Esta locució, que significa ‘en un instant, ràpidament’, no apareix en els diccionaris habituals (tal com comenta Josep Molés en la llista Migjorn), però sí que apareix en el dcvb (s. v. punt; consulta: 11.04.2017) i en la gnv (taula 27.2, «Locucions adverbials de manera», pàg. 222):
en un punt ‘en un instant’ En un punt arribaré a ta casa.
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.
A Alcanar existeix una expressió amb la locució “en un punt” per a referir-se a algú que canvia de pensament molt seguit: “És com la veleta del campanar, que en un punt ve i en un punt se’n va”.
T’agraïxc la informació, Joan. La paraula «veleta» crec que és un castellanisme del segle XVIII, però no crec que siga indicatiu de l’època de l’expressió. La forma valenciana «penell» pareix que (documentalment) es va quedar en el segle XVI, però retorna amb la represa de l’ensenyament del català. Pareix que només ha generat una frase feta: «ser un penell», que vol dir, evidentment ‘voluble’. Caldria vore per què no se’n va parlar més, dels penells, o com si fea referència, perquè sembla que sí que n’hi havien en els campanars (amb formes diverses i molt significatives). Moltes gràcies.