-iment/-ement

Es pot fonamentar històricament i normativament la correcció de l’increment -iment en paraules com ara creiximent, naiximent, etc., que són les formes usuals a molts llocs. Sobre la qüestió, podem llegir un article d’Emili Sáez (Forest-IEC, 2002). Al final de l’article, l’autor proposa:

La normativa hauria de plantejar-se la conveniència de mantindre aquesta irregularitat: potser seria preferible assumir com a formes principals les regulars —i tradicionals— en i (o fins i tot substituir aquelles per aquestes), que són també les que ha mantingut sense excepcions tot el valencià. Aquestes últimes, com a mínim, haurien de ser admeses normativament.

La gramàtica de l’avl (2006) comentava en una nota (37.5.1.3):

Els substantius derivats en -ment a partir de verbs de la segona conjugació acabats en -xer presenten la doble possibilitat: naixement (o naiximent), creixement (o creiximent).

L’acadèmia ha consentit finalment el mínim proposat per Emili Sáez i ha afegit en el dnv (consulta: 25.02.2019) les formes en i com a formes secundàries, com podem vore en una llista de paraules (18 casos) extreta del diccionari:

acreiximent, apareiximent, autoconeiximent, compareiximent, coneiximent, creiximent, decreiximent, desconeiximent, desmereiximent, intercreiximent, mereiximent, naiximent, prerenaiximent, reconeiximent, recreiximent, reeiximent, renaiximent, sobrenaiximent

Totes estes paraules remeten a la variants amb –ement.

El company Xavier Rofes (21.03.2019) afig unes dades sobre la qüestió:

La giec i la geiec en diuen això: «Amb el sufix –ment, la vocal originàriament era i, la qual es manté en tots els parlars en certs mots (abatiment, venciment), però en altres mots es produeixen diferències entre parlars, com mostren les formes valencianes creiximent o naiximent, que s’eviten en els registres formals en favor de les més generals creixement i naixement» (giec,  10.1.3a / geiec § 6.3)

Pel que fa al comentari «que s’eviten en els registres formals» del fragment citat de l’iec, podem pensar que deu tindre una bona base de fet —i no faré ara un apunt sobre les causes d’eixe costum; podeu consultar sobre això l’article d’Abelard Saragossà «L’ús del valencià:mirada al present i al futur. Reflexions per a un valencianisme transversal i majoritari» (consulta: 21.03.2019)—, però que convindria estendre el costum a no evitar l’ús de les variants menys generals (més encara quan són «regulars» i «tradicionals», tal com explica Emili Sáez en l’article citat) de la llengua en qualsevol registre.

resultes

  1. Els diccionaris habituals només recullen la locució preposicional consecutiva de resultes de, però el dnv (consulta: 20.02.2019) ha incorporat també la variant amb la preposició a:

    de (o a) resultes de loc. prep. A conseqüència de. De resultes d’aquella baralla, perderen l’amistat.

  2. En el llenguatge juridicoadministratiu, es denominen llocs o places «de resultes» els que no han segut ocupats (o han quedat lliures) després d’una primera fase ordinària d’un procés de provisió i es tornen a oferir per a ser proveïts en una fase posterior del procés. Per exemple, tal com ho explica un escrit de l’stepv («Criteris per a l’oferta de vacants del concurs de trasllats 2016/17»; consulta: 20.02.2019):

    Així, no poden aparèixer encara les places que anomenem «de resultes»: aquelles places que es generen per l’efecte dominó que es produeix quan a una persona que té una definitiva li donen una altra definitiva i, per tant, deixa lliure la plaça en la que estava.

tallatge

  1. Els diccionaris habituals no recollien este substantiu ben format a partir del verb tallar. L’hem sentit usat amb el significat ‘quadre de talles’. Quadre de talles és el terme que proposa el Cercaterm (consulta: 28.11.2008) per a l’àmbit de la moda:

    ca  quadre de talles, m
    es  cuadro de tallas
    es  tallaje
    en  grading table
    en  size table
    Taula de valors correlatius, corresponents a mesures antropomètriques de diferents talles, longitudinals i de contorn.

    En tot cas, el dnv (consulta: 19.02.2019) ha incorporat el terme per a l’àmbit de la confecció:

    tallatge CONF. En la fabricació de peces de vestir, varietat de talles.

  2. La referència que hem sentit, però, es referia a les talles (‘mides’) del peix que es peixca i es comercialitza en les llonges.Hem trobat alguna altra referència interessant d’ús del terme:
    […] el tallatge de cada un no devia alçar més d’un metre seixant-cinc.

    Santi Cortés i Antoni Ferrando (2002): Manuel Sanchis Guarner, 1911-1981: una vida per al diàleg)

    Cal dir que, en este cas, el tallatge també tenia a vore amb la talla d’uns «peixos filològics»…

  3. En un altre àmbit, també l’hem trobat utilitzat amb el significat ‘operació de tallar’.

badomia

  1. Segons el dfpastor:

    badomia f. Badomeria, idea disbaratada. [necedad, tontería, badomia]

  2. Estranyament, hi ha diccionaris que només arrepleguen el mot en plural, badomeries, com ara el gdlc o el diec2.L’ús del mot en singular, tot i tenint en compte la baixa freqüència d’ús del mot, és conegut al País Valencià (i és el que entra el dcvb). Com a exemple, el diputat Torró Gil (del GP Compromís, ds 15.04.2008 [pdf]):

    Perquè jo crec que, quan estem parlant d’un problema de vint-i-un anys —com a poc—, evidentment tots han tingut alguna quota de responsabilitat i també, jo crec que no estic dient ninguna badomia, crec que aquells que han estat més temps governant, lògicament, tindran una quota de responsabilitat molt superior respecte als altres.

    En tot cas,el dnv (consulta: 16.02.2019) l’ha incorporat en singular, però amb una indicació que l’ús en plural és més habitual:

    badomia [baðomía]

    [usat generalment en plural]

    f. Despropòsit, idea desbaratada.

corró

El terme corró, a més del seu ús en la cuina, la pintura i en altres àmbits on designa un objecte físic concret, també té un ús metafòric (que encara no apareix recollit en els diccionaris generals)  en altres àmbits, com ara en el polític. Per exemple:

  • Llenguatge subterrani de la política: aproximació al lèxic de la clandestinitat i de l’activisme (1982; consulta: 07.02.2019): «corró. Votació sistemàticament coincident de diferents grups parlamentaris, que obtenen, així, la majoria, desbancant les iniciatives dels altres grups.»
  • Història gràfica de Catalunya dia a dia (1991; consulta: 07.02.2019): «més enllà del marge que li deixava el corró parlamentari hostil»

En francès, el terme equivalent rouleau té una mica més d’història i sí que apareix documentat en eixe ús metafòric (tlfi, rouleau; consulta: 07.02.2019):

P. métaph. Préservée par l’isolement provincial et par la vie militaire, la race est demeurée intacte; le rouleau de la centralisation et des bienséances n’a pas passé sur elle pour l’aplanir (Taine, Dern. Essais crit. et hist., 1893, p. 183). V. laminer B 1 ex. de Bloy. En appos. Même si l’opération « rouleau compresseur à travers la grande plaine du Nord » est peu plausible, l’U-R-S-S en fait peser la menace par la puissance et par le dispositif de l’outil militaire qu’elle y affecte (Le Nouvel Observateur, 6 sept. 1980, p. 37, col. 2).

En castellà, el drae (rodillo; consulta: 07.02.2019) també ha incorporat eixa accepció:

m. En una institución cuyas decisiones se adoptan mediante votos, uso resolutivo de la mayoría de la que se dispone, sin atender a las razones de la minoría.

tabolla

  1. Els diccionaris recullen l’adjectiu taboll -lla (consulta: 04.02.2019):

    [GDLC] adj. 1. Mig madur, que ja comença a verolar. Segar el blat taboll. Les figues tabolles són indigestes. \2. Curt de seny; groller, descortès.
    [DIEC2] […] 2 2 adj. Grosser 2.

    Per contra, no inclouen l’accepció que correspon al nom d’un dolç típic. Segons la versió de colomina:

    MDomínguez ens n’ofereix una variant, +tabolla: «Abans de mesclar-les amb l’arrop, les petites llesques de carabassa, mig cuites, mig dolces, toves per dins, amb una ferma i trencadissa crosta per fora, s’oferien com una llepolia d’urgència. I tenien un nom incitant: tabolles (L’ullal, 57).

    Fa uns dies (21.04.2011), mon tio Agustí em recordava el plaer de menjar-ne i em contava com les feen en Carcaixent, cuites per fora en un bany d’aigua amb calç.

  2. El dgfpastor sí que recull el verb que se’n deriva (però no el nom del dolç):

    atabollar. v. tr. Entrar en color la fruita en madurar, especialment les figues. // -se. Prendre color, entrar en color, per l’exposició al sol o per haver sofert una calor excessiva. // Astorar, torbar d’admiració. [pasmar]

aigua cavallera

  1. El dnv ha inclòs este terme (consulta: 29.01.2019):

    aigua cavallera f. Cabal d’aigua que fluïx lliurement, però de manera tranquil·la.

  2. Segons el declc de Coromines:

    El mot [cavaller] pren aviat ample desenvolupament semàntic p. ex. pot significar ‘superior, lliure’: […] D’ací l’ús, vivíssim en tots els pobles Dellà Xúquer, de les aigües cavalleres ‘les que flueixen lliurement, en fonts, sense mines, aixetes ni canalització’: «en este terme no hi ha cap font que ixca cavallera» (totes provenen del sistema de reg), L’Énova; «quan ha plogut molt, la font pot vindre cavallera», Bufali; per la frase «allí eixia una fonteta cavallera» explicada «que no la trau el motor», a Barxeta, es veu clar el matís originari de ‘no servil, lliure’; […]

  3. Suscitada la qüestió en la llista Migjorn per Eugeni Reig (03.12.2009), diversos collistaires van fer les seues aportacions. En general, confirmaren majoritàriament la pronúncia amb labiodental (v) i no amb bilabial (que era com havia aparegut en una notícia de Vilaweb, 11.12.2009). Certament, és un matís difícil de detectar, tal com m’ha dit Pep Sanchis (Llocnou d’en Fenollet, 11.12.2009), i sobre el qual dubtaven Vicent Sanchis (que s’inclinava per cavallera) i mon tio Agustí. Cal dir que els dos m’han confirmat la descripció de Coromines. Més avant, el diputat Torró Gil en va fer ús en el parlament valencià (26.05.2010):
    […] les enormes despeses d’energia, que li ho va dir, l’aigua no cau cavallera, ¿eh?, cal pujar-la i baixar-la moltes voltes, ¿no?

    El company Francesc Gascó (Tavernes de la Valldigna, 30.05.2010) va enviar la informació següent:

    [M]on pare (llaurador, com tu saps), feia servir aquesta expressió tot referint-se a l’aigua que corre lliure i amb gran quantitat i cabal per la sèquia o pel riu. Crec que també ho va dir una vegada referint-se a un pou: «eixe pou trau l’aigua cavallera». Ell distingia molt bé entre B/V.

    A més, Josep Lozano (31.05.2010) mos va enviar un poema seu (d’un llibre que està preparant):

    Aigua

    Nunci diàfan de verdor,
    per les séquies i filloles
    o els braçals de la Ribera,
    tot fluint a cor què vols,
    fecundant els fraus i els solcs
    o acabant a l’Albufera,
    remorosa o riallera,
    clara sement de llecor,
    corre l’aigua cavallera.

  4. La documentació de Google Llibres (consulta: 11.12.2009) dóna com a resultat una referència catalana (a més del diccionari de Coromines) per a aigua cavallera (cap per a caballera) en «Un sistema de drenatge a la marjal d’Algemesí: l’alcaduf» de Vicent Castell, article publicat en L’espai de l’aigua (2000) d’Antoni Furió i Aureliano Lairón (editors). En canvi, en castellà hi ha nou referències, que tampoc en són moltes. No en localitze cap referida a l’aigua en el Corde.

ecdòtica

  1. Terme que no apareixia en el gdlc ni en el dval. El Dicionário Aurélio (portugués) diu:

    ecdótica [Do fr. ecdotique] S. f. Disciplina que trata da edição de um texto. [A ecdótica é mais abrangente que a crítica textual, pois trata de todos os aspectos de uma edição, mesmo d’aqueles não lingüísticos, tais como a disposição da mancha, dos títulos, o uso diferenciado de caracteres gráficos, o conjunto das ilustrações.]

  2. El dnv ha inclòs tant el substantiu com l’adjectiu:

    ecdòtic -ca adj. LING. De l’ecdòtica o que hi té relació.
    ecdòtica f. LING. Crítica textual.
    crítica textual f. LING. Part de la filologia que reconstruïx metòdicament els textos segons l’original més probable.

  3. En espanyol, ecdótica (drae): «f. Disciplina que estudia los fines y los medios de la edición de textos».

eclissa

Podíem localitzar esta paraula en Terminologia ferroviària: material rodant (1993):

eclissa (dferro) f / es brida de unión de carril; eclisa / fr éclisse / en fishplate
Peça de ferro que serveix per a unir dos carrils successius d’una via. / sin. comp. brida de carril.

Posteriorment ha segut incorporat en els diccionaris, com ara:

(dnv; consulta: 28.01.2019) 1. f. FERROC. Peça de ferro utilitzada per a unir dos carrils successius de la via i donar-li continuïtat.
2. f. CONSTR. Argolla 3.