granel

Els diccionaris solen tractar esta paraula només com a formant de la locució a granel. Tanmateix, s’ha estés l’ús d’un nou substantiu masculí granel, sobretot en plural, per a designar genèricament productes transportats o comercialitzats «a granel» (és a dir, ‘sense envasar’). Per exemple, el Lèxic mariner del Museu Marítim de Barcelona (consulta: 08.11.2017) l’utilitza en la descripció de la càrrega a orri:

Càrrega a orri: Els granels sòlids o secs i líquids requereixen poca manipulació, mobilitzant-se cap als vehicles de transport en bandes transportadores i doctes respectivament, empesos per bombament o succió, cullerots i altres elements mecànics.

A pesar d’això, el Cercaterm (consulta: 08.11.2017) no inclou de moment la possibilitat de considerar el substantiu i dóna com a opció l’ús de la locució. Per tant, proposa «sòlids a granel» (en lloc de «granels sòlids»), «densitat del sòlid a granel» (en lloc de «densitat del granel sòlid»)…

En castellà tampoc solen arreplegar eixe substantiu els diccionaris, tot i que sí que ho fa el dea (s. v. granel):

II m 3 Producto o material a granel.

guetització

El Termcat ha introduït este terme en català (consulta: 04.04.2017):

ca guetització, n f

  • es guetificación
  • es guetización
  • fr ghettoïsation
  • en ghettoization
  • de Ghettoisierung

<Sociologia>

Procés pel qual una comunitat esdevé un gueto.

En anglés també és correcta la forma ghettoisation. En castellà es fan servir les formes guetización i guetificación, que no han estat encara introduïdes en els diccionaris habituals; una cosa semblant s’esdevé amb el francés ghettoïsation.

garita

A la Ribera (informació de l’Alcúdia i Sollana) esta paraula equivalia a ‘trampa, engany’. S’utilitzava sobretot en el llenguatge infantil, però encara el fan servir ocasionalment les persones de més edat. Com a derivat tenim l’adjectiu gariter (en realitat, «garitero»), garitera ‘que fa garites’.

A l’Alcúdia, a més, van adaptar una dita per a l’ocasió: «La garita de Déu, en la cara se veu» (que provenia de: «Lo que és de Déu, en la cara es veu»).

Al mateix àmbit pertany, amb un sentit un poc relacionat, la paraula iseta.

gorronera

En el camp de l’arquitectura (o de la fusteria i altres oficis), la gorronera seria, segons el DNV (s. v. espiga):

f. Peça cilíndrica guarnida de rosques que va ficada dins d’unes altres peces i servix per a fer moure, estrényer o eixamplar algun element d’un mecanisme.

A més, en el camp de l’arquitectura històrica, sembla que es considera que gorronera és sinònim d’una varietat de polleguera:

(DNV) polleguera f. TECNOL./OFICIS Peça amb un ull en què entra i recolza el piu o l’eix sobre el qual gira la fulla d’una porta o d’una barrera.

Eixa sinònimia no apareix recollida en els diccionaris, però sí en l’Atles lingüístic del domini català (veg. 168). En el DCVB s’explica que el gorró és el «piu o tija posada a l’extrem d’un eix, d’una porta, etc., perquè pugui girar dins un encaix». I el Vocabulari de la pedra en sec de l’Ajuntament de Vilafranca recull el terme amb la definició següent (consulta: 11.04.2016):

gorronera. Pedra allargada de grans dimensions, amb un forat a un extrem, que posada a la part superior d’una cantonada, serveix per aguantar el pujant de la portera permetent el seu gir. Peça de fusta o de ferro que fa la mateixa funció.

En castellà, el terme gorronera té més documentació en esta accepció, tot i que tampoc apareix recollit en els diccionaris generals.