a cost i costes

  1. Podem documentar la locució adverbial a cost i costes en els treballs de Joaquim Martí Mestre «La parla dels grups marginals de València als segles xviii i xix» i Diccionari històric del valencià col·loquial (Google Llibres; consulta: 19.11.2010):

    Yo me obliguí a matindre a cost i costes a una ninfa de quince a veinte (Carles Leon, 1787)
    En Valènsia tinc de entrar / a cost y costes. (Carles Leon, 1787)

  2. En castellà, localitze la locució a coste en els documents que ens arriben al dogv (abans del 1998: no en vaig agarrar cap exemple; repasse la fitxa el 19.11.2010 i no trobe tampoc cap exemple actual en el diari oficial). No apareix en el drae, però sí que hi ha a coste y costas ‘por el precio y gastos que tiene una cosa; sin ganancia ninguna’. L’expressió equivalent en català, segons Labèrnia (1865; consulta: 25.06.2019), pel mateix preu; també hi ha una altra opció usual actualment: a preu de cost.

a nivell (de)

Segons el daux, a nivell de és una locució prepositiva que alguns (decascat) consideren castellanisme (cast. a nivel de) però que s’ha d’admetre (si bé cal no abusar-ne) perquè és ben formada i necessària estilísticament. Algunes alternatives serien a escala de, en l’àmbit de.

De moment (25.06.2019), no apareix recollida en els diccionaris de referència, tot i que sí que és utilitzada:

  • antiliconèrgic -ca […] actuen com a antagonistes competitius de l’acetilcolina a nivell dels receptors muscarínics. (gdlc; consulta: 25.06.2019)
  • batxillerat universal Tipus d’ensenyament secundari que pretén d’establir un programa comú d’estudis a nivell internacional. (gdlc; consulta: 25.06.2019)
  • eurorècord m. Rècord aconseguit a nivell europeu […] (dnv; consulta: 25.06.2019)
  • joc de calaixos […] per a presentar a nivell de les taules, a cada moment, el calaix amb la llançadora que ha de teixir. (gdlc; consulta: 25.06.2019)
  • estructura dels salaris Conjunt de relacions entre els diferents components de la renda salarial a nivell macroeconòmic […] (dnv; consulta: 25.06.2019)
  • província […] en la qual abunden els endemismes a nivell de gènere i espècie
  • triamterè […] actua com a diürètic a nivell del túbul distal. (gdlc; consulta: 25.06.2019)

De fet, la giec (19.9.3.1.a) la tracta com a locució prepositiva amb la forma a nivell de, i li dona un valor espacial: «designa una posició al mateix pla horitzontal que el punt de referència representat pel seu complement». La giec diu que el complement pot ser sobreentès, amb la qual cosa la locució prepositiva esdevindria la locució adverbial a nivell (d’acord amb el dnv; consulta: 25.06.2019), si és que això s’explica aixina.

A més, la giec recull en este mateix punt la possibilitat d’utilitzar la locució «amb valors figurats» (tal com proposava Ruaix), encara que hi ha expressions que considera més precises i adequades (preposicions, conjuncions, adverbis, gerundis…), com ara: pel que fa a…, des del punt de vista…, [adverbi temàtic: musicalment] + parlant…, amb les quals es pot donar el mateix sentit de localització temàtica.

La construcció prové del castellà llibresc, que al seu torn la calca del francès. En estes dos llengües la podem trobar més o menys acceptada o rebutjada:

  • (dea, s. v. nivel) a nivel de (semiculto) Con matices diversos: “en o con el grado de”, “entre”, “en el ámbito de”, “desde el punto de vista de”, “en el aspecto de”.
  • (tlfi, s. v. niveau; consulta: 25.06.2019) Rem. Hanse Nouv. 1983, note : ,,L’expression au niveau de est devenue un cliché dont on abuse et dont on déforme le sens. Elle signifie proprement : « à la hauteur de », « sur la même ligne que » (au propre et au figuré) et suppose donc une comparaison (…). Si l’on pense à des plans superposés, on peut dire, en distinguant par exemple la conception et l’expression : Au niveau du langage, une difficulté se présente (…). Mais on en est arrivé à employer au niveau de pour en ce qui concerne, du point de vue de, dans le domaine de, en matière de, pour, dans, etc. et à dire, par exemple : (…). L’humour de cet auteur se manifeste au niveau du langage (…). Et même Au niveau de mes vaches!”

a arbre net

  1. El company Aureli Querol mos dóna a conéixer esta expressió, que no apareix en els diccionaris habituals i que podríem definir, seguint Francisca Ramón Fernández («El costum en les relacions agràries valencianes. El cas de la Safor», CEIC Alfons el Vell, 2008; consulta: 16.04.2019):

    a arbre net loc. adv. Arreplegant tot el fruit de l’arbre.

    En castellà se n’ha fet alguna adaptació: «a árbol limpio» o «a limpia árbol».

  2. Dins d’este mateix camp de l’agricultura, localitzem una expressió que tampoc no apareix en els diccionaris («Qualitat en l’empresa exportadora citrícola espanyola (2.ª part)», 2001; consulta: 16.04.2019):

    a passades loc. adv. Seleccionant els fruits pel color, el calibre i la maduresa.

    En castellà, segons la mateixa font, «a pasadas».

a la vista de

Es suposa que esta construcció no ha adquirit la condició de locució prepositiva, sinó que és un sintagma en què s’expressa l’acció de vore. Tanmateix, l’exemple oferit pel diccionari de l’iec tinc quimera que té valor de locució equivalent a ‘tenint en compte’ (s. v. vista; consulta: 22.03.2019):

A la vista d’aquell espectacle, van estimar-se més callar.

Eixe ús concordaria tant amb les versions equivalents francesa (au vu de; atilf, consulta: 22.03.2019) i castellana (a la vista de; drae, consulta: 22.03.20219), que sí que tenen eixe valor i apareixen recollides en els diccionaris.

El diccionari de l’avl no recull un ús semblant per a a la vista de. A més, el web de terminologia jurídica del Termcat («Connectors conflictius en la redacció jurídica (II)»; consulta: 22.03.2019) dóna la indicació següent:

Incorrecte Correcte
a la vista de (tenint en compte) «A la vista de» és incorrecte. Cal emprar «en vista de» per expressar que la idea que introdueix es pren en consideració. Equival a «tenint en compte». Cal utilitzar «amb vista a» per expressar finalitat. Equival «amb la finalitat de».

actualitat

Hi havia una fitxa de l’Optimot (consulta: 04.02.2010) que mirava d’interpretar les accepcions del diec per a la paraula actualitat en un sentit molt restrictiu:

El diccionari normatiu recull dues accepcions del mot actualitat: 1) qualitat d’actual, i 2) conjunt de fets recents o informacions noves sobre fets antics que poden ésser donats com a notícia.

Així, en català, l’expressió en l’actualitat no pot voler dir ‘actualment, ara mateix’, significat que sí que té en castellà. En canvi, aquesta expressió és correcta sempre que el sentit del mot actualitat es correspongui amb el que recull el diccionari normatiu. Per exemple: La proposta es basa en l’actualitat dels fets.

Ja en aquell moment convenia tindre en compte que eixa paraula tenia més accepcions en altres diccionaris (que recollien la locució), com ara el gdlc:

2 1 Cosa d’ara, del moment, de moda.
2 Temps actual. Ha durat fins a l’actualitat.
3 d’actualitat loc adj Que interessa ara, de què es parla molt ara. Un tema d’actualitat.
4 en l’actualitat loc adv Actualment, ara.

De fet, el mateix diec fea servir la paraula de manera que tampoc podria ser interpretada (si seguírem només les seues definicions). Per exemple:

edat […] edat moderna Edat de la història que s’estén des de la caiguda de l’Imperi bizantí fins a la Revolució Francesa o fins a l’actualitat.

relicte -a […] adj. Que s’ha format en condicions diferents a les de l’actualitat, s’aplica als sòls i a les formes de relleu.

foraminífers m. pl. Ordre de protozous rizòpodes, proveïts d’una closca calcària, quitinosa o aglutinada, formada per una o diverses cambres, amb forats diminuts, d’hàbit de vida principalment marí, coneguts des del cambrià fins a l’actualitat. […]

Aleshores i ara, per tant, convé pensar que cal ampliar la definició del diec (que no s’ha modificat, de moment). I també, tal com ha fet finalment l’Optimot (agraïm l’avís sobre eixe canvi a Xavier Albons; vegeu la fitxa 1423/6; consulta: 27.02.2019), arreplegar la locució i donar-li el sentit que té i que apareix en altres diccionaris, com ara en el dnv (consulta: 27.02.2019):

actualitat […] 4. en l’actualitat loc. adv. Actualment. En l’actualitat, l’índex d’analfabetisme s’ha reduït considerablement.

En eixe sentit, Xavier Rofes (21.03.2019) ha fet una petita recerca i envia la nota següent que confirma la tendència:

Ni la giec (ni la geiec) registren la locució, tot i que hi recorren sovint en la redacció (en el cas de la geiec fins a quinze vegades). La locució figura en el Diccionari de sinònims de frases fetes de M. Teresa Espinal.

a tiri i bandiri

  1. Locució adverbial utilitzada pel diputat Peris i Garcia (17.12.2002; Safor). La trobem documentada per Eugeni Reig (Valencià en perill d’extinció) amb la forma més general a tiri i Baldiri, forma que  apareixia en el Salt 2.0 i ha entrat en el dnv (consulta: 22.02.2019):

    a tiri i baldiri loc. adv. De forma desbaratada, sense moderació ni consideració. Li agrada molt gastar a tiri i baldiri.

  2. No apareix en el dcvb ni en una forma ni en l’altra (ni tampoc tiribandiri ni tiribaldiri, que són també variacions possibles). La trobem amb la forma a tiri i bandiri ‘en gran quantitat’ en el llibre La pols i el desig de Jesús Moncho (2001; Google Llibres; consulta: 16.07.2013), autor de Gata de Gorgos (Marina).

resultes

  1. Els diccionaris habituals només recullen la locució preposicional consecutiva de resultes de, però el dnv (consulta: 20.02.2019) ha incorporat també la variant amb la preposició a:

    de (o a) resultes de loc. prep. A conseqüència de. De resultes d’aquella baralla, perderen l’amistat.

  2. En el llenguatge juridicoadministratiu, es denominen llocs o places «de resultes» els que no han segut ocupats (o han quedat lliures) després d’una primera fase ordinària d’un procés de provisió i es tornen a oferir per a ser proveïts en una fase posterior del procés. Per exemple, tal com ho explica un escrit de l’stepv («Criteris per a l’oferta de vacants del concurs de trasllats 2016/17»; consulta: 20.02.2019):

    Així, no poden aparèixer encara les places que anomenem «de resultes»: aquelles places que es generen per l’efecte dominó que es produeix quan a una persona que té una definitiva li donen una altra definitiva i, per tant, deixa lliure la plaça en la que estava.

a no ser que

Les locucions a no ser que i a no ser per: quant a estes locucions, que tenen valor condicional, mestil (xxi, 2.2.2.2) considera que «són calcs innecessaris de l’espanyol» i les rebutja, tal com féu Fabra en 1922 i 1925 (veg. Converses filològiques). lacreu (2002) considera a no ser que també un calc del castellà i diu que cal evitar-la.

Tampoc l’admet el Comitè Terminològic de Dret, comité impulsat pel Termcat («Connectors conflictius en la redacció jurídica (I)»; consulta: 13.02.2019; 22.03.2019):

Forma incorrecta Formes correctes
sempre i quan sempre que
a no ser que llevat que, tret que, a excepció que
en relació a1 en relació amb, amb relació a
en el que concerneix a … pel que concerneix (una cosa) (sense preposició)
màxim sobretot, especialment
en atenció a2 en vista de
en ordre a amb vista a, amb la finalitat de, a l’efecte de
Nota 1. El Diccionari normatiu valencià (AVL; consulta: 14.02.2019) considera correcta la locució preposicional en relació a. Veg. la fitxa en relació a.
Nota 2. El Diccionari normatiu valencià (AVL; consulta: 15.02.2019) considera correcta la locució preposicional en atenció a.

En canvi, Ruaix (daux) considera bona a no ser… (també en la versió positiva a ser possible):

A ser possible… L’infinitiu pot anar precedit de la negació: A no ser per ell… A no ser que…

El company Xavier Rofes (21.03.2019) envia una reflexió sobre una passatge de la gramàtica de l’iec que podria donar validesa per extensió a estes locucions:

Tot i que la fitxa 1422/4 de l’Optimot diu que a no ser que en català no és adequada i que la giec no registra explícitament l’expressió, sí que assenyala, aquesta darrera obra, que «també poden rebre una interpretació condicional […] certes construccions d’infinitiu precedit de a. […] Respecte a l’infinitiu, les construccions introduïdes per a es restringeixen a fórmules fixades, com ara l’expressió a jutjar per: A jutjar per les informacions rebudes, hem de creure que és veritat (‘si hem de jutjar per les informacions rebudes’).» (§ 30.2.6d, p. 1152-1153) [Cal tenir en compte, per exemple, que «a jutjar per» no figura en el diec ni el dnv.]

a criteri de

La locució prepositiva a criteri de no apareix recollida en els diccionaris habituals, tot i que el diec2 (consulta: 18.07.2018) la utilitza almenys una volta (s. v. foc):

  foc a discreció Foc a criteri dels tiradors.

Sí que la recull espinal04 com a sinònima d’unes quantes locucions:

a parer (d’algú) SP, segons el parer de (IEC)
A parer de la Míriam, no hauríem d’actuar tan ràpid / A parer seu ens equivoquem fent-ho d’aquesta manera
→ a opinió (d’algú), a coneguda (d’algú), a judici (d’algú), al seu dir, a criteri (d’algú), al meu entendre
> al parer (d’algú) (v.f.), donar-li parer (a algú) (p.ext.)

 

 

Camot

  1. El nom Camot apareix en l’expressió: «acabar com Camot». Esta locució verbal apareix en el diccionari de l’avl (consulta: 23.01.2018):
  2. acabar com Camot loc. verb. Acabar malament, eixir malparat. Es van embolicar en un negoci estrany i acabaren com Camot.

  3. Segons Josep Lozano (allà pel 2000) el terme original podria ser Camelot. Ho relacionava amb altres termes que s’originen en la literatura (Fierabràs…). Va ser una proposta imaginativa, però es veu que hi ha altres alternatives més probables i documentades històricament.
  4. En El Punt (núm. 488, 11-17.05.2008) Sílvia J. Pínter, entrevistada per Tere Rodríguez, diu:

    Acabar com Camot. Camot és un nom de persona que apareix en altres obres i el que jo anava investigant, a banda del significat, que vol dir «acabar malament una cosa o una relació», era saber si havia existit aquesta persona. I sí, sembla que vivia a València, que tenia un càrrec públic i que en una revolta va ser apallissat per la gent.

  5. Joan Mascarell (02.06.2008) em recorda una anotació del bloc de Toni Cucarella que també mirava de donar un origen a l’expressió:

    Diem: «Hem quedat com Camot», i volem expressar que hem quedat malament, que les coses ens han eixit entortellades, que hem estat víctimes de la desgràcia. De molts dels personatges que hem anat anomenant —Tacó, Carracuca, Piu, Tronc, Garró…— només coneixem allò que diu la frase que els reporta: de les seues vides, si és que potser existiren de veritat i no foren protagonistes d’alguna rondalla inventada, no sabem res més. En canvi, de Galima, roder de la Costera, alguna notícia n’hem pogut donar. I tot seguit n’hi donarem de Camot. Abans de fer els cinc cèntims de la seua desgraciada biografia, cal, primer de tot, donar les gràcies a Vicent Orquín, bibliotecari de Xàtiva, que va ser qui em va proporcionar les dades que tot seguit escudellaré. El que referiré de Camot ho he amprat -manllevat- de l’article que l’any 1911 va publicar el prevere Pere Sucias a l’Heraldo de Játiva, i que va titular, com no podia ser d’una altra manera, «Has quedat com “Camot”».Francesc Navarro, més conegut pel malnom de Camot, va nàixer a Xàtiva, al barri de les Barreres (extramurs de la ciutat), l’any 1780. […] Fins que l’any 1826 feren la feta del canonge Cebrià, home de família rica. […]

    Entre els comentaris a l’apunt de Cucarella, apareix una hipòtesi (04.12.2009) per a la dita:

    […] La paraula camot és un sinònim de cuixot o pernil, i com tots sabem, els camots, per assecar-los, es pengen d’un extrem. Aquest seria el que voldria dir «quedar com camot», quedar ben malament, és a dir, penjat del coll.

  6. Víctor Xercavins (22.01.2010) em dóna a conéixer una altra possible identificació del tal Camot apareguda en el Postdata (Levante, 22.01.2010; [pdf]) en l’article «Bandolers, des del Montdúver al Montgó» d’Antoni Zaragozà:
    Notícia sobre Camot
    Cal observar la coincidència de la data final de la història dels Camots de Cucarella i Zaragozà: 1826. En eixe sentit, Vicent Sanchis (25.01.2010) envia la informació següent:

    Al marge de quin siga l’origen del malnom Camot, i de quina persona fóra la primera en dur-lo penjat després del seu nom propi, sembla que, si més no, en el s. xix s’havia popularitzat l’àlies i s’utilitzava per a designar més d’un element relacionat amb el món del bandolerisme (encara que en aquella època qualsevol pròfug de la justícia era un bandoler per a l’estat). […] En el fragment del Postdata del Levante, el Camot que apareix és un Domingo Giner, àlies Camot, de qui ara t’envie una fotocòpia d’un document en què apareix esmentat:

    Notícia sobre Camot
    I, per cert, a més de bandolers també pareix que siguen coetanis. […] Per tant, crec que podem suposar que potser n’hi hauria més Camots. Al marge de quin fóra el primer.