assaig i error

  1. L’expressió assaig i error o assaig-error s’utilitza per a designar un procediment d’aprenentatge o de recerca. La gec utilitza la forma assaig-error (s. v. etologia; consulta: 07.11.2017):

    L’aprenentatge pot tenir lloc, també de menys a més, per habituació, per imitació, per assaig-error, per conceptualització, per raonament complex amb simbolismes, etc.

    Però també la forma assaig-i-error (s. v. mètode d’assaig-i-error; consulta: 07.11.2017):

    m psic
    Procés de tempteig pel qual són eliminades progressivament les respostes errònies i són fixades les respostes satisfactòries.
    És la base de l’aprenentatge instrumental.

    Reforça l’opció per assaig i error el Cercaterm (consulta: 04.04.2012; 07.11.2017), on trobem el terme aprenentatge per assaig i error:

    ca aprenentatge per assaig i error, n m
    es aprendizaje por ensayo y error
    fr apprentissage par essais et erreurs
    en trial and error learning

    Educació > Didàctica > Aprenentatge

    Aprenentatge que consisteix a resoldre un problema a partir de l’observació dels errors comesos en diferents assajos.

    En resum, assaig i error i assaig-error són dos possibilitats d’escriure la mateixa expressió. Fent una cerca en Google Llibres (consulta: 07.11.2017) comprove que un poc més d’ús en català de la forma assaig i error (236) que d’assaig-error: (110).

donar-se

El verb donar(-se) participa en més d’una huitantena de locucions. Sobre l’ús de la locució, podeu consultar l’entrada del dnv (consulta: 25.08.2017) o l’article d’Eugeni Reig «Donem o no donem?» (consulta: 25.08.2017). N’hi han ja moltes, però encara en queden unes quantes més (moltes considerades incorrectes) que tenen expressions equivalents ben usuals (i correctes) que es poden fer servir alternativament, per tal de no abusar del donar.

En pose unes quantes (i supose que aniré afegint-ne):

  • apanyar-se: o enginyar-se en lloc de donar-se manya, que és correcta (tot i que jo no l’havia sentida mai, excepte en castellà).
  • citar-se: per fer-ho simple i no abusar de donar-se cita, que és una opció correcta per al fet d’acordar lloc i hora per a trobar-se amb algú.
  • donar-se aire: o afanyar-se, en lloc de repetir sempre «donar-se pressa», que és correcta i apareix en el dnv.
  • notar: o adonar-se, enterar-se, assabentar-se…, que són diferents opcions en lloc de l’incorrecte «donar-se compte» (tal com comentava Marta Breu en el seu bloc Fica-hi la Llengua fa uns anys).
  • pegar a fugir: o fugir, simplement, en lloc de «donar-se a la fuga», que vaig sentir ahir en les notícies de tv3 i que, de moment, és incorrecte. Seria correcte si es tractara d’entregar-se «per vici» a compondre o interpretar fugues* musicals.
    *GDLC (s. v. fuga) MÚS Forma musical contrapuntística monotemàtica, de desenvolupament complex, basada en la imitació del tema.
  • permetre’s: o permetre’s el luxe si volem evitar el calc «donar-se el gust», que és correcte, això sí.
  • tirar-se a la beguda: que trobe que és més habitual que donar-se a la beguda, que és correcta.

estarse a

  1. En castellà, l’expressió estarse a, segons el manual d’estil del map: «Puede decirse también: “…se tendrá en cuenta lo dispuesto…”».
  2. En la revista de Llengua i Administració (número 38) indiquen que, tenint en compte que esta estructura sintàctica castellana expressa obligació, sembla adequat pensar que en català equival a les construccions següents: caldre+inf.; haver de+inf.
  3. En la revista Llengua i Ús (número 12), donen la indicació següent:

    Estarse a expressa en castellà la idea de subjecció jurídica d’algun fet a les previsions d’una disposició legal. En català es poden fer servir expressions formades amb els verbs ajustar i atenir-se; a més, també hi ha les perífrasis d’obligació haver de + inf. i caldre + inf. seguides del verb que el context ens indique: «se estarà a las medidas aprobadas …» > «s’han d’adoptar les medures aprovades …».

  4. Segons els criteris 4 (1999):

    estarse a loc
    ajustar-se a loc; atenir-se a loc

    Sotmetre’s a les previsions d’una disposició legal.
    També es poden fer servir, com a equivalents d’aquesta locució, les perífrasis d’obligació haver de + infinitiu i caldre + infinitiu.

  5. En el dogv s’usava (1998): «.. se estará a lo dispuesto…» > «… se seguirà el que es disposa…».

en un punt

Esta locució, que significa ‘en un instant, ràpidament’, no apareix en els diccionaris habituals (tal com comenta Josep Molés en la llista Migjorn), però sí que apareix en el dcvb (s. v. punt; consulta: 11.04.2017) i en la gnv (taula 27.2, «Locucions adverbials de manera», pàg. 222):

en un punt ‘en un instant’ En un punt arribaré a ta casa.

fer un conveni

  1. Els diccionaris en català encara no recullen el verb conveniar*, que es pot substituir amb l’expressió «acordat per mitjà de conveni» o amb recursos semblants, tal com proposa el Cercaterm (consulta: 10.03.2017):

    fer un conveni, v intr

    • ca conveniar den. desest.
    • es conveniar

    <Dret laboral>
    Nota: Es desestimen també els termes conveniat i conveniant que s’han de traduir contextualment.

  2. En castellà, conveniar tampoc no apareix en els diccionaris habituals, però la Fundéu (consulta: 10.03.2017) considera que és acceptable:

    El verbo conveniar, derivado de convenio, está bien formado en español, por analogía con otros verbos surgidos a partir de sustantivos terminados en -nio, como ingeniar, de ingenio, o testimoniar, de testimonio. A pesar de que la mayoría de los diccionarios aún no recogen el verbo conveniar, sí lo hace el Diccionario de americanismos de la Asociación de Academias de la Lengua Española (Asale), que lo define como ‘acordar mediante convenio algo’, lo que normalmente suele quedar reflejado por escrito. […] sustituye satisfactoriamente a la perífrasis acordar mediante convenio, conforme a la definición de la Asale, por lo que su uso no puede considerarse censurable.

  3. En el Reglament de la Conselleria de Medi Ambient (2000) usen «convenidos», en lloc del «conveniados»* que he vist en altres llocs. De totes formes, ho traduïsc, evidentment, per «convinguts».

efecte de posador

Els ocells solen escampar les llavors que hi ha en els fruits que mengen. Eixa conseqüència de la seua activitat es pot denominar en català efecte de posador, segons indica el Cercaterm (resposta: 27.01.2017):

La forma proposada en català és efecte de posador, a partir de la forma posador: ‘Lloc on es posen els ocells’.

En castellà utilitzen l’expressió efecto percha (Conicet; consulta: 23.01.207):

El efecto percha se da cuando las aves consumen frutos en los parches de vegetación remanente o no quemada y defecan o regurgitan las semillas cuando se posan en ramas de árboles o arbustos muertos en pie de las áreas quemadas.

caüllada

En Sollana (consulta: 12.01.2017) coneixen la dita següent sobre Almussafes:

Almussafes, poble antic, té les parets foradades, creguent-se que era Madrid i és una niu de caüllades.

Ho pronuncien «caüllaes». Seguint la indicació de Joan Ramón Borràs en el comentari, que ha sentit a la Ribera Baixa la pronúncia «Caüllà» per a la població Cogullada, jo he sentit en Carcaixent la pronúncia «Cullà» per a eixa mateixa població.

Sanchis Guarner (Els pobles valencians parlen els uns dels altres) va documentar esta dita en diverses versions adaptades geogràficament (sobre Corbera, Torrent o Benicolet). Els informants de Sollana (86 i 81 anys) no sabien què volia dir «caüllades» i feen hipòtesis relacionades amb caus de rates. El DNV sí que ha inclòs esta variant de la denominació de la cogullada:

f. [col·loq.] ORNIT. Cogullada.

dat i beneït

S’està estenent en castellà des de fa uns anys l’expressió «estar todo el pescado vendido», que té el sentit que una cosa està acabada o que no hi ha res a fer. En català, és clar, n’hem fet l’adaptació literal. Em sembla recordar que, devia ser pels anys noranta del segle xx, solíem marcar que la cosa venia del castellà utilitzant la paraula «peixcat»: «Ja està tot el peixcat venut.»

L’expressió castellana deu ser bastant moderna, perquè no la localitze en Google fins al segle xxi. Sí que hi ha una altre expressió, amb un altre significat, on apareix el «pescado» que es pot documentar al segle xviii en el Diccionario de la lengua española (1737; consulta: 12.08.2016):

Parece que ha vendido pescado. Modo de hablar con que se nota en el juego al que ha recogido los cuartos de los demás. Lat. Ex nummis piscarium referens.

En català, tenim un bon grapat d’opcions equivalents que es poden adaptar a cada context per a expressar que s’ha acabat o que no hi ha res a fer. Seguint espinal04 (s. v. acabat; consulta: 12.08.2016; [pdf]), una mostra:

  • conte acabat
  • dat i beneït
  • haver-se acabat el bròquil
  • sac i peres
  • i para de comptar

Amb estes expressions podem completar un poc el panorama que exposava Muriel Gibert («Les expressions idiomatiques ne manquent pas d’appétit», 14.08.2014; consulta: 12.08.2016):

Quand pour nous les carottes sont cuites, aux Pays-Bas « les navets sont trop cuits », au Royaume-Uni « notre oie est cuite », au Liban « la casserole est brûlée », et en Espagne « tout le poisson est vendu ». Au Québec, c’est plus dramatique : « Notre chien est mort. »

quequec

La paraula quequec és una de les diverses denominacions de la planta Bellardia trixago (també Bartsia trixago o Trixago apula Steven). Seguint el Termcat, la planta també rep les denominacions següents: boca de dragó borda, boques, cresta de gall, cresta marina, erinassos, fonollades grogues, gall de cresta, pàpola o pàpoles (o papoles).

A més d’això, en el diccionari del Salt 2.0 apareixia la definició següent, que supose que algú haurà fet servir alguna volta:

quequec 1. fer (algú) quequec loc. No poder fer algú alguna cosa després de dir que podia fer-la. 2. fer (algú) quequec loc. Fallar les expectatives que s’havien fet sobre un assumpte.

Per al cas 1, recorde que a la Valldigna hi havia qui fea servir en algun cas l’expressió un poc més gruixuda: «¡mare, em cague!». Per al cas 2, podem adaptar a cada cas altres alternatives, com ara les que mos oferix el dnv: tornar-se aigua de tramussos, eixir carabassa, eixir fullola de moro, tocar raspat…

Glòria Banyuls Fuster («Recull frasològic de la comarca de la Safor», 2014; consulta: 09.08.2016), fa servir l’expressió fer quequec per a descriure el significat de «fer botiges» (‘quequejar’) en Al cor, la quimereta d’Encarna Sant-Celoni. No pareix que siga ben bé el mateix, tot i que alguna relació hi podem trobar.