Negro, tossal

El tossal Negro és un topònim d’Alpont (i la rodalia) i també reapareix un poc més cap al sud en l’àrea central del País Valencià. La denominació usual en castellà és: cerro Negro.

Segons la base de dades de l’avl (consulta: 2015) i el Nomenclàtor Toponímic Valencià (consulta: 06.07.20223) el conjunt toponímic genèric + Negro apareix associat a diferents elements orogràfics en uns quants municipis de predomini lingüístic castellà. El genèric que utilitzen és cerro, que en valencià té diversos equivalents (utilitzarem el genèric tossal):

  • Ademús: El Cerro Negro
  • Alpuente: camí del Cerro Negro, tossal Negro, coll del Cerro Negro,* solana del Cerro Negro
    * Nota fdt. En este cas el genèric usual en castellà és collado.
  • Benafer: tossal Negro
  • Xulella: tossal Negro, corral del Cerro Negro, font del Cerro Negro
  • la Pobla de Sant Miquel: tossal Negro
  • Quesa: tossal Negro
  • el Toro: tossal Negro
  • Toixa: tossal Negro
  • Tous: cases del Cerro Negro
  • Viver: camí del Cerro Negro, El Cerro Negro, corral del Cerro Negro

 

Almardà

El Nomenclàtor Toponímic Valencià aporta diferents topònims de Sagunt que contenen este nom: Almardà, braç d’Almardà, camí d’Almardà, marja d’Almardà i platja d’Almardà.

Al llibre del X Col·loqui… d’onomàstica, l’article de Santiago Bru i Vidal diu:

[…] com Al-mardà, l’‘arenal’, extensa partida de vora mar, que va del terme de Canet al d’Almenara.

Posteriorment, dins de Materials de toponímia, I, Lluis Vicent Alcaide i Josep Antoni Lluesma arrepleguen el topònim braç d’Almardà:

Tradicionalment se li ha donat el significat d’‘arenal’ (Chabret, 1888; Moreu-Rey, 1982; Bru, 1985). Carme Barceló parlà en 1982 de la possibilitat que es tractara d’un nom propi; en 1991 ha proposat el significat de ‘llatzeret’. […] La primera documentació, ja al Repartiment, parla de Mardà, no obstant, al llarg de tota la documentació posterior es veu una vacil·lació entre Mardà i Almardà. Avui la forma oficial utilitzada és la d’Almardà, tot i que a la pronúncia popular continua la vacil·lació.

L’Onomasticon de Coromines diu:

D’altra part la variant mardà pròpia de les comarques de Ponent i de Migjorn (decat. v, 496b). En terra arabitzada també el trobem, aquí amb aglutinació de l’article aràbic. Almardà, pda. vella del terme de Morvedre (Sanchis Guarner), tirant cap al de Canet de Berenguer (torre del Mardà, en te. de Canet: M. Llopis, País Val., p. 54). Els pescadors del Cabanyal prenen la «Torre del Mardà» per senya des de mar junt amb el Cap de Canet (Casac. 1924). D’ací la cantarella popular: «Canta-rana i Almardà / se posaren a renyir:/ Canta-rana caigué en terra / i Almardà pegà a fugir» (recollida a Benifairó per S. Guarner (Pobles Val. parlen iii, 3): perquè essent uns aiguamolls canta-rana són a ras de terra, i la torre es dreça esvelta com un corredor que arrenca a córrer.

 

Cúper

Cúper
El barri de Cúper (Foios).

El Nomenclàtor Toponímic Valencià (que aplica les decisions toponímiques de l’avl) dona la forma Cúper per a este topònim de l’Horta (el Registre d’Entitats Locals utilitza la forma és «Cuiper» i indica que pertany al terme de Foios), que sol ser utilitzat com a part del topònim compost Roca Cúper (Roca és el barri veí, situat al terme de Meliana).

Quant a l’origen del topònim (i la pronúncia), segons la informació que proporciona Ramon Ruipérez en «Toponímia de Meliana» (Actes de la ix Jornada d’onomàstica, Mislata, 2015):

– Partida de Cuiper. Topònim de gran controvèrsia que, malgrat que ha sigut fixat com a Cuiper, mot agut, és únicament pronunciat com a paraula plana, si bé pot variar i presentar o no el diftong ui, Cúiper o Cúper. En el mateix barri —nucli de població pertanyent a Foios, però pràcticament unit al barri de Roca— i a Roca, «cada u diu una cosa», encara que sembla que predomina Cúiper, potser pel fet que l’escriptura està afavorint una  jornada a la pronúncia original. Si bé en els primers documents —del segle xviii— observem la reproducció de l’antropònim sense vacil·lació, a mitjan segle xix ja en detectem variants, i en els Apuntes biográficos de la Colonia Agrícola de Cuyper, de 1893, trobem clarament reflectida la variació: «Alquería de Cuyper (vulgarmente dicha Cuper)».

Sobre l’origen etimològic de Cuiper, aquest pertany al nom de família Cuyper o Kuyper, antropònim d’origen flamenc. Se sap que, com a mínim des de finals del segle xvii, aquesta família era ja a València, on Felip de Cuyper fou un ciutadà important. Se sap també que el seu fill Joan Baptista posseïa diverses cases i una extensa finca a Foios. El 1882 un descendent d’aquesta família, Joaquim Guerrero Casanova de Cuyper, hi va fundar la Colònia Agrícola de Cuiper, que paulatinament aniria creixent fins a esdevindre l’actual barri.

Xeic Jarrah

Seguint els criteris de transcripció de l’iec, este topònim s’hauria d’escriure Xeikh Jarrah (en àrab, الشيخ جراح), però tenint en compte que la primera part del nom ja s’ha fixat com a xeic, l’institut conclou (comunicació de la Secció Filològica del 28.04.2022) que esta paraula és la que cal utilitzar. Per tant, el barri de Jerusalem s’anomena Xeic Jarrah.

L’Ésadir indica que preferixen la forma Sheikh Jarrah perquè és la transcripció més utilitzada internacionalment (consulta 26.04.2022). A pesar d’això, hem vist (12.05.2021) que també utilitzen la forma Xeic Jarrah.

Quant a la trancripció de la segona part, la forma àrab fa pensar que la transcripció hauria de ser «Jarah», però podem sentir en alguns vídeos (veg. Al Jazeera, 22.05.2021; Al Arabiya, 13.05.2021 ) informatius àrabs que pronuncien eixa duplicació de la consonant (és vibrant i no bategant).


En castellà, seguint la Fundéu, és Sheij Yarrah.

Ansaldo

Vilarassau en el Nomenclàtor de Catalunya.

Este nom forma part de diversos topònims del terme d’Alacant i de Sant Joan d’Alacant. L’any 1997 no el vam poder localitzar en les enciclopèdies i va aparéixer com a Ansald en el dogv. El Nomenclàtor Toponímic Valencià recull tres topònims amb la forma Ansaldo:

  • el d’Ansaldo (paratge d’Alacant)
  • el Parc Ansaldo (llogaret o barri de Sant Joan d’Alacant)
  • la torre d’Ansaldo (talaia de Sant Joan d’Alacant)

L’Onomasticon dona un poc més d’informació sobre l’origen i la difusió del nom en algun altre topònim (Vilarassau):

MENC. ANT. 1188: Vilarasallo (Kehr, Papsturk. p. 527); no figura en les llistes de parr. vigatanes dels 30 SS. xii i xiv. Compost amb el NP germ Ansald, que va deixar el conegut prolongament a Itàlia (Ansaldo) i també a Cat.: a. 963: Ansaldus (Mas, NHBna. iv, 37), germ., anteriorment Ansiwald (Fòrst. 131): de les fecundes arrels ansu i wald. El poble vulgarment 35 ho mutila en Sau (ix, 196) havent-ne llevat el genèric vilar, i malentès la -a- com una preposició; però quant a l’origen no té res a veure amb Sau (Guilleries) ni amb Ossal (ursale) nom antic del poblet vigatà de Malia.

Serrania, la

Esta comarca era anteriorment denominada els Serrans. Actualment és denominada la Serrania (ca) / la Serranía (es), d’acord amb la informació aportada per Maite Mollà (tècnica de l’avl):

En el Ple de l’avl del 4 de maig del 2018 es va aprovar el canvi de denominació en valencià de la comarca de la Serrania, anteriorment els Serrans. La modificació, demanada per col·lectius de la zona, es va basar en un informe aprovat pel la Secció d’Onomàstica del dia 23 d’abril del 2018.

Per ara, l’avl ha aplicat esta decisió en el diccionari i altres documents, però té encara pendent revisar el mapa de comarques del 2016 (consulta: 16.02.2022) per a incloure esta forma en valencià. L’acadèmia no ha fet públic ni l’informe ni l’acord ni ha donat cap informació oficial sobre esta decisió, silenci que es desvia de la línia habitual d’actuació en les decisions que han de ser conegudes i aplicades per a respectar la normativa de la llengua. Amb tot, hi van fer referència una notícia en Vilaweb (22.02.2020) i un apunt del web de Compromís (24.02.2020).

Quadró, el

La partida del Quadró (Carcaixent), segons el Nomenclàtor Terminològic Valencià.

Al terme de Carcaixent hi ha la partida del Quadró (paraula aguda, segons les dades d’Aigües Vives, maig del 2002; veg. Google Earth). Rubén Cervera Barberà (tècnic de l’Ajuntament de Carcaixent) em va comentar que allà també es pronunciava plana.

Sufera

El nom Sufera en dos topònims de Cabanes (Plana Alta).

A Cabanes (Plana Alta), el topònim Sufera forma part de la denominació de dos elements, un castell antic i en ruïnes, el castell de Sufera; i una penya o roca, el Castell de Sufera.

Segons explica Coromines en l’onomast:

Entre el Baix Maestrat i el Pia de Cabanes, resta avui SUFERA com nom d’un «monte» en te. de Cabanes (GGRV, 429). Fou el nom d’un castell, i després convertit en poblat: 1225: «castrum Çufera», prop del castell de Miravet (Huici i, 85); 1243: carta per a «Suffera et Aixer —» (Font Rius, C. d. p., S 281; cf. p. 792). Sarthou (GGRV, 47) amb cita d’un treball de Jaume Mateu (Epitome Hist. de Benlloch, a. 1756): «los primitivos moradores [de Bell-lloc] pidieron a Jaime I, que a la sazón se encontraba en la Sufera  (Cabanes), permiso para trasladar las viviendas al sitio donde hoy se halla el pueblo». Tant Çufera com Çuera figuren a l’index del Real Patrimoni (Mtz. Fdo., BSCC 1935, 206) i els ajunta com si els atribuís (potser a tort) a un mateix lloc.

L’ETIM. aquí es troba en l’arrel àr. zḣr ‘brillar, florir’, d’on vénen molts substantius de sign. semblant: entre ells záḣra ‘flor’, i translatíciament ‘bellesa’, ‘selecció, el floret’. Segons la norma, se’n formaría el diminutiu zuḣäi̯ra ‘el floret, la tria excellent’.

Mont-real

El nom d’esta ciutat canadenca en francés és oficialment Montréal. La forma en valencià és Mont-real (gec, consulta: 12.03.2021), encara que podem trobar «Montreal» en el Gran Larousse català (1990).

Tal com es comentava en la llista Zèfir (29.02.2002), podem comprovar que la pronúncia proposada per l’Ésadir (consulta: 12.03.2021) seguix la pronúncia d’altres topònims semblants (Mont-ras, Mont-ral…): [mon-rreál] (en lloc de [montreál].