jira

El Dia de la Jira és un dia festiu a Asp i al Fondó de les Neus. La paraula castellana jira, segons el drae, ve del francés ch(i)ère ‘menjar’. Hi ha pobles a Andalusia i Extremadura que també tenen aquesta festa. El dea li dona el significat ‘merienda campestre’.

Localitze en la xarxa una explicació (Ignacio Frías, 15.04.2009; consulta: 05.06.2019) treta del Breve diccionario etimológico de la llengua castellana de Coromines (que no he pogut comprovar per ara):

jira

‘Banquete opíparo’. Uso registrado en castellano desde 1535. Del francés antiguo chière, ‘comida de calidad’, extraído de la locución faire bonne chière, ‘dar bien de comer a alguien’ (propiamente ‘acogerle bien’, ‘hacerle buena cara’), en la cual chière significaba de por sí ‘rostro’ o ‘semblante’, del mismo origen que el castellano «cara».

La forma castellana debe proceder de la francesa dialectal chere, propia del Este y del extremo Norte de este país. En castellano «jira» designó constantemente un banquete o comida en todo el Siglo de Oro y solo en el siglo XIX empezó a tomar el sentido de ‘banquete campestre’ bajo el influjo del verbo «girar»; más recientemente, anticuado el vocablo en muchas partes, lo han desenterrado algunos que, relacionándolo con «girar», le dan el sentido de ‘excursión’ o ‘viaje más o menos circular’ y suelen escribirlo con «g-», ortografía sin fundamento etimológico.

jarosita

    1. Nom d’un mineral. L’any 2001, ni el dval ni el  gdlc arreplegaven el terme. Sí que ho feia el Cercaterm; consulta: 8.12.2001):

      ca jarosita, f / es jarosita / fr jarosite / en jarosite.

    2. Els diccionaris ja l’han incorporat actualment (20.04.2017). Segons el gdlc:

f MINERAL Sulfat bàsic de ferro i potassi, KAl3(SO4) 2(OH) 6, mineral que cristal·litza en el sistema trigonal, de color groc, que es forma a les zones d’oxidació de dipòsits de sulfurs o en zones d’alteració hidrotermal de roques alumíniques sota condicions molt àcides i oxidants.

jingoisme*

El terme jingoisme i el derivat jingoista no apareixen encara en els diccionaris habituals. La paraula jingoisme prové de l’anglés jingoism, que és definit així pel diccionari Merriam-Webster (consulta: 31.01.2017):

Extreme chauvinism or nationalism marked especially by a belligerent foreign policy.

La Wikipedia (s. v. jingoism; consulta: 31.01.2017) fa un petit repàs a l’origen d’esta paraula. La paraula ha estat recollida en altres llengües:

jivaritzar*

S’està estenent l’ús (sobretot en política), en sentit negatiu o despectiu, del verb jivaritzar ‘reduir’ i del substantiu jivarització ‘reducció’ (també escrits jibaritzar i jibarització). Estos termes no apareixen encara recollits en els diccionaris habituals, però sí que són objecte de consulta lingüística, com podem observar en el gestor de consultes de la Universitat de Barcelona:

El mot jivarització (amb ve) és un derivat de jívaro que no vol dir pas ‘convertir en jívaro’ (com es podria deduir automàticament de la formació), sinó que s’usa figuradament per referir-se a una pràctica d’alguns pobles jívaros consistent a reduir els caps dels guerrers enemics morts en combat. No es tracta d’un terme, sinó més aviat d’una forma argòtica.

En castellà, llengua on s’origina el concepte (cap als anys sixanta, segons la documentació de Google), la Fundéu indica (consulta: 13.11.2015):

El término jibarizar significa ‘reducir, disminuir’, generalmente con connotaciones negativas, y es un verbo bien formado que proviene de una metáfora que alude a la práctica de los pueblos jíbaros de cortar las cabezas y reducirlas.

Cada vez es más frecuente ver este verbo o su correspondiente sustantivo jibarización en los medios de comunicación, como en «El presidente defenderá la jibarización del mastodóntico sector público» o «Los empleados han visto como su sueldo se ha jibarizado».

En eixe sentit, el verb apareix ja en el gduea (2001):

jibarizar tr Reducir el tamaño o volumen de algo.

En francés podem documentar jivariser i jivarisation, que tampoc són recollits encara pels diccionaris habituals.