concessional

  1. El dia 14 de febrer del 2018 vam enviar al Termcat la consulta següent:

    El terme concessional s’està utilitzant (des de fa molts anys) amb l’accepció ‘relatiu o pertanyent a una concessió’, sobretot en l’àmbit de l’administració pública. De moment no s’ha introduït en este diccionari ni este adjectiu ni el verb concessionar ‘atorgar en concessió’. ¿Considereu que cal acceptar estes formes o preferiu propostes diferents?

    La resposta del Termcat (19.02.2018) va ser:

    L’adjectiu concessional està ben format i, tal com indiqueu, té força ús de fa temps. Està recollit en el Diccionari descriptiu de la llengua catalana. La creació d’adjectius amb el sufix –al a partir de substantius és productiva en català.

    Ara per ara, en canvi, no considerem pertinent l’ús del verb concessionar. La formació d’aquest tipus de verbs és molt més estranya en català i només es considera adequat quan es tracta d’un neologisme realment necessari. Aquest verb no està recollit en cap font lexicogràfica, ni en les descriptives, i recomanem l’ús de la perífrasi atorgar una concessió.

    En espanyol concesionar està recollit en el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola únicament per a l’espanyol d’Amèrica.

  2. Segons recull el drae:(consultes: 02.2008; 27.03.2018)

    1. tr. Arg., El Salv., Méx. y Par. Otorgar una concesión.

    A més, el gduea aporta:

    concesional adj Amer Relativo a una concesión: Obligaciones determinadas en el título concesional.

  3. El verb espanyol sembla que ha saltat l’oceà i ara el documentem (febrer 2008) a les Corts Valencianes. Si la cosa té èxit en l’espanyol peninsular, sembla que mos vorem obligats a crear concessionar* (ja hem creat concessional) en català.Al capdavall, l’ús de l’adjectiu concessional amb el significat ‘de concessió’ o ‘relatiu o pertanyent la concessió’ ja fa temps que es pot documentar en català:

    … si bé no s’ha d’oblidar que aquelles autoritzacions són conseqüència del règim concessional de l’explotació…

    El llibre blanc de l’energia a Catalunya (1981)

cartelleria

Esta paraula, que no apareix encara en els diccionaris habituals, ha adquirit el significat ‘conjunt de cartells’. El Termcat (21.02.2018) l’admet perquè està ben format i per analogia amb altres formes introduïdes en el diec:

La forma cartelleria és adequada amb el significat ‘conjunt de cartells’.

El sufix –eria és productiu en català amb el sentit de ‘conjunt de’ o ‘col·lectiu’. De fet, el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans recull força casos, alguns incorporats en la segona edició, com ara aixeteria, campaneria, imatgeria, draperia, cristalleria, etc.

cucarrori*

  1. Denominació que rep a l’Alguer la mona de Pasqua (Catalunya Ràdio, 05.04.1999).
  2. En parla Giovanna Tilocca en un apunt del bloc Blog Alghero-Sardegna (consulta: 23.01.2018):

    Al tempo dei miei nonni l’uovo di cioccolato non c’era, allora le mamme facevano «lu cucarrori» che è una pasta dura con in mezzo un uovo sodo.

  3. El company Vicent Mifsud (05.02.2018) em comenta que això deu ser una variació del cocarroi mallorquí. D’acord amb el dnv (consulta: 06.02.2018):

    cocarroi m. GASTR. Empanada en forma de cresta, farcida de verdures i altres ingredients, pròpia de Mallorca.

    Al dnv li falta una segona accepció que apareix en el gdlc (consulta: 06.02.2018):

    2 dial Mona de Pasqua.

Camot

  1. El nom Camot apareix en l’expressió: «acabar com Camot». Esta locució verbal apareix en el diccionari de l’avl (consulta: 23.01.2018):
  2. acabar com Camot loc. verb. Acabar malament, eixir malparat. Es van embolicar en un negoci estrany i acabaren com Camot.

  3. Segons Josep Lozano (allà pel 2000) el terme original podria ser Camelot. Ho relacionava amb altres termes que s’originen en la literatura (Fierabràs…). Va ser una proposta imaginativa, però es veu que hi ha altres alternatives més probables i documentades històricament.
  4. En El Punt (núm. 488, 11-17.05.2008) Sílvia J. Pínter, entrevistada per Tere Rodríguez, diu:

    Acabar com Camot. Camot és un nom de persona que apareix en altres obres i el que jo anava investigant, a banda del significat, que vol dir «acabar malament una cosa o una relació», era saber si havia existit aquesta persona. I sí, sembla que vivia a València, que tenia un càrrec públic i que en una revolta va ser apallissat per la gent.

  5. Joan Mascarell (02.06.2008) em recorda una anotació del bloc de Toni Cucarella que també mirava de donar un origen a l’expressió:

    Diem: «Hem quedat com Camot», i volem expressar que hem quedat malament, que les coses ens han eixit entortellades, que hem estat víctimes de la desgràcia. De molts dels personatges que hem anat anomenant —Tacó, Carracuca, Piu, Tronc, Garró…— només coneixem allò que diu la frase que els reporta: de les seues vides, si és que potser existiren de veritat i no foren protagonistes d’alguna rondalla inventada, no sabem res més. En canvi, de Galima, roder de la Costera, alguna notícia n’hem pogut donar. I tot seguit n’hi donarem de Camot. Abans de fer els cinc cèntims de la seua desgraciada biografia, cal, primer de tot, donar les gràcies a Vicent Orquín, bibliotecari de Xàtiva, que va ser qui em va proporcionar les dades que tot seguit escudellaré. El que referiré de Camot ho he amprat -manllevat- de l’article que l’any 1911 va publicar el prevere Pere Sucias a l’Heraldo de Játiva, i que va titular, com no podia ser d’una altra manera, «Has quedat com “Camot”».Francesc Navarro, més conegut pel malnom de Camot, va nàixer a Xàtiva, al barri de les Barreres (extramurs de la ciutat), l’any 1780. […] Fins que l’any 1826 feren la feta del canonge Cebrià, home de família rica. […]

    Entre els comentaris a l’apunt de Cucarella, apareix una hipòtesi (04.12.2009) per a la dita:

    […] La paraula camot és un sinònim de cuixot o pernil, i com tots sabem, els camots, per assecar-los, es pengen d’un extrem. Aquest seria el que voldria dir «quedar com camot», quedar ben malament, és a dir, penjat del coll.

  6. Víctor Xercavins (22.01.2010) em dóna a conéixer una altra possible identificació del tal Camot apareguda en el Postdata (Levante, 22.01.2010; [pdf]) en l’article «Bandolers, des del Montdúver al Montgó» d’Antoni Zaragozà:
    Notícia sobre Camot
    Cal observar la coincidència de la data final de la història dels Camots de Cucarella i Zaragozà: 1826. En eixe sentit, Vicent Sanchis (25.01.2010) envia la informació següent:

    Al marge de quin siga l’origen del malnom Camot, i de quina persona fóra la primera en dur-lo penjat després del seu nom propi, sembla que, si més no, en el s. xix s’havia popularitzat l’àlies i s’utilitzava per a designar més d’un element relacionat amb el món del bandolerisme (encara que en aquella època qualsevol pròfug de la justícia era un bandoler per a l’estat). […] En el fragment del Postdata del Levante, el Camot que apareix és un Domingo Giner, àlies Camot, de qui ara t’envie una fotocòpia d’un document en què apareix esmentat:

    Notícia sobre Camot
    I, per cert, a més de bandolers també pareix que siguen coetanis. […] Per tant, crec que podem suposar que potser n’hi hauria més Camots. Al marge de quin fóra el primer.

colpet

  1. El diccionari de l’avl no inclou el xopet sinó el colpet:

    colpet [kolpét] m. Got xicotet de beguda alcohòlica. Va demanar un colpet de mistela. Ens vam fer un colpet de café licor.

    Ni colpet ni xopet apareixen per ara en el diccionari de l’iec; sí que hi ha xopet en el gdlc (consulta: 20.01.2018).

  2. La Neoloteca (any 2000) havia desestimat copí* —que era la primera proposta— i havia acceptat xopet, segons jo ho veig, abusant de l’ortografia. Segurament ells pronuncien [Šu’pet] o semblant, però en som uns quants que no convertim les o en u, amb la qual cosa mos queda una forma del tot inservible. Recullen com a col·loquial copeta, colp, didalet, gotet i tap (consulta: 20.01.2018).
  3. Els ho vaig comentar (23.10.2000). La resposta de Jordi Bover i Salvadó (24.10.2000) va ser:

    En relació amb la vostra consulta sobre el terme xopet, em plau de fer-vos les constatacions següents: el Consell Supervisor del TERMCAT va aprovar xopet com a derivat del terme xop, documentat en els diccionaris amb el significat de ‘got de cervesa’, i no com a adaptació de l’equivalent castellà chupito (cas en què hauria estat justificat el manteniment de la u). Sembla que aquesta denominació és viva almenys a la zona de Tortosa. La pronunciació adequada en valencià hauria de ser, per tant, x[o]pet —com s’indica en nota a la Neoloteca, també és possible l’ús de les denominacions didalet, gotet i copeta amb aquest significat.

  4. Vaig fer una consulta a gent de Tortosa (Zèfir, 24.10.2000), que em van enviar dos respostes: l’SNL-Tarragona diu que és un diminutiu de xop ‘amerat d’aigua’; un altre xic d’allà diu que no ha sentit mai ni xup ni xop ‘got de cervesa’; en canvi, coneix la denominació col·loquial i faceciosa xupet (que sona al chupete castellà).
  5. Altres denominacions:
    • Tretes de Zèfir (25.10.2000): americanet (Algemesí), llagrimeta (el Carme, València), gotet, glopet, traguinyolis (Barcelona), colpet (Alcoi)
    • Tretes de Migjorn (abril 2008) i altres fonts: calitx(et) (Elx), didalet (Valldigna, Elx), vaqueret (Valldigna, Vall de Gallinera), xarrup(et) (Pau Vidal – Catalunya Ràdio, 30.04.2008).
  6. A Llevant de Mallorca, la beguda xopet correspon a cervesa amb llimonada o amb gasosa (Zèfir, 07.02.2002), dada que he trobat també en «Una clara!» de Natàlia Rigol (Enjòlit, 9, juny 2006):

    Tot plegat, però, és un guirigall. De noms i de companys de combinació. Així per aquí, de la mescla de cervesa amb llimonada se’n diu clara o xampú. A Mallorca en diuen «xopet». Fora de Catalunya també se’n diu «rebajao» i al sud d’Espanya «shandy» (un nom que sospito que és britànic i més quan a la Gran Bretanya també n’hi diuen així, però en aquest cas la mescla és amb 7up o Sprite).


  7. Enllaç interessant: una vidàlica del 10.06.2008 («Vidàliques» de Pau Vidal, El Café de la República, Catalunya Ràdio).

comàrqueting

El terme comàrqueting s’està estenent, però encara no ha rebut una definició precisa que els distingixca d’altres conceptes relacionats, com ara trade màrqueting màrqueting col·laboratiu.

El 30 de novembre del 2017 vam enviar la pregunta següent al Termcat:

Hi ha dos termes que s’estan estenent: «comàrqueting» i «màrqueting col·laboratiu». Tot i que hem vist que hi ha qui els tracta com a sinònims (Wikipedia), hem vist que abunda també l’ús com a termes diferents. La diferència entre els dos termes consistiria que el cas del «comàrqueting», el màrqueting és compartit entre diverses entitats; en canvi, el «màrqueting col·laboratiu» és el màrqueting en què participen els clients o usuaris. Vos agrairíem un aclariment sobre la qüestió. Moltes gràcies

La resposta del Termcat (05.12.02017) va ser la següent:

En l’àmbit de la publicitat es documenta el terme normalitzat trade màrqueting (en algunes llengües anomenat també comarketing), en referència al ‘Màrqueting orientat a la cooperació estratègica entre el fabricant i el distribuïdor quant a polítiques, objectius i procediments relacionats amb la distribució física, la gestió de vendes, les promocions, el marxandatge, la publicitat, etc., a fi d’obtenir un benefici per a ambdues parts’. En canvi, la forma màrqueting col·laboratiu designa ‘Màrqueting en el qual el consumidor participa en la presa de decisions i col·labora amb l’empresa en el debat sobre el desenvolupament del producte o servei’.

Sembla que no han pensat fer servir en català el terme comàrqueting, tot i que és una adaptació ben formada i que actualment comença a augmentar la seua difusió. La referència actual de la Wikipedia en anglés per al concepte també és la forma co-marketing (consulta: 05.12.2017); no recullen la forma trade-marketing. La forma trade-marketing apareix en una fitxa de la Neoloteca basada en un diccionari de l’any 1999, que és on s’adapta a mitges: forma anglesa trade més adaptació catalana màrqueting.

De moment, el terme trade màrqueting té més difusió en la xarxa en català que el terme comàrqueting, però això no vol dir que esta segona opció no siga una alternativa plenament adaptada i acceptable. De fet, insistim en un aclariment sobre la qüestió i la segona resposta del Termcat (12.12.2017) ha segut:

Arran dels vostres comentaris, hem fet arribar aquesta qüestió a especialistes de l’àmbit. Segons els especialistes consultats, les formes trade màrqueting i comàrqueting no es poden considerar sinònimes. En aquest sentit, la forma trade màrqueting designa un concepte molt més restrictiu, ja que fa referència al canal de distribució, des del fabricant fins al consumidor final. En canvi, la forma comàrqueting és semànticament més propera al concepte de màrqueting col·laboratiu i engloba un concepte molt més genèric, en què es té en compte el consumidor final, la col·laboració del qual pot produir-se en la creació del producte, en la concepció, en el disseny, en la selecció de l’estratègia de comunicació, en el llançament al mercat, etc.

coordinació de prefixos

En català, tant el Manual d’estil (Eumo, 2007: VII.9.1.d) com l’ortografia de l’IEC proposen la mateixa norma. Segons l’IEC (4.3.1.3):

Exclusivament com a recurs estilístic en contextos específics (científics, bàsicament), és admissible el truncament de tots els elements menys l’últim, amb elisió de constituents, dels compostos formats a la manera culta i dels derivats per prefixació en les coordinacions del tipus homonuclears i heteronuclears, preoperatori i postoperatori, sempre que el primer constituent sigui un element tònic amb contingut lèxic: homo- i heteronuclears, pre- i postoperatori.

Convé assenyalar que el llibre d’estil del Parlament de Catalunya (2017) recomana que s’evite esta pràctica:

Així mateix, s’han d’evitar les coordinacions de prefixos. Per raons de formalitat, és preferible d’emprar els mots complets, encara que pugui resultar una mica repetitiu.

~ L’Estat només es reserva la seguretat pública de caràcter extra i supracomunitari.

√ L’Estat només es reserva la seguretat pública de caràcter extracomunitari i supracomunitari.

En resum, convé més no utilitzar el recurs de truncar paraules. Amb tot, si s’utilitza, les paraules truncades pel prefix mantenen el guionet que indica eixa condició de truncament o prefix.

coltan

Segons el Cercaterm (consulta: 02.2006; 21.08.2017):

columbita-tantalita

ca columbita-tantalita, f
ca coltan, m sin. compl.
es
coltan, columbita-tantalita
fr coltan, columbite-tantalite
en coltan, columbite-tantalite

Sèrie isomorfa de minerals, formada per la columbita i la tantalita, de composició (Fe, Mn) (Nb, Ta)2 O6 i (Fe, Mn) (Ta, Nb)2 O6, respectivament.

clàusula terra

El Cercaterm (consulta: 21.06.2017) fa la proposta següent:

ca clàusula terra, n f
es cláusula suelo, n f
<Economia > Finances>
Clàusula d’un contracte de préstec hipotecari amb taxa d’interès variable que estipula la taxa d’interès mínima que pot atènyer el préstec.

En català, a pesar que inclús siga més usual encara, no consideren adequat el terme clàusula sòl*.

contenciós administratiu

  1. Segons el dnv (s. v. contenciós -iosa; consulta: 28.06.2017):

    1. adj. DRET Que està sotmesa (una qüestió, una matèria) a juí.
    2. adj. DRET Que està sotmés (un assumpte) a la jurisdicció dels tribunals en forma de litigi, en contraposició als de jurisdicció voluntària o als que estan pendents d’un procediment administratiu.
    3. jurisdicció contenciosa administrativa V. jurisdicció 5.
    4. recurs contenciós administratiu V. recurs 6.

  2. En castellà, segons resol el drae01 (consulta: 27.02.2009):

    contencioso-administrativo, va.
    adj. Der. Se dice del orden jurisdiccional instituido para controlar la legalidad de la actuación administrativa y el sometimiento de esta a los fines que la justifiquen.
    2. Der. Se dice de los asuntos de que es competente esta jurisdicción, y de lo referente a ellos. U. t. c. s.

  3. Després d’esta novetat del 2009, les notes que podeu llegir més avall adopten un altre sentit. Cal dir que semblava que hi havia una errada en el drae92 en l’entrada jurisdicción, si tenim en compte l’entrada recurso d’aquell diccionari, on hi havia «contencioso administrativo».O pot ser que fóra una decisió conscient, vist que l’accepció anterior en jurisdicción és jurisdicción contenciosa, amb un significat específic. En qualsevol cas, en el drae01 ha desaparegut de l’entrada recurso el terme contencioso administrativo (i contencioso-administrativo).
  4. El Departamento de Español al Día de la RAE ens havia dit que calia escriure jurisdicción contenciosa administrativa (13.03.2000 ), però es basaven en el diccionari del 1992.
  5. En el Clave (any 2000):

    contencioso, sa […] s. m. 4 ¦contencioso administrativo; referido esp. a un procedimiento judicial, que se mantiene contra la Administración después de agotar la vía administrativa: Este asunto pasará a los tribunales de lo contencioso administrativo.

  6. Havia preguntat (any 2000) sobre aquest tema als del vox , que s’inclinava per escriure-ho amb guió, tot i que no siga coherent en les entrades del diccionari contencioso i recurso. També he enviat la consulta a la RAE (14.2.2000; resposta dalt). guionet.
  7. El diccionari jurídic Trívium (any 2000) usa «jurisdicción contencioso administrativa», sense guionet. Explícitament assenyala el drae92 com a font de les definicions.