el Baver

  1. Segons el corpus toponímic de l’avl (consulta: 24.05.2017), es tracta d’un llogaret del terme d’Alacant (amb una platja que té el mateix nom):

    el Baver (Alacant)
    Platja del Baver (Alacant)

  2. Coromines (onomast) dóna entrada a el Baber o Babel, amb article en les dues formes. L’etimologia d’aquest nom de lloc es remunta a la forma àrab del nom de la ciutat de Babilònia, que degué formar una gentilici nisba babilûni, que formà un derivat regressiu en àrab vulgar *babilûn(i), amb –ûn, com a forma del plural, deprés >Bäbil>bíbil>Bâbil o Babíl. D’ací pot venir Al-Babel o el Babel, «el nom de la platja alacantina; la variant Baber, per l’equivalència morisca r = l».
  3. La forma El Babel és una castellanització, segons l’Eciclopèdia Catalana; el dcvb dóna entrada a la forma Babel sense esmentar la forma Baver. El Petit Curial en l’entrada Alacant utilitza el Baver. Josep Martines, de la Universitat d’Alacant, diu que els estudis que han fet indiquen que la forma viva és el Baver, i així, és la que hem adoptat en el DOGV (25.03.1998).

abocar

  1. En l’àmbit de la informàtica, el Termcat indica (consulta: 23.012017) que l’acció de fer passar les dades a l’engròs d’un suport o arxiu a un altre és abocar dades; l’acció corresponent és abocament de dades. L’Optimot (fitxa 7533/1) dóna la indicació següent:

    Les formes catalanes adequades per designar l’operació de buidar el contingut d’un suport per passar-lo a un altre suport són abocar dades, com a verb, i abocament de dades, com a substantiu. Les expressions bolcar dades, bolcatge de dades o bolcat de dades no són adequades en català.

  2. Hi havia una accepció del verb abocar en castellà que no es recollia per a l’abocar català (abans del 2000):

    (drae) 5. Tratándose de proximidad en el tiempo, hallarse en disposición, peligro o esperanza de algo. Ú. especialmente el p. p. con los verbos estar, hallarse, quedar, verse y otros análogos y seguido de la preposición a. Ú. t. c. intr.

  3. Vaig optar per traduir-ho, mentres no s’admetera eixa accepció, amb fer que [+verb], inclinar, exposar, obligar. El decascat tradueix estar abocado a amb estar exposat a, anar de dret a.
  4. Més avant, en el gd62 (2000) apareix l’adjectiu següent:

    abocat, -ada adj règ Obligat. L’equip local està abocat a jugar la promoció.

    A més d’eixe significat ‘obligat’, també és habitual que s’acoste més a ‘destinat’. Per exemple (Abans d’ara (retrats literaris) de Domènec Guansé, 1966; consulta: 06.06.2011):

    Quan un empresari es veia abocat al fracàs, només calia que el cridés, i Sagarra, abans d’un mes, li tenia enllestida l’obra salvadora.

bonitolera

En el Diccionari nàutic (consulta: 22.12.2016) elaborat pel Museu Maritim de Barcelona (amb l’assessorament del Termcat), diferencien entre bonitera (‘art per a pescar bonítols, que fingeix als hams la figura d’un peixet’) i bonitolera (‘art per a pescar bonítols’).

D’altra banda, en els diccionaris en català localitzem la forma bonitolera, que fa referència a l’art de xarxa per als bonítols. Els diccionaris no li donen l’accepció que hem vist associada a bonitera (terme que sí que apareix en el DCVB; consulta: 19.12.2016). El Termcat (22.12.2016) envia la resposta següent:

Pel que fa a les denominacions bonitera i bonitolera, es documenten com a sinònimes en les obres de referència de l’àmbit. La denominació principal o més adequada és bonitolera, formada a partir de bonítol. No hem documentat la distinció entre bonitera i bonitolera que s’indica al Diccionari nàutic en cap altra obra de referència.

brexit

Terme anglés que s’ha popularitzat últimament (més o menys a partir del 2012), per a denominar la possible eixida del Regne Unit de la Gran Bretanya de la Unió Europea. Abans hi havia hagut la possibilitat del grexit, amb què es va denominar la possibilitat d’expulsar Grècia de la Unió Europea. Segons el diccionari Cambridge el terme anglés brexit prové de l’abreviació de «British exit».

baix / baix de

  1. El Diccionari normatiu valencià (consulta: 27.01.2016) de l’AVL introduïx l’accepció preposicional següent (s. v. baix):

    prep. En una part més baixa, per referència a un element implícit o explícit. Des de baix de l’escenari les coses es veuen diferents que des de dalt. Baix del bancal hi ha una bassa. El camí cal agafar-lo des de baix de la serra.

  2. A l’hora de redactar el text de la reforma de l’estatut valencià, en ple segle XXI, quan sabem que la societat ha avançat en la modernització de les seues relacions i activitats comunes, en canvi, l’administració, la política i la tasca legislativa al País Valencià, després de tants i tants seminaris, cursos i publicacions sobre la redacció de les lleis i el llenguatge legal, la seguretat jurídica i tots eixos detallets caldria garantir als ciutadans, encara continuen ancorats en massa casos en el clientelisme i la demagògia més rància. Per tant, no ha estat cap sorpresa que alguns polítics valencians encara hagen volgut deixar una empremta indeleble de la seua capacitació, capacitació que s’aproxima bastant al despotisme ortotipogràfic, com es pot observar en l’ús de les majúscules i minúscules en el text l’estatut valencià.En eixe sentit, i relacionat amb la preposició que ens ocupa, podem observar com, per fugir de la preposició relativa al món abstracte sota, que apareixia en la redacció del 1982, els actuals Redactors (amb majúscula ben grossa, com als seus egos els agradaria ser recordats) han introduït la preposició davall, cosa que no tindria cap més problema, si tot foren només qüestions estilístiques.Amb tot, ateses les mancances de la normativa lingüística actual en este àmbit, els quatre casos en què apareix davall (on abans hi havia sota),* han esta considerats una mena de victòria en un enfrontament entre la demagògia d’uns i el masoquisme d’altres: «no hem caigut en el baix i ens hem salvat amb el davall». Sort n’hem tingut, doncs!, excepte que la batalla era ben estèril i tenia una víctima col·lateral innocent, el baix, que continua esperant el seu lloc «baix de la capa del sol» de la normativa.

    * Nota d’Àngel Calpe (15.02.2016): Només una puntualització en relació a la primera versió de l’Estatut valencià del 82. Es va publicar en les normes de la RACV que havien sigut adoptades pel Consell preautonòmic i, per tant, apareix «baix» en sentit abstracte quan pertoca. Concretament, l’expressió «baix l’autoritat de la Generalitat Valenciana» es troba en els articles 11.e i 17.1, com es pot consultar en l’adreça http://www.docv.gva.es/portal/ficha_disposicion_pc.jsp?sig=0108/1982.


    Així doncs, l’ús prepositiu de baix / baix de ha estat condemnat sovint per la normativa, normativa que no ha atés tota la documentació existent i que no ha arribat a anar més enllà i, per tant, que no ha explicat per què és tan sistemàtic i generalitzat eixe ús en molts territoris catalanoparlants. En eixe sentit, convindrà reflexionar una mica més a partir d’algunes dades que aportem tot seguit, començant pel DCVB (s. v. baix):

    II. adv. i prep. || 3. Baix de: a la part inferior (d’una cosa). Venia moltes nits sonar y cantar ab Adoardo baix de la finestra on ella dormia, Paris e Viana 3. No n’hi havia altre baix de la capa del sol, Aguiló C., Rond. de R. 14. Una donzella s’adormí baix d’un arbre, Roq. 12. a) L’ús de baix sense la prep. de, en aquesta funció preposicional, és un castellanisme; per això no són de bon català aquestes frases: Com també bax la matexa pena, doc. a. 1688 (Col. Bof. xli); Baix l’ampla portalada, Cases A., Poes. 23. || 4. Baix de: molt prop (d’una cosa). Allà baix d’ella s’assegué la jove, Costa Trad. 11. «Baix de ca-nostra hi ha un abre» (Men.).

    I passant per Coromines (s. v. baixar):

    […] L’ús de baix de en el sentit de ‘sota’ («l’alacrà s’amadriga baix de les pedres», Barxeta) que ha restat estrany al català del Principat, és conegut en alguns punts del Roselló i Conflent, però més a les Illes i sobretot és general de nord a sud del País Valencià. […] L’absència de sota en l’ús de les nostres dues regions meridionals, fa sospitar que allí baix de i fins i tot baix preposició no són gaire deguts a influència castellana, i en tot cas és segur que en el català de les Balears i València aquest ús naixeria espontàniament […]. [Veg. citació completa]

    En canvi, ens quedem una mica decebuts quan la GCC recull d’una manera tangencial baix entre les denominades «preposicions intransitives» (Àngel López i Ricard Morant, GCC S 12.11, «L’adverbi»), Pelegrí Sancho Cremades no la recull en la mateixa obra (S 11.3), i, més encara, en el seu llibre anterior La categoria preposicional (Universitat de València, 1995) únicament comenta, parlant dels adverbis:

    Aquests, a causa del seu element relacional, poden ocupar l’espai semàntic em oposició o en equivalència amb una preposició, atés que no hi ha una preposició que l’ocupe, i així, en valencià, en què, com en espanyol (i potser per influència d’aquest) sobre és tan sols preposició i no hi ha cap preposició veritable que se li opose, s’usa l’adverbi baix de ocupant el lloc semàntic oposat al d’aquesta.

    En un altre àmbit qualificat, la llista Migjorn, es va tractar el tema, i citaré extractes d’algunes de les aportacions que considere més rellevants:

    El nostre català distingeix entre «baix de» i «davall». M’explicaré amb exemples: 1) Davall la casa hi ha restes romanes: això fa que, per fer-hi obres, hagis de demanar permís. 2) Baix de la casa, damunt la voravia, hi solen deixar les bosses de les escombraries. Tenim, doncs, que davall, sinònim de sota correspon al francès sous, mentre que baix de tindria per equivalent en bas de. (Miquel Adrover, Migjorn, 11.01.2005)


    Per cert, en el cas de dalt de i baix de, nosaltres diríem sempre dalt de, però en el cas de baix de hi hauria vacil·lació en l’ús de de (baix la taula / baix de la taula), igual com esdevé amb dins (dins l’habitació / dins de l’habitació). (Josep Saborit Vilar, Migjorn, 18.01.2005)


    Per a mi, sense la preposició de és la forma més natural de dir-ho, en canvi trobe molt forçada la forma la roba està dalt de l’armari o el gat està baix de la taula. (Anna Gascó, Migjorn, 18.01.2005)


    En les zones (com la meua) on només s’usa baix (de), es pot agafar o no la preposició de, exactament igual com dins (de), damunt (de), etc. És a dir, tant podem dir he deixat les sabates baix del llit com he deixat les sabates baix lo llit (nosaltres mantenim l’article lo darrere preposicions), de manera anàloga a he deixat la roba damunt del llit i he deixat la roba damunt lo llit.

    Uns darrers exemples. Hi ha algunes expressions populars en què apareix clarament baix usat com a preposició i sense de. M’estic referint a quedar-se u baix taula (‘fer tard a dinar i quedar-se sense res’) o passar alguna cosa per baix cama (‘entre les cames’).

    Per tant, crec que la discussió sobre si hauria de ser admissible l’ús preposicional de baix de inclou per força l’ús preposicional de baix. (Àngel Alexandre, Migjorn, 18.01.2005)


    En el meu parlar, sempre, sistemàticament es diria baix de la taula. Una possible admissió normativa de la preposició baix podria, certament, assimilar la presència o no de la preposició de al que passa en casos com dins. Però també podria perfectament assimilar el que passa en casos com lluny, en què la presència de de és obligatòria. En la meua «percepció lingüística» baix la taula em sona a castellanisme, ja que sempre diria baix de la taula.

    Per això, jo o Alcover no veiem igual el baix físic (sempre amb prep.?) que el possible baix no físic (baix el poder…). En aquests casos, que no són mai populars, jo prescriuria sota o davall. No ho sé. Tot per a embastar. (Joan Mascarell, Migjorn, 18.01.2005)

     

  3. D’altra banda, Abelard Saragossà promet estudiar el tema, però ja ens ha avançat algunes reflexions que ens haurien de permetre repensar alguna decisió normativa bastant infundada i contraproduent. Per exemple, citant també en extracte (Migjorn, gener 2005):

    Costa poc deduir que les preposicions dalt i damunt s’apliquen al món físic, i la diferència que hi ha és la següent: part superior (dalt) contra part immediatament superior (damunt). Això és, la preposició damunt és un hipònim de dalt. Finalment, la preposició sobre s’aplica al món abstracte. […] De la mateixa manera que poc és l’antònim de molt, les tres preposicions baix, davall i sota són les antònimes de dalt, damunt i sobre. […] En la llengua viva, s’han produït diverses evolucions negatives, ja que totes tenen en comú que superposen i confonen continguts semàntics i, per tant, empobrixen els valors comunicatius de la llengua. En el cas del valencià, ha tendit a perdre davall i sota. La causa del retrocés de davall deu ser que hi han pocs objectes que puguen estar «davall d’un altre»: en les coses que les persones percebem, quan en posem una davall d’una altra, en general cau. Pel que fa a sota, ja he avançat en el paràgraf anterior que és molt diferent de sobre. La darrera preposició és essencial en el món abstracte: deuen ser dotzenes i dotzenes (potser centenars) les construccions que demanen eixa preposició, com ara «una regla sobre una paraula», «un escrit sobre una preposició». En canvi, la preposició sota deu ser necessària en molt poques construccions.[…] Des d’un punt de vista històric, és pràcticament segur que no ha existit mai un sistema nítid com el que he proposat (dalt ‘a la part superior’; damunt ‘a la part immediatament superior’; baix i davall: antònims; sobre i sota: món abstracte […].

    Finalment, també caldria estudiar l’actuació de Fabra i l’evolució de la llengua culta al llarg del segle XX, que potser es podria resumir en tres fets. El primer és tancar els ulls a l’evidència que el valencià tradicional usa baix i davall com a preposicions antònimes de dalt i damunt alhora que tendix a reservar sobre per al món abstracte. El segon fet que resumiria l’actuació del segle XX és tancar els ulls a la intromissió de sobre en els usos de dalt i damunt (com ara dient que «algú està a sobre» volent expressar que «està (en l’habitació de) dalt»; o «deixar coses a sobre d’una altra»).


    [Nota sobre avall i baix, Migjorn, 21.01.2005] El que no hauríem de fer mai és el que va fer Fabra en el DGLC: en compte de dir «Avall el tirà!» (desig d’afonar un tirà i, per tant, hi ha un moviment), escriure «A baix els tirans». En això, actuen molt bé els seguidors del València quan diuen el crit «Amunt, València», o «Amunt el València!». L’error de Fabra podria ser haver seguit el castellà, que usa (o pot usar) la mateixa forma en els dos casos (moviment i sense moviment, abajo). La construcció del castellà perdura en el DIEC i en Ruaix (1998: 221, n. 1).

     

  4. En un altre àmbit, tot i que relacionat, Joan M. Perujo ens aporta una mica de documentació sobre davall, sots i sota:

    (Informació de Joan M. Perujo, Migjorn, 13.01.2005)Ací teniu totes les formes de davall (8 + 1 devall), sots (24) i sota (només 1) tretes de la concordança de la Vita Christi:

    VB 278 9347 E aquesta tua malícia, cuberta sota pali de amicícia, me turmenta molt més que la fúria

    VA 75 2343 qui han a contribuir ab persones envejoses, que, sots color de amicícia, volrien a sos germans robar la fa

    VB 168 5565 baxet ab los altres dexebles, indignant aquells sots color de consciència, dient: «Digau, germans, ¿per q

    VA 288 9622 ací avant no seran confuses, puix vos sou mesos sots la bandera de aquest rey de glòria

    VB 384 12990 prestament la gràcia a ell donada; e, metent -se sots la bandera de Jesús, començà ab gran ànimo a batalla

    VA 188 6209 volent dir: Sots la custòdia e comanda vostra nos posam, Senyora sanc

    VB 167 5525 o verí de aquella astuciosa àspidis tenen amagat sots la lengua sua

    VA 78 2456 r les rames sues, pervendreu a la altea del cel; sots la ombra de aquest gloriós arbre habiten e stan los

    VB 248 8332 ànima, com ha rebut dins si aquest bé infinit: « Sots la ombra de aquest Senyor que tant he desijat reposa

    VC 221 7375 os hòmens superbiosos e cruels, e ·ls humiliareu sots la potestat e senyoria vostra

    VB 123 4021 dir: O ànima mia! Tots los lochs de la terra són sots la senyoria e imperi de nostre Senyor Déu: en cascú

    VB 291 9806 se per benaventurat veent a Jhesús axí aterrat e sots la sua potestat posat, creent que fàcilment lo porta

    VA 36 1018 E ells, trobant -se sots la vostra bandera, no hauran temor de res

    VB 399 13480 ella dada, e que negú no pereixca de aquells que sots la vostra bandera se metran e dels vostres mèrits al

    VB 108 3490 fe, fariseu: ¿què li fall, de quantes coses són sots lo cel, a aquell que lo Déu hí Senyor del cel pren e

    VA 280 9377 magestat: car no y ha altre nom sots lo cel donat als hòmens per obtenir salut sinó aques

    VC 230 7672 tra altesa que los tres órdens de àngels que són sots lo principat meu ha nostre senyor Déu ordenats a la

    VC 152 4998 /]manant sa clemència que diguésseu al poble que sots lo regiment vostre se trobava, que sa magestat los c

    VA 184 6095 r lo beneÿt fruyt del seu ventre, qui stà amagat sots lo seu manto! E vós, Senyora, rebent -los, venint a

    VB 386 13034 Ezechiel, quant lo véu, que los seraphins staven sots los seus peus e tota la terra era plena de la Magest

    VB 173 5748 , per salvar -vos ve e subjugar les altres gents sots los vostres peus: si no us enteneu ni rebre no ·l vo

    VB 354 11941 at de la dita creu sens licència de sa senyoria, sots pena de perdre lo cap

    VA 307 10270 veu, Senyor, cuberta tanta virtut e excel·lència sots tan profunda humilitat, mostrant -vos als ulls morta

    VA 125 4076 Car sobre vós sol Déu és: sots vós, Senyora, són totes les coses creades

    VC 312 10475 es les coses que divinitat no atenyen, totes són sots vostra excel·lència e us regonexen senyoria

    VA 184 6085 eccadors, ans lo fill de Déu se és volgut amagar davall aquell, tancant -se dins lo vostre virginal ventre

    VB 172 5710 e aturà ·s aquí sa clemència, sient-se un poch davall aquelles oliveres, volent donar a entendre a les g

    VC 128 4190 antorches, e ell e sa muller e filles devallaren davall e manaren obrir la porta

    VB 95 3063 E, lançant -se ab gran fervor de amor davall la taula, abraçà aquells sagrats peus divinals del

    VA 185 6102 molt amat e acollir -vos he a tots ab gran plaer davall lo meu misericordiós manto

    VC 163 5385 loen lo vostre sanct nom! Humilien -se, Senyor, davall los vostres peus les cares de tots los hòmens per

    VC 91 2938 als: [//]car ab un gran so de campanes los meten davall terra, e de aquí avant no y ha pus memòria

    VC 120 3919 : «O! Tan contents poden ésser ja los juheus que davall terra resta aquell que tant han perseguit sens cau

    VB 295 9933 nt lo cap de sa magestat per animar als qui eren devall a fer pijor, no podent cobrir ne çelar la gran mal

butró

  1. Actualment, el Diccionari normatiu valencià de l’avl inclou el terme (consulta: 19.01.2016):

    butró m. Forat que fan els lladres en un sostre o en una paret per a robar.

    Com a estri de pesca en català és bertrol. Com a procediment utilitzat pels lladres (el forat), el diari El Periódico el tractava (abans del 2001) com a manlleu no adaptat (en cursiva, doncs). A pesar que l’origen del terme castellà siga un terme de l’agricultura —que deu tindre una denominació en català que caldrà buscar— l’accepció relativa al delicte sembla únicament castellana. El Diccionari de català popular i d’argot de Joaquim Pomares (1997) l’adaptava com a butró, però fins ara la cosa no ha fet massa fortuna. Caldria comprovar què fan altres llengües.

  2. (DRAE) 1. m. Agujero hecho en suelos, techos o paredes para robar.
  3. (DRAE 1983) butrón. m. buitrón.Ál. Agujero o chimenea que sirve para la ventilació de cuevas abiertas bajo tierra, donde se guarda el vino. ║ Germ. Agujero que los ladrones hacen en techos o paredes para robar.
  4. Vocabulario calerano (Calera i Chozas – Toledo) Butrón. Sust. Gente en tropel. Éramos pocos, pero entró un butrón y se llenó el bar. En el DRAE aparece con otro significado.
  5. (Saúl Santiso Pérez – Enero 2002) «Butrón es un agujero en una acequia, cuando estas eran de tierra, por donde se escapa el agua, casi siempre hecho por las ratas, topos y demás roedores».

bionda

Segons el Cercaterm (consulta: any 2000):

bionda
es bionda

Barrera de seguretat que es col·loca a les autopistes i trams perillosos de carreteres, consistent en una planxa galvanitzada de secció sinusoïdal d’uns 30 cm d’amplada collada directament sobre muntants, generalment perfils IEP-100, o sobre un tub amortidor de secció rectangular amb reforç interior.

Posteriorment el Cercaterm ha revista la seua proposta (consulta: 02.12.2015):

ca tanca de doble onda, n f
ca bionda, n f sin. compl.
es bionda
es valla bionda

<Transport > Transport per carretera>

Tanca d’una barrera metàl·lica constituïda per un perfil d’acer galvanitzat que ha estat ondulat en secció transversal de manera que formi dues ondes.

Em sembla que ja havia aparegut una volta (només una!) en el dogv (Llei 12/1997, de Taxes: «biona»). Es refereix a la barrera de seguretat metàl·lica (dcarret) (barrera de seguridad metàl·lica en castellà). L’utilitzen els d’urbanisme de Silla.

En el diari El País (28.10.1998, pàg. 28) en diuen també valla quitamiedos*.

A més, per a ampliar el panorama, hi ha una possible trionda*, no recollida pel Termcat, però que apareix en castellà en una fitxa de l’UPCterm (consulta: 17.12.2015):

es valla trionda [Enginyeria civil, arquitectura i construcció] sin. trionda
ca tanca de triple onda f
en thrie beam

En fi, si els diccionaris acaben arreplegant bionda en català, no sembla que hi haja d’haver cap inconvenient per a augmentar el repertori d’ondes amb trionda.