huthi

Huthi
Nom del fundador del moviment, Badraddin al-Huthi.

El moviment Ansar Al·lah (أنصار الله) també és denominat Huthi (transcripció derivada del cognom àrab الحوثي), terme que ha donat lloc a denominar huthis el seus seguidors (les transcripcions s’ajusten a la proposta de l’IEC). Al Iemen sembla que mantenen la interdental (). Utilitzada en altres dialectes en què eixa interdental es convertix en oclusiva, la mateixa paraula podria ser transcrita huti.

En castellà, la Fundéu (consulta: 10.02.2024) considera que s’ha consolidat en els mitjans la forma hutí (pl. hutís o hutíes).

hand-out

S’havia estés fa uns anys, cap a l’inici del segle xxi, el costum de parlar de «khandòuts» (és a dir, el terme anglés hand-out) en lloc de parlar de «fullets», «prospectes», «fotocòpies», «exemplars de mà» i altres variants, segons la modalitat del document que havien distribuït entre la concurrència a l’acte. Fa temps que no ho senc (16.10.2021), per tant és possible que haja passat la moda.

habitacular

Segons el gdlc (consulta: 09.03.2021):

habitacular adj Relatiu o pertanyent als habitacles i a les construccions humanes. Fauna habitacular.

Per tant, l’adjectiu habitacular seria la forma que caldria utilitzar en valencià, també en el cas del terme emergència habitacular, que no és molt utilitzat. En canvi, les formes emergència habitacional, emergència d’habitatge i emergència de vivenda són equivalents i s’utilitzen per a designar la necessitat urgent d’una casa on viure que patixen les persones a causa de problemes econòmics i socials.

D’acord amb això, vam consultar sobre la forma emergència habitacional i el Cercaterm mos va enviar la resposta següent (06.03.2020):

Considerem no adequat l’ús de l’adjectiu habitacional en el context que indiqueu. Aquest adjectiu estaria format a partir de habitació, que no té estrictament el sentit de habitatge. La forma adequada i ja en ús és emergència d’habitatge.
Us recomanem que llegiu l’apunt (2016) sobre aquesta qüestió que es va penjar al blog del TERMCAT.

L’Ésadir (consulta: 06.03.2020), en un sentit un poc diferent, valida el terme emergència habitacional com a equivalent, però afig el comentari següent:

Tret d’aquest terme concret, donem preferència a habitatge davant habitacional: polítiques d’habitatge, necessitat d’habitatge, demanda d’habitatge, etc.

El terme alternativa residencial

Posteriorment, el Cercaterm (23.04.2021), davant un concepte relacionat (utilitzat en castellà pels parlamentaris valencians: alternativa habitacional), considera que també és adequada una altra solució:

Considerem adequat en aquest cas parlar de alternativa residencial, incloent l’adjectiu residencial, relatiu o pertanyent al lloc on hom resideix, de manera que seguim el patró de pobresa residencial.

D’acord amb això, podem aplicar l’adjectiu residencial a nous conceptes relacionats que van aportant les iniciatives parlamentàries, com ara dignitat residencial (en lloc de «dignitat habitacional») (26.01.2022), seguint la línia adoptada pel Cercaterm (01.12.2022):

Són adequades les formes emergència d’habitatge, emergència residencial i emergència en l’àmbit de l’habitatge (aquesta darrera és la utilitzada en la Llei 24/2015, de 29 de juliol. Farem una fitxa terminològica d’aquest terme consultable al Cercaterm:

– alternativa residencial: hi afegirem el sinònim alternativa d’habitatge
– densitat residencial: és un terme especialitzat de l’àmbit de la demografia amb aquesta única forma
– pobresa residencial: hi afegirem el sinònim pobresa d’habitatge

En castellà, l’adjectiu equivalent és habitacional, que té l’accepció següent, segons el drae (consulta: 09.03.2021):

habitacional 1. adj. Perteneciente o relativo a la habitación (║ lugar destinado a vivienda). La demanda habitacional de una ciudad.

hores

  1. Es comenta en la llista Zèfir (gener del 2003) que a diversos pobles del País Valencià, encara es fa servir l’expressió «tres quarts per a…» com a indicació horària (la Vall d’Uixó, Benaguasil, Patraix, per exemple). També és possible sentir (Patraix): «7.15: set i quart o tres quarts per a les huit; 7.20: set i quart i cinc; 7.30: set i mitja; 7.35: set i mitja i cinc; 7.45: set i tres quarts o un quart per a les huit; 7.50: set i tres quarts i cinc».
  2. La gramàtica de l’avl (2016; consulta: 11.02.2021) conté la informació següent:

    El sistema més general en valencià per a l’expressió de les hores és el que es pot anomenar sistema «de rellotge», que indica primer l’hora i després les fraccions per mitjà de la conjunció i fins a la mitja hora i del quantificador menys després de la mitja hora:

    Les quatre
    Les quatre i deu
    Les quatre i quart
    Les quatre i mitja
    Les cinc menys vint-i-cinc
    Les cinc menys quart

    A més del sistema anterior, el valencià manté també amb una certa vitalitat un sistema que es pot anomenar «de campanar», per a la franja horària que va des de la mitja fins a l’hora:

    Un quart per a la una
    Són els tres quarts [de l’hora en curs]

    Junt amb els sistemes anteriors, en l’actualitat també s’usa sovint un tercer sistema derivat d’una lectura numèrica de les fraccions d’hora pròpia dels rellotges digitals:

    Les nou trenta [9:30] Les tretze quaranta [13:40]

    Observació: En altres parlars s’usa un sistema de campanar que partix dels quarts i de l’hora posterior: un quart de cinc [4:15], un quart i cinc de cinc [4:20], dos quarts de cinc [4:30], tres quarts de cinc [4:45], tres quarts i cinc de cinc [4:50].

  3. Sobre esta qüestió, pel que fa al País Valencià, la gramàtica de l’iec (2016) conté la informació següent en una nota:

    Hi ha parlars, sobretot valencians, en què el sistema de rellotge conviu amb restes d’un sistema de quarts: Són tres quarts per a les sis (5:45), i més esporàdicament, Són dos quarts per a les sis (5:30).

Holodomor

La paraula ucraïnesa holodomor (Голодомóр ‘mort per fam’; veg. Viquipèdia / Вікіпедія) s’utilitza com a nom propi per a designar el genocidi impulsat per Stalin entre els anys 1931-1932 a Ucraïna. Segons la gec (consulta: 26.12.2019):

Stalin declarà els propietaris rurals «enemics de classe» i dugué a terme l’expulsió i deportació de prop d’un milió de persones, un nombre indeterminat de les quals moriren en el trànsit. La requisa massiva de béns i aliments s’agreujà, a més, per la imposició de quotes en la producció que deixaven els grangers pràcticament sense mitjans de subsistència. Com a mesura de càstig, les autoritats imposaren el tancament de pobles i districtes per a evitar-ne l’emigració, com també l’entrada de queviures. El resultat d’aquestes mesures esdevingué especialment dramàtic els anys 1932-33, durant els quals moriren entre 4 i 7 milions de persones. Amagat per les autoritats soviètiques i semiignorat per les occidentals per raons diplomàtiques, l’Holodomor (literalment, ‘mort per fam’ en ucraïnès) esdevingué objecte de discussió pública a partir de mitjan anys vuitanta, i en la Ucraïna independent és commemorat des del 2006. L’Estat rus, hereu en molts aspectes de l’URSS, en continua negant alhora la responsabilitat i la qualificació de genocidi.

habitatge

  1. El dnv (consulta: 12.05.2019) dona entrada tant a habitatge com a vivenda i no establix cap remissió d’una paraula a l’altra:

    habitatge m. CONSTR. Construcció o lloc condicionat per a ser habitat per persones. El problema de l’habitatge.
    vivenda f. CONSTR. Construcció o lloc condicionat per a ser habitat per persones. Una vivenda unifamiliar.

    En canvi, sí que remet d’habitança (consulta: 08.07.2019) als dos anteriors:

    habitança f. Habitatge, vivenda.

    De moment, ni el diec ni el Termcat ni el gdlc inclouen la paraula vivenda. Fins no fa tants anys —de tots els segles que hi ha qui parla en català— este substantiu (adoptat del castellà vivienda) no apareixia en les obres de referència. Ara ja ha està inclòs en el dnv i en el gd62:

    (gd62) vivenda f (cast vivienda) Habitatge.

    A banda d’això, el diccionari de català que posava a disposició de tots en internet el diari Avui (consulta: 08.07.2009) tractava el mot com a adjectiu i li donava l’accepció següent:

    adj. 1. Que té vida o moviment.

    No sé on es documentava eixa accepció i no sé si devia ser una errada, un femení (erroni, per viventa) de l’adjectiu vivent.

  2. Coromines (declc, s. v. viu) es resignava ja a la incorporació del castellanisme vivenda:

    En els anys 30 alguns començaren a usar a Bna. la forma adaptada i potser caldrà resignar-s’hi, encara que hauria valgut més insistir en habitatge, i encara millor generalitzar el terme valencià, habitança, en la forma que raono i documento en LleuresC, 36-37.

  3. Pel que fa a l’abreviació d’habitatge, hi ha qui ha utilitzat «habg.», «htge.». Fent una llista de les formes abreujades (abreviatures, sigles i símbols) més habituals per a les paraules que comencen per la lletra hac, tenim:
    AbreviaturesSiglesSímbols
    habitant:h.
    habitatge de protecció oficial:HPO
    hafni:Hf
    hectàrea:ha
    hecto-:h
    hectolitre:hl
    hectòmetre:hm
    heli:He
    helió:h
    henry:H
    hertz:Hz
    hidrogen:H
    holmi:Ho
    Honorable Senyor:H. Sr., Hble. Sr.
    Honorable Senyora:H. Sra., Hble. Sra.
    hora:h
    hospital:hosp.
    hotel:H
    hassi:Hs
    Podríem incloure-hi l’abreviatura hab., que seria una versió més curta que les anteriors i que no seria coincident amb cap de les altres abreviacions de la llista. Pel que fa a vivenda, l’abreviatura podria ser viv.

hashing

  1. La gec (consulta: 25.11.2001; 09.02.2018) proposa aleatorització com a equivalent de hashing. El Termcat, però, no ha adoptat de moment esta alternativa; de fet, sembla que ha optat per altres possibilitats per a adaptar, en el camp de la informàtica, l’anglès hash (veg. la fitxa hashejar*).
  2. En castellà correspondria a cálculo de clave (dtii/1997) o direccionamiento calculado (cea/1994). Segons cea, el terme aleatorización, que també s’havia proposat en castellà, era inadequat.

hashejar*

El 02.02.2018 vam enviar la consulta següent al Termcat:

En el camp de la informàtica han creat el verb «hash», que s’utilitza sovint per a la protecció o desprotecció de les contrasenyes. Supose que deu equivaldre a «trossejar», «fragmentar» o és possible que justament al contrari: «recompondre» o «compondre amb fragments». No sé si serien interpretacions correctes. La qüestió és que s’està estenent l’ús dels calcs «hasejar» i «hashejat». Per exemple: «Contrasenya hashejada (PasswordDigest)». ¿Teniu alguna altra opció que considereu adequada en este àmbit? Moltes gràcies.

La resposta del Termcat (07.02.2018) va ser:

La forma anglesa «hash» en l’àmbit de la informàtica s’utilitza en diversos contextos. Al Cercaterm trobareu la fitxa «funció resum» per a «hash function», que sembla l’origen d’aquesta família de paraules.

Quan es vol fer referència a l’acció d’aplicació d’aquesta funció, no és adequat en català fer servir «hashejar» ni cap altre derivat de la forma anglesa.

Segons els contextos documentem diverses formes.  Per exemple, en les memòries de traducció de Softcatalà s’utilitza «clau de resum» per a « hash key» i «resum de la contrasenya» per a «password hash». També hem documentat «taula de dispersió» per a «hash table» i «fitxer reindexat» per a «hash file».