valvuleria

El diccionari en línia de la Real Academia de Ingeniería (consulta: 05.11.2018) definix el terme valvulería com a «accesorios y elementos auxiliares de las válvulas». No sembla que la definició siga del tot encertada o completa, ja que els usos que hem localitzat indiquen que es referix també a la vàlvula mateix i, per tant, la definició podria ser «relatiu o pertanyent a la vàlvula».En tot cas, per al català, el Cercaterm envia la resposta següent (05.12.2018):

Considerem adequat el terme valvuleria en català amb el sentit de ‘Conjunt de vàlvules, especialment quan formen part d’una instal·lació, d’una màquina, etc.’.

Es tracta d’un terme paral·lel a d’altres recollits en el diccionari normatiu en els quals el sufix –eria és ‘conjunt de’: aixeteria, boteria, campaneria, cinteria, cristalleria, especieria, trompeteria, pastisseria, metal·listeria, pedreria, perleria, esmalteria, ebenisteria, etc.

-fòs

Sufix que prové de l’abreviació de fòsfor i que s’utilitza en el nom d’alguns productes químics:

azinfòs, clorfenvinfòs, clormefòs, clorpirifòs,* dialifòs, ditalimfòs, etoprofòs, etrimfòs, fenamifòs, fonofòs, heptenofòs, isobenfòs, metamidofòs, pirazofòs, pirimifòs, profenofòs, quinalfòs, temefòs, terbufòs, tetraclorvinfòs, triazofòs.


* Cercaterm, 21.11.2018.

Segons l’American Medical Association (consulta: 21.11.2018):

When -fos- appears anywhere in a drug name, the element phosphorous is present, often as a phosphate ester.

Més dades sobre la qüestió en l’article «Bases per a una nomenclatura dels productes pesticides» (1991) de Barberà i Alegret (consulta: 21.11.2018).

estacionalitzar

Davant el fet que el Cercaterm tenia fitxes de propostes per a desestacionalitzar i desestacionalització, els vam demanar si també considerven adequat el terme semànticament contrari estacionalització. La resposta (18.10.2018) va ser:

Estacionalitzar i estacionalització són adequats amb el sentit contrari a desestacionalitzar i desestacionalització, és a dir, potenciar el turisme durant una determinada estació de l’any.

disfòbia

Els diputats valencians estan començant a utilitzar el neologisme disfòbia per a referir-se a la fòbia envers els discapacitats o envers la discapacitat. El Cercaterm (16.10.2018) ha enviat la resposta següent:

El terme disfòbia és lingüísticament justificable a partir del prefix dis- que significa ‘difícil’, ‘mal’ i la forma sufixada –fòbia derivada del mot phóbos, ‘aversió’.

Ara bé, semànticament considerem que és un terme ambigu per a referir-se estrictament a la fòbia als discapacitats o a la discapacitat, ja que el prefix dis- és molt genèric i apareix en la formació de molts termes diferents. A banda d’això, documentem molt poc ús del terme.

Considerem més adequat, ara per ara, optar per formes sintagmàtiques més transparents semànticament com fòbia a la discapacitat.

A més d’eixa indicació del Termcat, també podem localitzar en el Portal Terminològic Valencià de l’AVL la proposta disfòbia (consulta: 19.10.2018):

disfòbia [dis’fɔbia]

PSIQ./PSIC./SOCIOL. Aversió a les persones que presenten alguna disfuncionalitat física o psíquica.

  • cast. disfobia
  • angl. disphobia
  • fr.  dysphobie

enllacat

  1. La paraula castellana remelo no apareix en els diccionaris habituals. Pertany al camp de la indústria del pernil i del formatge.
  2. Segons informació de Toni Lluch (10.10.2006): «És una flora microbiana amb textura humida que apareix en la superfície del formatge i del pernil. Termcat: “Hem consultat un especialista i ens ha informat que la forma catalana per a designar la formació d’aquesta flora microbiana quan el pernil es troba en males condicions és enllacat.”»
  3. Efectivament, el Termcat ha inclòs posteriorment dos fitxes amb la paraula en àmbits diferents:

    ca enllacat, n m
    es remelo

    <Ciències de la vida > Microbiologia>

    Excés d’humitat causat per la flora microbiana que creix a la cotna del formatge o la cansalada a l’inici del procés de curació.


    ca enllacat, n m
    es remelo, n m

    <FITXA REVISADA 2017> , <Endocrinologia i nutrició>

    Llim superficial que es forma a l’escorça del formatge o la cotna de la cansalada a l’inici del procés de curació quan la velocitat de deshidratació és molt baixa, en conseqüència s’afavoreix el desenvolupament de la flora salvatge en superfície, es frena l’assecatge i es produeixen desviacions en l’aroma del producte final.

    Nota: Aquest defecte es produeix amb més facilitat i és més problemàtic en embotits sense sucres afegits.

  4. La forma catalana supose que té relació amb el que diu el DCVB en enllacar:

    2. ENLLACAR v. refl. ║ 1. Cobrir-se de llac una cosa, especialment una terra de la vora d’un riu (Camp de Tarr., Tortosa). ║ 2. Enllotar-se, embrutar-se de matèria pastosa. «Els motllos de paper verjurat s’enllaquen amb la pasta» (Capellades, ap. Aguiló Dicc.). ║ 3. Entelar-se, perdre el brill i transparència (Lluçanès); cast. empañarse. «El mirall està enllacat». Fon.: əɲʎəká (or.); aɲʎaká (occ.). Etim.: derivat de llac.

parentalitat

Es tracta d’un substantiu ben format que hauria de significar ‘qualitat dels pares’ o ‘acció pròpia dels pares’. En les Corts Valencianes han proposat l’existència i regulació de la figura de «coordinador o coordinador de parentalitat».

En relació amb eixa qüestió, el Termcat (consulta: 08.08.2018) indica que preferix el terme «criança positiva» (i rebutja, per tant, la possibilitat «parentalitat positiva»). La fitxa del Termcat argumenta contra l’ús de la forma parentalitat:

Els diccionaris catalans no recullen el substantiu parentalitat, que seria una formació neològica creada sobre l’adjectiu parental (“Relatiu o pertanyent al pare i a la mare”, segons el diccionari normatiu) que remetria d’entrada a una qualitat (concretament, a la qualitat de ser pares) i no a una acció o un procés, que és al que fa referència estrictament l’anglès parenting (“The care and upbringing of a child”, segons el diccionari Collins; […]

Cal tenir present que encara que el sufix -itat també aporta de vegades -a més del sentit de ‘qualitat’, que és el més habitual- el sentit de ‘acció pròpia de’ (per exemple, heroïcitat és ‘acció pròpia d’un heroi’; perversitat, ‘acció pròpia d’una persona perversa’ i bestialitat, ‘acció pròpia d’una bèstia’), i que, per tant, parentalitat també podria significar ‘acció pròpia dels pares’, criança és la designació genuïna i utilitzada tradicionalment en català amb aquest sentit. El calc es considera, doncs, innecessari.

A pesar d’això, podem documentar que sembla que s’ha consolidat l’ús de parentalitat (Google; consulta: 09.08.2018) en la regulació legal per a referir-se a l’acció pròpia dels pares, tendència confirmada per la creació de la figura del coordinador o coordinadora de parentalitat.

 

dissocial

L’adjectiu dissocial apareix en algunes fitxes del Termcat (trastorn dissocial, personalitat dissocial), però no té encara entrada en els diccionaris habituals, per la qual cosa no sabem quina seria la definició de l’adjectiu. Mentrestant, el Termcat (19.07.2018) fa la consideració següent:

L’adjectiu dissocial té molt poc ús fora de l’àmbit de la psiquiatria, i el significat que té es desprèn dels formants de què consta: el prefix dis-, que significa ‘difícil’ o ‘mal’, i l’adjectiu social, que significa ‘relatiu o pertanyent a la societat humana, a les relacions entre els individus pertanyents a diferents classes de la societat’. Així doncs, dissocial pot ser un adjectiu utilitzat per a referir-se a les relacions socials difícils, dolentes, poc satisfactòries, etc.

turistització

El dia 23 de març vam enviar al Cercaterm la consulta següent:

S’estan estenent els termes turistificació i turistització. ¿Considereu que són admissibles els dos o teniu alguna proposta diferent?
Observacions: en castellà, la Fundéu els ha admès els dos, però recomana donar-los unes accepcions un poc diferents.

La resposta del Termcat (27.03.2018) ha segut:

Des del punt de vista estrictament lingüístic, totes dues formes, turistificació i turistització són adequades. Tots dos sufixos, –ificar i –itzar, són sufixos cultes productius en la formació de verbs de la primera conjugació a partir de noms i d’adjectius, amb el significat genèric referent a processos i operacions.

Des del punt de vista semàntic no considerem del tot pertinent la distinció que fa la Fundéu per al castellà, perquè documentem la coexistència de totes dues formes en contextos sense aquesta distinció conceptual.

Recollirem les dues denominacions catalanes amb la definició següent: ‘Procés de convertir en turístic una zona geogràfica, comercial o històrica, un fet social o cultural, un producte, etc.’. Hi afegirem també una nota que indiqui que també s’utilitzen a vegades amb una connotació negativa per a referir-se a la presència massiva de turistes.

concessional

  1. El dia 14 de febrer del 2018 vam enviar al Termcat la consulta següent:

    El terme concessional s’està utilitzant (des de fa molts anys) amb l’accepció ‘relatiu o pertanyent a una concessió’, sobretot en l’àmbit de l’administració pública. De moment no s’ha introduït en este diccionari ni este adjectiu ni el verb concessionar ‘atorgar en concessió’. ¿Considereu que cal acceptar estes formes o preferiu propostes diferents?

    La resposta del Termcat (19.02.2018) va ser:

    L’adjectiu concessional està ben format i, tal com indiqueu, té força ús de fa temps. Està recollit en el Diccionari descriptiu de la llengua catalana. La creació d’adjectius amb el sufix –al a partir de substantius és productiva en català.

    Ara per ara, en canvi, no considerem pertinent l’ús del verb concessionar. La formació d’aquest tipus de verbs és molt més estranya en català i només es considera adequat quan es tracta d’un neologisme realment necessari. Aquest verb no està recollit en cap font lexicogràfica, ni en les descriptives, i recomanem l’ús de la perífrasi atorgar una concessió.

    En espanyol concesionar està recollit en el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola únicament per a l’espanyol d’Amèrica.

  2. Segons recull el drae:(consultes: 02.2008; 27.03.2018)

    1. tr. Arg., El Salv., Méx. y Par. Otorgar una concesión.

    A més, el gduea aporta:

    concesional adj Amer Relativo a una concesión: Obligaciones determinadas en el título concesional.

     

  3. El verb espanyol sembla que ha saltat l’oceà i ara el documentem (febrer 2008) a les Corts Valencianes. Si la cosa té èxit en l’espanyol peninsular, sembla que mos vorem obligats a crear concessionar* (ja hem creat concessional) en català. Al capdavall, l’ús de l’adjectiu concessional amb el significat ‘de concessió’ o ‘relatiu o pertanyent la concessió’ ja fa temps que es pot documentar en català:

    … si bé no s’ha d’oblidar que aquelles autoritzacions són conseqüència del règim concessional de l’explotació…

    El llibre blanc de l’energia a Catalunya (1981)

hashing

  1. La gec (consulta: 25.11.2001; 09.02.2018) proposa aleatorització com a equivalent de hashing. El Termcat, però, no ha adoptat de moment esta alternativa; de fet, sembla que ha optat per altres possibilitats per a adaptar, en el camp de la informàtica, l’anglès hash (veg. la fitxa hashejar*).
  2. En castellà correspondria a cálculo de clave (dtii/1997) o direccionamiento calculado (cea/1994). Segons cea, el terme aleatorización, que també s’havia proposat en castellà, era inadequat.