intèrfon

Segons el Cercaterm (consulta: 18.05.2017):

intercomunicador
ca intercomunicador, n m
ca intèrfon, n m sin. compl.
es intercomunicador
es interfono
fr interphone
en intercom
de Sprechanlage
<Hoteleria i turisme > Allotjament>
Aparell que permet la comunicació oral entre dos o més llocs d’un mateix edifici, mitjà de transport, etc., mitjançant un o més aparells anàlegs, enllaçats amb cables

En realitat este aparell pot rebre moltes altres denominacions, d’acord amb diferents característiques de cada aparell (veg. Instal·lacions d’intercomunicació de Lluc Navarro; [pdf]), com ara porter electrònic, porter automàtic, videoporter, terminal d’habitage, videotelèfon o, fins i tot, simplement (i més ambiguament) telèfon.
Per descomptat, també hi ha una pluralitat de denominacions en castellà. Per exemple, segons la Wikipedia (consulta: 18.05.2017):

portero electrónico, portero eléctrico, electroportero, portero automático, citófono, telefonillo, fonoporta o interfón

xantung

  1. Segons el dneol:

    xantung
    es chantung; shantung
    fr chantoung; shantung
    en shantung
    Teixit de seda salvatge o, més correntment, de cotó, amb lligament de tafetà, que presenta una irregularitat en el gra, causada per un fil de trama amb gates.

  2. Havia aparegut la forma «chantú» en un text de l’AESI de Silla (informació d’Anna Llinares, 08.04.1997). El terme xantung ha estat incorporat als diccionaris habituals (consulta: 12.05.2017).

guetització

El Termcat ha introduït este terme en català (consulta: 04.04.2017):

ca guetització, n f

  • es guetificación
  • es guetización
  • fr ghettoïsation
  • en ghettoization
  • de Ghettoisierung

<Sociologia>

Procés pel qual una comunitat esdevé un gueto.

En anglés també és correcta la forma ghettoisation. En castellà es fan servir les formes guetización i guetificación, que no han estat encara introduïdes en els diccionaris habituals; una cosa semblant s’esdevé amb el francés ghettoïsation.

taula periòdica

L’apunt terminològic del butlletí (número 62; consulta: 04.03,2017) del Termcat informa de l’aprovació de la denominació dels últims elements de la taula periòdica:

Noms nous per a nous elements: nihoni, moscovi, tennessi i oganessó

Els símbols d’eixos elements són: Nh (nihoni), Mc (moscovi), Ts (tennessi) i Og (oganessó).

L’IEC també oferix una versió de la taula (consulta: 04.03.2017).

jingoisme*

El terme jingoisme i el derivat jingoista no apareixen encara en els diccionaris habituals. La paraula jingoisme prové de l’anglés jingoism, que és definit així pel diccionari Merriam-Webster (consulta: 31.01.2017):

Extreme chauvinism or nationalism marked especially by a belligerent foreign policy.

La Wikipedia (s. v. jingoism; consulta: 31.01.2017) fa un petit repàs a l’origen d’esta paraula. La paraula ha estat recollida en altres llengües:

complexificar

En castellà va difonent-se el verb complejizar*, que no apareix encara en els diccionaris habituals. Sembla que s’ha creat a partir de complejo i el sufix verbal -izar. No està recollit en els diccionaris habituals, però està ben format i segurament farà fortuna en determinats àmbits d’especialitat per a aportar eixes accepcions diferents de les del tradicional complicar.

Seguint una tendència habitual a traduir sintèticament, en català, a més de fer complex també trobem complexitzar*, verb que no ha apareix encara en els diccionaris per a substituir complexificar. Este sí que ha estat ja recollit i definit, com ara en el dnv:

complexificar v. tr. i pron. Fer tornar complex.

Amb el mateix significat, en francès hi ha complexifier; en anglés, complexify.

frontisme

  1. Terme de política que s’utilitza actualment (any 2001) per a referir-se a la situació cap a la què poden derivar les aliances polítiques en el País Basc, amb l’establiment de (dos) fronts polítics oposats.El ctilc  el documenta una vegada (Isidre Molas, La ciutat llunyana, 1981) com a manlleu adaptat provinent de l’italià (l’escriu, però, entre cometes), referit també a la situació política d’aquell país amb l’aliança entre socialistes i comunistes als anys posteriors a la segona guerra mundial. No apareix en els diccionaris habituals ni en la gec (2009), però sí que l’incorpora el gd62 (i també frontista):

    frontisme m Pràctica política de coalitzar-se dos o més partits d’ideologia afí, especialment per a contrarestar o neutralitzar la influència dels partits d’ideologia oposada.

    Posteriorment comprovem que apareix recollit en el dnv (consulta: 08.08.2016), amb la definició següent:

    frontisme m. POLÍT. Tendència de dos o més partits polítics a formar un front comú.

  2. En castellà, el dea inclou la paraula (i també frentista):

    frentismo m (Pol) Tendencia de dos o más partidos a formar un frente común. | Ya 28.1.91, 13: Jáuregui alerta sobre el «frentismo» en Euskadi.

    En italià, el De Mauro l’inclou amb una definició molt determinada:

    s. m. polit., tendenza a formare alleanze politiche tra partiti di sinistra.

    En francés, l’atilf també li dóna un caràcter general (tot i que amb uns orígens també determinats):

    Au fig. En même temps. Mener de front (deux entreprises) Mais c’est une terrible oeuvre que celle où il faut faire marcher de front l’intérêt dramatique, les caractères, les passions et le style. (CHATEAUBR., Corresp., t. 2, 1789-1824, p. 358). REM. Frontisme, subst. masc. Doctrine du Parti du Front constitué en France à la veille de la Seconde Guerre mondiale. La vive personnalité du député Gaston Bergery anime la Flèche, organe du frontisme (Civilis. écr., 1939, p. 36-12).

brexit

Terme anglés que s’ha popularitzat últimament (més o menys a partir del 2012), per a denominar la possible eixida del Regne Unit de la Gran Bretanya de la Unió Europea. Abans hi havia hagut la possibilitat del grexit, amb què es va denominar la possibilitat d’expulsar Grècia de la Unió Europea. Segons el diccionari Cambridge el terme anglés brexit prové de l’abreviació de «British exit».

xiringuito

  1. Ja fa anys que podem documentar l’adaptació del mot castellà chiringuito ‘quiosco o puesto de bebidas al aire libre’ segons el drae (que no li dóna sentits figurats), però xiringuito encara no ha trobat lloc en els diccionaris més comuns, excepte en el gd62:

    xiringuito
    m fam 1 Petit quiosc per vendre begudes en una platja, en un parc, etc. 2 Negoci de legalitat poc clara.

    Per tant, segons els casos, en diem baret, quiosquet, paradeta, cantina (este prové de l’italià, que l’exportà en el segle xvi al castellà; en català es documenta en el xix), i altres possibilitats que potser tenen una extensió més localitzada, com ara barraqueta al País Valencià (o barracó, segons proposa Eugeni Reig, Infomigjorn, 15.07.2010, on també rebutja l’adaptació i adopció del mot castellà), un inadequat xibiu (veg. gec) a les Illes Balears (segons comenta Gabriel Bibiloni, «”Chiringuitos” i xibius», 06.03.2008), edicle (esmentat per Quim Monzó en Hotel intercontinental ) o guingueta (gal·licisme del català septentrional que sí que ha entrat en els diccionaris). Dit això, podem trobar que l’Ésadir (seguint el gd62) admet xiringuito dins de l’ús general:

    1. Petit quiosc de fusta, uralita, etc., per vendre begudes en una platja, en un parc, etc.
    2. Negoci de legalitat poc clara.

    De fet, ja fa anys i panys que es fa servir la versió adaptada del mot. Tal com assenyala el mestil, «afavoreix l’admissió del terme possiblement conflictiu els fets següents: […] k) Que el terme sigui format a partir dels mecanismes de composició i derivació d’una llengua altra que la catalana», i donen com a exemple estos quatre mots: «*xiringuito, *bulto, *escape, *mantequilla», que no sembla que hagen de tindre tots, però, el mateix futur.

    Segons Albert Pla Nualart (Avui, 09.07.2010):

    Encara n’hi ha que defensen guingueta, un gal·licisme de jocs florals que lliga ben poc amb cossos bronzejats. Esperem que aviat els savis de l’iec, seduïts pels ritmes caribenys, obrin la porta al xiringuito, que té massa gràcia mestissa perquè cap dèria purista el pugui fer fora de les nostres platges.

  2. Ara mateix (2010), hi ha un cartell indicador fet a mà prop del Mareny de Barraquetes (o del Perelló, no ho recorde bé) que indica el camí cap a això mateix, cap al «xiringuito». Trobem el mot, per tant, en l’ús més funcional com a indicador de carretera, però també en Joan Fuster, Josep Pla, Àlex Susanna i Quim Monzó, entre altres.