turistització

El dia 23 de març vam enviar al Cercaterm la consulta següent:

S’estan estenent els termes turistificació i turistització. ¿Considereu que són admissibles els dos o teniu alguna proposta diferent?
Observacions: en castellà, la Fundéu els ha admès els dos, però recomana donar-los unes accepcions un poc diferents.

La resposta del Termcat (27.03.2018) ha segut:

Des del punt de vista estrictament lingüístic, totes dues formes, turistificació i turistització són adequades. Tots dos sufixos, –ificar i –itzar, són sufixos cultes productius en la formació de verbs de la primera conjugació a partir de noms i d’adjectius, amb el significat genèric referent a processos i operacions.

Des del punt de vista semàntic no considerem del tot pertinent la distinció que fa la Fundéu per al castellà, perquè documentem la coexistència de totes dues formes en contextos sense aquesta distinció conceptual.

Recollirem les dues denominacions catalanes amb la definició següent: ‘Procés de convertir en turístic una zona geogràfica, comercial o històrica, un fet social o cultural, un producte, etc.’. Hi afegirem també una nota que indiqui que també s’utilitzen a vegades amb una connotació negativa per a referir-se a la presència massiva de turistes.

tagín

  1. Terme àrab (d’origen grec, em sembla) de cuina que significa ‘paella’ o ‘cassola de fang’: طاجن.
  2. Segons ens va indicar el Cercaterm (09.06.2003):

    En relació amb la consulta que ens heu adreçat sobre el mot tajine, que designa un guisat de carn i verdures d’origen nord-africà i, també, el plat de terra cuita amb una tapadora de forma cònica que es fa servir per a cuinar aquesta menja, us podem informar que el Cercaterm recull, únicament, la forma que s’ha difós a partir del francès tajine.Les obres lexicogràfiques i terminològiques de l’àmbit de l’alimentació que hem consultat no recullen aquest terme. En castellà, el diccionari de la Real Academia recull el mot adaptat tajín. En alguns vocabularis de bars i restaurants publicats en català s’ha difós la forma tagina.

    Atès que, d’una banda, les fonts documentals que hem consultat en català recullen diverses formes gràfiques (tajine, tagine, tagina) per a designar aquesta noció i, d’altra banda, també hem constatat una certa vacil·lació pel que fa al gènere gramatical d’aquest terme, hem decidit canalitzar aquest cas a la Secretaria del Consell Supervisor per tal que estableixi la denominació catalana adequada corresponent a les dues nocions esmentades anteriorment. Tan bon punt el Consell Supervisor hagi pres una decisió sobre aquest cas, us en comunicarem la resolució telefònicament».

  3. En febrer del 2004 el mot es va fixar com a tagín. I el dnv ja l’ha incorporat (consulta: 09.02.2018):

    1. m. Cassola de fang cuit, generalment de poca fondària, amb una tapadora cònica del mateix material, que s’utilitza en la cuina del Magrib.
    2. m. GASTR. Estofat, generalment de carn o peix amb verdures, típic del Magrib, elaborat en esta cassola.

tendur

  1. Segons la definició del gdlc (consulta: 02.01.2018):

    m Taula tapada de roba sota la qual es posa el braser.

    Cal dir que hi ha una altra opció habitual alternativa (consulta: Google Llibres, 02.01.2018) per a denominar este moble: taula braser. De moment, esta opció no apareix en els diccionaris (l’hem proposada per al dnv).

    El diccionari no indica l’etimologia de tendur. Segons Emili Casanova en «El lèxic de la Decadència en els estudis etimològics: el cas del decat de Joan Coromines» (dins d’Actes del Dotzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, volum iii, 2003):

    Més que de l’àrab tännur, provinent del turc tendîr ‘braser encaixat sota la taula rodona, al voltant de la qual s’asseu la família, durant l’hivern per escalfar-se’, crec que el mot s’ha de relacionar amb el verb tendre, com diu Coromines, o amb tenda.

    Certament, la proposta d’Emili Casanova sembla ben agosarada, donada la semblança entre els referents turc o persa (veg. A Hebrew and English lexicon of the Old Testament, 1824; o també Gvilielmi Gesenii … Thesavrvs Philologicvs Criticvs Lingvae Hebraeae Et Chaldaeae Veteris Testamenti, 1835) i el valencià. D’altra banda, no diu per què li sembla que cal revisar l’opció de l’àrab. Segurament l’hauríem de relacionar amb tenor (veg. la informació de Llorca Ibi per a tenor).

    Amb tot, en el cas de tendur, la publicació Estudios de Dialectología Norteafricana y Andalusí (edna) (1998) comenta el següent:

    tendur ‘mesa de camilla’ (val. documentado sólo en el s. xx): no puede obviamente derivar directamente del ár. tannūr ‘horno’ (de donde el cs. atanor). Prob. ha sido introducido por la emigración levantina a Argelia o al Sur de Francia, desde el fr. (cf. inglés ta/endour, tandoor), tomado del tr. tandor, del neop. tondur, que podría responder a una dsimilación del aram. tannūrā, fuente del ár. y del dialectalismo […]

    En el sentit que comenta este article, no he aconseguit tampoc documentar tenor ‘calentor’ abans del segle xx (no tinc a mà ara, maig del 2009, l’article de Llorca Ibi), terme que sembla que ha d’estar molt relacionat amb tendur.

tenor

  1. El company Francesc X. Llorca ens fa saber que ha publicat l’article «De tannûr a tenor. La història d’un arabisme valencià» (Randa, 57, pàg. 213-224). En síntesi (copiem un tros de la conclusió):

    L’arribada de la cultura islàmica a terres de la península Ibèrica al segle viii ens aportà un seguit d’elements culturals i materials que han deixat un llegat important en la nostra manera de ser i de parlar. Entre aquests elements hi ha una mena de fornets que es feien servir per a coure el pa a casa, el quals rebien la denominació àrab de tannûr. Les referències lingüístiques de tannûr que es troben a al-Andalus son del segle xi i, una vegada adaptat el terme a la llengua catalana en la forma tenor, arriben fins al segle xvii. A partir del segle xvii, els forns andalusins deixen d’usar-se i els mots tenor, tenoret i tenoreta passen a designar la intensitat calòrica que desprén el caliu de les llars. Aquestes designacions apleguen fins al segle xxi especialment en les persones que han viscut en contextos on la utilització de la llenya per a caldejar la llar s’ha mantingut. Així doncs, la conclusió final és que tenor és un mot històric del valencià i de la llengua catalana i que, per tant, ha d’estar a bon dret en tots els nostres diccionaris amb una entrada del tipus:

    • tenor
      (de l’àrab tannûr relacionat amb l’arrel acàdia tinuru) 1. Forn de pa islàmic de força calorífica moderada. És de forma troncocònica o cilíndrica amb boca i ull —d’entre 10 a 100 cm d’alçària per 50 o 60 cm de diàmetre— que pot anar construït damunt terra o soterrat. 2. Escalfor tènue i agradosa com la que fa un foc moderat o la brasilada.
    • tenoreta
      Escalfor tènue i agradosa com la que fa un foc moderat o la brasilada.

    Quant a la distribució geogràfica, el mot és conegut de l’Alacantí fins a la Plana Alta.

treball a demanda

El Cercaterm (22.12.2017) respon al nostre dubte sobre la forma en català del terme per a denominar les faenes que depenen de les comandes o encàrrecs:

La forma més adequada és treball a demanda. També, segons el context, es pot optar en el discurs per altres formes com feina per encàrrec, encàrrec de feina o encàrrec de treball.

tabàquic -ca

  1. Segons comenta algú en la llista Zèfir (24.07.2002), el Termcat considerava que este adjectiu (que deriva de tabaquisme) s’acceptava sempre que apareguera en textos científics (medicina). El Cercaterm (consulta: 29.11.2017) recull els termes hàbit tabàquic i l’melanodòncia tabàquica, així que està acceptant l’adjectiu amb l’ús.
  2. Els diccionaris habituals encara no l’arrepleguen, sí que apareix en el Diccionari descriptiu de la llengua catalana de l’IEC (consulta: 29.11.2017):
    tabàquic adj. (tabàquica tabàquics tabàquiques)
    1. [N1 (és) ADJno grad] (N1[malaltia, afecció]) [Malaltia, afecció]1 causada pels efectes nocius del tabac. […] tothòm s’ ha de morir igual, contestèu que són molts los qui ‘s créuen sans y s’han de purgar sovint o tenen un réuma o una afecció de còr o una bronquitis tabáquica o se’ls van destruint lentament les artèries […]. [Falp (1908): 61, p. 7].

trenc

D’acord amb una resposta (15.11.2017) de les oficines lexicogràfiques de la Secció Filològica de l’iec, la paraula trenc rebrà una nova accepció en la futura revisió del diec, seguint l’ús que l’institut ja havia introduït en l’ortografia del 2016: «Són diacrítics: el trenc ( ̧), que modifica la lletra c…». No han enviat en la resposta el text d’eixa accepció.

Per tant, per a designar eixe signe diacrític que convertix la lletra ce (c C) en ce trencada (ç Ç), no utilitzaran la paraula cedilla del castellà (paraula que ha passat al francés amb la forma cédille).

tant de culpa

Terme jurídic que no apareix en els diccionaris habituals. La terminologia jurídica del Termcat sí que el recull (consulta: 13.10.2017), però no el definix. En podem trobar una definició en la Gran Enciclopèdia Catalana (consulta: 13.10.2017):

tant de culpa m. dret
Testimoni extret d’un procés judicial quan se’n segueix responsabilitat contra un testimoni per les seves declaracions, per tal d’instruir el sumari i deduir el caràcter delictiu.

En castellà sí que apareix en el drae (consulta: 13.10.2017):

tanto de culpa
1. loc. sust. m. Der. Testimonio que se libra de una parte de un pleito o expediente, cuando resultan pruebas o indicios de responsabilidad criminal, para que acerca de ella se instruya proceso.

 

turismofòbia

En valencià sentim dir turismofòbia i turismefòbia. Encara no han estat recollits en els diccionaris i responen a criteris de composició un poc diferents. En turismofòbia es seguix el criteri d’utilitzar prefixos derivats del grec i del llatí (o que semblaven derivats d’eixes llengües); en turismefóbia es fa una composició amb dos elements propis de la llengua actual.

Mentres s’establix definitivament una de les dos formes, el Termcat (26.09.2017) fa la proposta següent:

La forma més adequada lingüísticament és turismofòbia, amb la forma prefixada turismo- de turisme. Tot i que no sigui un terme format estrictament a la manera culta, perquè la forma prefixada turismo- no és culta, sí que és preferible sempre formar aquesta mena de compostos híbrids creant formes prefixades acabades amb –o.

Darrerament és un recurs de formació de termes bastant productiu: per exemple en els derivats amb –teràpia com ara alimentoteràpia, fangoteràpia, o el més discutible xocoteràpia.

En principi esperàvem que el criteri tinguera relació amb els sufixos o pseudosufixos derivats del grec i el llatí que s’utilitzen en composició amb el sufix derivat del grec -fòbia (amb alguna excepció, com ara LGTBfòbia; és clar, també hi ha LGTBIfòbia), però han enfocat la qüestió seguint l’analogia de l’ús d’una de les vocals d’enllaç (o/i) que es solen afegir al final del primer component (si no en té) i que sol companya habitual del segon component (com ara: taxidèrmia/taxonomia).

Cal afegir que podem documentar el terme en l’anuari del 2016 de la GEC (s. v. sociologia; consulta: 26.09.2017):

… ser “invisible”. La turistificació i el risc de la turismofòbia Segons les dades del Consell forastera que ratllen la turismofòbia. Segons la percepció dels barcelonins, el turisme s’ha convertit en un …

toponímia i onomàstica

  1. Estats i gentilicis internacionals en català:
    • Llista basada en la fitxa corresponent del web de la Generalitat de Catalunya (2014)
    • Criteri de l’iec (20.11.2010; consulta: 28.04.2017) sobre l’ús de l’article davant dels noms dels països del món. En resum, n’hi han 7 que han de dur sempre l’article (les Bahames, les Comores, el Iemen, l’Iraq, el Marroc, El Salvador, el Sudan); i 50 que tenen un ús de l’article fluctuant.
  2. Topònims i gentilicis d’Europa:
    Fitxa 6588/3 de l’Optimot
  3. Noms de països en francès (consulta: 12.07.2002).
  4. Estats, gentilicis, monedes, etc., en espanyol (segons els traductors del Parlament Europeu):
  5. Actualment (10.08.2000-Maite CCEC) els acabaments -ero dels topònims es mantenen. Abans es normalitzaven en -er: Llonganissero (Alcoi) i no Llonganisser.
  6. Índexs de publicacions toponímiques (1986-2004).
  7. Article sobre transcripcions al català (consulta: 15.07.2002).
  8. Canvis de nom a l’Índia (El País, 29.08.1999): Bombay > Mumbai (1995); Madrás > Chenai. Calcuta > Kolkata. Aquestes formes són les transcripcions castellanes dels noms; el canvi s’ha produït a l’Índia, però no sembla que haja tingut massa repercusió a l’estranger.

Antroponímia

  1. Relació d’hipocorístics de les Balears (2005)
  2. Incorporacions al registre civil (Llei 40/1999): acceptació de Toni, Pepa, Paco, Àlex, Josefina, Lola. L’acceptació dels noms anteriors (hipocorístics) adquirix més força amb la Llei estatal 3/2007, que modifica el segon paràgraf de l’article 54.

Toponímia dels països de llengua catalana

  1. Mapa de les comarques.
  2. Catalunya del Nord: municipis (i gentilicis).
  3. País Valencià: denominació oficial dels municipis.
  4. Illes Balears:
    • Nomenclàtor de nuclis de població de les Illes Balears de Gabriel Bibiloni (dir.), Hermínia Planisi, Carolina Rigo, Margalida Rosselló, Isabel Serra.
    • Recull de toponímia menorquina (Servei d’Assessorament Lingüístic del Consell Insular de Menorca): [HTML]
    • Denominació oficial de Maó (BOE 213, 06.09.2006 dc.): [PDF]

      15573 RESOLUCIÓN de 21 de julio de 2006, del Consell Insular de Menorca, de cambio de nombre del municipio de Mahón por el de Maó.

      Se hace público que el Consell exucutio [sic] del Consell Insular de Menorca por acuerdo adoptado en fecha 27 de febrero de 2006 (publicado en el Boletín Oficial de las Islas Baleares número 46, de fecha 1 de abril de 2006), acordó aprobar el cambio de denominación oficial de la ciudad y del municipio que pasará a ser Maó, dado que es el nombre catalán, lengua propia de las Illes Balears.

      Lo que se hace público de conformidad con lo establecido en la disposición adicional del Real Decreto 382/1986, de 10 de febrero, una vez comunicada por la Dirección General de Cooperación Local la Resolución de 25 de abril de 2006 de modificación de la inscripción correspondiente en el Registro de las Entidades Locales.

      Maó, 21 de julio de 2006.–La Presidenta del Consell Insular de Menorca,

      Joana Maria Barceló Martí.

    • Decret 36/2011, de 15 d’abril, pel qual es crea la Comissió de Toponímia de les Illes Balears (boib, núm. 64, 28.04.2011) [pdf]