intèrfon

Segons el Cercaterm (consulta: 18.05.2017):

intercomunicador
ca intercomunicador, n m
ca intèrfon, n m sin. compl.
es intercomunicador
es interfono
fr interphone
en intercom
de Sprechanlage
<Hoteleria i turisme > Allotjament>
Aparell que permet la comunicació oral entre dos o més llocs d’un mateix edifici, mitjà de transport, etc., mitjançant un o més aparells anàlegs, enllaçats amb cables

En realitat este aparell pot rebre moltes altres denominacions, d’acord amb diferents característiques de cada aparell (veg. Instal·lacions d’intercomunicació de Lluc Navarro; [pdf]), com ara porter electrònic, porter automàtic, videoporter, terminal d’habitage, videotelèfon o, fins i tot, simplement (i més ambiguament) telèfon.
Per descomptat, també hi ha una pluralitat de denominacions en castellà. Per exemple, segons la Wikipedia (consulta: 18.05.2017):

portero electrónico, portero eléctrico, electroportero, portero automático, citófono, telefonillo, fonoporta o interfón

efecte de posador

Els ocells solen escampar les llavors que hi ha en els fruits que mengen. Eixa conseqüència de la seua activitat es pot denominar en català efecte de posador, segons indica el Cercaterm (resposta: 27.01.2017):

La forma proposada en català és efecte de posador, a partir de la forma posador: ‘Lloc on es posen els ocells’.

En castellà utilitzen l’expressió efecto percha (Conicet; consulta: 23.01.207):

El efecto percha se da cuando las aves consumen frutos en los parches de vegetación remanente o no quemada y defecan o regurgitan las semillas cuando se posan en ramas de árboles o arbustos muertos en pie de las áreas quemadas.

aposició

  1. Segons el Termcat (19.06.1997), pel que fa als substantius en aposició en el camp de la mineralogia:

    El Consell Supervisor resol de subordinar amb la preposició de els substantius en aposició tractats en aquest punt, excepte en el cas que siguin noms propis, en els quals es manté l’aposició, tenint en compte la tendència general de la llengua (és habitual l’ús de substantius juxtaposats com ara alfabet Braille o escola Gorina, formats amb un nom propi, al costat de sintagmes com ara alfabet de símbols o escola de música, integrats per noms comuns).

    • crisoberil d’ull de gat m
    • duresa Vickers f
    • duresa Knoop f
    • efecte d’ull de gat m
  2. Pel que fa a la concordança de nombre dels compostos sintagmàtics, vegeu la fitxa «plural».

càtering

  1. Segons el Termcat (2009):

    servei d’àpats m.
    es catering
    fr traiteurs, services de cuisine
    en catering, catering industry
    <Gastronomia > Restauració>Branca de la restauració especialitzada en la preparació per encàrrec de menjar per a grups, que inclou habitualment el seu transport, la possibilitat de reescalfament, la vaixella i els coberts, etc.

    servei d’àpats m.
    es catering
    fr traiteur
    en caterer
    en catering company
    <Gastronomia > Restauració > Establiments>

    Empresa que es dedica al servei d’àpats.

  2. Apareix catering en el dval (1996) i en el dnv com a terme anglés (consulta: 20.04.2016):
    • (dval) [angl.] m. ALIM. Servei d’àpats.
    • (dnv) [angl.] m. ALIM. Servici que subministra menjars preparats i begudes, especialment a avions, trens, col·legis o per a esdeveniments especials.

    El dnv no inclou per ara l’opció sinònim servei d’àpats. Els he proposat que incloguen els dos termes (càtering i servei d’àpats).

  3. El gdlc, l’Ésadir i els llibres d’estil d’El Periódico i El 9 Nou inclouen la forma adaptada:

    (gdlc) càtering m angl Servei d’àpats.

segregador -ra

Els diccionaris habituals recullen diversos adjectius i substantius de la família del verb segregar: segregatiu -iva, segregacionista, segregacionisme, segregable, segregació. Sembla que l’ús actual en l’àmbit de l’educació (també en ciències socials, en biologia…) avala la introducció de l’adjectiu segregador -ra ‘que segrega’. Exemples trets de Google Llibres (consulta: 30.03.2016):

  • Cal, doncs, pensar que ambdós tipus cel·lulars, segregador i no segregador de glutamat. (1969; Treballs de la societat catalana de biologia)
  • […] o bé vendes o donacions que produeixen el mateix efecte segregador. (1994; Vinyes i vins: mil anys d’història)
  • […] tot l’alumnat sense cap excepció ha de ser vist com un individu diferent i educat en l’entorn menys segregador. (2001; Disseny curricular d’aula i adaptació curricular)

Encara que el gdlc no recull l’adjectiu, el Diccionari enciclopèdic de medicina (també d’Enciclopèdia Catalana; consulta: 31.03.2016) conté les tres entrades següents:

  • segregador de Cathelin
  • segregador de Harris
  • segregador de Luys

En altres llengües també s’ha creat l’adjectiu:

  • en segregatory
  • es segregador -ra
  • fr ségrégateur
  • it segregatore

El servei de consultes del Termcat (31.03.2016) envia el comentari següent:

El terme segregació està recollit en el Diccionari d’educació i en el Diccionari de serveis socials, tots dos consultables en línia, amb la definició següent: ‘Separació de persones o col·lectius dels entorns generals o normals per raons de capacitats, origen o condicions socials, culturals, ètniques, etc., amb aplicació d’actituds discriminatòries per part d’una majoria de la població’. A partir d’això, el verb segregar i l’adjectiu segregador -a no presenten cap problema lingüístic i es poden aplicar en contextos en què s’utilitzin amb aquest sentit.

ciclopedestre*

  1. Hi ha una modalitat esportiva que combina la competició a peu i en bicicleta, i fa anys, abans del Termcat, que podem documentar ciclopedestre, combinant el prefix ciclo- ‘ciclisme’ i l’adjectiu pedestre ‘que es fa a peu’ (Google Llibres; consulta 22.03.2016):

    Isabel Zerotti, guanyadora de la cursa infantil de 4 a 7 anys, en el moment d’arribar a la …i Josefina Vidal, guanyadora de la cursa femenina. Campionat de Catalunya de cross ciclo-pedestre celebrat a Vallvidrera.

    (Edmon Vallès, Història gràfica de la Catalunya autònoma, 1931/1939, 1978)

    En un àmbit diferent, l’urbanisme i el transport, hi ha qui està innovant i proposa vies que combinen els dos usos. Observem que teníem unes quantes opcions disponibles:

    1. Via per a vianants i ciclistes
    2. Via per a vianants i bicicletes
    3. Via ciclopedestre
    4. Via ciclovianant

    Com que en castellà hi ha qui fa servir la novetat ciclopeatonal,  vam fer la consulta i el 15 de març, vam rebre la resposta següent del Termcat:

    Data de la consulta: 2016-03-11 14:50:18
    Terme: ciclopeatonal
    Llengua: Castellà
    Àrea temàtica: Transports
    Consulta:

    En l’àmbit dels transports i de l’urbanisme s’està estenent la creació de vies on es combinen l’ús per a bicicletes i per a vianants. En castellà en diuen via «ciclopeatonal».En les Corts Valencianes els diputats fan preguntes per eixes vies. Hem documentat diverses possibilitats: 1. Via per a vianants i bicicletes 2. Via ciclopedestre 3. Via ciclovianant De moment, fem servir l’opció 1. ¿Teniu alguna solució diferent?

    Definició/Context:

    ¿En qué estado de tramitación se encuentra el proyecto de desarrollo de vías ciclopeatonales? ¿En qué lugares y municipios se va a realizar ese plan de vías ciclopeatonales?

    Resposta rebuda
    Data de la resolució: 2016-03-15 08:49:50
    Resolució:

    La forma vía ciclopeatonal no sembla, d’entrada, un terme gaire consolidat. Així, segons hem pogut veure amb la recerca feta, no està recollit a la legislació espanyola entre les vies aptes per a ciclistes i té relativament poques ocurrències per internet (unes quantes de les quals se situen, precisament, en el País Valencià). De fet, en aquests moments tenim en procés de normalització un grup de termes relacionats amb l’àmbit del transport, concretament amb la mobilitat sostenible, uns quants dels quals fan referència als tipus de vies, i aquest terme tampoc no hi surt, perquè no el vam trobar en el nostre corpus de partida.

    Els únics casos de la legislació en què es preveu que vianants i ciclistes puguin fer un ús simultani de l’espai són els següents (amb la forma catalana que estem normalitzant):

    camí pedalable (cast. senda ciclable): Via ciclista interurbana separada del trànsit motoritzat, amb calçada pròpia, i situada en un espai natural, que es destina exclusivament a la circulació de bicicletes i vianants.

    [La versió catalana de la llei parla de caminal pedalable, però creiem que aquesta solució no és adequada lingüísticament.]

    carrer de vianants (cast. calle peatonal): Via pacificada destinada exclusivament al pas dels vianants.

    Nota: Sovint, en els carrers de vianants també es permet la circulació de bicicletes i, en determinades franges horàries, de vehicles de serveis.

    És possible que camí pedalable s’acosti al terme que indiqueu, però té l’inconvenient que està restringit a vies situades fora de ciutat i en un espai natural.

    Per tot plegat, creiem que vía ciclopeatonal no respon a un tipus de via establert, amb una caracterització clara, sinó que més aviat és una denominació descriptiva que agrupa les vies on es permet la circulació de vianants i ciclistes.

    Davant d’això, et fem la proposta següent per buscar-hi una alternativa en català:

    – assegurar que no es tracta d’una altra manera de referir-se als camins pedalables (en la llei en castellà senda ciclable, com hem dit, però també es documenten ruta verde, senda ciclable o sendero verde);

    – descartar *via ciclovianant perquè és una forma mal construïda, ja que vianant és un nom i aquesta estructura requereix un adjectiu (cf. el castellà ciclopeatonal);

    – acceptar de manera restringida via per a vinanants i ciclistes, perquè és una forma ben construïda però resulta poc pràctica per la llargada, i encara més en comparació amb la forma sintètica castellana;

    – prioritzar via ciclopedestre, ja que és una forma ben construïda (forma prefixada ciclo– + adj. pedestre) i a més és sintètica.

    Si veiem que és un terme que es consolida i que acaba tenint entitat entre els especialistes, l’introduirem en el nostre grup de termes de l’àmbit de la mobilitat sostenible.

  2. Posteriorment, al juliol del 2016, una «finestra neològica» del Termcat («Pedalable, via verda, pista bici…: aquest estiu, fem bicicleta i terminologia!»; consulta: 02.08.2016) acabava amb este recull d’opcions:

    Pel que fa, concretament, als tipus de vies ciclistes, és a dir, de vies per on es pot anar amb bicicleta, n’hi ha un bon grapat. Si sou més aviat urbanites i no voleu anar gaire lluny, sempre teniu el recurs de les voreres pedalables (o voreres bici), que us aïllen dels cotxes però us acosten als vianants (alerta, doncs, amb el trànsit pedestre!), i dels carrils bici (o carrils ciclistes), separats del trànsit motoritzat però integrats en la calçada. Fora dels nuclis urbans, teniu les pistes bici (o pistes ciclistes), que són vies asfaltades i separades del trànsit motoritzat, amb calçada pròpia, que es destinen exclusivament a la circulació de bicicletes, i els camins pedalables, que són vies separades del trànsit motoritzat, amb calçada pròpia, i situades en un espai natural, que es destinen exclusivament a la circulació de bicicletes i vianants. Un exemple de camí pedalable són les anomenades vies verdes, que són vies habilitades sobre un traçat ferroviari en desús; com que tenen origen en un traçat ferroviari, normalment tenen poc pendent i els revolts són de radi ample, fet que les fa especialment adequades per al ciclisme.