CDP: interrogatives a qui

El respecte a la simetria estructural també permet utilitzar la preposició per a les respostes de les preguntes introduïdes amb l’interrogatiu qui, que convé introduir amb la preposició a quan demanem pel cd, per tal d’evitar una possible ambigüitat, ja que sense preposició el relatiu podria fer funció de subjecte.

Exemples:

  • —A qui visitarà? —A la Mila (giec, 19.3.2.5)
  • —A qui ha vist la Maria? [Pregunta pel cd] / —Qui ha vist la Maria? [És ambigu] (mestil, xxi,2.1.6)

Este cas té relació amb les oracions de relatiu (especificatives i explicatives) en què el relatiu qui pot fer tant de subjecte com de complement directe. Vegeu la fitxa «CDP: estructura relativa a qui».

CDP: paral·lelisme sintàctic

Un complement directe introduït per la preposició a obri la possibilitat d’estendre l’ús de la preposició a altres complements directes construïts en paral·lel (com ara en oracions coordinades o comparatives). Es manté aixina una simetria estructural que evita confusions.

Exemples:

  • T’han convidat a tu i (als/els) teus fills (giec, 19.3.2.5)
  • Us he vist a tu i (al/el teu) pare (mestil, xxi.2.1.1)
  • Com  vam sentir de no poder tenir al costat nostre a vós i (al/el) pobre Riba (mestil, xxi.2.1.1)
  • No cal dir-vos quin va ésser el meu astorament quan vaig assabentar-me dels nomenaments d’en Sagarra i de l’Aramon, fets sense consultar-nos prèviament (a) en Nicolau i a mi. (mestil, xxi.2.1.1)
  • Encara vendrà temps que vós lo plorareu, a ell e als seus (Tirant lo Blanch, cap. ccliii)
  • Tenia intenció de deixar-nos enrere, tant a mi com (a) en Marcel com (a) la Clàudia (giec, 19.3.2.5)
  • A tu t’estima tant com (al/el) seu fill (giec, 19.3.2.5)

El respecte a la simetria estructural també permet utilitzar la preposició per a les respostes de les preguntes introduïdes amb l’interrogatiu qui, que convé introduir amb la preposició a quan demanem pel cd, per a evitar una possible ambigüitat, ja que sense preposició el relatiu podria fer funció de subjecte.

Exemples:

  • —A qui visitarà? —A la Mila (giec, 19.3.2.5)
  • —A qui ha vist la Maria? [Pregunta pel cd] / —Qui ha vist la Maria? [És ambigu] (mestil, xxi,2.1.6)

caldo

En valencià, la paraula caldo (veg. dnv; sinònima de brou) no té l’accepció ‘jugo vegetal, especialmente el vino, extraído de los frutos y destinado a la alimentación’ de la paraula castellana homònima caldo (habitualment utilitzada en plural; drae, consulta: 01.07.2019). Per a eixa accepció, en valencià s’utilitza la paraula vi. Per tant, els equivalents entre els usos valencià i espanyol serien:

Valencià Castellà
La Rioja és famosa pels seus vins. La Rioja es famosa por sus caldos.

Cap a l’any 2000, en la llista Zèfir hi havia qui proposava utilitzar en esta accepció la paraula beguda, però no em semblava massa clar que fóra possible. En canvi, trobe que podria tindre més possibilitats dir-ne suc (del raïm / de la vinya / dels ceps…), tal com s’esdevé en italià (succo della vigna, succo della vite) o en francès (tlfi; consulta: 01.07.2019):

Fam. Jus de (la) treille. Vin. Synon. jus* de la vigne. Ah! Dieu de Dieu! les jésuites avaient beau dire, le jus de la treille était tout de même une fameuse invention! (Zola, Assommoir, 1877, p. 579). Sache qu’une bouteille N’est, sans du jus de treille, Qu’un récipient vain. Pour qu’elle soit chrétienne, Il faut qu’elle contienne Superbement du vin! (Ponchon, Muse cabaret, 1920, p. 27).

Alicia Andreu («Tast o cata? Barrica o bota? Terminologia del vi en català», Naciodigital.cat, 07.01.2019) aporta la informació següent:

En podem dir caldo del vi?

Aquesta vegada per saber si l’ús de caldo per designar un vi és adequat hem fet una consulta privada al TERMCAT. La resposta que ens van donar és que, tot i que és habitual en alguns mitjans de comunicació o en textos molt divulgatius, anomenar caldo el vi en general, és una denominació no desitjada pels especialistes en enologia, la consideren inadequada, i prové del fet que abans el vi s’acostumava a servir o a beure calent. Per tant, en català, no és recomanable fer el calc caldo.

En este mateix àmbit, cal tindre en compte que hi ha el terme caldo bordelés, que és un «compost de sulfat de coure o vidriol rebaixat amb calç» (segons explica Maria Estruch Subirana (2008): Mil veu de Bacus. Diccionari etnolingüística de la vinya i el vi al Bages. Llengua, literatura i cultura tradicional; consulta: 01.07.2019).

CDP: estructura relativa a qui

El complement directe du la preposició a en el cas de les oracions (clivellades [mestil] o pseudoclivellades [giec]; veg. En Altres Paraules de Neus Nogué Serrano; consulta: 31.05.2019) en què el complement directe (humà) encapçala la construcció amb el relatiu qui i la tanca amb el referent del relatiu (que també és complement directe).

Exemples:

  • És obvi que a qui es tracta de frenar no és a Le Pen sinó als votants de Le Pen (mestil, xxi.2.1.7)
  • A qui ha afectat la manca de recursos ha estat al cinema (giec, 19.3.2.5)

Tal com hem vist en la fitxa «cdp: paral·lelisme sintàctic» (veg.), el respecte a la simetria estructural també permet utilitzar la preposició a en preguntes i respostes davant del relatiu qui en funció de complement directe.

Exemples:

  • —A qui visitarà? —A la Mila (giec, 19.3.2.5)
  • —A qui ha vist la Maria? [Pregunta pel cd] / —Qui ha vist la Maria? [És ambigu] (mestil, xxi,2.1.6)

canimet*

  1. Esta paraula no apareix recollida en els diccionaris habituals. Podríem definir-la aixina:

    canimet m. Capsa per a portar vianda.

    Tot i que anteriorment l’havia definida com a ‘saquet de roba’ i pensava que el nom segurament devia derivar de cànem (tela amb què es fea el saquet o el cordell amb què es lligava), Toni Herrera (abril 2012) em comenta que el canimet que ell coneixia no era ben bé un saquet sinó una capsa de vímet (o semblant) forrada de tela per dins.

  2. La poca documentació que trobe sobre eixa paraula inclou un fragment de la Cançó de batre d’Al Tall:

    Muller meua, afanya’t prompte,
    prepara’m el canimet
    que ja m’esperen els altres
    pel camí dels tarongers.

    És curiós comprovar en la xarxa que hi ha diversos transcriptors de la lletra que no han sabut interpretar el mot i el marquen amb interrogants.

  3. Un altre terme d’este àmbit, alternatiu a carmanyola, seria recaptera, que colomina (s. v. captar) indica que és utilitzat per Enric Valor. Pels exemples d’ús que trobem en Internet, sembla que és d’ús habitual a la Marina (l’Almàsera, Benissa).
  4. El company Martí i Casanova aporta (06.03.2013) el terme barxa o barsa:

    Pel que fa al teu canimet o recaptera el mot més usual de Tortosa a Guardamar i a les Balears és barxa o barsa. A Elx barseta entre parlants d’edat perquè és un mot en vies d’extinció però l’he sentit i el conec molt bé.

    D’acord amb el dcvb, la pronúncia més general és barxa: «báɾʧa (Tortosa, Val.); báɾʃə (Mall.). báɾsə (Eiv.)». El dgfpastor arreplega les dos formes i afig barxol (o barxola):

    barsa. f. Barxa. [barjuleta]
    barxa. f. Espècie de senalla d’espart o de palmes, on els treballadors del camp duen el menjar i les eines. [barjuleta] // Espècie de banasta de vímens més alta que ampla. [espuerta]
    barxol, ola. m. i f. Senalleta d’espart per a portar-hi el menjar. [barjuleta]

    colomina (s. v. barxa) recull molta documentació i variants sobre este grup de paraules; per contra, no apareix en l’aldc entre les «classes de cistells» (mapa 333), on hi ha, entre altres: panera, cabàs, sistella, senalla, caragolera, cove, panistra, cartró, sarró, sambradora, tabac o sarnatxo.

CDP: amb complement predicatiu de verbs d’opinió

En una nota final del punt 19.3.2.6, la giec preveu la possibilitat d’introduir amb la preposició a el complement directe que coincidix amb els complements predicatius de verbs d’opinió o judici (considerar, imaginar-se, suposar…).

Exemple:

  • Consideraven les úniques culpables de les desavinences familiars (a) les teves germanes (giec, 19.3.2.6.nota)

Jordi Ginebra (ginebra2017) precisa que el complement directe ha d’anar darrere del complement predicatiu, però no he vist que l’institut haja establit eixa restricció sintàctica.

CDP: posposat al complement de règim

La giec (19.3.2.4.d) assenyala la possibilitat d’introduir amb la preposició a el complement directe animat quan apareix posposat a un complement de règim verbal.

Exemples:

  • No va poder convéncer d’estudiar literatura medieval (a) les filles. (giec, 19.3.2.4.d)
  • He convidat a passar un cap de setmana en un hotel de muntanya (a) la teva germana. (giec, 19.3.2.4.d)

Es tracta d’una variació del tema de la reordenació dels elements de l’oració. En la posició més general, amb el complement directe a continuació del verb, no apareixeria la preposició.


Com a nota al marge, la giec indica en este punt que no s’introduïx amb cap preposició el complement directe («animat») posposat al complement indirecte.

Exemple:

  • Va consagrar a Vesta, deessa de la llar, la seva primogènita. (giec, 19.3.2.4.d)

CDP: complement directe preverbal

En oracions marcades estilísticament per la reordenació dels constituents, mentres el subjecte apareix en posició postverbal, la preposició a introduïx el complement directe que apareix en posició preverbal.

Exemples:

  • A la salutació inicial sempre seguien unes paraules en record dels absents. (giec, 19.3.2.4.c)
  • A la salutació inicial van seguir unes paraules d’encoratjament. (ginebra2017)
  • A l’apatia habitual vencé l’esperança del triomf. (giec, 19.3.2.4.c)

No he localitzat cap comentari sobre este cas ni en el mestil (en paper) ni en la gnv.

CDP: comparatives amb verb elidit

Tal com indica el mestil (xxi.2.1.4), convé marcar el segon terme d’una comparació (sense verb explícit) amb la preposició a per a marcar que es tracta del complement directe, si és el cas; si no el marquem, es pot entendre que es tracta del subjecte:

Exemples distintius:

  • La Madonna et vigila com el seu pare / La Madonna et vigila com al seu pare (mestil, xxi.2.1.4)
  • El plorava com una germana el seu germà mort / El plorava com una germana al seu germà mort (giec, 19.3.2.6)
  • Això afecta el país més que no pas la vostra família / Això afecta el país més que no pas a la vostra família (giec, 19.3.2.6)
  • L’estimava igual que un fill / L’estimava igual que a un fill (giec, 19.3.2.6)
  • Els fills havien vist els pares, però els pares els fill no / Els fills havien vist els pares, però els pares als fills no (giec, 19.3.2.6)
  • Hem vist com perseguia un policia un lladre / Hem vist com perseguia un policia a un lladre (gnv, 32.2.1.b)

Podem considerar este cas com una especialitat del cas «cd postverbal contingu al subjecte» (veg. la fitxa corresponent), en què es produïx una possible ambigüitat entre subjecte i complement directe.

 

cabe

  1. Preposició castellana antiga que expressa proximitat: ‘al costat de’. Em sembla recordar que s’utilitzava en alguna oració catòlica que vaig aprendre quan era menut (1975) al col·legi d’orfes de Sant Vicent Ferrer (a Sant Antoni de Benaixeve); en trobe un ús en BOIX, vol. I, pàg. 126, Boneters, cita de Beuter: «sesenta casas en una isla, cabe la iglesia».
  2. Segons el drae (consulta: 21.03.2019):

    1. prep. desus. Cerca de, junto a. U. en leng. poét.

  3. En documente (2006) alguns usos actuals més (tot i que potser deutors de traduccions no tan actuals), sempre en documents d’Internet relacionats amb la religió:

    «San Juan (1:1) dice: “En el principio existía el Verbo y el Verbo estaba cabe Dios y el Verbo era Dios”.» (Stat Veritas, «I – AFIRMACIONES PROPIAS DE LOS TESTIGOS DE JEHOVÁ»)«Asimismo en Gal 4,4 san Pablo afirma: “Cuando vino la plenitud de los tiempos, envió Dios a su Hijo, nacido de una mujer”, frase en la que el original griego del verbo “enviar” presupone la preexistencia cabe Dios del “enviado”, con lo cual el Hijo eterno del Padre resulta ser el sujeto de la acción generativa de una mujer, María: consiguientemente, Dios nace de María y ésta puede y debe llamarse Madre de Dios.» (La Era de María, de Ramón Olmos Miró, novembre 1999)

    «4. ¿Quién vive cabe Dios? En la antropología cuerpo-alma la respuesta es simple: inmediatamente después del fin de la vida de cada individuo su alma y, a partir del juicio final, el cuerpo resucitado junto con el alma restituido en la prístina unidad (= ser humano).» («El debate teológico cuerpo-alma»)

    «”[…] Sólo con Lutero comenzó en germen la libertad del espíritu… De esta forma, en lo más íntimo del hombre se ha hecho un sitio donde él está únicamente cabe sí y cabe Dios, y cabe Dios él está únicamente en cuanto es él mismo: en la conciencia debe encontrarse cabe sí como en su propia casa.” (Gesch. der Philosophie, C. L. Michelet, Berlín 1844, 227 ss., 230 ss.)» (Revista Arbil, 49, «Georg Friedrich Wilhelm Hegel», de Cornelio Fabro)

  4. Xavier Gállego em comenta (17.03.2006) que recordava haver llegit una frase molt bonica en el Lazarillo, en un fragment que suposava que havia llegit quan anava a l’institut:

    «Usaba poner cabe sí un jarrillo de vino, cuando comíamos, y yo muy de presto le asía y daba un par de besos callados, y tornábale a su lugar. Mas duróme poco, que en los tragos conocía la falta y, por reservar su vino a salvo, nunca después desamparaba el jarro, antes lo tenía por el asa asido. Mas no había piedra imán que así atrajese a sí como yo con una paja larga de centeno que para aquel menester tenía hecha, la cual, metiéndola en la boca del jarro, chupando el vino, lo dejaba a buenas noches. Mas, como fuese el traidor tan astuto, pienso que me sintió, y dende en adelante mudó propósito y asentaba su jarro entre las piernas y tapábale con la mano, y así bebía seguro.»

    «És a dir —conclou Xavier—, que en algun moment en castellà degué ser usual, col·loquial».

  5. Ens comenta Albert Rico Busquets (25.03.2006):

    «A La Vanguardia usava molt aquesta preposició Alvaro Ruibal, que signava Ero. També l’usa (menys, però) en Lluís Permanyer. A part d’aquests dos periodistes, no l’he trobada mai (ni en La Vanguardia ni enlloc).»

    Com a mostra, ens envia un article de Lluis Permanyer (11.03.2006): «Estudios y cuartel en la Rambla».