mos

El dnv ha incorporat l’accepció següent per a la paraula mos (consulta: 11.08.2017):

m. [col·loq.] Quantitat de diners que s’accepta com a suborn.

No sé si realment això és una accepció «col·loquial». Jo no l’havia sentida mai. El cas és que no em moc per eixos ambients on es comenten i fan eixos tractes. Coneixia la paraula castellana mordida per a referir-se eixes extorsions al ciutadà del carrer que duien a terme policies i altres funcionaris de baix nivell, cosa que sembla que era o és usual a Mèxic. El cas és que ha la paraula ha acabat arribant el castellà d’Espanya. Encara que ací no es dóna en el mateix àmbit que allà, es veu que als mitjans en castellà els ha fet gràcies referir-s’hi a determinats suborns com a «mordides», cosa que ha acabat arribant al llenguatge dels polítics.

Si la cosa va de mossegar, i posats a calcar, haguérem pogut tindre «mordudes» (de l’antic verb mordre), però es veu que no vam tirar per ahí. Ni per cap lloc. No he trobat de moment l’equivalent possible, més enllà del terme general suborn. En italià tenen les paraules pizzo, bustarella i altres. No sé si en francès galette servix per a això. La cosa és que en català tenim ara mos, i molts mitjans caldrà que el facen servir si volem que tinga un mínim de col·loquialitat, tal com pretén l’acadèmia.

cumplir

Este verb castellà té dos accepcions que no apareixen clarament recollides en tots els diccionaris. Sí que ho fa el gduea:

cumplir v. intr. […] 5. Ser adecuado o conveniente (hacer) aquello que se menciona: No creo que cumpla vender el conche en estos momentos. Le cumple esforzarse más si quiere que le den un ascenso. 6. Corresponder a alguien hacer aquello que se menciona: Estimado señor, me cumple informarle que…

En eixos sentits, els equivalents en català poden ser, per a l’accepció 5, ser adequat, ser escaient, ser convenient i altres; en l’accepció 6, correspondre, pertocar i semblants.

compte

  1. Hi ha unes quantes expressions que presenten un diferències tan lleus de sentit en els diccionaris que haurem de concloure que són sinònimes: donar compte, retre compte i retre comptes. Segons els diccionaris habituals:

    (dnv, s. v. compte) donar (o demanar) compte loc. verb. Presentar (o sol·licitar) una informació. El corresponsal donà compte del desenrotllament de l’acte.
    (dnv, s. v. compte) donar (o demanar) compte loc. verb. Presentar o exigir l’explicació de les causes o les raons d’un fet. Haguérem de donar compte del rebombori de l’altre dia.
    (dnv, s. v. compte) retre comptes loc. verb. ECON. Informar de l’estat dels comptes o d’una gestió realitzada. L’executiu no ha retut comptes de la seua gestió.


    (diec, s. v. compte) donar compte d’alguna cosa Donar-ne informació, explicar-la. Donar compte d’un llibre, d’una revista. No ha sabut donar compte de la seva gestió.
    (diec, s. v. compte) Exposició de motius, causes, raons, etc., que expliquen un esdeveniment. Retre compte a algú d’una missió. Demanar a algú compte del que ha fet durant el dia.
    (diec, s. v. retre) retre compte d’alguna cosa Fer-ne la relació exacta. Ell ha de retre compte del seu viatge.
    (diec, s. v. retre) retre comptes Presentar un estat justificatiu d’una gestió administrativa.


    (gdlc, s. v. compte) 4 retre (o donar, o demanar) compte fig Exposar, presentar o exigir l’explicació de les causes, les raons, etc., d’un esdeveniment. Ja donaré compte de tot el que he fet.
    (gdlc, s. v. compte) retre (o donar, o demanar) compte p ext Presentar, oferir o sol·licitar un report, una informació. Donar compte d’una novel·la, d’una actuació.
    (gdlc, s. v. compte) retre comptes COMPT Presentar un estat justificatiu d’una gestió administrativa.

    L’única especialització que algú podria mantindre es dóna en el cas de tasques econòmiques i de comptabilitat, en les quals caldria retre comptes (presentar un estat justificatiu) per a retre compte (explicar causes o oferir informació). Matisos que no afecten, per tant, l’ús sinonímic general.

    En castellà, segons explica Adela Robles-Sáez (3,000 locuciones verbales y combinaciones frecuentes; consulta: 17.02.2016):

    Dar cuenta: presentar el cálculo de algo ante las autoridades para su inspección. Esta expresión es ligeramente arcaica y por lo tanto se usa casi siempre en contextos formales y escritos. Su sinónimo es rendir cuentas y su complementario es pedir cuentas. […] Por extensión, dar cuenta de puede significar hacerse responsable de algo, explicar o testificar-lo. En textos formales, es un buen sinónimo de verbos como incluir, tomar en consideración y otros. […] Tambien puede significar terminar completamente o malgastar una cosa. En este sentido la expresión es infrecuente.

  2. D’altra banda, quant a altres usos de cuenta en castellà:
    · Tot i que sousa92 considerava la locució a cuenta de incorrecta (solec.) i que calia substituirla per por cuenta de; a costa de, el drae (consulta: 18.01.2016) sí que inclou la locució:

    1. loc. prepos. En compensación, anticipo o a cambio de. Quédate con el coche a cuenta de lo que te debo. 2. loc. prepos. por cuenta de.

    · de cuenta de: Ø sousa92, seco, dusos
    · També en el drae (consulta: 18.01.2016): de cuenta, o de cuenta y riesgo de, de alguien: loc. adv. Bajo su responsabilidad. / por cuenta de. loc. prepos. En nombre de alguien o algo, o a su costo. Los gastos corren por cuenta de la empresa.

ret

  1. Alguns diccionaris no el feien sinònim de xarxa (p. e. gdlc i gd62), però sí que té eixa accepció en el dgfpastor, el dval i el diec:

    1 m. Bossa de malla que es posa al cap per retenir els cabells. 2 m. Xarxa 1 i 2.


    Nota. L’accepció 1 és: ‘f. Teixit amb fils nuats formant una retícula de malles quadrades o rombals.’; la 2 és: ‘f. En el tennis, el voleibol i altres esports, malla col·locada al mig del camp de joc per damunt la qual es fa passar la pilota.’

  2. El dnv de l’AVL amplia les accepcions:
  3. 1. f. INDUM. Bossa de malla que es posa en el cap per a retindre els cabells.

    2. f. PESCA/ESPORT/ESPECT. Xàrcia 1-5.


    Nota. Les accepcions de 2 són: 1. f. PESCA Ormeig de pesca constituït per un teixit de fils nugats formant una retícula quadrada o rombal. 2. f. NÀUT. Cordam i altres ormejos que servixen per a la maniobra d’una embarcació. 3. f. ESPORT En tenis, en voleibol i altres esports, malla col·locada al mig del camp de joc i per damunt de la qual s’ha de fer passar la pilota. 4. f. ESPORT Malla accessòria d’alguns elements de joc, com la que delimita l’espai interior de la porta en el futbol o l’handbol, o la que constituïx la cistella del basquetbol. 5. f. ESPECT. En el circ, malla col·locada horitzontalment davall dels trapezis i altres aparells gimnàstics quan els exercicis acrobàtics poden ser perillosos, per a esmortir la possible caiguda de l’acròbata.

  4. Coromines (declc) documenta ret en femení a Gandia i Castelló de Rugat. Eixe és el gènere que li ha atorgat també el dgfpastor:

    ret. f. Filat o xarxa per a pescar o caçar. [red] // m. i. f. Bossa de malla que es posa al cap per a recollir els cabells. [redecilla]

baix / baix de

  1. El Diccionari normatiu valencià (consulta: 27.01.2016) de l’AVL introduïx l’accepció preposicional següent (s. v. baix):

    prep. En una part més baixa, per referència a un element implícit o explícit. Des de baix de l’escenari les coses es veuen diferents que des de dalt. Baix del bancal hi ha una bassa. El camí cal agafar-lo des de baix de la serra.

  2. A l’hora de redactar el text de la reforma de l’estatut valencià, en ple segle XXI, quan sabem que la societat ha avançat en la modernització de les seues relacions i activitats comunes, en canvi, l’administració, la política i la tasca legislativa al País Valencià, després de tants i tants seminaris, cursos i publicacions sobre la redacció de les lleis i el llenguatge legal, la seguretat jurídica i tots eixos detallets caldria garantir als ciutadans, encara continuen ancorats en massa casos en el clientelisme i la demagògia més rància. Per tant, no ha estat cap sorpresa que alguns polítics valencians encara hagen volgut deixar una empremta indeleble de la seua capacitació, capacitació que s’aproxima bastant al despotisme ortotipogràfic, com es pot observar en l’ús de les majúscules i minúscules en el text l’estatut valencià.En eixe sentit, i relacionat amb la preposició que ens ocupa, podem observar com, per fugir de la preposició relativa al món abstracte sota, que apareixia en la redacció del 1982, els actuals Redactors (amb majúscula ben grossa, com als seus egos els agradaria ser recordats) han introduït la preposició davall, cosa que no tindria cap més problema, si tot foren només qüestions estilístiques.Amb tot, ateses les mancances de la normativa lingüística actual en este àmbit, els quatre casos en què apareix davall (on abans hi havia sota),* han esta considerats una mena de victòria en un enfrontament entre la demagògia d’uns i el masoquisme d’altres: «no hem caigut en el baix i ens hem salvat amb el davall». Sort n’hem tingut, doncs!, excepte que la batalla era ben estèril i tenia una víctima col·lateral innocent, el baix, que continua esperant el seu lloc «baix de la capa del sol» de la normativa.

    * Nota d’Àngel Calpe (15.02.2016): Només una puntualització en relació a la primera versió de l’Estatut valencià del 82. Es va publicar en les normes de la RACV que havien sigut adoptades pel Consell preautonòmic i, per tant, apareix «baix» en sentit abstracte quan pertoca. Concretament, l’expressió «baix l’autoritat de la Generalitat Valenciana» es troba en els articles 11.e i 17.1, com es pot consultar en l’adreça http://www.docv.gva.es/portal/ficha_disposicion_pc.jsp?sig=0108/1982.


    Així doncs, l’ús prepositiu de baix / baix de ha estat condemnat sovint per la normativa, normativa que no ha atés tota la documentació existent i que no ha arribat a anar més enllà i, per tant, que no ha explicat per què és tan sistemàtic i generalitzat eixe ús en molts territoris catalanoparlants. En eixe sentit, convindrà reflexionar una mica més a partir d’algunes dades que aportem tot seguit, començant pel DCVB (s. v. baix):

    II. adv. i prep. || 3. Baix de: a la part inferior (d’una cosa). Venia moltes nits sonar y cantar ab Adoardo baix de la finestra on ella dormia, Paris e Viana 3. No n’hi havia altre baix de la capa del sol, Aguiló C., Rond. de R. 14. Una donzella s’adormí baix d’un arbre, Roq. 12. a) L’ús de baix sense la prep. de, en aquesta funció preposicional, és un castellanisme; per això no són de bon català aquestes frases: Com també bax la matexa pena, doc. a. 1688 (Col. Bof. xli); Baix l’ampla portalada, Cases A., Poes. 23. || 4. Baix de: molt prop (d’una cosa). Allà baix d’ella s’assegué la jove, Costa Trad. 11. «Baix de ca-nostra hi ha un abre» (Men.).

    I passant per Coromines (s. v. baixar):

    […] L’ús de baix de en el sentit de ‘sota’ («l’alacrà s’amadriga baix de les pedres», Barxeta) que ha restat estrany al català del Principat, és conegut en alguns punts del Roselló i Conflent, però més a les Illes i sobretot és general de nord a sud del País Valencià. […] L’absència de sota en l’ús de les nostres dues regions meridionals, fa sospitar que allí baix de i fins i tot baix preposició no són gaire deguts a influència castellana, i en tot cas és segur que en el català de les Balears i València aquest ús naixeria espontàniament […]. [Veg. citació completa]

    En canvi, ens quedem una mica decebuts quan la GCC recull d’una manera tangencial baix entre les denominades «preposicions intransitives» (Àngel López i Ricard Morant, GCC S 12.11, «L’adverbi»), Pelegrí Sancho Cremades no la recull en la mateixa obra (S 11.3), i, més encara, en el seu llibre anterior La categoria preposicional (Universitat de València, 1995) únicament comenta, parlant dels adverbis:

    Aquests, a causa del seu element relacional, poden ocupar l’espai semàntic em oposició o en equivalència amb una preposició, atés que no hi ha una preposició que l’ocupe, i així, en valencià, en què, com en espanyol (i potser per influència d’aquest) sobre és tan sols preposició i no hi ha cap preposició veritable que se li opose, s’usa l’adverbi baix de ocupant el lloc semàntic oposat al d’aquesta.

    En un altre àmbit qualificat, la llista Migjorn, es va tractar el tema, i citaré extractes d’algunes de les aportacions que considere més rellevants:

    El nostre català distingeix entre «baix de» i «davall». M’explicaré amb exemples: 1) Davall la casa hi ha restes romanes: això fa que, per fer-hi obres, hagis de demanar permís. 2) Baix de la casa, damunt la voravia, hi solen deixar les bosses de les escombraries. Tenim, doncs, que davall, sinònim de sota correspon al francès sous, mentre que baix de tindria per equivalent en bas de. (Miquel Adrover, Migjorn, 11.01.2005)


    Per cert, en el cas de dalt de i baix de, nosaltres diríem sempre dalt de, però en el cas de baix de hi hauria vacil·lació en l’ús de de (baix la taula / baix de la taula), igual com esdevé amb dins (dins l’habitació / dins de l’habitació). (Josep Saborit Vilar, Migjorn, 18.01.2005)


    Per a mi, sense la preposició de és la forma més natural de dir-ho, en canvi trobe molt forçada la forma la roba està dalt de l’armari o el gat està baix de la taula. (Anna Gascó, Migjorn, 18.01.2005)


    En les zones (com la meua) on només s’usa baix (de), es pot agafar o no la preposició de, exactament igual com dins (de), damunt (de), etc. És a dir, tant podem dir he deixat les sabates baix del llit com he deixat les sabates baix lo llit (nosaltres mantenim l’article lo darrere preposicions), de manera anàloga a he deixat la roba damunt del llit i he deixat la roba damunt lo llit.

    Uns darrers exemples. Hi ha algunes expressions populars en què apareix clarament baix usat com a preposició i sense de. M’estic referint a quedar-se u baix taula (‘fer tard a dinar i quedar-se sense res’) o passar alguna cosa per baix cama (‘entre les cames’).

    Per tant, crec que la discussió sobre si hauria de ser admissible l’ús preposicional de baix de inclou per força l’ús preposicional de baix. (Àngel Alexandre, Migjorn, 18.01.2005)


    En el meu parlar, sempre, sistemàticament es diria baix de la taula. Una possible admissió normativa de la preposició baix podria, certament, assimilar la presència o no de la preposició de al que passa en casos com dins. Però també podria perfectament assimilar el que passa en casos com lluny, en què la presència de de és obligatòria. En la meua «percepció lingüística» baix la taula em sona a castellanisme, ja que sempre diria baix de la taula.

    Per això, jo o Alcover no veiem igual el baix físic (sempre amb prep.?) que el possible baix no físic (baix el poder…). En aquests casos, que no són mai populars, jo prescriuria sota o davall. No ho sé. Tot per a embastar. (Joan Mascarell, Migjorn, 18.01.2005)

     

  3. D’altra banda, Abelard Saragossà promet estudiar el tema, però ja ens ha avançat algunes reflexions que ens haurien de permetre repensar alguna decisió normativa bastant infundada i contraproduent. Per exemple, citant també en extracte (Migjorn, gener 2005):

    Costa poc deduir que les preposicions dalt i damunt s’apliquen al món físic, i la diferència que hi ha és la següent: part superior (dalt) contra part immediatament superior (damunt). Això és, la preposició damunt és un hipònim de dalt. Finalment, la preposició sobre s’aplica al món abstracte. […] De la mateixa manera que poc és l’antònim de molt, les tres preposicions baix, davall i sota són les antònimes de dalt, damunt i sobre. […] En la llengua viva, s’han produït diverses evolucions negatives, ja que totes tenen en comú que superposen i confonen continguts semàntics i, per tant, empobrixen els valors comunicatius de la llengua. En el cas del valencià, ha tendit a perdre davall i sota. La causa del retrocés de davall deu ser que hi han pocs objectes que puguen estar «davall d’un altre»: en les coses que les persones percebem, quan en posem una davall d’una altra, en general cau. Pel que fa a sota, ja he avançat en el paràgraf anterior que és molt diferent de sobre. La darrera preposició és essencial en el món abstracte: deuen ser dotzenes i dotzenes (potser centenars) les construccions que demanen eixa preposició, com ara «una regla sobre una paraula», «un escrit sobre una preposició». En canvi, la preposició sota deu ser necessària en molt poques construccions.[…] Des d’un punt de vista històric, és pràcticament segur que no ha existit mai un sistema nítid com el que he proposat (dalt ‘a la part superior’; damunt ‘a la part immediatament superior’; baix i davall: antònims; sobre i sota: món abstracte […].

    Finalment, també caldria estudiar l’actuació de Fabra i l’evolució de la llengua culta al llarg del segle XX, que potser es podria resumir en tres fets. El primer és tancar els ulls a l’evidència que el valencià tradicional usa baix i davall com a preposicions antònimes de dalt i damunt alhora que tendix a reservar sobre per al món abstracte. El segon fet que resumiria l’actuació del segle XX és tancar els ulls a la intromissió de sobre en els usos de dalt i damunt (com ara dient que «algú està a sobre» volent expressar que «està (en l’habitació de) dalt»; o «deixar coses a sobre d’una altra»).


    [Nota sobre avall i baix, Migjorn, 21.01.2005] El que no hauríem de fer mai és el que va fer Fabra en el DGLC: en compte de dir «Avall el tirà!» (desig d’afonar un tirà i, per tant, hi ha un moviment), escriure «A baix els tirans». En això, actuen molt bé els seguidors del València quan diuen el crit «Amunt, València», o «Amunt el València!». L’error de Fabra podria ser haver seguit el castellà, que usa (o pot usar) la mateixa forma en els dos casos (moviment i sense moviment, abajo). La construcció del castellà perdura en el DIEC i en Ruaix (1998: 221, n. 1).

     

  4. En un altre àmbit, tot i que relacionat, Joan M. Perujo ens aporta una mica de documentació sobre davall, sots i sota:

    (Informació de Joan M. Perujo, Migjorn, 13.01.2005)Ací teniu totes les formes de davall (8 + 1 devall), sots (24) i sota (només 1) tretes de la concordança de la Vita Christi:

    VB 278 9347 E aquesta tua malícia, cuberta sota pali de amicícia, me turmenta molt més que la fúria

    VA 75 2343 qui han a contribuir ab persones envejoses, que, sots color de amicícia, volrien a sos germans robar la fa

    VB 168 5565 baxet ab los altres dexebles, indignant aquells sots color de consciència, dient: «Digau, germans, ¿per q

    VA 288 9622 ací avant no seran confuses, puix vos sou mesos sots la bandera de aquest rey de glòria

    VB 384 12990 prestament la gràcia a ell donada; e, metent -se sots la bandera de Jesús, començà ab gran ànimo a batalla

    VA 188 6209 volent dir: Sots la custòdia e comanda vostra nos posam, Senyora sanc

    VB 167 5525 o verí de aquella astuciosa àspidis tenen amagat sots la lengua sua

    VA 78 2456 r les rames sues, pervendreu a la altea del cel; sots la ombra de aquest gloriós arbre habiten e stan los

    VB 248 8332 ànima, com ha rebut dins si aquest bé infinit: « Sots la ombra de aquest Senyor que tant he desijat reposa

    VC 221 7375 os hòmens superbiosos e cruels, e ·ls humiliareu sots la potestat e senyoria vostra

    VB 123 4021 dir: O ànima mia! Tots los lochs de la terra són sots la senyoria e imperi de nostre Senyor Déu: en cascú

    VB 291 9806 se per benaventurat veent a Jhesús axí aterrat e sots la sua potestat posat, creent que fàcilment lo porta

    VA 36 1018 E ells, trobant -se sots la vostra bandera, no hauran temor de res

    VB 399 13480 ella dada, e que negú no pereixca de aquells que sots la vostra bandera se metran e dels vostres mèrits al

    VB 108 3490 fe, fariseu: ¿què li fall, de quantes coses són sots lo cel, a aquell que lo Déu hí Senyor del cel pren e

    VA 280 9377 magestat: car no y ha altre nom sots lo cel donat als hòmens per obtenir salut sinó aques

    VC 230 7672 tra altesa que los tres órdens de àngels que són sots lo principat meu ha nostre senyor Déu ordenats a la

    VC 152 4998 /]manant sa clemència que diguésseu al poble que sots lo regiment vostre se trobava, que sa magestat los c

    VA 184 6095 r lo beneÿt fruyt del seu ventre, qui stà amagat sots lo seu manto! E vós, Senyora, rebent -los, venint a

    VB 386 13034 Ezechiel, quant lo véu, que los seraphins staven sots los seus peus e tota la terra era plena de la Magest

    VB 173 5748 , per salvar -vos ve e subjugar les altres gents sots los vostres peus: si no us enteneu ni rebre no ·l vo

    VB 354 11941 at de la dita creu sens licència de sa senyoria, sots pena de perdre lo cap

    VA 307 10270 veu, Senyor, cuberta tanta virtut e excel·lència sots tan profunda humilitat, mostrant -vos als ulls morta

    VA 125 4076 Car sobre vós sol Déu és: sots vós, Senyora, són totes les coses creades

    VC 312 10475 es les coses que divinitat no atenyen, totes són sots vostra excel·lència e us regonexen senyoria

    VA 184 6085 eccadors, ans lo fill de Déu se és volgut amagar davall aquell, tancant -se dins lo vostre virginal ventre

    VB 172 5710 e aturà ·s aquí sa clemència, sient-se un poch davall aquelles oliveres, volent donar a entendre a les g

    VC 128 4190 antorches, e ell e sa muller e filles devallaren davall e manaren obrir la porta

    VB 95 3063 E, lançant -se ab gran fervor de amor davall la taula, abraçà aquells sagrats peus divinals del

    VA 185 6102 molt amat e acollir -vos he a tots ab gran plaer davall lo meu misericordiós manto

    VC 163 5385 loen lo vostre sanct nom! Humilien -se, Senyor, davall los vostres peus les cares de tots los hòmens per

    VC 91 2938 als: [//]car ab un gran so de campanes los meten davall terra, e de aquí avant no y ha pus memòria

    VC 120 3919 : «O! Tan contents poden ésser ja los juheus que davall terra resta aquell que tant han perseguit sens cau

    VB 295 9933 nt lo cap de sa magestat per animar als qui eren devall a fer pijor, no podent cobrir ne çelar la gran mal

convalidar

Encara que ni el DIEC ni el DNV ha ampliat encara les accepcions d’este verb (i del substantiu convalidació), tant el GD62 com el GDLC i el Diccionari jurídic (IEC) han obert el camp d’ús del verb fins a fer-lo sinònim complementari de validar.

Segons el GDLC (s. v. convalidar; consulta: 16.11.2015):

v tr 1 ENSENY Donar validesa acadèmica en un país, una institució, una facultat, una secció, etc., (a estudis aprovats en un altre país, una altra institució, etc.). Em convaliden dues assignatures del primer cicle.

2 Declarar vàlida (alguna cosa); validar. El Congrés dels Diputats ha convalidat el decret de mesures contra els incendis forestals.

Segons el Diccionari jurídic (IEC; consulta: 16.11.2015):

convalidar1 v. tr.
DRET PÚBLIC
Inespecífic
Validar1. Ex.: El jutge ha convalidat l’acord entre les parts.
Sin. pref.: validar1 v. tr