aforament

  1. Els diccionaris habituals no recullen encara l’accepció que ha esdevingut molt comuna últimament en dret i política i que apareix en la terminologia jurídica del Termcat (consulta: 07.06.2017):

    ca aforament n m
    es aforamiento
    es aforo
    fr bénéfice d’immunité processuelle relative
    en entitlement to exemption or privileges
    en granting of parliamentary immunity

    Dret. Administració

    Atribució de la competència per a jutjar determinades persones en un ordre jurisdiccional determinat legalment que no coincideix amb el que preveu la competència general.
    La base de l’aforament es troba en la dignitat, el càrrec o la professió que posseeix la persona en qüestió.

    Eixes persones que reben el privilegi de l’aforament són aforades, terme que sí que apareix en els diccionaris habituals, com ara en el dnv (consulta: 13.06.2017):

    aforat -ada
    adj. DRET Que es beneficia d’una jurisdicció privilegiada. El jutge va citar una persona aforada.

  2. En castellà també hauran d’incloure els diccionaris eixa accepció per a aforamiento.

acabar per + infinitiu

  1. Segons podem llegir en la gcc (23.3.4):

    La perífrasi acabar per + infinitiu, que s’empra a vegades amb el mateix sentit [que acabar + gerundi], no és considerada genuïna per alguns diccionaris i manuals (p. ex., el Manual d’estil del 9 Nou) mentre que ho és per a d’altres (vg. Ruaix 1996)

    Cal dir que la nova versió del Manual de redacció i estil (2008) d’Eusebi Coromina continuava mantenint la consideració d’incorrecció. Tanmateix, el gdlc [en línia] inclou l’accepció següent (consulta: 18.02.2010):

    7 acabar per [ seguit d’infinitiu ] Arribar finalment a fer una cosa. Si insisteixes una mica més, acabarà per confessar el que va fer.

    De fet, podem localitzar eixa accepció en un exemple (s. v. desorientar; consulta: 02.06.2017) que es manté en el diccionari des de l’edició de 1982 i que és copiat del Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra (1932):

    Les tortuositats del camí van acabar per desorientar-los.

  2. Finalment, la giec introduïx està perífrasi en la normativa (24.5.8.2.c):

    La perífrasi «acabar per + infinitiu» expressa també la culminació d’una situació, però en aquest cas produïda per una insistència: Després de demanar-li-ho moltes vegades, van acabar per cedir a la seva petició; Les tortuositats del camí van acabar per desorientar-los.

integralitat

  1. Substantiu femení que podríem definir ‘qualitat d’integral’. No apareix en els diccionaris habituals, tot i que em sembla que el podem documentar en el segle xvii (no puc concretar la referència que apareix en Google Llibres: 02.06.2017). Sí que és recollit pel Diccionari descriptiu de la llengua catalana de l’iec (consulta: 02.06.2017) que el fa equivalent d’integritat o de totalitat.
  2. Els equivalents estan ben assentats en altres llengües. En castellà, el drae recull integralidad ‘cualidad de integral’. En francès hi ha intégralité ‘état de quelque chose qui est entier, complet‘. En italià, integralità ‘interezza, totalità; qualità degli alimenti integrali’.

xivato -ta

  1. La paraula castellana chivato -ta té diverses accepcions. En el dcvb (consulta: 31.05.2017) apareix adaptada només en masculí amb la forma xivato:

    xivato Acusador, espió (en l’argot dels malfactors); cast. chivato.

  2. Eixa adaptació no ha estat incorporada encara en la majoria dels diccionaris, però sí (amb la família completa del concepte) en el gd62:

    xivato, xivata m i f fam Delator, delatora.
    xivatar v tr i pron fam Xivar.
    xivar v tr i pron fam Delatar.
    xivatada f Acció de xivar-se.

  3. A més, podem localitzar més sinònims en el dnv (consulta: 31.05.2017), que remeten a delator -ra, com ara:
  4. A més dels intents d’adaptació i dels sinònims anteriors (i altres: també hi ha xivatasso), podem documentar, per a una accepció diferent, el cas de boquimoll recollit per Joaquim Martí Mestre en el Diccionari històric del valencià col·loquial: segles XVII, XVIII i XIX:

2 m. ‘persona indiscreta, que diu fàcilment allò que caldria callar’. […] Amb un sentit semblant fluix de boca ‘indiscret’ (Raspall, Martí, 1994: 131). En aragonés bocatoba id. (Pardo Asso, 1938: 57; Andolz, 1977: 43); en castellà boquiblando ‘que habla más de lo que debería’, boquiflojo ‘chivato’ (Luque et al., 2000: 70).

contrafactual

  1. Els diccionaris inclouen l’adjectiu contrafactual. L’ús  del terme ha ultrapassat els límits de la lingüística o la filologia i apareix utilitzat en altres camps com ara la narrativa o el periodisme. Segurament per això el dnv (consulta: 30.05.2017) li dóna una entrada sense restricció temàtica, tot i que amb una definició poc acurada:

    adj. Que designa situacions irreals.Història contrafactual.

  2. En castellà, on no apareix encara en els diccionaris habituals, es fa servir quasi tant contrafactual com contrafáctico -ca. En anglés, counterfactual (Merriam-Webster: 31.05.21017). En francés, on tampoc no apareix en els diccionaris, utilitzen contrafactuel -elle. En italià, on l’han definit amb més cura i extensió, tenen controfattuale (Garzanti lingüística: 31.05.2017):

    in logica e filosofia della scienza, si dice di asserzione condizionale in cui l’antecedente al congiuntivo presuppone la falsità del suo contenuto in quanto contrario alla realtà dei fatti | ipotizzato e concepito come possibile, ma non realizzatosi: situazione, evento controfattuale

topetia

  1. El dnv (consulta: 25.05.2017) recull esta paraula (que ja apareixia en el dval):

    1. f. Antipatia. Els dos germans sempre s’han tingut topetia.
    2. f. Rivalitat o competició entre dos persones. Eixos dos artistes sempre han anat de topetia.

    També apareixia en el dcvb (consulta: 25.05.2017):

    topetia f. (vulgarisme) || 1. Antipatia, tírria (val.); cast. ojeriza, antipatía. «Quina topetia es tenen eixos germans!» || 2. Desavinença, discussió aspra (Empordà, Lluçanès, Plana de Vic); cast. desavenencia, cuestión, dimes y diretes. Aquesta dèria… el portà a més d’una topatia amb els patrons del Masnou, Ruyra Pinya, ii, 8. || 3. Porfídia, entestament (val.); cast. porfía. «Açò ho fas per topetia».
    Fon.: tupətíə (or.); topetía (val.).
    Etim.: de antipatia, deformat vulgarment per influència de topar.

  2. A més, el dcvb recull la variant tipitia (consulta: 25.05.2017):

    tipitia f., vulgarisme, per antipatia (Tortosa, Cast.). Les rivalitats gremials mantenien encesa… la llàntia de les “tipities” entre mariners i pescadors, Moreira Folkl. 412.

    Quant a esta segona forma, reig2 diu que el sentiment de tipitia empeny els individus «a realitzar certs actes per tal de molestar els rivals i/o demostrar-los la seua superioritat». En este sentit, reig2 no recull la sinonímia amb topetia, però aporta un possible sinònim, picapunt, tot i que per al dcvb és un sentiment i per a dgfpastor, gdlcgd62 no és un sentiment sinó un motiu; segons el gdlc (s. v. picapunt; consulta: 25.05.2017):

    m Motiu de renyina, d’entossudiment, en què juga primordialment l’amor propi. Han renyit per un picapunt.

  3. El pdl-iec (consulta: 2006) recollia dos casos de tipitia:
    […] i éstos nada menos que se remonten a les primeres quimeres o tipitíes que se prengueren sogres i gèndres per un lléva m allá una palla… […] (Pensat y Fet, $$19, València, 1925.)[…] Paco el tracta pichor que a tots els demés trevalladors. No sap per qué pero li té tipitia. […] (¿Quin’ hora es… Peret?…, Eduard Buil Navarro, 1931)

  4. El diputat Botella i Vicent (Grup Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa) usa esta paraula (diu «tipities») en una sessió del ple de les Corts valencianes (maig del 2006).

diacrític -ca

  1. L’adjectiu diacrític -ca significa ‘que servix per a per a distingir’. També s’ha generat, en el camp de la lingüística, un substantiu masculí, diacrític per a designar un signe gràfic que dóna un valor diferent a un signe (veg. Wikipedia: 25.05.2017). Són diacrítics el punt volat, la marca que modifica la ce i la convertix en ce trencada, la titla que modifica lletres en castellà o portuguès, etc.
  2. Quant als accents diacrítics en català, vegeu la fitxa sobre l’accentuació.

el Baver

  1. Segons el corpus toponímic de l’avl (consulta: 24.05.2017), es tracta d’un llogaret del terme d’Alacant (amb una platja que té el mateix nom):

    el Baver (Alacant)
    Platja del Baver (Alacant)

  2. Coromines (onomast) dóna entrada a el Baber o Babel, amb article en les dues formes. L’etimologia d’aquest nom de lloc es remunta a la forma àrab del nom de la ciutat de Babilònia, que degué formar una gentilici nisba babilûni, que formà un derivat regressiu en àrab vulgar *babilûn(i), amb –ûn, com a forma del plural, deprés >Bäbil>bíbil>Bâbil o Babíl. D’ací pot venir Al-Babel o el Babel, «el nom de la platja alacantina; la variant Baber, per l’equivalència morisca r = l».
  3. La forma El Babel és una castellanització, segons l’Eciclopèdia Catalana; el dcvb dóna entrada a la forma Babel sense esmentar la forma Baver. El Petit Curial en l’entrada Alacant utilitza el Baver. Josep Martines, de la Universitat d’Alacant, diu que els estudis que han fet indiquen que la forma viva és el Baver, i així, és la que hem adoptat en el DOGV (25.03.1998).