queli

Els neologismes quelikelly, que tenen caràcter col·loquial, es van crear en castellà a partir de l’expressió «la que limpia» (queli), en el primer cas, i fent joc amb el nom propi anglés Kelly (kelly), aprofitant la semblança fonètica, en el segon cas. La denominació més general o tècnica per a l’activitat que fan eixes persones és: cambrer de pisos o cambrera de pisos.

Segons alguns diaris, la variant col·loquial kelly segurament serà incorporada en castellà en el drae enguany mateix (2018).

Pel que fa a la forma en català, la resposta del Cercaterm (17.12.2018) sobre esta qüestió ha segut:

Tal com dieu, la forma kelly és la denominació adoptada pel col·lectiu professional de les dones (no homes) que fan de cambrera de pisos (‘Persona que neteja i endreça les habitacions d’un establiment hoteler’).

És una denominació creada amb la finalitat de reivindicar aspectes laborals del col·lectiu. L’origen és la forma queli, argòtica en castellà, com a genèrica de dona de la neteja. Sembla que la forma prove de l’expressió “que limpia”.

Segons el context, doncs, s’ha d’optar per una forma o una altra: en un registre formal el nom de la professió és cambrer -a de pisos; en argot o registre molt col·loquial hi ha el manlleu espanyol queli; i per a referir-se al col·lectiu professional que ha format una associació reinvindicativa recomanem mantenir kelly (és una mica com un nom propi: laskellys.org).

quequec

La paraula quequec és una de les diverses denominacions de la planta Bellardia trixago (també Bartsia trixago o Trixago apula Steven). Seguint el Termcat, la planta també rep les denominacions següents: boca de dragó borda, boques, cresta de gall, cresta marina, erinassos, fonollades grogues, gall de cresta, pàpola o pàpoles (o papoles).

A més d’això, en el diccionari del Salt 2.0 apareixia la definició següent, que supose que algú haurà fet servir alguna volta:

quequec 1. fer (algú) quequec loc. No poder fer algú alguna cosa després de dir que podia fer-la. 2. fer (algú) quequec loc. Fallar les expectatives que s’havien fet sobre un assumpte.

Per al cas 1, recorde que a la Valldigna hi havia qui fea servir en algun cas l’expressió un poc més gruixuda: «¡mare, em cague!». Per al cas 2, podem adaptar a cada cas altres alternatives, com ara les que mos oferix el dnv: tornar-se aigua de tramussos, eixir carabassa, eixir fullola de moro, tocar raspat…

Glòria Banyuls Fuster («Recull frasològic de la comarca de la Safor», 2014; consulta: 09.08.2016), fa servir l’expressió fer quequec per a descriure el significat de «fer botiges» (‘quequejar’) en Al cor, la quimereta d’Encarna Sant-Celoni. No pareix que siga ben bé el mateix, tot i que alguna relació hi podem trobar.