super-

Seguint la norma ortogràfica general, este prefix s’hauria d’escriure sempre aglutinat amb la paraula amb la qual conforma un terme nou, tal com indica el dnv:

super-
Prefix provinent de la paraula llatina super, que:
1. afix Significa ‘sobre’, amb una relació de lloc. Superposar.
2. afix Indica superioritat en rang o en mèrit. Superintendent.
3. afix Significa ‘més enllà’, amb una relació de temps. Supervivent.
4. afix Significa ‘en excés’, amb la idea de sobrar. Superabundant.

La indicació general és clara i simple en estos casos i permet preveure l’escriptura d’altres paraules usuals (que no sempre apareixen en els diccionaris): superbé, supercrític, superdona, superfantàstic, superfí, superjó…

Hi ha altres casos en què l’ortografia (oiec 4.3.1.3) ha optat per una solució diferent:

  • Quan el prefix precedeix elements amb particularitats gràfiques, com ara majúscules, xifres, símbols, cometes o mots en cursiva: súper 8.
  • Quan modifica locucions: súper a prop d’ací, súper a gust.

En estos dos casos, a l’indicar que cal accentuar-lo, es pot confondre amb l’adjectiu i adverbi súper:

1. adj. [col·loq.] Magnífic, molt bo o molt complet. Hem fet un viatge súper.
2. adv. [col·loq.] Molt bé. L’espectacle va estar súper.


En castellà, la Fundéu (10.06.2014) també manté en estos últims casos el prefix separat, però el deixa sense accentuar, cosa que també pot induir a confusió ortogràfica:

Excepcionalmente, y como ocurre con todos los prefijos, se escribe separado de la base a la que afecta cuando esta está formada por un conjunto de palabras con un significado unitario (super de modasuper a gusto, super gran coalición…).

pico-

  1. Segons indica el dnv (consulta: 05.04.2019):

    afix METROL. Forma prefixada provinent de la paraula italiana piccolo, que significa ‘xicotet, petit’, utilitzada en el sistema internacional per a denominar submúltiples i que equival a la bilionèsima part (10-12) d’una unitat, de símbol p. Picofarad.

    Pel que fa a l’etimologia, el gdlc (consulta: 05.04.2019) també fa vindre el prefix de l’italià. Dubta un poc sobre la qüestió el diccionari francès tlfi (consulta: 05.04.2019):

    Élém. tiré de l’esp. pico «petite somme d’argent» ou de l’ital. piccolo «petit» […].

    Per la via d’eixe dubte, podem vore que quatre diccionaris d’anglés (Merriam-Webster, Collins, Oxford i l’Online Etymology Dictionary de Douglas Harper) indiquen que ve del castellà pico ‘petita quantitat excedent’. Segons l’Online Etymology Dictionary (consulta: 05.04.2019):

    pico-
    word-forming element used in making names for very small units of measure, 1915 (formally adopted c. 1952 as a scientific prefix meaning “one trillionth”), from Spanish pico “a little over, a small balance,” literally “sharp point, beak,” of Celtic origin (compare Gaulish beccus “beak”).

    Finalment, fins i tot hi ha diccionaris en italià que consideren que l’origen és espanyol. Per exemple, el diccionari de Sapere.it (consulta: 05.04.2019):

    pico-
    primo elemento della terminologia scientifica che, anteposto a un’unità di misura, ne moltiplica il valore per 10 -12, cioè la divide per mille miliardi; deriva prob. dallo sp. pico ‘misura minima’.

  2. Per cert, l’origen d’esta recerca ha segut l’article «El quecca, el ronna, el ronto i el quecto» de Ramon Pascual (Divulcat, 13.03.2019; consulta: 05.04.2019), que comentava:

    I ja hem d’anar a professionals per saber els següents múltiples, el tera- (T), del grec «monstre», i el peta- (P), del grec «cinc» (indicant 5×3), encara que gràcies a les capacitats dels ordinadors cada vegada hi estem més acostumats. I també són poc habituals els submúltiples pico- (p) i femto- (f) per designar la milionèsima de milionèsima i la mil·lèsima de milionèsima de milionèsima, respectivament. Curiosament, aquí s’acaba la influència grega: pico ve del castellà «pico» –segons el Diccionari de la Llegua Espanyola «parte pequeña en que una cantidad excede a un número redondo»–  i femto ve de la rel del mot «quinze» de les llengües nord-europees. Encara que, probablement, també es va adoptar perquè ja feia anys que els físics nuclears feien servir el fermi (fm), per mesurar els radis dels nuclis atòmics.