contrafactual

  1. Els diccionaris inclouen l’adjectiu contrafactual. L’ús  del terme ha ultrapassat els límits de la lingüística o la filologia i apareix utilitzat en altres camps com ara la narrativa o el periodisme. Segurament per això el dnv (consulta: 30.05.2017) li dóna una entrada sense restricció temàtica, tot i que amb una definició poc acurada:

    adj. Que designa situacions irreals.Història contrafactual.

  2. En castellà, on no apareix encara en els diccionaris habituals, es fa servir quasi tant contrafactual com contrafáctico -ca. En anglés, counterfactual (Merriam-Webster: 31.05.21017). En francés, on tampoc no apareix en els diccionaris, utilitzen contrafactuel -elle. En italià, on l’han definit amb més cura i extensió, tenen controfattuale (Garzanti lingüística: 31.05.2017):

    in logica e filosofia della scienza, si dice di asserzione condizionale in cui l’antecedente al congiuntivo presuppone la falsità del suo contenuto in quanto contrario alla realtà dei fatti | ipotizzato e concepito come possibile, ma non realizzatosi: situazione, evento controfattuale

Cantera

Dubtàvem l’any 1997 per si el camí de la Cantera d’Onda no seria «de la Pedrera». Doncs, no, l’avl (consulta: 26.04.2017) confirma que és Cantera:

Camí de la Cantera (Almassora, Elx, Onda)
la Cantera (Alacant, Almassora, la Todolella, Llucena, Onda, Xodos)
la Cantera de l’Aguilera (Llucena)
la Cantera de les Pomeres (Xodos)
la Pedrera de Cavero (Albaida)
Portal de la Cantera (Alacant)

A més, l’onomast (que no recull aquest Cantera d’Onda), en consigna una més que no apareix en el cercador de l’avl:

La Cantera, partida de Santa Pola (Baix Vinalopó) (xxxvi, 129.14.15)

Quant a la Cantera de les Pomeres de Xodos, Cèsar Mateu (04.05.2017) envia la informació següent:

A Xodos, a les Pomeres, no hi ha cap pedrera. L’accepció correcta per a aquesta cantera és la de cantera (1) dels Criteris per a la fixació de la toponímia valenciana (veg. pàg. 112.113):

cantera f. 1. Carena de pedra o penya-segat d’una mola. Cantera de les Refoies. Cantera de les Pomeres. 2. Galtes d’un riu quan s’encaixona. Cantera del Riu. Camí de la Cantera.

cabrombo*

Segons l’aldc, el cabrombo és el nom del cogombre a Xàbia (J. Veny, Llengua i entorn natural, pàg. 103). Josep Martines, que arreplega més denominacions d’este fruit en El Valencià del segle XIX: estudi lingüístic del Diccionario valenciano de Josep Pla i Costa (Google Books; consulta: 03.04.2017), comenta:

Unes altres vars. valencianes remarcables són: cabrombo al Poble Nou i Xàbia (la Marina Alta), i el ja citat combrombo i «ametles combrombines» a la Marina Baixa (Colomina 1986a: 674, 1991b: 156).

cumplir

Este verb castellà té dos accepcions que no apareixen clarament recollides en tots els diccionaris. Sí que ho fa el gduea:

cumplir v. intr. […] 5. Ser adecuado o conveniente (hacer) aquello que se menciona: No creo que cumpla vender el conche en estos momentos. Le cumple esforzarse más si quiere que le den un ascenso. 6. Corresponder a alguien hacer aquello que se menciona: Estimado señor, me cumple informarle que…

En eixos sentits, els equivalents en català poden ser, per a l’accepció 5, ser adequat, ser escaient, ser convenient i altres; en l’accepció 6, correspondre, pertocar i semblants.

codis

  1. Llista de codis de teclat en Word (Alt+…) i HTML per a diversos signes habituals:
    • aspa: (×) Alt+158, Alt+0215 | × ×
    • apòstrof recte: (‘) Alt+39 | ' '
    • apòstrof tipogràfic: (’) [Cal fer una macro per a posar el codi Chr(146)]
    • cometes altes: (“) Alt+0147, (”) Alt+0148 |  (“) “ “ (”) ” ”
    • cometes baixes: («) Alt+174, (») Alt+175 | («) « « (») » »
    • cometes simples: (‘) Alt+8216, (’) Alt+8217 | (‘) ‘ & #8216; (’) ’ ’
    • espai fi de no-separació: [Convé més fer una macro que reduïxca l’espai a 0,3 punts] |  
    • guió llarg (ratlla): (—) Alt+8212 | — —
    • guió mitjà: (–) Alt+0150 | – –
    • guionet: (-) Alt+45 | -
    • menys: (−) Alt+8722 | − −
    • més: (+) Alt+43 | +
    • més o menys: (±) Alt+241, Alt+0177 | ± ±

    • ele amb punt volat: (ŀ) Alt+320 | ŀ

  2. Inserim també una imatge d’un recull de caràcters que s’obtenen en el programa Word escrivint una xifra mentre es manté polsada la tecla «Alt»:Codis

caüllada

En Sollana (consulta: 12.01.2017) coneixen la dita següent sobre Almussafes:

Almussafes, poble antic, té les parets foradades, creguent-se que era Madrid i és una niu de caüllades.

Ho pronuncien «caüllaes». Seguint la indicació de Joan Ramón Borràs en el comentari, que ha sentit a la Ribera Baixa la pronúncia «Caüllà» per a la població Cogullada, jo he sentit en Carcaixent la pronúncia «Cullà» per a eixa mateixa població.

Sanchis Guarner (Els pobles valencians parlen els uns dels altres) va documentar esta dita en diverses versions adaptades geogràficament (sobre Corbera, Torrent o Benicolet). Els informants de Sollana (86 i 81 anys) no sabien què volia dir «caüllades» i feen hipòtesis relacionades amb caus de rates. El DNV sí que ha inclòs esta variant de la denominació de la cogullada:

f. [col·loq.] ORNIT. Cogullada.

centre de registre

El terme anglés hotspot (o hot spot) s’utilitza per a denominar instal·lacions on es gestiona el flux d’immigrants o refugiats en determinades regions europees. En català, el Cercaterm (resposta: 21.12.2016) considera:

En el context que ens indiqueu, la forma proposada en català per a hotspot és centre de registre.

El context era («The hotspot in Leros is a badly run prison»; consulta: 13.12.2016): «What is a hotspot, you might well ask, and there are many possible answers: An identification factory for migrants.»

com / com a

  1. Segons comentà Oriol Camps (Zèfir, 18.10.2000):

    En tots els casos per l’estil de «creixen com a bolets», «s’atipen com a lladres», etc, comparats amb les mateixes frases amb «com», s’encreuen dos tipus de normes: la que sol explicitar la normativa, de tipus nocional, en què «com a»=«en qualitat de» i «com»=«comparat amb»; i una que no se sol explicar tant sovint, de tipus formal, que diria que en absència d’article «com» tendeix a construir-se seguit de «a».

    Però això, que és una tendència comprovable empíricament, em sembla que en tots els dialectes (totes les frases que heu reportat amb «com a + nom sense article» són perfectament conegudes i vives en el català central), resulta que no ha tingut traducció en cap norma explícita (potser perquè tenim tendència a les normes nocionals), encara que no sóc el primer que en parla, i ho he comentat amb alguns col·legues.

    Per postres, sembla que en alguns usos, com els que comentem, aquesta norma formal contradiu parcialment la nocional. És un quadre interessant, potser algú l’hauria d’estudiar…

  2. Arran dels comentaris de diferents collistaires, vaig arribar al refregit següent (Zèfir, 19.10.2000):
    1. Ús aproximatiu dialectal: «lo jersei és com a blau», «tinc com a fred»
    2. Comparació: «creixen com bolets»; però dialectalment: «creixen com a bolets».
    3. Regla formal (d’Oriol Camps): en absència d’article «com» tendeix a construir-se seguit de «a». Exemple: «els soldats queien com a mosques» (de Xavier Casero); «s’atipen com a lladres»; «es comporten com a bojos».

    He de dir que el punt 3 em sembla molt ben trobat i pràctic per a entendre el problema. De totes formes, des del meu valencià, jo afegiria els articles en molts casos («creixen com els bolets», tal com dia el Joan Antoni Lluch), tot i que no em sonen gens estranyes moltes expressions —potser bastant lexicalitzades— com ara «es comporten com a porcs», que em sona perfectament també dita «es comporten com els/uns porcs» (i forçada sense preposició o article); però, per exemple, «els gols li entraven com a xurros», només sabria dir-la així, encara que també em semblaria bastant normal sense preposició.

    Albert Rossich (05.07.2010) ens ha fet arribar la informació següent sobre l’ús de Girona:

    Crec que la preposició cau davant l’article determinat i indeterminat: no es diria «com a una de les belles arts», sinó «com una» (és el mateix cas que davant l’article determinat). «Ho he dit a la meva àvia, com la més gran de la família». «Donaven com un fet segur…» (Tampoc no veig clara la frase «com a de segona mà», però potser aquí el problema és de xoc de preposicions, que el català mira d’evitar més que el castellà).

    En tot cas, el que no diríem de cap manera és «obria uns ulls com a plats», «ploraven com a xiquets», «com a morts», «com a desesperats», «com  a llops», «com a sardine»”. Allò de «bocins com a punys» no es diu(i no sé ben bé què vol dir, o sigui que no m’hi fico). Jo crec que tots aquests casos són simples comparacions. En canvi, diríem sense dubtar «com a germans», perquè aquí no hi ha comparació, o no ho sentim així, sinó amb el valor de ‘en qualitat de’.

    Finalment, aquesta regla que explica l’Oriol Camps que, en absència d’article, com tendeix a contruir-se seguit de a: «com a bojos», «com a lladres», no és aplicable en absolut, fins ara almenys, a la Catalunya Vella (avui a Barcelona es pot sentir tot, és clar). En la parla de Girona, en tot cas, és impensable: jo sempre ho relacionat amb el parlar de Tarragona i més al sud.

  3. Naturalment, des del 2000 hi ha hagut novetats quant al tractament gramatical de la qüestió. Per exemple, podem consultar la gramàtica de l’avl:

    26.4.3. La preposició com a

    26.4.3.1. La preposició com a té dos valors bàsics: el predicatiu i el comparatiu. El valor prototípic de la preposició com a és el valor predicatiu, equivalent a ‘en qualitat de’:

    T’ho dic com a amiga.
    Actuava com a president.

    Al voltant del valor predicatiu trobem una constel·lació de sentits molt pròxims. Són els següents:

    a) Un sentit causal, equivalent a ‘pel fet de ser’:

    La música, com a una de les belles arts, ha d’ocupar el lloc que mereix en el sistema universitari.
    Vosté, com a major, deu ser el preferit per a ocupar el càrrec.

    b) Un sentit delimitador, amb un valor de ‘pel que fa a’.

    Com a llaurador castís, ningú com el senyor Fèlix.
    La veritat és que, com a divertida i moguda, no tenim ací una altra bullanga com esta.

    observació: Amb un valor pròxim, la preposició com a també s’usa en les locucions com a màxim i com a mínim:

    Com a mínim, s’han de respondre la mitat de les preguntes.
    Com a màxim, disposeu de tres hores per a realitzar les proves.

    c) Un sentit especificatiu, equivalent a ‘el que es diu’, ‘precisament’, ‘exactament’:

    Jo, com a voler-la, no la volia molt.
    Com a voler…, és clar que volem.

    d) Un sentit avaluador, equivalent a ‘amb caràcter de’.

    Aquell parlar era considerat com a dialecte d’aquella llengua.
    Donaven com a un fet segur l’aprovació del dictamen.
    Em va vendre aquell cotxe com a de segona mà.
    El van elegir com a president.

    e) Un sentit substitutiu, equivalent a ‘en funció de’:

    Usava la tapadora del poal com a escut.
    Les herbes s’usen com a medecines.

    f) Un sentit denominatiu equivalent a ‘amb el nom de’:

    La malaltia coneguda com a sida.
    L’actriu coneguda com a Greta Garbo.

    g) Un sentit modal equivalent a ‘en la forma’, ‘en la variant’:

    El verb ‘rebre’ es documenta com a ‘resebre’ en el segle xiii.
    La ‘i’ es conserva com a ‘e’ en algunes paraules.

    26.4.3.2. Com s’ha indicat, la preposició com a també s’usa amb valor comparatiu equivalent a ‘com si fóra’, ‘a la manera de’:

    Els supervivents es partien el menjar com a bons germans.
    Obria uns ulls com a plats.
    Els pobres vells ploraven com a xiquets.
    Va caure un bac i es quedà com a mort.
    Corrien com a desesperats.
    Tenien tanta fam que menjaven com a llops.
    N’eren tants en l’autobús que anaven com a sardines.
    Llàgrimes als ulls, bocins com a punys.

    Quan el sintagma comparatiu va precedit d’un determinant, com l’article definit o indefinit, la preposició com a es reduïx a com (v. § 24.3.3 i § 34.5.8):

    Els supervivents es partien el menjar com uns bons germans.
    (El tort) obria un ull com un plat.
    El pobre vell plorava com un xiquet.
    Va caure un bac i es quedà com un mort.
    Corria com un desesperat.
    Tenia tanta fam que menjava com un llop.
    Hi havia tanta gent en l’autobús que anava com una sardina.
    Llàgrima a l’ull, bocí com el puny.

  4. Pel que fa als verbs amb què es suposa que, normativament, no s’ha d’usar com a, hi ha qui considera que són els següents:
    • elegir: ha estat elegida directora
    • escollir: ha estat escollida directora
    • nomenar: ha estat nomenada directora
    • considerar: ha estat considerada molt bona directora

    • jugar: ha jugat de base
    • treballar: han treballat d’advocada
    • qualificar: han qualificat l’acord d’històric

    No obstant això, podem observar que la gramàtica de l’AVL dóna l’exemple «El van elegir com a president».

complexificar

En castellà va difonent-se el verb complejizar*, que no apareix encara en els diccionaris habituals. Sembla que s’ha creat a partir de complejo i el sufix verbal -izar. No està recollit en els diccionaris habituals, però està ben format i segurament farà fortuna en determinats àmbits d’especialitat per a aportar eixes accepcions diferents de les del tradicional complicar.

Seguint una tendència habitual a traduir sintèticament, en català, a més de fer complex també trobem complexitzar*, verb que no ha apareix encara en els diccionaris per a substituir complexificar. Este sí que ha estat ja recollit i definit, com ara en el dnv:

complexificar v. tr. i pron. Fer tornar complex.

Amb el mateix significat, en francès hi ha complexifier; en anglés, complexify.

colzada

La resposta de l’Optimot (26.05.2016) sobre el terme castellà garrote en el camp del llenguatge dels ferrocarrils (consulta de Rosa-Anna P., 25.05.2016) és la següent:

La denominació catalana corresponent és colzada: ‘Deformació lateral de la via produïda generalment per la dilatació dels carrils deguda a increments de temperatura i a esforços longitudinals, que provoquen inestabilitat a la flexió de la via’. Aquesta forma està recollida en les obres de referència de l’àmbit.