pedregositat

Substantiu femení recollit en el Diccionari de ciències ambientals de Josep Ramon Aragó i Gassiot (Edicions 62, 2000):

En l’estudi de sòls, el percentatge en pes sec de sòlids retinguts en un sedàs de 2 mm de diàmetre.

Diu que en anglés seria stony rate (el Cercaterm proposa stoniness; i pierrosité o charge en francés) i en espanyol, pedregosidad.

El Cercaterm encara el té en fase de proposta en tres camps diferents (enginyeria forestal, paisatgisme i geologia). Només un té definició per ara (consulta: 09.08.2019)

pedregositat, n. f.
es pedregosidad, n. f.

<Jardineria. Paisatgisme>
Propietat del sòl determinada per la proporció relativa del volum de sòl ocupat per elements grollers, especialment pedres i blocs.

passing

El terme anglés passing s’utilitza actualment en el camp dels debats sobre la igualtat sexual per a designar el fet que una persona és trans, però no li se nota, és a dir, quan ningú no s’adona que la persona que té davant ha fet una transició sexual.

Gala Díaz Fernández comenta el terme en el seu treball In Media Res. Transfigurant el gènere, subvertint la realitat (consulta: 08.08.2019):

passing m. Terme anglès que s’utilitza en el món trans per a referir-se a l’habilitat d’una persona transde «passar per» algú del gènere oposat al seu. És a dir, que a ulls aliens no és llegit com a trans o com algú ambigu, sinó com una persona d’un dels dos gèneres.

També ha segut recollit en el diccionari que confecciona el Taller d’Argot Bord:

passing Anglicisme cada cop més utilitzat (juntament amb el verb to pass) que s’usa per denominar el fet que una persona trans passi desaparcebuda en el gènere en què s’identifica (Aquesta persona té molt bon passing).
[Extret de Políticas Trans. Una antología de textos desde los estudios trans norteamericanos, de Pol Galofre i Miquel Missé (editors), Eagles Editorial ]

Segons comenta Anna Rodríguez («Identitat trans: les portes tancades a l’empresa», elMón.cat, 07.03.2019; consulta: 08.08.2019):

Tenir un bon passing significa que la gent del teu voltat et reconeix com a home o dona CIS, és a dir, com una persona en qui la seva identitat de gènere i sexe biològic coincideixen. És a dir, que si hom no decideix compartir que és una persona trans (una decisió personal que depèn de cada individu), els altres no ho saben que s’ha fet un trànsit. Amb tot, no és només una manera de descriure l’aparença física: també és un privilegi, ja que gràcies a un bon passing s’evita bona part de la discriminació i escrutini social que comporta tenir una identitat de gènere diferent de les tradicionals.

quiratar

Este verb té dos accepcions que no pertanyen a la llengua general, sinó als camps de la metrologia i la joieria (dnv; consulta: 27.05.2019):

1. v. tr. METROL./JOI. Examinar i graduar els quirats (d’un aliatge d’or).
2. v. tr. METROL./JOI. Pesar en quirats (l’or, la plata o les pedres precioses).

A més dels usos en eixos camps, també s’utilitza actualment en altres àmbits més generals, generalment com a recurs retòric per a donar un toc de distinció al discurs davant d’uns sinònims menys connotats estilísticament. En eixes ocasions (amb la forma quiratar, amb la versió quilatar o amb la forma castellana aquilatar) equival a ‘valorar’, o també a ‘ajustar’. Per exemple:

  • Al voler aquilatar lo que tingués d’ espontani o de sugerit, de real o de fictici aquell moviment, jo m’ he preguntat algunes voltes: ¿Era artificial aquella sublevació del esperit català? (Borrell i Soler, Antoni Maria [1907]: El dret civil considerat com element d’educació del poble; tret del ddlc).
  • Hem estat discutint, treballant per a quilatar les condicions del pla d’ajust a les condicions valencianes. (Vicent Soler i Marco, Diari de Sessions de les Corts Valencianes, Diputació Permanent del 24.04.2019; la publicació ho transcriu incorrectament «alicatar», tal com es pot sentir en l’arxiu audiovisual de les Corts [0:53:15].)

grafiar

  1. El dnv (consulta: 12.04.2019) ha incorporat este verb:

    grafiar
    1. v. tr. Donar (a una paraula) una grafia determinada.
    2. v. tr. Representar per mitjà de gràfics.

  2. En una versió anterior de la fitxa vam vore que, en castellà, no el recollien tots els diccionaris habituals. És usat amb el significat ‘indicar en un plànol’, ‘dibuixar en un plànol’ (13.10.2000). Segons el diccionari vox:

    Representar mediante un gráfico.

    Segons el clave (consulta: 14.04.2010):

    1 Representar mediante gráficos: Después de las últimas inundaciones van a grafiar toda la zona para comenzar las tareas de reconstrucción.
    2 Referido a una palabra, darle una representación gráfica determinada: Podemos grafiar la palabra ‘armonía’ de dos formas: con ‘h’ y sin ‘h’.
    ETIMOLOGÍA: Del inglés to graph.
    ORTOGRAFÍA: La «i» lleva tilde en los presentes, excepto en las personas «nosotros» y «vosotros» → guiar.

    El gduea recull la forma graficar, i li dóna la mateixa accepció número 1 que hem vist:

    tr Amer Representar en forma de gráfico. El nuevo programa informático permite graficar en grandes formatos.

  3. A més, hi havia el derivat grafiado que utilitzaven els tècnics de la conselleria de medi ambient valenciana en les declaracions d’impacte ambiental, parlant de plànols: «el grafiado». L’he traduït per dibuix. El verb castellà grafiar (‘representar mediante un gràfico’) havia de ser, doncs, dibuixar. Però tampoc apareixia en el diccionari de cartografia. Tenint en compte la incorporació del verb que ha fet l’avl, caldrà vore si fa fortuna també el grafiat en este camp.

pico-

  1. Segons indica el dnv (consulta: 05.04.2019):

    afix METROL. Forma prefixada provinent de la paraula italiana piccolo, que significa ‘xicotet, petit’, utilitzada en el sistema internacional per a denominar submúltiples i que equival a la bilionèsima part (10-12) d’una unitat, de símbol p. Picofarad.

    Pel que fa a l’etimologia, el gdlc (consulta: 05.04.2019) també fa vindre el prefix de l’italià. Dubta un poc sobre la qüestió el diccionari francès tlfi (consulta: 05.04.2019):

    Élém. tiré de l’esp. pico «petite somme d’argent» ou de l’ital. piccolo «petit» […].

    Per la via d’eixe dubte, podem vore que quatre diccionaris d’anglés (Merriam-Webster, Collins, Oxford i l’Online Etymology Dictionary de Douglas Harper) indiquen que ve del castellà pico ‘petita quantitat excedent’. Segons l’Online Etymology Dictionary (consulta: 05.04.2019):

    pico-
    word-forming element used in making names for very small units of measure, 1915 (formally adopted c. 1952 as a scientific prefix meaning “one trillionth”), from Spanish pico “a little over, a small balance,” literally “sharp point, beak,” of Celtic origin (compare Gaulish beccus “beak”).

    Finalment, fins i tot hi ha diccionaris en italià que consideren que l’origen és espanyol. Per exemple, el diccionari de Sapere.it (consulta: 05.04.2019):

    pico-
    primo elemento della terminologia scientifica che, anteposto a un’unità di misura, ne moltiplica il valore per 10 -12, cioè la divide per mille miliardi; deriva prob. dallo sp. pico ‘misura minima’.

  2. Per cert, l’origen d’esta recerca ha segut l’article «El quecca, el ronna, el ronto i el quecto» de Ramon Pascual (Divulcat, 13.03.2019; consulta: 05.04.2019), que comentava:

    I ja hem d’anar a professionals per saber els següents múltiples, el tera- (T), del grec «monstre», i el peta- (P), del grec «cinc» (indicant 5×3), encara que gràcies a les capacitats dels ordinadors cada vegada hi estem més acostumats. I també són poc habituals els submúltiples pico- (p) i femto- (f) per designar la milionèsima de milionèsima i la mil·lèsima de milionèsima de milionèsima, respectivament. Curiosament, aquí s’acaba la influència grega: pico ve del castellà «pico» –segons el Diccionari de la Llegua Espanyola «parte pequeña en que una cantidad excede a un número redondo»–  i femto ve de la rel del mot «quinze» de les llengües nord-europees. Encara que, probablement, també es va adoptar perquè ja feia anys que els físics nuclears feien servir el fermi (fm), per mesurar els radis dels nuclis atòmics.

kixlak*

Adaptació al català d’un substantiu compartit per les llengües turqueses (veg. Wikipedia; consulta: 22.03.2019) que significa, literalment, ‘lloc d’hivernada’. A l’Àsia central i l’Azerbaidjan, un kixlak és un assentament rural de població seminòmada.

El terme no ha segut recollit encara pels diccionaris ni pel Termcat. Pel que podem trobar en la xarxa ara mateix (consulta: 22.03.2019), es tracta d’una adaptació al català feta per la traductora Marta Rebón en dos obres d’Svetlana Aleksiévitx: Temps de segona mà. La fi de l’home roig i Els nois de zinc.

tallatge

  1. Els diccionaris habituals no recollien este substantiu ben format a partir del verb tallar. L’hem sentit usat amb el significat ‘quadre de talles’. Quadre de talles és el terme que proposa el Cercaterm (consulta: 28.11.2008) per a l’àmbit de la moda:

    ca  quadre de talles, m
    es  cuadro de tallas
    es  tallaje
    en  grading table
    en  size table
    Taula de valors correlatius, corresponents a mesures antropomètriques de diferents talles, longitudinals i de contorn.

    En tot cas, el dnv (consulta: 19.02.2019) ha incorporat el terme per a l’àmbit de la confecció:

    tallatge CONF. En la fabricació de peces de vestir, varietat de talles.

  2. La referència que hem sentit, però, es referia a les talles (‘mides’) del peix que es peixca i es comercialitza en les llonges.Hem trobat alguna altra referència interessant d’ús del terme:
    […] el tallatge de cada un no devia alçar més d’un metre seixant-cinc.

    Santi Cortés i Antoni Ferrando (2002): Manuel Sanchis Guarner, 1911-1981: una vida per al diàleg)

    Cal dir que, en este cas, el tallatge també tenia a vore amb la talla d’uns «peixos filològics»…

  3. En un altre àmbit, també l’hem trobat utilitzat amb el significat ‘operació de tallar’.

queli

Els neologismes quelikelly, que tenen caràcter col·loquial, es van crear en castellà a partir de l’expressió «la que limpia» (queli), en el primer cas, i fent joc amb el nom propi anglés Kelly (kelly), aprofitant la semblança fonètica, en el segon cas. La denominació més general o tècnica per a l’activitat que fan eixes persones és: cambrer de pisos o cambrera de pisos.

Segons alguns diaris, la variant col·loquial kelly segurament serà incorporada en castellà en el drae enguany mateix (2018).

Pel que fa a la forma en català, la resposta del Cercaterm (17.12.2018) sobre esta qüestió ha segut:

Tal com dieu, la forma kelly és la denominació adoptada pel col·lectiu professional de les dones (no homes) que fan de cambrera de pisos (‘Persona que neteja i endreça les habitacions d’un establiment hoteler’).

És una denominació creada amb la finalitat de reivindicar aspectes laborals del col·lectiu. L’origen és la forma queli, argòtica en castellà, com a genèrica de dona de la neteja. Sembla que la forma prove de l’expressió “que limpia”.

Segons el context, doncs, s’ha d’optar per una forma o una altra: en un registre formal el nom de la professió és cambrer -a de pisos; en argot o registre molt col·loquial hi ha el manlleu espanyol queli; i per a referir-se al col·lectiu professional que ha format una associació reinvindicativa recomanem mantenir kelly (és una mica com un nom propi: laskellys.org).

disfòbia

Els diputats valencians estan començant a utilitzar el neologisme disfòbia per a referir-se a la fòbia envers els discapacitats o envers la discapacitat. El Cercaterm (16.10.2018) ha enviat la resposta següent:

El terme disfòbia és lingüísticament justificable a partir del prefix dis- que significa ‘difícil’, ‘mal’ i la forma sufixada –fòbia derivada del mot phóbos, ‘aversió’.

Ara bé, semànticament considerem que és un terme ambigu per a referir-se estrictament a la fòbia als discapacitats o a la discapacitat, ja que el prefix dis- és molt genèric i apareix en la formació de molts termes diferents. A banda d’això, documentem molt poc ús del terme.

Considerem més adequat, ara per ara, optar per formes sintagmàtiques més transparents semànticament com fòbia a la discapacitat.

A més d’eixa indicació del Termcat, també podem localitzar en el Portal Terminològic Valencià de l’AVL la proposta disfòbia (consulta: 19.10.2018):

disfòbia [dis’fɔbia]

PSIQ./PSIC./SOCIOL. Aversió a les persones que presenten alguna disfuncionalitat física o psíquica.

  • cast. disfobia
  • angl. disphobia
  • fr.  dysphobie