canimet*

  1. Esta paraula no apareix recollida en els diccionaris habituals. Podríem definir-la aixina:

    canimet m. Capsa per a portar vianda.

    Tot i que anteriorment l’havia definida com a ‘saquet de roba’ i pensava que el nom segurament devia derivar de cànem (tela amb què es fea el saquet o el cordell amb què es lligava), Toni Herrera (abril 2012) em comenta que el canimet que ell coneixia no era ben bé un saquet sinó una capsa de vímet (o semblant) forrada de tela per dins.

  2. La poca documentació que trobe sobre eixa paraula inclou un fragment de la Cançó de batre d’Al Tall:

    Muller meua, afanya’t prompte,
    prepara’m el canimet
    que ja m’esperen els altres
    pel camí dels tarongers.

    És curiós comprovar en la xarxa que hi ha diversos transcriptors de la lletra que no han sabut interpretar el mot i el marquen amb interrogants.

  3. Un altre terme d’este àmbit, alternatiu a carmanyola, seria recaptera, que colomina (s. v. captar) indica que és utilitzat per Enric Valor. Pels exemples d’ús que trobem en Internet, sembla que és d’ús habitual a la Marina (l’Almàsera, Benissa).
  4. El company Martí i Casanova aporta (06.03.2013) el terme barxa o barsa:

    Pel que fa al teu canimet o recaptera el mot més usual de Tortosa a Guardamar i a les Balears és barxa o barsa. A Elx barseta entre parlants d’edat perquè és un mot en vies d’extinció però l’he sentit i el conec molt bé.

    D’acord amb el dcvb, la pronúncia més general és barxa: «báɾʧa (Tortosa, Val.); báɾʃə (Mall.). báɾsə (Eiv.)». El dgfpastor arreplega les dos formes i afig barxol (o barxola):

    barsa. f. Barxa. [barjuleta]
    barxa. f. Espècie de senalla d’espart o de palmes, on els treballadors del camp duen el menjar i les eines. [barjuleta] // Espècie de banasta de vímens més alta que ampla. [espuerta]
    barxol, ola. m. i f. Senalleta d’espart per a portar-hi el menjar. [barjuleta]

    colomina (s. v. barxa) recull molta documentació i variants sobre este grup de paraules; per contra, no apareix en l’aldc entre les «classes de cistells» (mapa 333), on hi ha, entre altres: panera, cabàs, sistella, senalla, caragolera, cove, panistra, cartró, sarró, sambradora, tabac o sarnatxo.

CDP: amb complement predicatiu de verbs d’opinió

En una nota final del punt 19.3.2.6, la giec preveu la possibilitat d’introduir amb la preposició a el complement directe que coincidix amb els complements predicatius de verbs d’opinió o judici (considerar, imaginar-se, suposar…).

Exemple:

  • Consideraven les úniques culpables de les desavinences familiars (a) les teves germanes (giec, 19.3.2.6.nota)

Jordi Ginebra (ginebra2017) precisa que el complement directe ha d’anar darrere del complement predicatiu, però no he vist que l’institut haja establit eixa restricció sintàctica.

CDP: posposat al complement de règim

La giec (19.3.2.4.d) assenyala la possibilitat d’introduir amb la preposició a el complement directe animat quan apareix posposat a un complement de règim verbal.

Exemples:

  • No va poder convéncer d’estudiar literatura medieval (a) les filles. (giec, 19.3.2.4.d)
  • He convidat a passar un cap de setmana en un hotel de muntanya (a) la teva germana. (giec, 19.3.2.4.d)

Es tracta d’una variació del tema de la reordenació dels elements de l’oració. En la posició més general, amb el complement directe a continuació del verb, no apareixeria la preposició.


Com a nota al marge, la giec indica en este punt que no s’introduïx amb cap preposició el complement directe («animat») posposat al complement indirecte.

Exemple:

  • Va consagrar a Vesta, deessa de la llar, la seva primogènita. (giec, 19.3.2.4.d)

CDP: complement directe preverbal

En oracions marcades estilísticament per la reordenació dels constituents, mentres el subjecte apareix en posició postverbal, la preposició a introduïx el complement directe que apareix en posició preverbal.

Exemples:

  • A la salutació inicial sempre seguien unes paraules en record dels absents. (giec, 19.3.2.4.c)
  • A la salutació inicial van seguir unes paraules d’encoratjament. (ginebra2017)
  • A l’apatia habitual vencé l’esperança del triomf. (giec, 19.3.2.4.c)

No he localitzat cap comentari sobre este cas ni en el mestil (en paper) ni en la gnv.

CDP: comparatives amb verb elidit

Tal com indica el mestil (xxi.2.1.4), convé marcar el segon terme d’una comparació (sense verb explícit) amb la preposició a per a marcar que es tracta del complement directe, si és el cas; si no el marquem, es pot entendre que es tracta del subjecte:

Exemples distintius:

  • La Madonna et vigila com el seu pare / La Madonna et vigila com al seu pare (mestil, xxi.2.1.4)
  • El plorava com una germana el seu germà mort / El plorava com una germana al seu germà mort (giec, 19.3.2.6)
  • Això afecta el país més que no pas la vostra família / Això afecta el país més que no pas a la vostra família (giec, 19.3.2.6)
  • L’estimava igual que un fill / L’estimava igual que a un fill (giec, 19.3.2.6)
  • Els fills havien vist els pares, però els pares els fill no / Els fills havien vist els pares, però els pares als fills no (giec, 19.3.2.6)
  • Hem vist com perseguia un policia un lladre / Hem vist com perseguia un policia a un lladre (gnv, 32.2.1.b)

Podem considerar este cas com una especialitat del cas «cd postverbal contingu al subjecte» (veg. la fitxa corresponent), en què es produïx una possible ambigüitat entre subjecte i complement directe.

 

cabe

  1. Preposició castellana antiga que expressa proximitat: ‘al costat de’. Em sembla recordar que s’utilitzava en alguna oració catòlica que vaig aprendre quan era menut (1975) al col·legi d’orfes de Sant Vicent Ferrer (a Sant Antoni de Benaixeve); en trobe un ús en BOIX, vol. I, pàg. 126, Boneters, cita de Beuter: «sesenta casas en una isla, cabe la iglesia».
  2. Segons el drae (consulta: 21.03.2019):

    1. prep. desus. Cerca de, junto a. U. en leng. poét.

  3. En documente (2006) alguns usos actuals més (tot i que potser deutors de traduccions no tan actuals), sempre en documents d’Internet relacionats amb la religió:

    «San Juan (1:1) dice: “En el principio existía el Verbo y el Verbo estaba cabe Dios y el Verbo era Dios”.» (Stat Veritas, «I – AFIRMACIONES PROPIAS DE LOS TESTIGOS DE JEHOVÁ»)«Asimismo en Gal 4,4 san Pablo afirma: “Cuando vino la plenitud de los tiempos, envió Dios a su Hijo, nacido de una mujer”, frase en la que el original griego del verbo “enviar” presupone la preexistencia cabe Dios del “enviado”, con lo cual el Hijo eterno del Padre resulta ser el sujeto de la acción generativa de una mujer, María: consiguientemente, Dios nace de María y ésta puede y debe llamarse Madre de Dios.» (La Era de María, de Ramón Olmos Miró, novembre 1999)

    «4. ¿Quién vive cabe Dios? En la antropología cuerpo-alma la respuesta es simple: inmediatamente después del fin de la vida de cada individuo su alma y, a partir del juicio final, el cuerpo resucitado junto con el alma restituido en la prístina unidad (= ser humano).» («El debate teológico cuerpo-alma»)

    «”[…] Sólo con Lutero comenzó en germen la libertad del espíritu… De esta forma, en lo más íntimo del hombre se ha hecho un sitio donde él está únicamente cabe sí y cabe Dios, y cabe Dios él está únicamente en cuanto es él mismo: en la conciencia debe encontrarse cabe sí como en su propia casa.” (Gesch. der Philosophie, C. L. Michelet, Berlín 1844, 227 ss., 230 ss.)» (Revista Arbil, 49, «Georg Friedrich Wilhelm Hegel», de Cornelio Fabro)

  4. Xavier Gállego em comenta (17.03.2006) que recordava haver llegit una frase molt bonica en el Lazarillo, en un fragment que suposava que havia llegit quan anava a l’institut:

    «Usaba poner cabe sí un jarrillo de vino, cuando comíamos, y yo muy de presto le asía y daba un par de besos callados, y tornábale a su lugar. Mas duróme poco, que en los tragos conocía la falta y, por reservar su vino a salvo, nunca después desamparaba el jarro, antes lo tenía por el asa asido. Mas no había piedra imán que así atrajese a sí como yo con una paja larga de centeno que para aquel menester tenía hecha, la cual, metiéndola en la boca del jarro, chupando el vino, lo dejaba a buenas noches. Mas, como fuese el traidor tan astuto, pienso que me sintió, y dende en adelante mudó propósito y asentaba su jarro entre las piernas y tapábale con la mano, y así bebía seguro.»

    «És a dir —conclou Xavier—, que en algun moment en castellà degué ser usual, col·loquial».

  5. Ens comenta Albert Rico Busquets (25.03.2006):

    «A La Vanguardia usava molt aquesta preposició Alvaro Ruibal, que signava Ero. També l’usa (menys, però) en Lluís Permanyer. A part d’aquests dos periodistes, no l’he trobada mai (ni en La Vanguardia ni enlloc).»

    Com a mostra, ens envia un article de Lluis Permanyer (11.03.2006): «Estudios y cuartel en la Rambla».

CDP: a + qui, quin, quants

Els complements directes interrogatius i exclamatius animats formats amb qui, quin i quants poden anar introduïts per la preposició a per tal d’evitar possibles ambiguïtats (confusió amb el subjecte).

Exemples:

  • (A) qui ha vist la Maria? (mestil, xxi.2.1.6)
  • (A) qui estima la mare? (giec, 19.3.2.3.a)
  • (A) qui heu triat per al partit de demà? (giec, 19.3.2.3.a)
  • (A) quin jugador triarà en Miquel? (giec, 19.3.2.3.a)
  • (A) quins jugadors heu triat per al partit de demà? (giec, 19.3.2.3.a)
  • (A) quantes creus que sorprendrà aquesta proposta? (giec, 19.3.2.3.a)
  • (A) quantes persones atenen diàriament, en aquest servei? (giec, 19.3.2.3.a)
  • Mireu (a) qui fotografia Cristina (giec, 19.3.2.3.a)
  • Mira (a) quines/quantes ballarines acompanyen aquests músics (giec, 19.3.2.3.a)
  • Mira (a) quines/quantes ballarines acompanya aquest pianista (giec, 19.3.2.3.a)

corró

El terme corró, a més del seu ús en la cuina, la pintura i en altres àmbits on designa un objecte físic concret, també té un ús metafòric (que encara no apareix recollit en els diccionaris generals)  en altres àmbits, com ara en el polític. Per exemple:

  • Llenguatge subterrani de la política: aproximació al lèxic de la clandestinitat i de l’activisme (1982; consulta: 07.02.2019): «corró. Votació sistemàticament coincident de diferents grups parlamentaris, que obtenen, així, la majoria, desbancant les iniciatives dels altres grups.»
  • Història gràfica de Catalunya dia a dia (1991; consulta: 07.02.2019): «més enllà del marge que li deixava el corró parlamentari hostil»

En francès, el terme equivalent rouleau té una mica més d’història i sí que apareix documentat en eixe ús metafòric (tlfi, rouleau; consulta: 07.02.2019):

P. métaph. Préservée par l’isolement provincial et par la vie militaire, la race est demeurée intacte; le rouleau de la centralisation et des bienséances n’a pas passé sur elle pour l’aplanir (Taine, Dern. Essais crit. et hist., 1893, p. 183). V. laminer B 1 ex. de Bloy. En appos. Même si l’opération « rouleau compresseur à travers la grande plaine du Nord » est peu plausible, l’U-R-S-S en fait peser la menace par la puissance et par le dispositif de l’outil militaire qu’elle y affecte (Le Nouvel Observateur, 6 sept. 1980, p. 37, col. 2).

En castellà, el drae (rodillo; consulta: 07.02.2019) també ha incorporat eixa accepció:

m. En una institución cuyas decisiones se adoptan mediante votos, uso resolutivo de la mayoría de la que se dispone, sin atender a las razones de la minoría.

coresponsabilitat

  1. Terme que apareix en l’entrada co- com a exemple, però que no té entrada en el gdlc (encara que sí que apareix usat en l’enciclopèdia: vegeu sinodalitat, Joan Martí i Alanis, pecat original i just a temps; consulta: 17.12.2010). En canvi, el gd62 sí que l’arreplega tota la família: coresponsabilitat, coresponsable, coresponsabilització, coresponsabilitzar-se. Cal indicar que Josep Ruaix i Vinyet proposa («Primeres impressions sobre la segona edició del DIEC», Llengua Nacional, 60, 2007; [pdf]):

    Doblar la erra en compostos com coredemptor, coregent (i coregència), coregnar (i coregnant), coreligionari (i, el dia que calgui, enregistrar mots tan usats com corresponsable i corresponsabilitat així, i no pas coresponsable i coresponsabilitat); també en eradicar (i derivats).

  2. El Cercaterm va respondre fa un temps (desembre 2002):

    En relació amb la consulta que ens heu adreçat, us podem informar que la Secció Filològica de l’IEC va acordar, en relació amb el prefix con- [o com-, o col-, o cor-, o co-], de no duplicar la erra en els mots derivats formats amb el prefix co- i un mot amb erra inicial (coregnar, coredemptor, corutina, coresponsabilitat). Es manté, però, la doble erra en els mots que en llatí la duien: correlació, correlat, correlatiu, correspondre, corregir, etc. No se suprimeix cap al·lomorf d’aquest prefix. Aquest acord ja s’ha aplicat en la primera edició del diccionari normatiu i en el Gran Diccionari de la Llengua Catalana d’Enciclopèdia Catalana. La vostra consulta ens ha permés observar que en algunes entrades del Cercaterm no s’ha aplicat encara l’esmena corresponent.

  3. Posteriorment (juny del 2018; ) l’avl va acceptar temporalment les formes amb r i amb rr en determinats casos (decisió que ha aplicat en el dnv; consulta: 14.01.2018):

    També accepta la duplicació de la r (rr) en casos en què apareix entre vocals precedit d’un prefix o d’un radical culte: arrítmia, corresponsable, erradicar o cefalorraquidi. […]

    En tres anys, revisarà i consensuarà les decisions normatives amb les altres institucions corresponents de l’àmbit lingüístic, amb l’objectiu d’aconseguir unes regles comprensibles i aplicables.

  4. En castellà, corresponsabilidad en el drae01.

CDP: postverbal contigu al subjecte

Quan el complement directe és contigu a un subjecte postverbal, pot ser introduït per la preposició a per tal d’evitar la confusió entre els dos elements.

Exemples amb subjecte i complement directe animats o inanimats:

  • El perseguia com el gat (a) la rata (mestil, xxi, 2.1.2)
  • Buscava el mascle (a) la femella (mestil, xxi, 2.1.2)
  • Diuen que rellevarà (a) l’alcalde una regidora del seu mateix partit (giec, 19.3.2.4.b)
  • No hauria de poder vèncer mai (a) la raó la força bruta (giec, 19.3.2.4.b)
  • Si no va vèncer la força bruta (a) la raó, poc se n’hi va faltar (giec, 19.3.2.4.b)
  • Aquest és l’objectiu que defineix (a) la biolingüística (giec, 19.3.2.4.b)
  • En igualtat de condicions, tenen potestat d’elegir (a) les més qualificades (giec, 19.3.2.4.b)
  • En el partit d’ahir va guanyar el Vila-real (al/el) Betis (gnv, 32.2.1.b)
  • Hem vist com perseguia un policia (a) un lladre (gnv, 32.2.1.b)

Exemples amb subjecte inanimat i complement directe animat:

  • És preocupant veure com ha enfonsat (a) l’acusat la teva declaració (giec, 19.3.2.4.b)