El substantiu potim i el verb derivat empotimar no apareixen en els diccionaris habituals. Sí que apareix en el dcvb:

POTIM m.
Pintura molt basta emprada per a pintar els plans de les gavarres (Val., ap. Misc. Fabra 320).

L’accepció ha patit alguna variació semàntica territorialment, tal com documenta Joaquim Martí Mestre en «El lèxic popular valencià en la literatura de les primeres dècades del segle XX: l’aportació de Faust Hernández Casajuana» (Caplletra 59, 2015; consulta: 09.01.2019):

Potim: «—Yo la vacune a vosté contra la pigota […] —Mire (Traguent d’un bolso que porta), así està el canonet del potim, esta la llanseta, así el cotó·n pèl y la botella de l’esperit pa llavar-me-u» (Capitulé Tonico, 1918 [1917], 10), pel medicament, la vacuna, que li administra; i empotinament (text ampotinamientos, castellanitzat): «Mira, Mília, no espigoles, que aluego tienes ampotinamientos en el estómago. ¡Es más llépola!» (¡M’he deixat…, 19), en boca d’una antiga venedora de tanda del mercat, que parla un castellà ple de catalanismes, la qual adverteix la seua filla que si mescla tants fruits secs, se li embrutarà l’estómac. En val. es coneix potim ‘espècie de quitrà molt tou, i que per tant ja no cal escalfar, per aplicar-lo a les barques de l’Albufera’ (El Palmar, 1962), ‘pintura molt basta emprada per a pintar els plans de les gavarres’ (DCVB; DECat, vi: 764), conegut també com a sinònim d’asfalt; juntament amb empotimar ‘asfaltar (els carrers)’ (Sollana) (<http://sapsquevulldirte.blogspot.com.es/2009/10/>), i el postverbal empotima ‘empastre’: «la paella valenciana no lleva ni ajo ni pimiento ni costillas de cerdo; eso en mi tierra es una empotima» (<http://www.youtube.com/watch?v=4k8P1NuuJbE>); a Olot empotinar ‘embrutar’ (DCVB). Segons el DECat (vi: 762-765), mots derivats de potina «nom dialectal d’una barreja fastigosa de menjars o begudes», d’un llatí *pultina, der. de pŭls, pŭltis ‘farinetes, farro’. […]

L’estudi d’alguns dels mots usats per Faust Hernández ens ha permés aportar novetats respecte als grans diccionaris històrics i etimològics, cas de blavet, bufanúvols, mante, mec, miconina, carquinyolar, malbé, potim i empotimar, puf, entre altres.

He pogut documentar la paraula i el verb en estes accepcions (‘asfalt’ i ‘asfaltar’) a la Ribera com a usuals encara (Almussafes-Massanassa, 2011: «Teatre a Massanassa. Els escenaris» de Mercé Estrela Tena; Sollana, 2018: informants de 87, 82 i 52 anys).


Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.

2 pensaments sobre “potim

  1. Jo havia sentit la paraula ´potim´(i tal volta ´potín´, però no és segur) quan estiuejava a Cullera al llarg de tota la dècada de 1970, aplicada a les taques negres que quedaven adherides a la planta del peu quan passejàvem per vora mar.

    Les dites taques pareixien, efectivament, que foren quitrà, però no crec que provingueren precisament de l’Albufera ni del calafatament de barcos del llac (dubte molt que els corrents marítimes arrossegaren este producte cap al sud, vorejant el cap de Cullera), sinó més aïna de pura brutícia que era alliberada bé per les naus que ja es deixaven vore per la badia (de pesca o d’oci –recorde molt bé les llanxes que es gastaven per a practicar esquí nàutic i els iots que navegaven–), bé per barcos de més calat que devien fer una repugnant pràctica que dissortadament encara es perpetra: la neteja il·legal de les sentines en alta mal, la qual provoca que les restes de quitrà i altres productes arriben a voltes a la costa.

    Val a dir que les algues roges, tan freqüents en la zona del Racó de la badia de Cullera des de fa uns anys, no sovintejaven tant en l’època dels anys 70 a què faig referència…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *