abocar

  1. En l’àmbit de la informàtica, el Termcat indica (consulta: 23.012017) que l’acció de fer passar les dades a l’engròs d’un suport o arxiu a un altre és abocar dades; l’acció corresponent és abocament de dades. L’Optimot (fitxa 7533/1) dóna la indicació següent:

    Les formes catalanes adequades per designar l’operació de buidar el contingut d’un suport per passar-lo a un altre suport són abocar dades, com a verb, i abocament de dades, com a substantiu. Les expressions bolcar dades, bolcatge de dades o bolcat de dades no són adequades en català.

  2. Hi havia una accepció del verb abocar en castellà que no es recollia per a l’abocar català (abans del 2000):

    (drae) 5. Tratándose de proximidad en el tiempo, hallarse en disposición, peligro o esperanza de algo. Ú. especialmente el p. p. con los verbos estar, hallarse, quedar, verse y otros análogos y seguido de la preposición a. Ú. t. c. intr.

  3. Vaig optar per traduir-ho, mentres no s’admetera eixa accepció, amb fer que [+verb], inclinar, exposar, obligar. El decascat tradueix estar abocado a amb estar exposat a, anar de dret a.
  4. Més avant, en el gd62 (2000) apareix l’adjectiu següent:

    abocat, -ada adj règ Obligat. L’equip local està abocat a jugar la promoció.

    A més d’eixe significat ‘obligat’, també és habitual que s’acoste més a ‘destinat’. Per exemple (Abans d’ara (retrats literaris) de Domènec Guansé, 1966; consulta: 06.06.2011):

    Quan un empresari es veia abocat al fracàs, només calia que el cridés, i Sagarra, abans d’un mes, li tenia enllestida l’obra salvadora.

deisi

  1. Segons el gdlc en línia (consulta: juny 2009):

    f art Tema iconogràfic que representa un grup de dos suplicants, generalment la Mare de Déu i sant Joan Baptista, i al mig el Crist en majestat.

  2. Abans, en les versions en paper, escrivien dèisi en el gdlc, diec i dval, forma que no lligava amb les normes ortogràfiques, menys encara si segons el gdlc s’havia de pronunciar [‘dεjzi].

desembosc

  1. El camí o via per on es trauen (és a dir, es desembosquen) els productes de les explotacions forestals es denomina de desembosc. També es fa servir la forma d’extracció o de de treta. El terme camí de desemboscar és el que recomana el Termcat (informació d’Anna Asensio; consulta: 26.06.1998) com a equivalent de l’expressió castellana camino de desembosque. En castellà té el sinònim vía de saca.
  2. El Vocabulari forestal de l’iec (consulta: 23.01.2017) recull les opcions següents:

    desembosc m. APROFITAMENT DE FUSTA I LLENYA
    es desembosque m.
    fr débardage m., débusquement m.
    desemboscar v. tr. APROFITAMENT DE FUSTA I LLENYA
    es desemboscar v. tr.
    fr débarder v. tr.
    desemboscar v. tr. CAÇA
    fr débusquer v. tr.


    sistema de desembosc c. nom. m. APROFITAMENT DE FUSTA I LLENYA
    Mitjançant camí, cable, etc.
    es vía de saca c. nom. f.
    camí de desemboscar c. nom. m. ELS CAMINS: GENERALITATS, TRAÇAT I PARTS
    Sin. compl.: camí de treta c. nom. m.
    es vía de saca c. nom. f.

caüllada

En Sollana (consulta: 12.01.2017) coneixen la dita següent sobre Almussafes:

Almussafes, poble antic, té les parets foradades, creguent-se que era Madrid i és una niu de caüllades.

Ho pronuncien «caüllaes». Seguint la indicació de Joan Ramón Borràs en el comentari, que ha sentit a la Ribera Baixa la pronúncia «Caüllà» per a la població Cogullada, jo he sentit en Carcaixent la pronúncia «Cullà» per a eixa mateixa població.

Sanchis Guarner (Els pobles valencians parlen els uns dels altres) va documentar esta dita en diverses versions adaptades geogràficament (sobre Corbera, Torrent o Benicolet). Els informants de Sollana (86 i 81 anys) no sabien què volia dir «caüllades» i feen hipòtesis relacionades amb caus de rates. El DNV sí que ha inclòs esta variant de la denominació de la cogullada:

f. [col·loq.] ORNIT. Cogullada.

bonitolera

En el Diccionari nàutic (consulta: 22.12.2016) elaborat pel Museu Maritim de Barcelona (amb l’assessorament del Termcat), diferencien entre bonitera (‘art per a pescar bonítols, que fingeix als hams la figura d’un peixet’) i bonitolera (‘art per a pescar bonítols’).

D’altra banda, en els diccionaris en català localitzem la forma bonitolera, que fa referència a l’art de xarxa per als bonítols. Els diccionaris no li donen l’accepció que hem vist associada a bonitera (terme que sí que apareix en el DCVB; consulta: 19.12.2016). El Termcat (22.12.2016) envia la resposta següent:

Pel que fa a les denominacions bonitera i bonitolera, es documenten com a sinònimes en les obres de referència de l’àmbit. La denominació principal o més adequada és bonitolera, formada a partir de bonítol. No hem documentat la distinció entre bonitera i bonitolera que s’indica al Diccionari nàutic en cap altra obra de referència.

centre de registre

El terme anglés hotspot (o hot spot) s’utilitza per a denominar instal·lacions on es gestiona el flux d’immigrants o refugiats en determinades regions europees. En català, el Cercaterm (resposta: 21.12.2016) considera:

En el context que ens indiqueu, la forma proposada en català per a hotspot és centre de registre.

El context era («The hotspot in Leros is a badly run prison»; consulta: 13.12.2016): «What is a hotspot, you might well ask, and there are many possible answers: An identification factory for migrants.»

Mória

Població de l’illa de Lesbos (Grècia), on hi ha un camp de refugiats. El topònim és pronunciat amb o tancada pels periodistes d’alguns serveis informatius, segons he pogut sentir en la xarxa. L’Optimot respon també en eixe sentit a la consulta:

La grafia adequada en català per a aquest topònim grec és Mória. La lletra o es pronuncia tancada.

Apliquem el mateix criteri (proposat al 2009 per l’Associació Catalana de Neohel·lenistes) al topònim Lépida (illa de Leros). I relacionats temàticament amb les circumstàncies dels immigrants i refugiats, tenim uns pocs topònims grecs més: Lesbos, Leros, Mitilene, Pipka i Skala Sikamineas.

com / com a

  1. Segons comentà Oriol Camps (Zèfir, 18.10.2000):

    En tots els casos per l’estil de «creixen com a bolets», «s’atipen com a lladres», etc, comparats amb les mateixes frases amb «com», s’encreuen dos tipus de normes: la que sol explicitar la normativa, de tipus nocional, en què «com a»=«en qualitat de» i «com»=«comparat amb»; i una que no se sol explicar tant sovint, de tipus formal, que diria que en absència d’article «com» tendeix a construir-se seguit de «a».

    Però això, que és una tendència comprovable empíricament, em sembla que en tots els dialectes (totes les frases que heu reportat amb «com a + nom sense article» són perfectament conegudes i vives en el català central), resulta que no ha tingut traducció en cap norma explícita (potser perquè tenim tendència a les normes nocionals), encara que no sóc el primer que en parla, i ho he comentat amb alguns col·legues.

    Per postres, sembla que en alguns usos, com els que comentem, aquesta norma formal contradiu parcialment la nocional. És un quadre interessant, potser algú l’hauria d’estudiar…

  2. Arran dels comentaris de diferents collistaires, vaig arribar al refregit següent (Zèfir, 19.10.2000):
    1. Ús aproximatiu dialectal: «lo jersei és com a blau», «tinc com a fred»
    2. Comparació: «creixen com bolets»; però dialectalment: «creixen com a bolets».
    3. Regla formal (d’Oriol Camps): en absència d’article «com» tendeix a construir-se seguit de «a». Exemple: «els soldats queien com a mosques» (de Xavier Casero); «s’atipen com a lladres»; «es comporten com a bojos».

    He de dir que el punt 3 em sembla molt ben trobat i pràctic per a entendre el problema. De totes formes, des del meu valencià, jo afegiria els articles en molts casos («creixen com els bolets», tal com dia el Joan Antoni Lluch), tot i que no em sonen gens estranyes moltes expressions —potser bastant lexicalitzades— com ara «es comporten com a porcs», que em sona perfectament també dita «es comporten com els/uns porcs» (i forçada sense preposició o article); però, per exemple, «els gols li entraven com a xurros», només sabria dir-la així, encara que també em semblaria bastant normal sense preposició.

    Albert Rossich (05.07.2010) ens ha fet arribar la informació següent sobre l’ús de Girona:

    Crec que la preposició cau davant l’article determinat i indeterminat: no es diria «com a una de les belles arts», sinó «com una» (és el mateix cas que davant l’article determinat). «Ho he dit a la meva àvia, com la més gran de la família». «Donaven com un fet segur…» (Tampoc no veig clara la frase «com a de segona mà», però potser aquí el problema és de xoc de preposicions, que el català mira d’evitar més que el castellà).

    En tot cas, el que no diríem de cap manera és «obria uns ulls com a plats», «ploraven com a xiquets», «com a morts», «com a desesperats», «com  a llops», «com a sardine»”. Allò de «bocins com a punys» no es diu(i no sé ben bé què vol dir, o sigui que no m’hi fico). Jo crec que tots aquests casos són simples comparacions. En canvi, diríem sense dubtar «com a germans», perquè aquí no hi ha comparació, o no ho sentim així, sinó amb el valor de ‘en qualitat de’.

    Finalment, aquesta regla que explica l’Oriol Camps que, en absència d’article, com tendeix a contruir-se seguit de a: «com a bojos», «com a lladres», no és aplicable en absolut, fins ara almenys, a la Catalunya Vella (avui a Barcelona es pot sentir tot, és clar). En la parla de Girona, en tot cas, és impensable: jo sempre ho relacionat amb el parlar de Tarragona i més al sud.

  3. Naturalment, des del 2000 hi ha hagut novetats quant al tractament gramatical de la qüestió. Per exemple, podem consultar la gramàtica de l’avl:

    26.4.3. La preposició com a

    26.4.3.1. La preposició com a té dos valors bàsics: el predicatiu i el comparatiu. El valor prototípic de la preposició com a és el valor predicatiu, equivalent a ‘en qualitat de’:

    T’ho dic com a amiga.
    Actuava com a president.

    Al voltant del valor predicatiu trobem una constel·lació de sentits molt pròxims. Són els següents:

    a) Un sentit causal, equivalent a ‘pel fet de ser’:

    La música, com a una de les belles arts, ha d’ocupar el lloc que mereix en el sistema universitari.
    Vosté, com a major, deu ser el preferit per a ocupar el càrrec.

    b) Un sentit delimitador, amb un valor de ‘pel que fa a’.

    Com a llaurador castís, ningú com el senyor Fèlix.
    La veritat és que, com a divertida i moguda, no tenim ací una altra bullanga com esta.

    observació: Amb un valor pròxim, la preposició com a també s’usa en les locucions com a màxim i com a mínim:

    Com a mínim, s’han de respondre la mitat de les preguntes.
    Com a màxim, disposeu de tres hores per a realitzar les proves.

    c) Un sentit especificatiu, equivalent a ‘el que es diu’, ‘precisament’, ‘exactament’:

    Jo, com a voler-la, no la volia molt.
    Com a voler…, és clar que volem.

    d) Un sentit avaluador, equivalent a ‘amb caràcter de’.

    Aquell parlar era considerat com a dialecte d’aquella llengua.
    Donaven com a un fet segur l’aprovació del dictamen.
    Em va vendre aquell cotxe com a de segona mà.
    El van elegir com a president.

    e) Un sentit substitutiu, equivalent a ‘en funció de’:

    Usava la tapadora del poal com a escut.
    Les herbes s’usen com a medecines.

    f) Un sentit denominatiu equivalent a ‘amb el nom de’:

    La malaltia coneguda com a sida.
    L’actriu coneguda com a Greta Garbo.

    g) Un sentit modal equivalent a ‘en la forma’, ‘en la variant’:

    El verb ‘rebre’ es documenta com a ‘resebre’ en el segle xiii.
    La ‘i’ es conserva com a ‘e’ en algunes paraules.

    26.4.3.2. Com s’ha indicat, la preposició com a també s’usa amb valor comparatiu equivalent a ‘com si fóra’, ‘a la manera de’:

    Els supervivents es partien el menjar com a bons germans.
    Obria uns ulls com a plats.
    Els pobres vells ploraven com a xiquets.
    Va caure un bac i es quedà com a mort.
    Corrien com a desesperats.
    Tenien tanta fam que menjaven com a llops.
    N’eren tants en l’autobús que anaven com a sardines.
    Llàgrimes als ulls, bocins com a punys.

    Quan el sintagma comparatiu va precedit d’un determinant, com l’article definit o indefinit, la preposició com a es reduïx a com (v. § 24.3.3 i § 34.5.8):

    Els supervivents es partien el menjar com uns bons germans.
    (El tort) obria un ull com un plat.
    El pobre vell plorava com un xiquet.
    Va caure un bac i es quedà com un mort.
    Corria com un desesperat.
    Tenia tanta fam que menjava com un llop.
    Hi havia tanta gent en l’autobús que anava com una sardina.
    Llàgrima a l’ull, bocí com el puny.

  4. Pel que fa als verbs amb què es suposa que, normativament, no s’ha d’usar com a, hi ha qui considera que són els següents:
    • elegir: ha estat elegida directora
    • escollir: ha estat escollida directora
    • nomenar: ha estat nomenada directora
    • considerar: ha estat considerada molt bona directora

    • jugar: ha jugat de base
    • treballar: han treballat d’advocada
    • qualificar: han qualificat l’acord d’històric

    No obstant això, podem observar que la gramàtica de l’AVL dóna l’exemple «El van elegir com a president».

iseta

  1. Substantiu femení que significa ‘malifeta, especialment les que fan els xiquets’. A Carcaixent es pronuncia amb e oberta: [i’zęta]. També a Pego, Pedreguer i Canals (segons informació d’Àlvar Gosp, Encarna Sansaloni i Josep Lozano, respectivament – desembre 2004).
  2. També hi ha la variant isata, a Rafelguaraf, diu Vicent Sanchis (2001). I maleitor (femení; Ø DCVB, GDLC) a Simat (informació d’Àngel Alexandre, 25.06.2004).
  3. Ø DCVB, DVAL, GDLC; iseta apareix recollida en el dnv (consulta: 29.11.2016):

f. Malifeta. Els xiquets ja m’han tornat a fer una iseta.

garita

A la Ribera (informació de l’Alcúdia i Sollana) esta paraula equivalia a ‘trampa, engany’. S’utilitzava sobretot en el llenguatge infantil, però encara el fan servir ocasionalment les persones de més edat. Com a derivat tenim l’adjectiu gariter (en realitat, «garitero»), garitera ‘que fa garites’.

A l’Alcúdia, a més, van adaptar una dita per a l’ocasió: «La garita de Déu, en la cara se veu» (que provenia de: «Lo que és de Déu, en la cara es veu»).

Al mateix àmbit pertany, amb un sentit un poc relacionat, la paraula iseta.