pico-

  1. Segons indica el dnv (consulta: 05.04.2019):

    afix METROL. Forma prefixada provinent de la paraula italiana piccolo, que significa ‘xicotet, petit’, utilitzada en el sistema internacional per a denominar submúltiples i que equival a la bilionèsima part (10-12) d’una unitat, de símbol p. Picofarad.

    Pel que fa a l’etimologia, el gdlc (consulta: 05.04.2019) també fa vindre el prefix de l’italià. Dubta un poc sobre la qüestió el diccionari francès tlfi (consulta: 05.04.2019):

    Élém. tiré de l’esp. pico «petite somme d’argent» ou de l’ital. piccolo «petit» […].

    Per la via d’eixe dubte, podem vore que quatre diccionaris d’anglés (Merriam-Webster, Collins, Oxford i l’Online Etymology Dictionary de Douglas Harper) indiquen que ve del castellà pico ‘petita quantitat excedent’. Segons l’Online Etymology Dictionary (consulta: 05.04.2019):

    pico-
    word-forming element used in making names for very small units of measure, 1915 (formally adopted c. 1952 as a scientific prefix meaning “one trillionth”), from Spanish pico “a little over, a small balance,” literally “sharp point, beak,” of Celtic origin (compare Gaulish beccus “beak”).

    Finalment, fins i tot hi ha diccionaris en italià que consideren que l’origen és espanyol. Per exemple, el diccionari de Sapere.it (consulta: 05.04.2019):

    pico-
    primo elemento della terminologia scientifica che, anteposto a un’unità di misura, ne moltiplica il valore per 10 -12, cioè la divide per mille miliardi; deriva prob. dallo sp. pico ‘misura minima’.

  2. Per cert, l’origen d’esta recerca ha segut l’article «El quecca, el ronna, el ronto i el quecto» de Ramon Pascual (Divulcat, 13.03.2019; consulta: 05.04.2019), que comentava:

    I ja hem d’anar a professionals per saber els següents múltiples, el tera- (T), del grec «monstre», i el peta- (P), del grec «cinc» (indicant 5×3), encara que gràcies a les capacitats dels ordinadors cada vegada hi estem més acostumats. I també són poc habituals els submúltiples pico- (p) i femto- (f) per designar la milionèsima de milionèsima i la mil·lèsima de milionèsima de milionèsima, respectivament. Curiosament, aquí s’acaba la influència grega: pico ve del castellà «pico» –segons el Diccionari de la Llegua Espanyola «parte pequeña en que una cantidad excede a un número redondo»–  i femto ve de la rel del mot «quinze» de les llengües nord-europees. Encara que, probablement, també es va adoptar perquè ja feia anys que els físics nuclears feien servir el fermi (fm), per mesurar els radis dels nuclis atòmics.

-fòs

Sufix que prové de l’abreviació de fòsfor i que s’utilitza en el nom d’alguns productes químics:

azinfòs, clorfenvinfòs, clormefòs, clorpirifòs,* dialifòs, ditalimfòs, etoprofòs, etrimfòs, fenamifòs, fonofòs, heptenofòs, isobenfòs, metamidofòs, pirazofòs, pirimifòs, profenofòs, quinalfòs, temefòs, terbufòs, tetraclorvinfòs, triazofòs.


* Cercaterm, 21.11.2018.

Segons l’American Medical Association (consulta: 21.11.2018):

When -fos- appears anywhere in a drug name, the element phosphorous is present, often as a phosphate ester.

Més dades sobre la qüestió en l’article «Bases per a una nomenclatura dels productes pesticides» (1991) de Barberà i Alegret (consulta: 21.11.2018).

jarosita

    1. Nom d’un mineral. L’any 2001, ni el dval ni el  gdlc arreplegaven el terme. Sí que ho feia el Cercaterm; consulta: 8.12.2001):

      ca jarosita, f / es jarosita / fr jarosite / en jarosite.

    2. Els diccionaris ja l’han incorporat actualment (20.04.2017). Segons el gdlc:

f MINERAL Sulfat bàsic de ferro i potassi, KAl3(SO4) 2(OH) 6, mineral que cristal·litza en el sistema trigonal, de color groc, que es forma a les zones d’oxidació de dipòsits de sulfurs o en zones d’alteració hidrotermal de roques alumíniques sota condicions molt àcides i oxidants.