coltan

Segons el Cercaterm (consulta: 02.2006; 21.08.2017):

columbita-tantalita

ca columbita-tantalita, f
ca coltan, m sin. compl.
es
coltan, columbita-tantalita
fr coltan, columbite-tantalite
en coltan, columbite-tantalite

Sèrie isomorfa de minerals, formada per la columbita i la tantalita, de composició (Fe, Mn) (Nb, Ta)2 O6 i (Fe, Mn) (Ta, Nb)2 O6, respectivament.

clàusula terra

El Cercaterm (consulta: 21.06.2017) fa la proposta següent:

ca clàusula terra, n f
es cláusula suelo, n f
<Economia > Finances>
Clàusula d’un contracte de préstec hipotecari amb taxa d’interès variable que estipula la taxa d’interès mínima que pot atènyer el préstec.

En català, a pesar que inclús siga més usual encara, no consideren adequat el terme clàusula sòl*.

contenciós administratiu

  1. Segons el dnv (s. v. contenciós -iosa; consulta: 28.06.2017):

    1. adj. DRET Que està sotmesa (una qüestió, una matèria) a juí.
    2. adj. DRET Que està sotmés (un assumpte) a la jurisdicció dels tribunals en forma de litigi, en contraposició als de jurisdicció voluntària o als que estan pendents d’un procediment administratiu.
    3. jurisdicció contenciosa administrativa V. jurisdicció 5.
    4. recurs contenciós administratiu V. recurs 6.

  2. En castellà, segons resol el drae01 (consulta: 27.02.2009):

    contencioso-administrativo, va.
    adj. Der. Se dice del orden jurisdiccional instituido para controlar la legalidad de la actuación administrativa y el sometimiento de esta a los fines que la justifiquen.
    2. Der. Se dice de los asuntos de que es competente esta jurisdicción, y de lo referente a ellos. U. t. c. s.

  3. Després d’esta novetat del 2009, les notes que podeu llegir més avall adopten un altre sentit. Cal dir que semblava que hi havia una errada en el drae92 en l’entrada jurisdicción, si tenim en compte l’entrada recurso d’aquell diccionari, on hi havia «contencioso administrativo».O pot ser que fóra una decisió conscient, vist que l’accepció anterior en jurisdicción és jurisdicción contenciosa, amb un significat específic. En qualsevol cas, en el drae01 ha desaparegut de l’entrada recurso el terme contencioso administrativo (i contencioso-administrativo).
  4. El Departamento de Español al Día de la RAE ens havia dit que calia escriure jurisdicción contenciosa administrativa (13.03.2000 ), però es basaven en el diccionari del 1992.
  5. En el Clave (any 2000):

    contencioso, sa […] s. m. 4 ¦contencioso administrativo; referido esp. a un procedimiento judicial, que se mantiene contra la Administración después de agotar la vía administrativa: Este asunto pasará a los tribunales de lo contencioso administrativo.

  6. Havia preguntat (any 2000) sobre aquest tema als del vox , que s’inclinava per escriure-ho amb guió, tot i que no siga coherent en les entrades del diccionari contencioso i recurso. També he enviat la consulta a la RAE (14.2.2000; resposta dalt). guionet.
  7. El diccionari jurídic Trívium (any 2000) usa «jurisdicción contencioso administrativa», sense guionet. Explícitament assenyala el drae92 com a font de les definicions.

ciber-

  1. Encara que els diccionaris habituals no recullen molts dels termes que s’estan formant amb este prefix, sí que recullen el prefix i algunes mostres d’ús. Podem llegir en el dnv (consulta: 27.06.2017):

    afix INFORM. Forma prefixada de la paraula cibernètica, que indica relació amb les xarxes informàtiques i la realitat virtual. Cibercultura, ciberespai.

    Per tant, podem ampliar la llista de compostos creats amb este prefix: ciberassetjament, ciberatac, cibercafé, cibernauta, ciberseguretat… Convé notar que molts dels termes tenen possibles sinònims alternatius: assetjament informàtic, atac informàtic, internauta, seguretat informàtica…

  2. En castellà, segons la Fundéu (consulta: 27.06.2017):

    ciberataque, en una sola palabra y sin guion intermedio, es un término bien construido, respetuoso con las normas de la Ortografía de la lengua española, creado a partir del prefijo ciber-, elemento compositivo de numerosas voces relacionadas con la informática y la realidad virtual, como cibercafé, cibercomercio, cibercultura, ciberdinero, ciberespacio, cibertienda, ciberguerracibersexo.

contrafactual

  1. Els diccionaris inclouen l’adjectiu contrafactual. L’ús  del terme ha ultrapassat els límits de la lingüística o la filologia i apareix utilitzat en altres camps com ara la narrativa o el periodisme. Segurament per això el dnv (consulta: 30.05.2017) li dóna una entrada sense restricció temàtica, tot i que amb una definició poc acurada:

    adj. Que designa situacions irreals.Història contrafactual.

  2. En castellà, on no apareix encara en els diccionaris habituals, es fa servir quasi tant contrafactual com contrafáctico -ca. En anglés, counterfactual (Merriam-Webster: 31.05.21017). En francés, on tampoc no apareix en els diccionaris, utilitzen contrafactuel -elle. En italià, on l’han definit amb més cura i extensió, tenen controfattuale (Garzanti lingüística: 31.05.2017):

    in logica e filosofia della scienza, si dice di asserzione condizionale in cui l’antecedente al congiuntivo presuppone la falsità del suo contenuto in quanto contrario alla realtà dei fatti | ipotizzato e concepito come possibile, ma non realizzatosi: situazione, evento controfattuale

Cantera

Dubtàvem l’any 1997 per si el camí de la Cantera d’Onda no seria «de la Pedrera». Doncs, no, l’avl (consulta: 26.04.2017) confirma que és Cantera:

Camí de la Cantera (Almassora, Elx, Onda)
la Cantera (Alacant, Almassora, la Todolella, Llucena, Onda, Xodos)
la Cantera de l’Aguilera (Llucena)
la Cantera de les Pomeres (Xodos)
la Pedrera de Cavero (Albaida)
Portal de la Cantera (Alacant)

A més, l’onomast (que no recull aquest Cantera d’Onda), en consigna una més que no apareix en el cercador de l’avl:

La Cantera, partida de Santa Pola (Baix Vinalopó) (xxxvi, 129.14.15)

Quant a la Cantera de les Pomeres de Xodos, Cèsar Mateu (04.05.2017) envia la informació següent:

A Xodos, a les Pomeres, no hi ha cap pedrera. L’accepció correcta per a aquesta cantera és la de cantera (1) dels Criteris per a la fixació de la toponímia valenciana (veg. pàg. 112.113):

cantera f. 1. Carena de pedra o penya-segat d’una mola. Cantera de les Refoies. Cantera de les Pomeres. 2. Galtes d’un riu quan s’encaixona. Cantera del Riu. Camí de la Cantera.

cabrombo*

Segons l’aldc, el cabrombo és el nom del cogombre a Xàbia (J. Veny, Llengua i entorn natural, pàg. 103). Josep Martines, que arreplega més denominacions d’este fruit en El Valencià del segle XIX: estudi lingüístic del Diccionario valenciano de Josep Pla i Costa (Google Books; consulta: 03.04.2017), comenta:

Unes altres vars. valencianes remarcables són: cabrombo al Poble Nou i Xàbia (la Marina Alta), i el ja citat combrombo i «ametles combrombines» a la Marina Baixa (Colomina 1986a: 674, 1991b: 156).

cumplir

Este verb castellà té dos accepcions que no apareixen clarament recollides en tots els diccionaris. Sí que ho fa el gduea:

cumplir v. intr. […] 5. Ser adecuado o conveniente (hacer) aquello que se menciona: No creo que cumpla vender el conche en estos momentos. Le cumple esforzarse más si quiere que le den un ascenso. 6. Corresponder a alguien hacer aquello que se menciona: Estimado señor, me cumple informarle que…

En eixos sentits, els equivalents en català poden ser, per a l’accepció 5, ser adequat, ser escaient, ser convenient i altres; en l’accepció 6, correspondre, pertocar i semblants.

codis

  1. Llista de codis de teclat en Word (Alt+…) i HTML per a diversos signes habituals:
    • aspa: (×) Alt+158, Alt+0215 | &times; &#215;
    • apòstrof recte: (‘) Alt+39 | &apos; &#39;
    • apòstrof tipogràfic: (’) [Cal fer una macro per a posar el codi Chr(146)]
    • cometes altes: (“) Alt+0147, (”) Alt+0148 |  (“) &ldquo; &#8220; (”) &rdquo; &#8221;
    • cometes baixes: («) Alt+174, (») Alt+175 | («) &laquo; &#171; (») &raquo; &#187;
    • cometes simples: (‘) Alt+8216, (’) Alt+8217 | (‘) &lsquo; & #8216; (’) &rsquo; &#8217;
    • espai fi de no-separació: [Convé més fer una macro que reduïxca l’espai a 0,3 punts] | &thinsp;
    • guió llarg (ratlla): (—) Alt+8212 | &mdash; &#8212;
    • guió mitjà: (–) Alt+0150 | &ndash; &#8211;
    • guionet: (-) Alt+45 | &#45;
    • menys: (−) Alt+8722 | &minus; &#8722;
    • més: (+) Alt+43 | &#43;
    • més o menys: (±) Alt+241, Alt+0177 | &plusmn; &#177;

    • ele amb punt volat: (ŀ) Alt+320 | &#320;

  2. Inserim també una imatge d’un recull de caràcters que s’obtenen en el programa Word escrivint una xifra mentre es manté polsada la tecla «Alt»:Codis

caüllada

En Sollana (consulta: 12.01.2017) coneixen la dita següent sobre Almussafes:

Almussafes, poble antic, té les parets foradades, creguent-se que era Madrid i és una niu de caüllades.

Ho pronuncien «caüllaes». Seguint la indicació de Joan Ramón Borràs en el comentari, que ha sentit a la Ribera Baixa la pronúncia «Caüllà» per a la població Cogullada, jo he sentit en Carcaixent la pronúncia «Cullà» per a eixa mateixa població.

Sanchis Guarner (Els pobles valencians parlen els uns dels altres) va documentar esta dita en diverses versions adaptades geogràficament (sobre Corbera, Torrent o Benicolet). Els informants de Sollana (86 i 81 anys) no sabien què volia dir «caüllades» i feen hipòtesis relacionades amb caus de rates. El DNV sí que ha inclòs esta variant de la denominació de la cogullada:

f. [col·loq.] ORNIT. Cogullada.