8ria administrativa:<\/b><\/p>\n<p><b>I. a preveure que els \u00f2rgans jurisdiccionals, a petici\u00f3 d&#8217;una de les parts, menin el procediment en les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries; i\/o<\/b><\/p>\n<p><b>II. a permetre, quan una part en un litigi ha de compar\u00e8ixer en persona davant un tribunal, que s&#8217;expressi en la seva llengua regional o minorit\u00e0ria sense inc\u00f3rrer per aix\u00f2 en despeses addicionals; i\/o<\/b><\/p>\n<p><b>III. a permetre la producci\u00f3 de documents i de proves en les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries, per a la qual cosa recorreran, si cal a int\u00e8rprets i a traduccions;<\/b><\/p>\n<p><b><i>d<\/i>) a adoptar mesures a fi que l&#8217;aplicaci\u00f3 dels apartats I i III dels par\u00e0grafs <em>b<\/em> i <em>c<\/em> precedents i l&#8217;\u00fas, si s&#8217;escau, d&#8217;int\u00e8rprets i de traduccions no impliquin costos addicionals per als interessats.<\/b><\/p>\n<p><b>2. Les parts es comprometen:<\/b><\/p>\n<p><b><i>a<\/i>) a no refusar la validesa dels actes jur\u00eddics establerts dins l&#8217;\u00e0mbit de l&#8217;estat pel sol fet que siguin redactats en una llengua regional o minorit\u00e0ria<\/b>; o<\/p>\n<p><i>b<\/i>) a no refusar la validesa, entre les parts, dels actes jur\u00eddics establerts dins l&#8217;\u00e0mbit de l&#8217;estat pel sol fet que siguin redactats en una llengua regional o minorit\u00e0ria, i a preveure que es podran fer valer davant de tercers no parlants d&#8217;aquestes lleng\u00fces, a condici\u00f3 que el contingut de l&#8217;acte es faci saber als tercers per les persones que el fan valer; o<\/p>\n<p><i>c<\/i>) a no refusar la validesa, entre les parts, dels actes jur\u00eddics establerts dins l&#8217;\u00e0mbit de l&#8217;estat pel sol fet que siguin redactats en una llengua regional o minorit\u00e0ria.<\/p>\n<p><b>3. Les parts es comprometen a posar a l&#8217;abast, en les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries, els textos legislatius nacionals m\u00e9s importants i aquells que concerneixen particularment els usuaris d&#8217;aquestes lleng\u00fces, llevat que aquests textos no siguin ja disponibles altrament<\/b>.<\/p>\n<p><b>ARTICLE 10. AUTORITATS ADMINISTRATIVES I SERVEIS P\u00daBLICS<\/b><\/p>\n<p><b>1. En les circumscripcions de les autoritats administratives de l&#8217;estat en qu\u00e8 resideix un nombre de parlants de lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries que justifiqui les mesures que segueixen i segons la situaci\u00f3 de cada llengua, les parts es comprometen, en la mesura que aix\u00f2 \u00e9s raonablement possible:<\/b><\/p>\n<p><b><i>a<\/i>) I. a garantir que les autoritats administratives usin les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries<\/b>; o<\/p>\n<p>II. a garantir que els seus agents que estiguin en contacte amb el p\u00fablic usin les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries en les seves relacions amb les persones que s&#8217;hi adrecen en aquestes lleng\u00fces; o<\/p>\n<p>III. a garantir que els parlants de lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries puguin presentar sol\u00b7licituds orals o escrites i rebre&#8217;n una resposta en aquestes lleng\u00fces; o<\/p>\n<p>IV. a garantir que els parlants de lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries puguin presentar sol\u00b7licituds orals o escrites en aquestes lleng\u00fces; o<\/p>\n<p>V. a garantir que els parlants de lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries puguin presentar v\u00e0lidament un document redactat en aquestes lleng\u00fces;<\/p>\n<p><b><i>b<\/i>) a posar a l&#8217;abast de la poblaci\u00f3 formularis i textos administratius d&#8217;\u00fas freq\u00fcent en les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries, o en versions biling\u00fces<\/b>;<\/p>\n<p><b><i>c<\/i>) a permetre a les autoritats administratives la redacci\u00f3 de documents en una llengua regional o minorit\u00e0ria.<\/b><\/p>\n<p><b>2. Pel que fa a les autoritats locals i regionals en els territoris de les quals resideix un nombre de parlants de lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries que justifiqui les mesures que segueixen, les parts es comprometen a permetre i\/o fomentar:<\/b><\/p>\n<p><b><i>a<\/i>) l&#8217;\u00fas de les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries en el marc de l&#8217;administraci\u00f3 regional o local;<\/b><\/p>\n<p><b><i>b<\/i>) la possibilitat per als parlants de lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries de presentar sol\u00b7licituds orals o escrites en aquestes lleng\u00fces;<\/b><\/p>\n<p><b><i>c<\/i>) la publicaci\u00f3 per les col\u00b7lectivitats regionals dels seus textos oficials igualment en les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries;<\/b><\/p>\n<p><b><i>d<\/i>) la publicaci\u00f3 per les col\u00b7lectivitats locals dels seus textos oficials igualment en les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries;<\/b><\/p>\n<p><b><i>e<\/i>) l&#8217;\u00fas per les col\u00b7lectivitats regionals de lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries en els debats de llurs assemblees, sense excloure, tanmateix, l&#8217;\u00fas de la llengua o de les lleng\u00fces oficials de l&#8217;estat;<\/b><\/p>\n<p><b><i>f<\/i>) l&#8217;\u00fas per les col\u00b7lectivitats locals de lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries en els debats de llurs assemblees, sense excloure, tanmateix, l&#8217;\u00fas de la llengua o de les lleng\u00fces oficials de l&#8217;estat;<\/b><\/p>\n<p><b><i>g<\/i>) l&#8217;\u00fas o l&#8217;adopci\u00f3, si escau conjuntament amb la denominaci\u00f3 en la llengua o les lleng\u00fces oficials, de les formes tradicionals i correctes de la topon\u00edmia en les lleng\u00fces oficials o minorit\u00e0ries.<\/b><\/p>\n<p><b>3. Pel que fa als serveis p\u00fablics garantits per les autoritats administratives o per qui actu\u00ef pel seu compte, les parts es comprometen, en els territoris en qu\u00e8 les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries s\u00f3n usades, segons la situaci\u00f3 de<\/b><\/p>\n<p><b>cada llengua i en la mesura que aix\u00f2 sigui raonablement possible:<\/b><\/p>\n<p><b><i>a<\/i>) a garantir que les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries siguin usades amb motiu de la prestaci\u00f3 del servei; o<\/b><\/p>\n<p><b><i>b<\/i>) a permetre als parlants de lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries de formular una petici\u00f3 i a rebre&#8217;n una resposta en aquestes lleng\u00fces; <\/b>o<\/p>\n<p><i>c<\/i>) a permetre als parlants de lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries de formular una petici\u00f3 en aquestes lleng\u00fces.<\/p>\n<p><b>4. Per tal de posar en pr\u00e0ctica les disposicions dels par\u00e0grafs 1, 2 i 3 que han acceptat, les parts es comprometen a adoptar una o diverses de les mesures seg\u00fcents:<\/b><\/p>\n<p><b><i>a<\/i>) la traducci\u00f3 o la interpretaci\u00f3 eventualment sol\u00b7licitades;<\/b><\/p>\n<p><b><i>b<\/i>) la selecci\u00f3 i, si s&#8217;escau, la formaci\u00f3 dels funcionaris i altres empleats p\u00fablics en nombre suficient;<\/b><\/p>\n<p><b><i>c<\/i>) la satisfacci\u00f3, en la mesura que sigui possible, de les peticions dels empleats p\u00fablics que coneixin una llengua regional o minorit\u00e0ria de ser assignats al territori en qu\u00e8 aquesta llengua \u00e9s usada.<\/b><\/p>\n<p><b>5. Les parts es comprometen a permetre, a petici\u00f3 dels interessats, l&#8217;\u00fas o l&#8217;adopci\u00f3 de patron\u00edmics en les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries.<\/b><\/p>\n<p><b>ARTICLE 11. MITJANS DE COMUNICACI\u00d3<\/b><\/p>\n<p><b>1. Les parts es comprometen, per als parlants de les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries, en els territoris on aquestes lleng\u00fces s\u00f3n usades, segons la situaci\u00f3 de cada llengua, en la mesura que les autoritats p\u00fabliques tenen, de manera directa o indirecta, una compet\u00e8ncia, unes atribucions o un paper en aquest \u00e0mbit, respectant els principis d&#8217;independ\u00e8ncia i d&#8217;autonomia dels mitjans:<\/b><\/p>\n<p><b><i>a<\/i>) en la mesura que la r\u00e0dio i la televisi\u00f3 tenen una missi\u00f3 de servei p\u00fablic:<\/b><\/p>\n<p><b>I. a garantir la creaci\u00f3 d&#8217;almenys una emissora de r\u00e0dio i una cadena de televisi\u00f3 en les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries; <\/b>o<\/p>\n<p>II. a fomentar i\/o a facilitar la creaci\u00f3 d&#8217;almenys una emissora de r\u00e0dio i una cadena de televisi\u00f3 en les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries; o<\/p>\n<p>III. a adoptar les disposicions apropiades per tal que els difusors programin emissions en les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries;<\/p>\n<p><b><i>b<\/i>) I. a fomentar i\/o facilitar la creaci\u00f3 d&#8217;almenys una emissora de r\u00e0dio en les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries<\/b>; o<\/p>\n<p>II. a fomentar i\/o facilitar l&#8217;emissi\u00f3 de programes de r\u00e0dio en les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries, de manera regular;<\/p>\n<p><b><i>c<\/i>) I. a fomentar i\/o facilitar la creaci\u00f3 d&#8217;almenys una cadena de televisi\u00f3 en les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries<\/b>; o<\/p>\n<p>II. a fomentar i\/o a facilitar l&#8217;emissi\u00f3 de programes de televisi\u00f3 en les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries, de manera regular;<\/p>\n<p><b><i>d<\/i>) a fomentar i\/o facilitar la producci\u00f3 i la difusi\u00f3 d&#8217;obres \u00e0udio i audiovisuals en les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries;<\/b><\/p>\n<p><b><i>e<\/i>) I. a fomentar i\/o facilitar la creaci\u00f3 i\/o el manteniment d&#8217;almenys un mitj\u00e0 de premsa en les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries; <\/b>o<\/p>\n<p>II. a fomentar i\/o a facilitar la publicaci\u00f3 d&#8217;articles de premsa en les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries, de manera regular;<\/p>\n<p><b><i>f<\/i>) <\/b>I. a cobrir els costos suplementaris dels mitjans de comunicaci\u00f3 que usin les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries, en els casos que la llei preveu una assist\u00e8ncia financera, en general, per als mitjans de comunicaci\u00f3; o<\/p>\n<p><b>II. a estendre les mesures existents d&#8217;assist\u00e8ncia financera a les produccions audiovisuals en lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries<\/b>;<\/p>\n<p><b><i>g<\/i>) a donar suport a la formaci\u00f3 de periodistes i altre personal per als mitjans que usin les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries<\/b>.<\/p>\n<p><b>2. Les parts es comprometen a garantir la llibertat de recepci\u00f3 directa de les emissions de r\u00e0dio i de televisi\u00f3 dels pa\u00efsos ve\u00efns en una llengua usada en una forma id\u00e8ntica o pr\u00f2xima d&#8217;una llengua regional o minorit\u00e0ria, i a no oposar-se a la retransmissi\u00f3 d&#8217;emissions de r\u00e0dio i de televisi\u00f3 dels pa\u00efsos ve\u00efns en aquesta llengua. Es comprometen, a m\u00e9s, a garantir que no sigui imposada a la premsa cap restricci\u00f3 a la llibertat d&#8217;expressi\u00f3 i a la lliure circulaci\u00f3 de la informaci\u00f3 en una llengua usada en una forma id\u00e8ntica o pr\u00f2xima d&#8217;una llengua regional o minorit\u00e0ria. L&#8217;exercici de les llibertats esmentades m\u00e9s amunt, que comporten deures i responsabilitats, pot ser sotm\u00e8s a certes formalitats, condicions, restriccions o sancions previstes per la llei, que constitueixen mesures necess\u00e0ries, en una societat democr\u00e0tica, per a la seguretat nacional, per a la integritat territorial o per a la seguretat p\u00fablica, per a la defensa de l&#8217;ordre i per a la prevenci\u00f3 de la delinq\u00fc\u00e8ncia, per a la protecci\u00f3 de la salut o de la moral, per a la protecci\u00f3 de la reputaci\u00f3 o dels drets d&#8217;altri, per impedir la divulgaci\u00f3 d&#8217;informacions confidencials, o per garantir l&#8217;autoritat i la imparcialitat del poder judicial.<\/b><\/p>\n<p><b>3. Les parts es comprometen a garantir que els interessos dels parlants de lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries siguin representats o presos en consideraci\u00f3 en el marc dels \u00f2rgans que es puguin crear de conformitat amb la llei, amb la responsabilitat de garantir la llibertat i el pluralisme dels mitjans.<\/b><\/p>\n<p><b>ARTICLE 12. ACTIVITATS I EQUIPAMENTS CULTURALS<\/b><\/p>\n<p><b>1. En mat\u00e8ria d&#8217;activitats i d&#8217;equipaments culturals (en particular de biblioteques, de videoteques, de centres culturals, de museus, d&#8217;arxius, d&#8217;acad\u00e8mies, de teatres i de cinemes, aix\u00ed com de treballs literaris i de producci\u00f3 cinematogr\u00e0fica, d&#8217;expressi\u00f3 cultural popular, de festivals, d&#8217;ind\u00fastries culturals, inclosa especialment la utilitzaci\u00f3 de les noves tecnologies) les parts es comprometen, en all\u00f2 que concerneix el territori en qu\u00e8 tals lleng\u00fces s\u00f3n usades i en la mesura que les autoritats p\u00fabliques tenen una compet\u00e8ncia, unes atribucions o un paper en aquest \u00e0mbit:<\/b><\/p>\n<p><b><i>a<\/i>) a fomentar l&#8217;expressi\u00f3 i les iniciatives pr\u00f2pies de les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries, i a afavorir els diferents mitjans d&#8217;acc\u00e9s a les obres produ\u00efdes en aquestes lleng\u00fces;<\/b><\/p>\n<p><b><i>b<\/i>) a afavorir els diferents mitjans d&#8217;acc\u00e9s a altres lleng\u00fces de les obres produ\u00efdes en les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries, ajudant i desenvolupant les activitats de traducci\u00f3, de doblatge, de postsincronitzaci\u00f3 i de subtitulaci\u00f3;<\/b><\/p>\n<p><b><i>c<\/i>) a afavorir l&#8217;acc\u00e9s en lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries a obres produ\u00efdes en altres lleng\u00fces, ajudant i desenvolupant les activitats de traducci\u00f3, de doblatge, de postsincronitzaci\u00f3 i de subtitulaci\u00f3;<\/b><\/p>\n<p><b><i>d<\/i>) a garantir que els organismes encarregats d&#8217;organitzar o de donar suport a activitats culturals incorporin de manera adequada el coneixement i l&#8217;\u00fas de<\/b> <b>les lleng\u00fces i de les cultures regionals o minorit\u00e0ries en les activitats de les quals tenen la iniciativa o a les quals aporten un sosteniment;<\/b><\/p>\n<p><b><i>e<\/i>) a afavorir la dotaci\u00f3 dels organismes encarregats d&#8217;organitzar o de donar suport a activitats culturals de personal que domini la llengua regional o minorit\u00e0ria, a m\u00e9s de la llengua o de les lleng\u00fces de la resta de la poblaci\u00f3<\/b>; <b><i>f<\/i>) a afavorir la participaci\u00f3 directa, en all\u00f2 que concerneix els equipaments i els programes d&#8217;activitats culturals, de representants dels parlants de la llengua regional o minorit\u00e0ria;<\/b><\/p>\n<p><b><i>g<\/i>) a fomentar i\/o facilitar la creaci\u00f3 d&#8217;un o de diversos organismes encarregats d&#8217;aplegar, de rebre en dip\u00f2sit i de presentar o publicar les obres produ\u00efdes en les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries;<\/b><\/p>\n<p><b><i>h<\/i>) si escau, a crear i\/o promoure i finan\u00e7ar serveis de traducci\u00f3 i de recerca terminol\u00f2gica amb vistes a mantenir i desenvolupar, especialment, en cada llengua regional o minorit\u00e0ria una terminologia administrativa, comercial, econ\u00f2mica, social, tecnol\u00f2gica o jur\u00eddica adequada.<\/b><\/p>\n<p><b>2. Pel que fa als territoris altres que aquells en qu\u00e8 les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries s\u00f3n tradicionalment usades, les parts es comprometen a autoritzar, a fomentar i\/o preveure, si el nombre dels parlants d&#8217;una llengua regional o minorit\u00e0ria ho justifica, activitats o serveis culturals apropiats, de conformitat amb el par\u00e0graf precedent.<\/b><\/p>\n<p><b>3. Les parts es comprometen, en llur pol\u00edtica cultural a l&#8217;estranger, a donar un lloc apropiat a les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries i a la cultura de la qual s\u00f3n expressi\u00f3.<\/b><\/p>\n<p><b>ARTICLE 13. VIDA ECON\u00d2MICA I SOCIAL<\/b><\/p>\n<p><b>1. Pel que fa a les activitats econ\u00f2miques i socials, les parts es comprometen, per al conjunt del pa\u00eds:<\/b><\/p>\n<p><b><i>a<\/i>) a excloure de llur legislaci\u00f3 tota disposici\u00f3 que prohibeixi o limiti sense raons justificables el recurs a lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries en els documents relatius a la vida econ\u00f2mica o social, i especialment en els contractes de treball i en els documents t\u00e8cnics com les instruccions d&#8217;\u00fas de productes o serveis;<\/b><\/p>\n<p><b><i>b<\/i>) a prohibir la inserci\u00f3, en els reglaments interns de les empreses i els actes<\/b> <b>privats, de cl\u00e0usules que excloguin o limitin l&#8217;\u00fas de les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries, almenys entre els parlants de la mateixa llengua;<\/b><\/p>\n<p><b><i>c<\/i>) a oposar-se a les pr\u00e0ctiques tendents a desaconsellar l&#8217;\u00fas de les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries en el marc de les activitats econ\u00f2miques o socials;<\/b><\/p>\n<p><b><i>d<\/i>) a facilitar i\/o fomentar per altres mitjans que els esmentats als apartats precedents l&#8217;\u00fas de les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries.<\/b><\/p>\n<p><b>2. En mat\u00e8ria d&#8217;activitats econ\u00f2miques i socials, les parts es comprometen, en la mesura que les autoritats p\u00fabliques hi tenen compet\u00e8ncia, en el territori en qu\u00e8 les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries s\u00f3n usades, i en la mesura que aix\u00f2 \u00e9s raonablement possible:<\/b><\/p>\n<p><b><i>a<\/i>) a incloure, en llurs reglamentacions financeres i banc\u00e0ries, mesures que permetin, en condicions compatibles amb els usos comercials, la utilitzaci\u00f3 de les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries en la redacci\u00f3 d&#8217;ordres de pagament (xecs, lletres de canvi, etc.) o d&#8217;altres documents financers, o, si escau, a vetllar per la posada en pr\u00e0ctica d&#8217;un proc\u00e9s aix\u00ed;<\/b><\/p>\n<p><b><i>b<\/i>) en els sectors econ\u00f2mics i socials dependents directament de llur control (sector p\u00fablic), a realitzar accions que encoratgin l&#8217;\u00fas de les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries;<\/b><\/p>\n<p><b><i>c<\/i>) a vetllar perqu\u00e8 els equipaments socials com ara els hospitals, les llars de jubilats i els albergs ofereixin la possibilitat de rebre i tractar en llur llengua els parlants d&#8217;una llengua regional o minorit\u00e0ria que necessiten atencions per raons de salut, d&#8217;edat o per altres raons;<\/b><\/p>\n<p><b><i>d<\/i>) a vetllar, segons modalitats apropiades, perqu\u00e8 les instruccions de seguretat siguin igualment redactades en les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries;<\/b><\/p>\n<p><b><i>e<\/i>) a posar a l&#8217;abast en les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries les informacions proporcionades per les autoritats competents relatives als drets dels consumidors.<\/b><\/p>\n<p><b>ARTICLE 14. INTERCANVIS TRANSFRONTERERS<\/b><\/p>\n<p><b>Les parts es comprometen:<\/b><\/p>\n<p><b><i>a<\/i>) a aplicar els acords bilaterals i multilaterals existents que les vinculen amb<\/b> <b>els estats on la mateixa llengua \u00e9s usada de manera id\u00e8ntica o pr\u00f2xima, o a esfor\u00e7ar-se per concloure&#8217;n, si cal, per tal d&#8217;afavorir els contactes entre els parlants de la mateixa llengua en els estats implicats, en els \u00e0mbits de la cultura, de l&#8217;ensenyament, de la informaci\u00f3, de la formaci\u00f3 professional i de l&#8217;educaci\u00f3 permanent;<\/b><\/p>\n<p><b><i>b<\/i>) en inter\u00e8s de les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries, a facilitar i\/o a promoure la cooperaci\u00f3 a trav\u00e9s de les fronteres, especialment entre col\u00b7lectivitats regionals o locals en el territori de les quals s&#8217;usa la mateixa llengua de manera id\u00e8ntica o pr\u00f2xima.<\/b><\/p>\n<p><i><b>PART IV. Aplicaci\u00f3 de la Carta<\/b><\/i><\/p>\n<p><b>ARTICLE 15. INFORMES PERI\u00d2DICS<\/b><\/p>\n<p>1. Les parts presentaran peri\u00f2dicament al secretari general del Consell d&#8217;Europa, en una forma per determinar pel Comit\u00e8 de Ministres, un informe sobre la pol\u00edtica seguida, de conformitat amb la Part II d&#8217;aquesta Carta, i sobre les mesures adoptades en aplicaci\u00f3 de les disposicions de la Part III que han acceptat. El primer informe ha de ser presentat l&#8217;any seg\u00fcent de l&#8217;entrada en vigor de la Carta pel que fa a aquella part, i els altres informes en intervals de tres anys despr\u00e9s del primer informe.<\/p>\n<p>2. Les parts faran p\u00fablics llurs informes.<\/p>\n<p><b>ARTICLE 16. EXAMEN DELS INFORMES<\/b><\/p>\n<p>1. Els informes presentats al secretari general del Consell d&#8217;Europa en aplicaci\u00f3 de l&#8217;article 15 seran examinats per un comit\u00e8 d&#8217;experts constitu\u00eft de conformitat amb l&#8217;article 17.<\/p>\n<p>2. Els organismes o associacions legalment establerts en una part podran cridar l&#8217;atenci\u00f3 del Comit\u00e8 d&#8217;Experts sobre q\u00fcestions relatives als compromisos presos per aquesta part en virtut de la Part III d&#8217;aquesta Carta. Despr\u00e9s d&#8217;haver consultat la part interessada, el Comit\u00e8 d&#8217;Experts podr\u00e0 tenir en compte aquestes informacions en la preparaci\u00f3 de l&#8217;informe previst al par\u00e0graf 3 d&#8217;aquest article. Aquests organismes o associacions podran, a m\u00e9s, presentar declaracions sobre la pol\u00edtica seguida per una part, de conformitat amb la Part II.<\/p>\n<p>3. Sobre la base dels informes previstos al par\u00e0graf 1 i de les informacions previstes al par\u00e0graf 2, el Comit\u00e8 d&#8217;Experts preparar\u00e0 un informe adre\u00e7at al Comit\u00e8 de Ministres. Aquest informe anir\u00e0 acompanyat de les observacions que les parts seran invitades a formular i podr\u00e0 ser fet p\u00fablic pel Comit\u00e8 de Ministres.<\/p>\n<p>4. L&#8217;informe previst al par\u00e0graf 3 contindr\u00e0 en particular les propostes del Comit\u00e8 d&#8217;Experts al Comit\u00e8 de Ministres amb vista a la preparaci\u00f3, si escau, de qualsevol recomanaci\u00f3 d&#8217;aquest darrer a una o diverses parts.<\/p>\n<p>5. El secretari general del Consell d&#8217;Europa far\u00e0 un informe bianual detallat a l&#8217;Assemblea Parlament\u00e0ria sobre l&#8217;aplicaci\u00f3 de la Carta.<\/p>\n<p><b>ARTICLE 17. COMIT\u00c8 D&#8217;EXPERTS<\/b><\/p>\n<p>1. El Comit\u00e8 d&#8217;Experts estar\u00e0 integrat per un membre per cada part, designat pel Comit\u00e8 de Ministres a partir d&#8217;una llista de persones de la m\u00e9s alta integritat, d&#8217;una compet\u00e8ncia reconeguda en les mat\u00e8ries tractades per la Carta, que seran proposades per la part implicada.<\/p>\n<p>2. Els membres del Comit\u00e8 seran nomenats per un per\u00edode de sis anys i llur mandat ser\u00e0 renovable. Si un membre no pot completar el seu mandat, ser\u00e0 reempla\u00e7at de conformitat amb el procediment previst al par\u00e0graf 1, i el membre nomenat en substituci\u00f3 d&#8217;aquell acabar\u00e0 el terme del mandat del seu predecessor.<\/p>\n<p>3. El Comit\u00e8 d&#8217;Experts ha d&#8217;aprovar el seu reglament intern. Els seus serveis de secretaria han de ser fornits pel secretari general del Consell d&#8217;Europa.<\/p>\n<p><i><b>PART V. Disposicions finals<\/b><\/i><\/p>\n<p><b>ARTICLE 18<\/b><\/p>\n<p>Aquesta Carta \u00e9s oberta a la signatura dels estats membres del Consell d&#8217;Europa.<\/p>\n<p>Ser\u00e0 sotmesa a ratificaci\u00f3, acceptaci\u00f3 o aprovaci\u00f3. Els instruments de ratificaci\u00f3, d&#8217;acceptaci\u00f3 o d&#8217;aprovaci\u00f3 seran dipositats al secretari general del Consell d&#8217;Europa.<\/p>\n<p><b>ARTICLE 19<\/b><\/p>\n<p>1. Aquesta Carta entrar\u00e0 en vigor el primer dia del mes seg\u00fcent a l&#8217;expiraci\u00f3 d&#8217;un per\u00edode de tres mesos despr\u00e9s de la data en qu\u00e8 cinc estats membres del Consell d&#8217;Europa hagin expressat llur consentiment a ser vinculats per la Carta, de conformitat amb les disposicions de l&#8217;article 18.<\/p>\n<p>2. Per a qualsevol estat membre que expressi ulteriorment el seu consentiment a ser vinculat per la Carta, aquesta entrar\u00e0 en vigor el primer dia del mes seg\u00fcent a l&#8217;expiraci\u00f3 d&#8217;un per\u00edode de tres mesos despr\u00e9s de la data de dip\u00f2sit de l&#8217;instrument de ratificaci\u00f3, d&#8217;acceptaci\u00f3 o d&#8217;aprovaci\u00f3.<\/p>\n<p><b>ARTICLE 20<\/b><\/p>\n<p>1. Despr\u00e9s de l&#8217;entrada en vigor d&#8217;aquesta Carta, el Comit\u00e8 de Ministres del Consell d&#8217;Europa podr\u00e0 invitar qualsevol estat no membre del Consell d&#8217;Europa a adherir-se a la Carta.<\/p>\n<p>2. Per a qualsevol estat que s&#8217;hi adhereixi, la Carta entrar\u00e0 en vigor el primer dia del mes seg\u00fcent a l&#8217;expiraci\u00f3 d&#8217;un per\u00edode de tres mesos despr\u00e9s de la data de presentaci\u00f3 de l&#8217;instrument d&#8217;adhesi\u00f3 al secretari general del Consell d&#8217;Europa.<\/p>\n<p><b>ARTICLE 21<\/b><\/p>\n<p>1. Qualsevol estat pot, en el moment de la signatura o en el moment de presentar el seu instrument de ratificaci\u00f3, d&#8217;acceptaci\u00f3, d&#8217;aprovaci\u00f3 o d&#8217;adhesi\u00f3, formular una o diverses reserves als par\u00e0grafs 2 a 5 de l&#8217;article 7 d&#8217;aquesta Carta. No pot ser admesa cap altra reserva.<\/p>\n<p>2. Qualsevol estat contractant que ha formulat una reserva en virtut del par\u00e0graf precedent pot retirar-la totalment o en part adre\u00e7ant una notificaci\u00f3 al secretari general del Consell d&#8217;Europa. La retirada tindr\u00e0 efecte en la data de recepci\u00f3 de la notificaci\u00f3 pel secretari general.<\/p>\n<p><b>ARTICLE 22<\/b><\/p>\n<p>1. Qualsevol part pot, en tot moment, denunciar aquesta Carta adre\u00e7ant una notificaci\u00f3 al secretari general del Consell d&#8217;Europa.<\/p>\n<p>2. La den\u00fancia tindr\u00e0 efecte el primer dia del mes seg\u00fcent a l&#8217;expiraci\u00f3 d&#8217;un per\u00edode de sis mesos despr\u00e9s de la data de recepci\u00f3 de la notificaci\u00f3 pel secretari general.<\/p>\n<p><b>ARTICLE 23<\/b><\/p>\n<p>El secretari general del Consell d&#8217;Europa notificar\u00e0 als estats membres del Consell i a qualsevol estat que s&#8217;hagi adherit a aquesta Carta:<\/p>\n<p><i>a<\/i>) qualsevol signatura;<\/p>\n<p><i>b<\/i>) el dip\u00f2sit de qualsevol instrument de ratificaci\u00f3, d&#8217;acceptaci\u00f3, d&#8217;aprovaci\u00f3 o d&#8217;adhesi\u00f3;<\/p>\n<p><i>c<\/i>) qualsevol data d&#8217;entrada en vigor d&#8217;aquesta Carta, de conformitat amb els seus articles 19 i 20;<\/p>\n<p><i>d<\/i>) qualsevol notificaci\u00f3 rebuda en aplicaci\u00f3 de les disposicions de l&#8217;article 3, par\u00e0graf 2;<\/p>\n<p><i>e<\/i>) qualsevol acte, notificaci\u00f3 o comunicaci\u00f3 referent a aquesta Carta.<\/p>\n<p>En fe de la qual cosa, els sotasignats, degudament autoritzats a aquest efecte, han signat aquesta Carta.<\/p>\n<p>Fet a Estrasburg, el 5 de novembre de 1992, en franc\u00e8s i en angl\u00e8s, els dos textos igualment fefaents, en un sol exemplar que ser\u00e0 dipositat als arxius del Consell d&#8217;Europa.<\/p>\n<p>El secretari general del Consell d&#8217;Europa enviar\u00e0 c\u00f2pia certificada conforme a cadascun dels estats membres del Consell d&#8217;Europa i a tot estat invitat a adherir-se a aquesta Carta.<\/p>\n<p><a name=\"relac\"><\/a><\/p>\n<h2 class=\"inicial\">RELACI\u00d3 D&#8217;ESTATS ADHERITS<\/h2>\n<p>La Carta europea va quedar oberta a la signatura dels estats membres del Consell d&#8217;Europa el 5 de novembre de 1992 a Estrasburg.<\/p>\n<p>En aquests moments hi ha catorze estats membres del Consell d&#8217;Europa adherits, que l&#8217;han signada i ratificada (punt 1 d&#8217;aquest apartat), tretze estats que fins ara nom\u00e9s l&#8217;han signada (punt 2 d&#8217;aquest apartat) i un estat no membre del Consell d&#8217;Europa que s&#8217;hi ha adherit (punt 3 d&#8217;aquest apartat).<\/p>\n<p><b>1) Estats que han signat i ratificat la Carta<\/b><\/p>\n<table cellspacing=\"1\" cellpadding=\"1\">\n<tbody>\n<tr>\n<td><i>Estats<\/i><\/td>\n<td><i>Data signatura<\/i><\/td>\n<td><i>Data ratificaci\u00f3 Data entrada en vigor<\/i><\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>Alemanya<\/td>\n<td>05.11.1992<\/td>\n<td>16.09.1998<\/td>\n<td>01.01.1999<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>\u00c0ustria<\/td>\n<td>05.11.1992<\/td>\n<td>28.06.2001<\/td>\n<td>01.10.2001<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>Cro\u00e0cia<\/td>\n<td>05.11.1997<\/td>\n<td>05.11.1997<\/td>\n<td>01.03.1998<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>Dinamarca<\/td>\n<td>05.11.1992<\/td>\n<td>08.09.2000<\/td>\n<td>01.01.2001<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>Eslov\u00e8nia<\/td>\n<td>03.07.1997<\/td>\n<td>04.10.2000<\/td>\n<td>01.01.2001<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>Espanya<\/td>\n<td>05.11.1992<\/td>\n<td>09.04.2001<\/td>\n<td>01.08.2001<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>Finl\u00e0ndia<\/td>\n<td>05.11.1992<\/td>\n<td>09.11.1994<\/td>\n<td>01.03.1998<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>Hongria<\/td>\n<td>05.11.1992<\/td>\n<td>26.04.1995<\/td>\n<td>01.03.1998<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>Liechtenstein<\/td>\n<td>05.11.1992<\/td>\n<td>18.11.1997<\/td>\n<td>01.03.1998<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>Noruega<\/td>\n<td>05.11.1992<\/td>\n<td>10.11.1993<\/td>\n<td>01.03.1998<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>Pa\u00efsos Baixos<\/td>\n<td>05.11.1992<\/td>\n<td>02.05.1996<\/td>\n<td>01.03.1998<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>Regne Unit<\/td>\n<td>02.03.2000<\/td>\n<td>27.03.2001<\/td>\n<td>01.07.2001<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>Su\u00e8cia<\/td>\n<td>09.02.2000<\/td>\n<td>09.02.2000<\/td>\n<td>01.06.2000<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>Su\u00efssa<\/td>\n<td>08.10.1993<\/td>\n<td>23.12.1997<\/td>\n<td>01.04.1998<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<p><b>2) Estats que nom\u00e9s han signat la Carta<\/b><\/p>\n<table cellspacing=\"1\" cellpadding=\"1\">\n<tbody>\n<tr>\n<td><i>Estats<\/i><\/td>\n<td>Data signatura<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>Arm\u00e8nia<\/td>\n<td>11.05.2001<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>Eslovaquia<\/td>\n<td>20.02.2001<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>Exrep\u00fablica iugoslava de Macedonia<\/td>\n<td>25.07.1996<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>Fran\u00e7a<\/td>\n<td>07.05.1999<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>Islandia<\/td>\n<td>07.05.1999<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>Italia<\/td>\n<td>27.06.2000<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>Luxemburg<\/td>\n<td>05.11.1992<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>Malta<\/td>\n<td>05.11.1992<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>Rep\u00fablica Txeca<\/td>\n<td>09.11.2000<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>Romania<\/td>\n<td>17.07.1995<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>R\u00fassia<\/td>\n<td>10.05.2001<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>Ucra\u00efna<\/td>\n<td>02.05.1996<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>Xipre<\/td>\n<td>12.11.1992<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<p><b>3) Estats no membres del Consell d&#8217;Europa adherits<\/b><\/p>\n<p>Un cop la Carta en vigor el Comit\u00e8 de Ministres del Consell d&#8217;Europa pot invitar qualsevol estat no membre a adherir-s&#8217;hi.<br \/>\nFins al moment nom\u00e9s ho ha fet B\u00f2snia-Hercegovina.<\/p>\n<p><i>Font: Oficina dels Tractats (Bureau des Trait\u00e9s) del Consell d&#8217;Europa:<\/i> <a href=\"https:\/\/www.coe.int\/en\/web\/conventions\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">http:\/\/conventions.coe.int<\/a><\/p>\n<p><a name=\"contin\"><\/a><\/p>\n<h2 class=\"inicial\">CONTINGUT DE LES RATIFICACIONS DELS ESTATS<\/h2>\n<p><i>En els quadres seg\u00fcents hi ha en esquema la declaraci\u00f3 adoptada per cada estat que ha ratificat la Carta.<\/i><\/p>\n<p>S&#8217;hi inclou la relaci\u00f3 de les lleng\u00fces a les quals s&#8217;aplicar\u00e0 la Carta, que poden haver estat definides com a regionals, minorit\u00e0ries, menys esteses, sense territori o d&#8217;una altra manera en la declaraci\u00f3 respectiva. Es fa esment del territori o territoris on s&#8217;aplica cada llengua reconeguda, sempre que aix\u00ed s&#8217;hagi explicitat a la declaraci\u00f3.<\/p>\n<p>Es fan constar aix\u00ed mateix el nombre de par\u00e0grafs o apartats acceptats en cada instrument de ratificaci\u00f3, acceptaci\u00f3, aprovaci\u00f3 o adhesi\u00f3 i un breu comentari sobre algunes de les caracter\u00edstiques m\u00e9s destacables.<\/p>\n<p>Es distingeix, finalment, entre les adhesions a la Part III de la Carta (compromisos concrets amb par\u00e0grafs signats) i el reconeixement de la Part II (objectius i principis generals), tenint en compte o no el reconeixement d&#8217;alguns par\u00e0grafs de la Part III. En aquest segon cas, quan no s&#8217;ha subscrit cap par\u00e0graf, no hi ha la columna de la dreta de l&#8217;esquema. A causa de la complexitat de les declaracions d&#8217;\u00c0ustria i Alemanya, i \u00fanicament en aquests dos casos, hi ha en primer lloc un comentari general.<\/p>\n<p>Les formes d&#8217;adhesi\u00f3 a la Carta per part dels diferents estats s\u00f3n molt diverses. Els impulsors ja preveien que la redacci\u00f3 del document havia de possibilitar l&#8217;adhesi\u00f3 dels estats i la forma m\u00e9s adient per a cadascun d&#8217;ells.<\/p>\n<p>Ben segur que la diversitat de l&#8217;ordenament constitucional dels estats, llur diversitat ling\u00fc\u00edstica, les diferents formes de reconeixement actual de les lleng\u00fces, les tradicions ideol\u00f2giques dels mateixos estats i dels grups regionals o minoritaris i les actuacions d&#8217;aquests grups a favor del reconeixement de les lleng\u00fces han condicionat una tan gran diversitat en les ratificacions de la Carta.<\/p>\n<p>La gran majoria dels estats adherits fins al moment han anat m\u00e9s enll\u00e0 dels trenta-cinc par\u00e0grafs o apartats m\u00ednims obligats; \u00e9s a dir, n&#8217;han subscrits m\u00e9s. L&#8217;estat que subscriu la Carta d&#8217;una manera m\u00e9s generosa \u00e9s Eslov\u00e8nia, en relaci\u00f3 amb l&#8217;itali\u00e0 i l&#8217;hongar\u00e8s (71 par\u00e0grafs), seguida d&#8217;Espanya, respecte a les lleng\u00fces esmentades en el primer par\u00e0graf de la seva Declaraci\u00f3, i Finl\u00e0ndia. Els estats que subscriuen menys par\u00e0grafs s\u00f3n Alemanya, pel que fa al baixalemany (35), el Regne Unit, pel que fa a l&#8217;irland\u00e8s a Irlanda del Nord (36), i \u00c0ustria, pel que fa a diverses lleng\u00fces (36 o 37, segons el cas).<\/p>\n<p>Els estats que reconeixen m\u00e9s lleng\u00fces s\u00f3n Cro\u00e0cia i Alemanya (set), seguida d&#8217;Espanya (sis, en deu territoris diferents) i tamb\u00e9 d&#8217;Hongria (sis).<\/p>\n<p><b>\u00c0USTRIA<\/b><br \/>\n<div class=\"su-spoiler su-spoiler-style-default su-spoiler-icon-plus notes su-spoiler-closed\" data-scroll-offset=\"0\" data-anchor-in-url=\"no\"><div class=\"su-spoiler-title\" tabindex=\"0\" role=\"button\"><span class=\"su-spoiler-icon\"><\/span>Nota sobre \u00c0ustria<\/div><div class=\"su-spoiler-content su-u-clearfix su-u-trim\">Tal com afirma la declaraci\u00f3 austr\u00edaca, l&#8217;especificaci\u00f3 separada dels par\u00e0grafs assumits per als territoris de cada land es fa d&#8217;acord amb l&#8217;estructura federal de la Rep\u00fablica i tenint en compte la situaci\u00f3 de cadascuna de les lleng\u00fces en cada territori on s\u00f3n reconegudes. La compet\u00e8ncia de les mat\u00e8ries reconegudes pot correspondre, en aquest sentit, al govern federal o al land. \u00c0ustria ha optat per un model de declaraci\u00f3 que sembla inspirat en la d&#8217;Alemanya, que \u00e9s anterior en el temps. En un primer grup hi ha les lleng\u00fces a les quals s&#8217;aplica clarament la Carta amb un m\u00ednim de trenta-cinc par\u00e0grafs signats de la Part III. D&#8217;altra banda, hi ha un segon grup de lleng\u00fces, amb un reconeixement menor, a les quals s&#8217;apliquen els objectius i principis generals reconeguts a la Part II de la Carta, per\u00f2 no pas els apartats de la Part III. De tota manera, i pel que fa a aquest segon grup, es fa constar que \u00abla legislaci\u00f3 i la pr\u00e0ctica administrativa austr\u00edaques coincideixen amb les prescripcions establertes a la Part III de la Carta\u00bb en relaci\u00f3 a alguns par\u00e0grafs assenyalats a la Declaraci\u00f3.<\/div><\/div>\n<p>Lleng\u00fces i territoris als quals s&#8217;aplica la Carta<\/p>\n<ul>\n<li><i>Croat del Burgenland<\/i> (a la zona on es parla del Burgenland) 36 par\u00e0grafs.<\/li>\n<li><i>Eslov\u00e8<\/i> 37 par\u00e0grafs (a la zona on es parla de Car\u00edntia)<\/li>\n<li><i>Hongar\u00e8s<\/i> 37 par\u00e0grafs (a la zona on es parla del Burgenland)<\/li>\n<\/ul>\n<p class=\"nota\"><b>Nota<\/b>: reconegudes com a lleng\u00fces minorit\u00e0ries<\/p>\n<p>Lleng\u00fces i territoris als quals s&#8217;aplica la Carta<\/p>\n<ul>\n<li><i>Txec<\/i> (Viena): 8 par\u00e0grafs.<\/li>\n<li><i>Eslovac<\/i> (Viena): 8 par\u00e0grafs.<\/li>\n<li><i>Roman\u00f3<\/i> (Burgenland): 8 par\u00e0grafs. <div class=\"su-spoiler su-spoiler-style-default su-spoiler-icon-plus notes su-spoiler-closed\" data-scroll-offset=\"0\" data-anchor-in-url=\"no\"><div class=\"su-spoiler-title\" tabindex=\"0\" role=\"button\"><span class=\"su-spoiler-icon\"><\/span>Nota sobre el roman\u00f3<\/div><div class=\"su-spoiler-content su-u-clearfix su-u-trim\">El roman\u00f3 o llengua roman\u00ed \u00e9s l&#8217;idioma de les comunitats gitanes.<\/div><\/div><\/li>\n<li><i>Eslov\u00e8<\/i> (Est\u00edria): 13 par\u00e0grafs.<\/li>\n<li><i>Hongar\u00e8s<\/i> (Viena): 12 par\u00e0grafs.<\/li>\n<\/ul>\n<p class=\"nota\"><b>Nota<\/b>: reconegudes com a lleng\u00fces minorit\u00e0ries<\/p>\n<p><b>ALEMANYA<br \/>\n<\/b><div class=\"su-spoiler su-spoiler-style-default su-spoiler-icon-plus notes su-spoiler-closed\" data-scroll-offset=\"0\" data-anchor-in-url=\"no\"><div class=\"su-spoiler-title\" tabindex=\"0\" role=\"button\"><span class=\"su-spoiler-icon\"><\/span>Nota sobre Alemanya<\/div><div class=\"su-spoiler-content su-u-clearfix su-u-trim\">Alemanya reconeix set lleng\u00fces, amb par\u00e0grafs diferents per a cada llengua i en cada land. Cinc lleng\u00fces (dan\u00e8s, alt s\u00f2rab, baix s\u00f2rab, fris\u00f3 septentrional i fris\u00f3 oriental), i tamb\u00e9 el roman\u00f3, s\u00f3n reconegudes com a minorit\u00e0ries. El baix alemany \u00e9s reconegut com a llengua regional. Alemanya, en les tres declaracions que ha formulat, afirma -com \u00c0ustria- que l&#8217;especificaci\u00f3 separada dels par\u00e0grafs assumits per als territoris de cada land es fa &#8220;d&#8217;acord amb l&#8217;estructura federal de la Rep\u00fablica i tenint en compte la situaci\u00f3 de cadascuna de les lleng\u00fces&#8221; en cada territori on s\u00f3n reconegudes. \u00c9s l&#8217;estat que fa la declaraci\u00f3 m\u00e9s complexa. Les tres declaracions, tanmateix, s&#8217;han d&#8217;entendre com a complement\u00e0ries. Tamb\u00e9 distingeix entre dos grups de lleng\u00fces. En el primer hi ha aquelles a les quals s&#8217;aplica clarament la Carta. En el segon i pel que fa al roman\u00f3 i al baix alemany, en tres land [d&#8217;acord amb la Declaraci\u00f3 de 23.01.1998], se&#8217;ls aplica la Part II de la Carta. Per tant, aquestes lleng\u00fces i en aquests territoris tenen un reconeixement menor, ja que no se&#8217;ls apliquen els objectius i principis generals reconeguts a la Part II de la Carta, per\u00f2 no els apartats de la Part III. De tota manera, i pel que fa a aquest segon grup, es fa constar que \u00abla legislaci\u00f3 alemanya i la pr\u00e0ctica administrativa d&#8217;Alemanya s\u00f3n conformes a les exig\u00e8ncies particulars establertes a la Part III de la Carta\u00bb, pel que fa a alguns par\u00e0grafs assenyalats a la Declaraci\u00f3 de 26.01.1998. La filosofia que s&#8217;expressa en els dos par\u00e0grafs anteriors \u00e9s la mateixa, com ja s&#8217;ha comentat, de la Declaraci\u00f3 d&#8217;\u00c0ustria. Les compet\u00e8ncies de les mat\u00e8ries reconegudes poden correspondre tamb\u00e9 tant al Govern federal com al land.<\/div><\/div><b><\/b><b><\/b><\/p>\n<p>Lleng\u00fces i territoris als quals s&#8217;aplica la Carta<\/p>\n<ul>\n<li><i>Dan\u00e8s<\/i> (Slesvig-Holstein) 37 par\u00e0grafs.<\/li>\n<li><i>Alt s\u00f2rab<\/i> (Sax\u00f2nia) 47 par\u00e0grafs.<\/li>\n<li><i>Baix s\u00f2rab<\/i> (Brandenburg) 40 par\u00e0grafs.<\/li>\n<li><i>Fris\u00f3 septentrional<\/i> (Slesvig-Holstein) 36 par\u00e0grafs.<\/li>\n<li><i>Fris\u00f3 oriental<\/i> (Baixa Sax\u00f2nia) 37 par\u00e0grafs.<\/li>\n<\/ul>\n<p class=\"nota\"><b>Nota<\/b>: reconegudes com a lleng\u00fces minorit\u00e0ries.<\/p>\n<p>Lleng\u00fces a les quals s&#8217;aplica la Carta<\/p>\n<p><i>Baix alemany <\/i><\/p>\n<ul>\n<li>Bremen 36 par\u00e0grafs (23 +13).<\/li>\n<li>Hamburg 35 par\u00e0grafs (23+12).<\/li>\n<li>Mecklemburg- 35 par\u00e0grafs.<\/li>\n<li>Pomer\u00e0nia Occidental (23+12).<\/li>\n<li>Baixa Sax\u00f2nia 38 par\u00e0grafs (23+15).<\/li>\n<li>Slesvig-Holstein 35 par\u00e0grafs (23 +12).\n<p class=\"nota\"><b>Nota<\/b>: en aquest cas reconeix 23 par\u00e0grafs per a tots els territoris on aquesta llengua \u00e9s reconeguda i uns altres de diferents per a cada land o territori en concret. Reconeguda com a llengua regional.<\/p>\n<p>Lleng\u00fces a les quals s&#8217;aplica la Carta<br \/>\n<i>Roman\u00f3<\/i> dels <i>sintis<\/i> i dels <i>roma<\/i> de nacionalitat alemanya:<\/p>\n<ul>\n<li>A tot el territori de la Rep\u00fablica: 18 par\u00e0grafs.<\/li>\n<li>Baden-W\u00fcrttenberg: 7 par\u00e0grafs.<\/li>\n<li>Berl\u00edn: 19 par\u00e0grafs.<\/li>\n<li>Hamburg: 7 par\u00e0grafs.<\/li>\n<li>Hesse: 15 par\u00e0grafs.<\/li>\n<li>Rin del Nord-Westf\u00e0lia: 6 par\u00e0grafs.<\/li>\n<li>Baixa Sax\u00f2nia: 3 par\u00e0grafs.<\/li>\n<li>Ren\u00e0nia-Palatinat: 6 par\u00e0graf<\/li>\n<li>Slesvig-Holstein: 9 par\u00e0grafs.<\/li>\n<\/ul>\n<p class=\"nota\"><b>Nota<\/b>: en el cas del <i>roman\u00f3<\/i> reconeix un conjunt de par\u00e0grafs per a tot el territori de la Rep\u00fablica i uns altres de diferents per a cada land o territori en concret on aquesta llengua \u00e9s reconeguda. Definida com a llengua minorit\u00e0ria.<\/p>\n<p>Lleng\u00fces a les quals s&#8217;aplica la Carta<br \/>\n<i>Baix alemany<\/i><\/li>\n<li>Brandenburg: 17 par\u00e0grafs.<\/li>\n<li>Rin del Nord-Westf\u00e0lia: 19 par\u00e0grafs.<\/li>\n<li>Sax\u00f2nia-Anhalt: 14 par\u00e0grafs.\n<p class=\"nota\"><b>Nota<\/b>: el baix alemany en aquest tres land nom\u00e9s es reconeix d&#8217;acord amb la Part II de la Carta i no pas com en els altres cinc land anteriors, als qual s&#8217;apliquen apartats de la Part III de la Carta.<\/p>\n<p><b>CRO\u00c0CIA<\/b><\/p>\n<p>Lleng\u00fces a les quals s&#8217;aplica la Carta<\/p>\n<ul>\n<li><i>Italia<\/i>: 41 par\u00e0grafs.<\/li>\n<li><i>Serb<\/i>: 41 par\u00e0grafs.<\/li>\n<li><i>Hongar\u00e8s<\/i>: 41 par\u00e0grafs.<\/li>\n<li><i>Txec<\/i>: 41 par\u00e0grafs.<\/li>\n<li><i>Eslovac<\/i>: 41 par\u00e0grafs.<\/li>\n<li><i>Rut\u00e8<\/i>: 41 par\u00e0grafs. <div class=\"su-spoiler su-spoiler-style-default su-spoiler-icon-plus notes su-spoiler-closed\" data-scroll-offset=\"0\" data-anchor-in-url=\"no\"><div class=\"su-spoiler-title\" tabindex=\"0\" role=\"button\"><span class=\"su-spoiler-icon\"><\/span>Nota sobre el rut\u00e8<\/div><div class=\"su-spoiler-content su-u-clearfix su-u-trim\">Parlat pels ucra\u00efnesos occidentals, de tradici\u00f3 cat\u00f2lica, instal\u00b7lats a l&#8217;antiga Iugosl\u00e0via al segle XIX.<\/div><\/div><\/li>\n<li><i>Ucra\u00efn\u00e8s<\/i>: 41 par\u00e0grafs.<\/li>\n<\/ul>\n<p><b>DINAMARCA<\/b><\/p>\n<p>Lleng\u00fces a les quals s&#8217;aplica la Carta<\/p>\n<ul>\n<li><i>Alemany<\/i> (al sud de Jutl\u00e0ndia): 42 par\u00e0grafs.<\/li>\n<\/ul>\n<p class=\"nota\"><b>Nota<\/b>: reconeguda com a llengua minorit\u00e0ria<\/p>\n<p>Lleng\u00fces a les quals s&#8217;aplica la Carta<\/p>\n<ul>\n<li><i>Fero\u00e8<\/i> (a les Illes F\u00e8roe): no assenyala par\u00e0grafs.<br \/>\n<div class=\"su-note\"  style=\"border-color:#e5e54c;border-radius:3px;-moz-border-radius:3px;-webkit-border-radius:3px;\"><div class=\"su-note-inner su-u-clearfix su-u-trim\" style=\"background-color:#FFFF66;border-color:#ffffff;color:#333333;border-radius:3px;-moz-border-radius:3px;-webkit-border-radius:3px;\"> <strong>Nota.<\/strong> \u00a0La Declaraci\u00f3 recorda que l&#8217;art. 11 de la Llei n\u00fam. 137, de 23.03.1948, de r\u00e8gim local de les Illes F\u00e8roe, estableix que \u00abel fero\u00e8s \u00e9s reconegut com a llengua principal, per\u00f2 el dan\u00e8s ha d&#8217;\u00e9sser estudiat de manera aprofundida i pot ser utilitzat amb les mateixes condicions que el fero\u00e8s en els afers p\u00fablics\u00bb. Donat que el fero\u00e8s gaudeix d&#8217;un alt grau de protecci\u00f3, les disposicions de la Carta d&#8217;acord amb l&#8217;art. 4.2 (cap disposici\u00f3 de la Carta no pot anar en contra de les normes m\u00e9s favorables existents) no s\u00f3n aplicables a aquesta llengua. El govern dan\u00e8s, en conseq\u00fc\u00e8ncia, no presentar\u00e0 els informes peri\u00f2dics requerits.<\/div><\/div><\/li>\n<li><i>Grenland\u00e8s<\/i> (a Grenl\u00e0ndia): no assenyala par\u00e0grafs.<br \/>\n<div class=\"su-note\"  style=\"border-color:#e5e54c;border-radius:3px;-moz-border-radius:3px;-webkit-border-radius:3px;\"><div class=\"su-note-inner su-u-clearfix su-u-trim\" style=\"background-color:#FFFF66;border-color:#ffffff;color:#333333;border-radius:3px;-moz-border-radius:3px;-webkit-border-radius:3px;\"> <strong>Nota.<\/strong> La Declaraci\u00f3 recorda l&#8217;art. 9 de la Llei n\u00fam. 577, de 29.11.1978, de r\u00e8gim local de Grenl\u00e0ndia, que estipula: \u00ab1. El groenland\u00e8s \u00e9s la llengua principal i el dan\u00e8s ha d&#8217;\u00e9sser estudiat de manera aprofundida. 2. Ambdues lleng\u00fces poden \u00e9sser utilitzades per a fins\/usos oficials\u00bb. Donat que el grenland\u00e8s gaudeix d&#8217;un alt grau de protecci\u00f3, les disposicions de la Carta d&#8217;acord amb l&#8217;art. 4.2 (cap disposici\u00f3 de la Carta no pot anar en contra de les normes m\u00e9s favorables existents) no s\u00f3n aplicables a aquesta llengua. El govern dan\u00e8s, en conseq\u00fc\u00e8ncia, no presentar\u00e0 els informes peri\u00f2dics requerits.<\/div><\/div><\/li>\n<\/ul>\n<p><b>ESPANYA<\/b><\/p>\n<p>Lleng\u00fces a les quals s&#8217;aplica la Carta<\/p>\n<ul>\n<li><i>\u00c8uscar<\/i> (al Pa\u00eds Basc i a Navarra respectivament amb denominacions diferents): 69 par\u00e0grafs.<\/li>\n<li><i>Catal\u00e0<\/i> (a Catalunya, a les Illes Balears i a la Comunitat Valenciana, en aquest darrer territori denominat estatut\u00e0riament <i>valenci\u00e0<\/i>): 69 par\u00e0grafs.<\/li>\n<li><i>Gallec<\/i> (a Gal\u00edcia): 69 par\u00e0grafs.<\/li>\n<\/ul>\n<p class=\"nota\"><b>Nota<\/b>: Segons la Declaraci\u00f3 \u00abs&#8217;entenen per lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries, les lleng\u00fces reconegudes com a oficials als estatuts d&#8217;autonomia de les comunitats aut\u00f2nomes del Pa\u00eds Basc, Catalunya, Illes Balears, Gal\u00edcia, Valenciana i Navarra\u00bb. Vegeu comentari a la p\u00e0gina 14.<\/p>\n<p>Lleng\u00fces a les quals s&#8217;aplica la Carta<\/p>\n<ul>\n<li><i>Aragon\u00e8s<\/i> (a l&#8217;Arag\u00f3): no assenyala par\u00e0grafs.<\/li>\n<li><i>Catal\u00e0<\/i> (a l&#8217;Arag\u00f3): no assenyala par\u00e0grafs.<\/li>\n<li><i>Asturi\u00e0<\/i> (a Ast\u00faries): no assenyala par\u00e0grafs.<\/li>\n<li><i>Aran\u00e8s<\/i> (a Catalunya): no assenyala par\u00e0grafs.<\/li>\n<\/ul>\n<p class=\"nota\"><b>Nota<\/b>: en un segon par\u00e0graf del document d&#8217;adhesi\u00f3, Espanya \u00abdeclara, als mateixos efectes, que tamb\u00e9 s&#8217;entenen per lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries les que els estatuts d&#8217;autonomia protegeixen i emparen en els territoris on tradicionalment es parlen\u00bb. A aquestes lleng\u00fces s&#8217;aplicaran \u00abtotes aquelles disposicions de la Part III de la Carta que puguin raonablement aplicar-se en conson\u00e0ncia amb els objectius i principis establerts a l&#8217;article 7\u00bb.<\/p>\n<p><b>FINL\u00c0NDIA<\/b><\/p>\n<p><i><br \/>\n<\/i>Lleng\u00fces a les quals s&#8217;aplica la Carta<\/p>\n<ul>\n<li><i>Sami<\/i>: 60 par\u00e0grafs.<\/li>\n<\/ul>\n<p class=\"nota\"><b>Nota<\/b>: la Declaraci\u00f3 la defineix com \u00abuna llengua regional o minorit\u00e0ria a Finl\u00e0ndia\u00bb.<\/p>\n<p>Lleng\u00fces a les quals s&#8217;aplica la Carta<\/p>\n<ul>\n<li><i>Suec<\/i>: 65 par\u00e0grafs.<\/li>\n<\/ul>\n<p class=\"nota\"><b>Nota<\/b>: definida com \u00abla llengua oficial menys utilitzada normalment a Finl\u00e0ndia\u00bb.<\/p>\n<p>Lleng\u00fces a les quals s&#8217;aplica la Carta<\/p>\n<ul>\n<li><i>Roman\u00f3<\/i>: no assenyala par\u00e0grafs.<\/li>\n<li><i>Altres lleng\u00fces sense territori a Finl\u00e0ndia<\/i>: no assenyala par\u00e0grafs.<\/li>\n<\/ul>\n<p class=\"nota\"><b>Nota<\/b>: a aquestes lleng\u00fces, s&#8217;hi aplicaran les disposicions dels apartats 1 a 4 de l&#8217;art. 7. Reconegudes, per tant, com a lleng\u00fces sense territori. Pel que fa a les darreres no s&#8217;explicita de quines lleng\u00fces es tracta.<\/p>\n<p>Lleng\u00fces a les quals s&#8217;aplica la Carta<\/p>\n<ul>\n<li><i>Croat<\/i> 47 par\u00e0grafs.<\/li>\n<li><i>Alemany<\/i>: 47 par\u00e0grafs.<\/li>\n<li><i>Roman\u00e8s<\/i>: 47 par\u00e0grafs.<\/li>\n<li><i>Serbi<\/i>: 47 par\u00e0grafs.<\/li>\n<li><i>Eslovac<\/i>: 47 par\u00e0grafs.<\/li>\n<li><i>Eslov\u00e8<\/i>: 47 par\u00e0grafs.<\/li>\n<\/ul>\n<p><b>LIECHTENSTEIN<\/b><\/p>\n<p>Lleng\u00fces a les quals s&#8217;aplica la Carta<\/p>\n<p>Cap.<br \/>\nLa Declaraci\u00f3 reconeix que \u00abno hi ha lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries en el sentit de la Carta en el territori del Principat de Liechtesntein en el moment de la ratificaci\u00f3\u00bb.<\/p>\n<p><b>NORUEGA<\/b><\/p>\n<p>Lleng\u00fces a les quals s&#8217;aplica la Carta<\/p>\n<ul>\n<li><i>Sami<\/i>: 50 par\u00e0grafs.<\/li>\n<\/ul>\n<p class=\"nota\"><b>Nota<\/b>: aquesta llengua gaudir\u00e0 de m\u00e9s reconeixement que a Su\u00e8cia, per\u00f2 menys que a Finl\u00e0ndia.<\/p>\n<p><b>PA\u00cfSOS BAIXOS<\/b><\/p>\n<p>Lleng\u00fces a les quals s&#8217;aplica la Carta<\/p>\n<ul>\n<li><i>Fris\u00f3<\/i> (a la prov\u00edncia de Fr\u00edsia): 48 par\u00e0grafs.<br \/>\n<div class=\"su-note\"  style=\"border-color:#e5e54c;border-radius:3px;-moz-border-radius:3px;-webkit-border-radius:3px;\"><div class=\"su-note-inner su-u-clearfix su-u-trim\" style=\"background-color:#FFFF66;border-color:#ffffff;color:#333333;border-radius:3px;-moz-border-radius:3px;-webkit-border-radius:3px;\"> <strong>Nota.<\/strong> Es tracta del fris\u00f3 occidental, una de les tres variants del fris\u00f3 al costat de les dues que es parlen a Alemanya.<\/div><\/div><\/li>\n<\/ul>\n<p class=\"nota\"><b>Nota<\/b>: definida com a \u00abllengua regional o minorit\u00e0ria\u00bb.<\/p>\n<p>Lleng\u00fces a les quals s&#8217;aplica la Carta<\/p>\n<ul>\n<li><i>Lleng\u00fces baix-saxones<\/i> utilitzades als Pa\u00efsos Baixos. No assenyala par\u00e0grafs.<\/li>\n<\/ul>\n<p class=\"nota\"><b>Nota<\/b>: nom\u00e9s s&#8217;hi apliquen els objectius i principis de la Part II.<\/p>\n<p>Lleng\u00fces a les quals s&#8217;aplica la Carta<\/p>\n<ul>\n<li><i>Jiddisch<\/i>: no assenyala par\u00e0grafs.<br \/>\n<div class=\"su-note\"  style=\"border-color:#e5e54c;border-radius:3px;-moz-border-radius:3px;-webkit-border-radius:3px;\"><div class=\"su-note-inner su-u-clearfix su-u-trim\" style=\"background-color:#FFFF66;border-color:#ffffff;color:#333333;border-radius:3px;-moz-border-radius:3px;-webkit-border-radius:3px;\"> <strong>Nota.<\/strong> Llengua de les comunitats jueves del centre i nord d\\&#8217;Europa; dit tamb\u00e9 judeo-alemany.<\/div><\/div><\/li>\n<li><i>Lleng\u00fces roman\u00f3s<\/i>: no assenyala par\u00e0grafs.<\/li>\n<\/ul>\n<p class=\"nota\"><b>Nota<\/b>: nom\u00e9s s&#8217;hi apliquen els objectius i principis de la Part II, conforme a l&#8217;art 7.5. Les reconeix com a lleng\u00fces sense territori.<\/p>\n<p>Lleng\u00fces a les quals s&#8217;aplica la Carta<\/p>\n<p><i>Llengua de Limburg<\/i><\/p>\n<ul>: no assenyala par\u00e0grafs.<\/ul>\n<p class=\"nota\"><b>Nota<\/b>: nom\u00e9s s&#8217;hi apliquen els objectius i principis de la Part II.<\/p>\n<p><b>REGNE UNIT<\/b><\/p>\n<p>Lleng\u00fces a les quals s&#8217;aplica la Carta<\/p>\n<ul>\n<li><i>Gal\u00b7l\u00e8s<\/i>: 52 par\u00e0grafs.<\/li>\n<li><i>Ga\u00e8lic escoc\u00e8s<\/i>: 39 par\u00e0grafs.<\/li>\n<li><i>Irland\u00e9s<\/i>: 36 par\u00e0grafs.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Lleng\u00fces a les quals s&#8217;aplica la Carta<\/p>\n<ul>\n<li><i>Escoc\u00e9s<\/i>: no assenyala par\u00e0grafs.<\/li>\n<li><i>Escoc\u00e8s de l&#8217;Ulster<\/i>: no assenyala par\u00e0grafs.<\/li>\n<\/ul>\n<p class=\"nota\"><b>Nota<\/b>: a aquestes dues lleng\u00fces nom\u00e9s s&#8217;aplicar\u00e0 la Part II de la Carta.<\/p>\n<p><b>SU\u00c8CIA<\/b><\/p>\n<p>Lleng\u00fces a les quals s&#8217;aplica la Carta<\/p>\n<ul>\n<li><i>Sami<\/i>: 45 par\u00e0grafs.<\/li>\n<li><i>Fin\u00e8s<\/i>: 45 par\u00e0grafs.<\/li>\n<li><i>Me\u00e4nkieli<\/i>: 42 par\u00e0grafs.<br \/>\n<div class=\"su-note\"  style=\"border-color:#e5e54c;border-radius:3px;-moz-border-radius:3px;-webkit-border-radius:3px;\"><div class=\"su-note-inner su-u-clearfix su-u-trim\" style=\"background-color:#FFFF66;border-color:#ffffff;color:#333333;border-radius:3px;-moz-border-radius:3px;-webkit-border-radius:3px;\"> <strong>Nota.<\/strong> Fin\u00e8s de la vall del Torne.<\/div><\/div><\/li>\n<\/ul>\n<p class=\"nota\"><b>Nota<\/b>: reconegudes totes tres com a lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries.<\/p>\n<p>Lleng\u00fces a les quals s&#8217;aplica la Carta<\/p>\n<ul>\n<li><i>Roman\u00f3<\/i>: no assenyala par\u00e0grafs.<\/li>\n<li><i>Jiddisch<\/i>: no assenyala par\u00e0grafs.<\/li>\n<\/ul>\n<p class=\"nota\"><b>Nota<\/b>: aquestes lleng\u00fces s\u00f3n considerades sense territori.<\/p>\n<p><b>SU\u00cfSSA<\/b><\/p>\n<p>Lleng\u00fces a les quals s&#8217;aplica la Carta<\/p>\n<ul>\n<li><i>Retoromanx<\/i>: 49 par\u00e0grafs.<\/li>\n<li><i>Italia<\/i>: 59 par\u00e0grafs.<\/li>\n<\/ul>\n<p class=\"nota\"><b>Nota<\/b>: les reconeix com les lleng\u00fces oficials de l&#8217;Estat menys esteses.<\/p>\n<p><a name=\"biblio\"><\/a><\/p>\n<h2 class=\"inicial\">BIBLIOGRAFIA SUM\u00c0RIA I P\u00c0GINES WEB<\/h2>\n<p><b>Publicacions<\/b><\/p>\n<ul>\n<li>PUIG, LLU\u00cdS MARIA DE. \u00abEl Consell d&#8217;Europa i la Carta de les lleng\u00fces\u00bb. A: <i>Drets ling\u00fc\u00edstics i drets culturals a les regions d&#8217;Europa. Actes del Simposi internacional.<\/i><\/li>\n<li>Girona, 23-25 d&#8217;abril de 1992.<\/li>\n<li><i><\/i> Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1995.<\/li>\n<li>PUIG, LLU\u00cdS MARIA DE. \u00abOrientacions sobre el contingut de la Carta europea de les lleng\u00fces regionals i minorit\u00e0ries\u00bb. <i>Revista de Llengua i Dret<\/i> (desembre de 1986), n\u00fam. 8. Barcelona: Escola d&#8217;Administraci\u00f3 P\u00fablica de Catalunya, p. 73-77.<\/li>\n<li>CLOTET I MIR\u00d3, MARIA \u00c0NGELS. \u00abLa Carta europea de las lenguas regionales o minoritarias\u00bb. Separata de la <i>Revista de Instituciones Europeas<\/i> (1994). Madrid, p. 529-562.<\/li>\n<\/ul>\n<p><b>Webs<\/b><\/p>\n<ul>\n<li>Del <a href=\"http:\/\/conventions.coe.int\">Consell d&#8217;Europa<\/a>: informaci\u00f3 en angl\u00e8s i franc\u00e8s. Versi\u00f3 de la carta en aquestes dues lleng\u00fces. Relaci\u00f3 d&#8217;estats adherits i signataris en temps real.<\/li>\n<li>De la <a href=\"http:\/\/cultura.gencat.es\/llengcat\/internal\/index.htm#consell\">Generalitat de Catalunya<\/a>: al <i>web<\/i> Llengua catalana hi ha informaci\u00f3 sobre la Carta i un enlla\u00e7 amb el Consell d&#8217;Europa.<\/li>\n<li>De <a href=\"http:\/\/www.troc.es\/ciemen\/mercator\/CE2-CT.htm\">CIEMEN-Mercator<\/a>: versi\u00f3 en catal\u00e0 de la Carta. Informaci\u00f3 i altres disposicions del Consell d&#8217;Europa en catal\u00e0.<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>CARTA EUROPEA DE LES LLENG\u00dcES REGIONALS O MINORIT\u00c0RIES Versi\u00f3 de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura (2001), adaptada per al dtl. Inclou el text de la Carta i la ratificaci\u00f3 del Govern espanyol SUMARI Presentaci\u00f3 Introducci\u00f3 Antecedents i caracter\u00edstiques de la Carta. Declaraci\u00f3 del Govern d&#8217;Espanya Text del document Relaci\u00f3 d&#8217;estats adherits Contingut de [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":56,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-3440","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/3440","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/56"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3440"}],"version-history":[{"count":14,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/3440\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3461,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/3440\/revisions\/3461"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3440"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}