gerundi predicatiu del sintagma nominal

  1. El gerundi utilitzat per a complementar un sintagma nominal amb una indicació circumstancial de manera o de simultaneïtat, patix una regulació normativa que pretén restringir-ne l’ús en alguns casos amb unes condicions que no són clares ni del tot coincidents entre les institucions normatives.
    La idea de fons de la regulació té la intenció d’evitar que s’utilitze com a gerundi de posterioritat o per a introduir una conseqüència de l’acció expressada pel verb principal. En va parlar Pompeu Fabra en una quinzena de converses (597, 618, 623 ,626, 627, 674, 696, 697, 698, 699, 700, 703, 704, 818, 838). Fabra es va esforçar repetidament per tal d’aconseguir que no s’utilitzara un recurs estilístic habitual de la llengua escrita en premsa (i en àmbits jurídics i administratius) que consistix a utilitzar el gerundi per a expressar valors de posterioritat («Arribaren a casa seva trobant* el pare fora»), de conseqüència («No s’ha trobat cap nàufrag ni el més petit vestigi del M., havent-se* suspès els treballs de salvament»), de nexe copulatiu innecessari entre oracions («L’acte de l’enterrament fou molt concorregut, havent*-lo presidit el seu fill X») o en compte d’una oració de relatiu especificativa («Resolució declarant* el paratge de la Marina zona no urbanitzable»).
  2. Segons indica Aveŀlina Suñer (gcc 29.1.2), poden dur un gerundi com a adjunt al sintagma nominal els noms de percepció (cara, foto, imatge, record, visió, etc.), els que indiquen possessió inalienable (altura, aspecte, cara, pes, rostre, veu, etc.) i els de comunicació (carta, crit, escrit, missatge, notificació, paraules, etc.). L’autora utilitza els exemples següents:

    No em puc treure del cap la imatge d’aquell nen mirant-me fixament
    Les paraules del Sant Pare demanant la pau per al món han sortit a tots els diaris

  3. La gnv (28.6.2.d) dóna la indicació següent en el mateix sentit:

    d) El gerundi pot usar-se amb un valor adverbial de manera amb determinats substantius:
    Les paraules del president del club encoratjant els jugadors foren molt efectives.
    L’entrada del jugador vestint la roba de l’equip contrari. (com a peu de foto)


    observació: En general es tracta de determinats substantius deverbals (entrada, eixida, etc.) o substantius d’altres tipus, com ara els de percepció (vista, imatge, foto, etc.), comunicació (carta, escrit, paraula, etc.), parts o atributs del cos (cara, veu, aspecte, etc.) No és adequat, en canvi, usar-lo com a modificador d’un substantiu amb el valor adjectival propi de les oracions de relatiu especificatives:

    El govern ha aprovat un decret que regula els estudis universitaris. i no El govern ha aprovat un decret regulant els estudis universitaris.
    L’administrador de la finca va enviar un escrit que resumia els acords adoptats pels veïns. i no L’administrador de la finca va enviar un escrit resumint els acords adoptats pels veïns.
  4. La giec (32.3.5) fa unes recomanacions més extenses i un poc diferents. Indica que admeten l’ús del gerundi predicatiu dins un sintagma nominal:
    1. Els noms relacionats amb verbs que accepten ser modificats per un gerundi predicatiu. Per exemple, arribada i filmació. En 32.3.4 hi ha un petit repertori dels verbs d’este tipus:
      1. Verbs de percepció física o intel·lectual: imaginar-se, notar, recordar, sentir, veure…
      2. Verbs de representació: descriure, dibuixar, filmar, representar… (Els noms de representació relacionats serien: aquareŀla, dibuix, fotografia, imatge, representació, retrat…)
      3. Verbs de descoberta: agarrar, descobrir, enxampar, sorprendre, trobar…
      4. Verbs d’esforç psicològic: aguantar, suportar…
      5. Altres verbs com ara: aparèixer, deixar, haver-hi, portar, quedar, tenir, voler…
    2. Els sintagmes nominals usats com a títols d’un quadre, d’un film o d’una obra literària, peus d’iŀlustració, etc.
    3. Els noms que designen un so o un soroll: crit, remor, terrabastall, veu…
    4. Els noms de percepció visual: imatge, record, imatge…
    5. Els noms de percepció olfactiva: aroma, flaire, olor, pudor…
    6. Els noms que designen un canal de comunicació en el cas que duguen un complement que precedixca el gerundi i, a més, en presència d’un verb que expresse aparició (aparèixer, sortir, eixir…). Exemples:
      Ha aparegut un ban de l’alcalde prohibint l’alcohol. i no Han llegit un ban de l’alcalde prohibint l’alcohol.
      Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens. i no Era un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens.

    Per tant, la giec considera que no és aconsellable, fora d’eixe context, fer ús del «gerundi en el complement del nom dels sintagmes nominals formats per un nom que designi un canal de comunicació» (ban, brindis, carta, cartell, document, escrit, mossatge, ordre, resolució, trucada, sentència…). En este cas, tal com indica la gnv, la giec preferix «una oració de relatiu restrictiva, un sintagma preposicional encapçalat per la preposició amb o un sintagma adjectival». Exemples:

    Hi ha un cartell {que avisa / en què s’avisa} que no es pot passar [i no {avisant}]

    És un ban {que prohibeix fer foc / amb la prohibició de fer foc} [i no {prohibint}]

    És una sentència {absolutòria de l’acusat / que absol l’acusat} [i no {absolent}]

    Amb tot, podem vore una petita discrepància de matís entre la la gnv i la giec respecte als noms que designen un canal de comunicació en construccions de relatiu especificatives: la gnv no les admet; la giec les salva si depenen d’un verb que expresse aparició:

    gnv giec
    Ha aparegut un ban de l’alcalde {que prohibix} l’alcohol [i no {prohibint}] Ha aparegut un ban de l’alcalde prohibint l’alcohol
    El govern ha aprovat un decret regulant* els estudis universitaris > El govern ha aprovat un decret que regula els estudis universitaris El govern ha aprovat un decret regulant* els estudis universitaris > El govern ha aprovat un decret que regula els estudis universitaris

gomàtic

La paraula pneumàtic significa (DNV: 24.04.2018):

m. VEHICLE Revestiment perifèric de les rodes d’un vehicle, generalment de cautxú, que conté aire a pressió, bé directament, bé dins d’una cambra unflable. Pneumàtic sense cambra. Pneumàtic de claus.

Doncs, gomàtic és un sinònim informal d’eixa paraula (que no apareix encara en els diccionaris habituals), sobretot referida, tal com assenyala el Diccionari de la Vall d’Albaida (consulta: 24.04.2018), a «la cambra de les rodes grans i aquelles usades com a salvavides procedents de camions, tractors, etc.».

L’antic tècnic lingüístic d’Alzira i actual columnista del Levante J. Leonardo Giménez comenta alguns usos i sentits de la paraula gomàtic en l’article «Els gomàtics allarguen la vida dels pneumàtics» (consulta: 04.09.2018), i conclou:

Abans, els xiquets i les xiquetes apreníem a nadar ajudats per gomàtics xicotets. Ara, la menudalla té flotadors salvavides vistosos, maneguets, jupetins d’aire, melons de suro, etc. Però els més majorets i els adults seguim gastant el prosaic, però útil, «gomàtic» (de camió o de tractor) per a activitats més o menys divertides. Ara falta donar-li categoria normativa. Categoria d’ús ja en té.

guió

  1. Essencialment, fem servir tres tipus de guions quan escrivim:
    1. El guionet ortogràfic (-): Alt+45 | & #45; . Exemple: la Malva-rosa, la línia C-3, el trajecte València-Gandia. (Vegeu la fitxa sobre les normes d’ús.)
    2. El guió mitjà (–): Alt+0150 |  & #8211; . El fem servir habitualment per als apartats.
    3. El guió llarg (o ratlla) (—): Alt+8212 |  & #8212; . Emmarquen els incisos de dins del text.
  2. A banda d’això, convé tindre en compte que el signe menys (−), es representa en Word amb el codi Alt+8722 (HTML:  & #8722;). Això permet, en el processador de textos, distingir la marca dels apartats del text de la marca de les restes i les xifres negatives.
  3. Quant al guió llarg dels incisos:

    1. Guió llarg (—): utilitzat per a marcar els incisos. En coincidència amb punt final de paràgraf, hi ha qui suprimeix el guió (fins i tot en diàlegs i acotacions teatrals). En coincidència amb punt i seguit, pot suprimir-se o mantenir-se (es manté en els diàlegs) [criteri de l’upc i l’uab] (Informació de Jordi Giner – Zèfir, 26.10.2000).

  4. Glòria Uchan comenta que hi ha qui denomina ratlla el guió llarg. Això coincidix amb la denominació castellana raya recollida en el drae (03.02.2010):

    12. f. Ortogr. Guion algo más largo que se usa para separar oraciones incidentales o indicar el diálogo en los escritos.

    Amb tot, no és la denominació recollida pel mestil, que en diu guió o guió llarg ni he trobat cap obra de referència que done eixa denominació al guió llarg. En català, segons el mestil hi ha el guió o guió llarg (—), el menys, guió mitjà o semiguió (–) i el guionet, guió curt o guió petit (-). Les grandàries dels signes són les següents (mestil):

    guió (): «un quadratí o una mica més»
    menys (): «mig quadratí»
    guionet (-): «més petit que la meitat del guió»

    L’ooea (10.5.12.1) tracta també la diversitat de noms i mides en castellà. En resum, les mides són les següents:

    raya: «un cuadratín»
    menos: «aproximadamente la anchura de medio cuadratín»
    guión: «la mitad del menos o la cuarta parte de la raya»

Go West (1940)

  1. En esta pel·lícula dels germans Marx apareix la cèlebre escena final del desballestament dels vagons del tren per a alimentar la màquina amb la fusta. A partir de la traducció dels crits de Groucho s’ha creat una frase proverbial en castellà: «¡Más madera, es la guerra!». En realitat, el doblatge de Los Hermanos Marx en el Oeste  dia: «¡Es la guerra! ¡Traed madera, traed madera!» (Ho podeu consultar en Marx Madera.com o en este mp3).
    Però, a banda de la gràcia o no de la versió espanyola, resulta que no s’ajusta al que realment dia Groucho Marx, ja que en realitat només feia que repetir: «Timber! Timber!» en diverses ocasions (segons he pogut comprovar, juny 2008). I ací hauríem de parlar de la creativitat inevitable de les traduccions, i dels canvis de percepció que provoquen, inevitablement.
  2. La bona del cas és que l’expressió castellana va arribar a semblar un problema per als traductors al català (Zèfir, juny 2003). Però no és tan greu la cosa. Si el que volem és traduir l’expressió que s’ha fet famosa en castellà, podríem triar, per exemple: «Més llenya!, és la guerra!»; «Llenya al foc!, és la guerra!».
    En canvi, si el context fa ús del significat metafòric de l’expressió castellana, les traduccions possibles són molt més nombroses i depenen, evidentment, del sentit que adquirix l’expressió en el text castellà: «Embolica, que fa fort!»; «Llenya al foc!»; «Fot-li, que és de Reus»; «Vinga fusta, és la guerra!».

guionet

  1. Les normes de l’Institut d’Estudis Catalans han canviat una miqueta en la nova ortografia del 2017 respecte a les normes del 1996 quant a l’ús del guionet.
    La major part de les decisions del 1996 es manté i en algun cas es completa. Per exemple:

    2017

    1996

    Sense guionet

    Sense guionet

    4.3.1.1. Els mots construïts amb prefixos s’escriuen sense guionet entre el prefix i el radical. 2.a Els mots construïts amb prefixos.
    4.3.1.1. Igualment, quan un radical va precedit de dos o més prefixos: exeurodiputat.

    Per contra, hi ha tres casos en què la solució actual pareix contradir la introducció de la proposta normativa del 1996, que exposava:

    La normativa sobre aquesta qüestió no havia estat resolta fins en aquest moment d’una manera prou satisfactòria i això provocava sovint dubtes als usuaris de la llengua, sigui perquè utilitzava distincions conceptuals potser no prou justificades o prou clares (ultra-conservador, ultramicroscòpic; arxi-milionari, arxifonema), sigui perquè donava lloc a solucions contradictòries «almenys aparentment» (sots-inspector, subinspector; pre-palatal, mèdio-palatal, postpalatal; cap-gros, capbaix; cul-negre, cuallarg; de cop-descuit, al capdavall; col-i-flor, allioli).

    És a dir, la nova proposta del 2017 sembla que haja ignorat eixa intenció i ha tornat en algun cas a utilitzar «distincions conceptuals» poc clares que sembla que donaran lloc a solucions contradictòries «almenys aparentment». Es tracta dels casos següents:

    2017

    1996

    Sense guionet

    Amb guionet

    Sense guionet

    Amb guionet

    4.3.1.2.a En els conjunts formats per un nom o un adjectiu precedits de l’adverbi no que han assolit un alt grau de lexicalització. 2.a El substantiu no-res i els compostos formats amb el mot no i un substantiu s’escriuran amb guionet: el no-alineament, la no-violència;
    4.3.1.2.a En canvi, altres expressions no han assolit aquest grau de lexicalització. 2.a En canvi, el mot no s’escriurà com a mot independent quan precedeix un adjectiu: els països no alineats, les nacions no violentes, els no violents.
    4.3.1.2.c Expressions formades per un prefix i un sintagma no lexicalitzat, en les quals el prefix només incideix sobre el nucli i no sobre la totalitat del sintagma: exalcaldessa d’Alacant, vicepresidenta primera. 4.3.1.2.c Quan el prefix precedeix una locució, un sintagma lexicalitzat o un mot que ja porta guionet: anti-cascos blaus, ex-directora general, ex-vice-primer ministre. 2.a Els mots amb els prefixos següents: arxi-, bes-, ex-, per-, plus-, pre-, pro-, pseudo-, quasi-, sobre-, sots-, ultra-, vice-.

    La norma del 1996 permetia distingir clarament com utilitzar el prefix no-: davant de substantiu; i l’adverbi no: davant d’adjectiu. La norma del 2017 no aclarix res: tot depén d’un misteriós «grau de lexicalització». La mateixa anomalia es reproduïx en el tractament dels prefixos arxi-, bes-, ex-, per-, plus-, pre-, pro-, pseudo-, quasi-, sobre-, sots-, ultra-, vice-: fins al 2017, sense guionet; a partir del 2017, depén de la concepció que tingam d’això que denominen lexicalització (i això fa pensar en aquelles «distincions conceptuals potser no prou justificades o prou clares» de la justificació del 1996).

    Una mostra de la poca claredat en alguna d’estes novetats es pot observar en l’intent de «justificació» que fa l’iec en un cas (4.3.1.2):

    Notem el matís entre Gandhi era radicalment no-violent (‘partidari de la no-violència’) i un pres no violent (‘que no és conflictiu’).

    És a dir, tant Gandhi com el misteriós pres que li fa companyia, poden ser uns no violents no-violents; de fet, Gandhi va ser, seguint l’institut, un no-violent ben conflictiu, és a dir, un no-violent ben violent. Bé, són jocs de paraules i de normes gràfiques que no pareix que tinguen massa sentit.

    El 2 de desembre del 2016 vaig demanar a la Secció Filològica de l’iec que estigueren més pendents de facilitar l’aprenentatge i l’ús en lloc de complicar-los:

    La proposta actual [publicada en 2017] no aporta cap millora ortogràfica, proposa «matisos» semàntics discutibles o inexistents (és a dir, no existents, que tenen la qualitat de la no-existència o de la inexistència) i, en el fons, torna a deixar la qüestió sense criteri aplicable, tenint en comte, a més, que eixos casos que dieu «lexicalitzats» resulta que són suposats substantius que no apareixen en els diccionaris.

    El cas és que, seguint la nova ortografia de l’institut del 2017, tindrien significat diferent la no existència d’un llenguatge literari i la inexistència d’un llenguatge literari. Haurien d’haver inclòs una nota també en este cas també per a explicar el matís, realment «discutible», tal com escrivien en 1996.

    Actualment, doncs, podem escriure correctament «país no alineat», perquè el diccionari de l’avl recull la locució adjectiva (consulta: 22.01.2018) i perquè, a pesar que l’ortografia incloga la locució amb guionet, el diccionari de l’iec (consulta: 22.01.2018) no la recull ni indica que siga cap sintagma lexicalitzat.

  2. Per a distingir entre guió, semiguió i guionet, vegeu la fitxa «puntuació».
  3. Vegeu també les fitxes bar cafeteria, xec ocupació, autorentat, vagó gàbia.
  4. En castellà, mots amb guionet del drae01: moro-moro, contencioso-administrativo, contencioso-administrativa (vox, any 2000), café-cantante, café-teatro (per a aquests dos, veg. dusos). (Veg. mots sense guionet del drae en bar cafeteria).
  5. El Departamento de Español al Día de la rae explicava que calia escriure jurisdicción contenciosa administrativa (missatge 13.03.2000), però el drae01 va modificar el criteri (veg. contencioso-administrativo) i ara cal escriure contencioso-administrativo, contencioso-administrativa, contencioso-administrativos, contencioso-administrativas.
  6. El País, amb guió: paquetes-bomba (08.05.2000), niños-ancla (15.05.2000), recurso contencioso-administrativo (16.05.2000; El País, sense guió: coche bomba (09.05.2000).

granel

Els diccionaris solen tractar esta paraula només com a formant de la locució a granel. Tanmateix, s’ha estés l’ús d’un nou substantiu masculí granel, sobretot en plural, per a designar genèricament productes transportats o comercialitzats «a granel» (és a dir, ‘sense envasar’). Per exemple, el Lèxic mariner del Museu Marítim de Barcelona (consulta: 08.11.2017) l’utilitza en la descripció de la càrrega a orri:

Càrrega a orri: Els granels sòlids o secs i líquids requereixen poca manipulació, mobilitzant-se cap als vehicles de transport en bandes transportadores i doctes respectivament, empesos per bombament o succió, cullerots i altres elements mecànics.

A pesar d’això, el Cercaterm (consulta: 08.11.2017) no inclou de moment la possibilitat de considerar el substantiu i dóna com a opció l’ús de la locució. Per tant, proposa «sòlids a granel» (en lloc de «granels sòlids»), «densitat del sòlid a granel» (en lloc de «densitat del granel sòlid»)…

En castellà tampoc solen arreplegar eixe substantiu els diccionaris, tot i que sí que ho fa el dea (s. v. granel):

II m 3 Producto o material a granel.

guetització

El Termcat ha introduït este terme en català (consulta: 04.04.2017):

ca guetització, n f

  • es guetificación
  • es guetización
  • fr ghettoïsation
  • en ghettoization
  • de Ghettoisierung

<Sociologia>

Procés pel qual una comunitat esdevé un gueto.

En anglés també és correcta la forma ghettoisation. En castellà es fan servir les formes guetización i guetificación, que no han estat encara introduïdes en els diccionaris habituals; una cosa semblant s’esdevé amb el francés ghettoïsation.

garita

A la Ribera (informació de l’Alcúdia i Sollana) esta paraula equivalia a ‘trampa, engany’. S’utilitzava sobretot en el llenguatge infantil, però encara el fan servir ocasionalment les persones de més edat. Com a derivat tenim l’adjectiu gariter (en realitat, «garitero»), garitera ‘que fa garites’.

A l’Alcúdia, a més, van adaptar una dita per a l’ocasió: «La garita de Déu, en la cara se veu» (que provenia de: «Lo que és de Déu, en la cara es veu»).

Al mateix àmbit pertany, amb un sentit un poc relacionat, la paraula iseta.

gorronera

En el camp de l’arquitectura (o de la fusteria i altres oficis), la gorronera seria, segons el DNV (s. v. espiga):

f. Peça cilíndrica guarnida de rosques que va ficada dins d’unes altres peces i servix per a fer moure, estrényer o eixamplar algun element d’un mecanisme.

A més, en el camp de l’arquitectura històrica, sembla que es considera que gorronera és sinònim d’una varietat de polleguera:

(DNV) polleguera f. TECNOL./OFICIS Peça amb un ull en què entra i recolza el piu o l’eix sobre el qual gira la fulla d’una porta o d’una barrera.

Eixa sinònimia no apareix recollida en els diccionaris, però sí en l’Atles lingüístic del domini català (veg. 168). En el DCVB s’explica que el gorró és el «piu o tija posada a l’extrem d’un eix, d’una porta, etc., perquè pugui girar dins un encaix». I el Vocabulari de la pedra en sec de l’Ajuntament de Vilafranca recull el terme amb la definició següent (consulta: 11.04.2016):

gorronera. Pedra allargada de grans dimensions, amb un forat a un extrem, que posada a la part superior d’una cantonada, serveix per aguantar el pujant de la portera permetent el seu gir. Peça de fusta o de ferro que fa la mateixa funció.

En castellà, el terme gorronera té més documentació en esta accepció, tot i que tampoc apareix recollit en els diccionaris generals.