a + complement directe

  1. Pel que fa al complement directe preposicional (CDP), anem fent un recull de casos en què la normativa ha anat ampliant la possibilitat d’utilitzar-lo. Anem afegint els enllaços a les fitxes en la llista següent:
  2. Quant a les diferents denominacions de l’objecte directe: complement directe, implement i altres, utilitzarem, en general, la que fa servir l’avl en la seua gramàtica, tot i que segurament és un debat que no està tancat (veg. La terminologia lingüística en l’ensenyament secundari).
  3. En versions anteriors d’esta fitxa, havíem recollit opcions i limitacions en obres diferents:
    1. Segons el mestil (pàg. 789-…) i altres referències es pot usar la preposició a davant els pronoms tothom, tots, altri, ningú, cadascú, molts; (solà94) qui, el qual, algú.
    2. Podem llegir en Sintaxi bàsica del català de Carme Vilà i Comajoan (1990):

      Davant qualsevol pronom tònic [+animat] es tolera la preposició a en el CD: Això beneficia (a) tothom; […] També es tolera la inclusió de la preposició a quan el CD és avantposat:* (A) l’Albert, l’he vist al cinema.[…] S’aconsella també la inclusió de la preposició a quan un enunciat és ambigu perquè hi ha un constituent que tant pot ser subjecte com CD: T’estima com la Marta / T’estima com a la Marta.


      *Vegeu més avall el punt c de la gnv.

      Sobre esta mateixa qüestió, convé llegir el punt 11.5.1.5 de la gcc («La preposició i el sintagma preposicional» de Pelegrí Sancho Cremades), que detalla alguns casos més aportats per solà94 i altres:

      Solà (1994: 167) considera que el desplaçament d’un complement directe que és un nom que designa una entitat humana (i més encara quan és un nom propi), sembla exigir la preposició a […].66 De fet, la preposició a davant els complements disclocats és un construcció antiga en català i potser per aquesta raó ha estat admesa per alguns gramàtics.


      66. En mallorquí s’empra de manera sistemàtica la preposició a(n) davant els objectes directes dislocats a la dreta, siguin animats o inanimats […]. Aquest ús es troba almenys des del segle xvii.

    3. Pla Nualart aporta una síntesi («Complements directes amb a i sense», Ara.cat, 18.02.2011) de tot això:

      Simplificant-ho una mica, Solà diu que la a només és incorrecta quan el cd va darrere el verb, no és un pronom fort i no crea ambigüitat. Vegem quan podem —i per mi és millor— posar-hi la a .Sempre que el cd vagi davant del verb. Passa en dislocacions («A l’Anna no l’ha vist»), en oracions de relatiu («La dona a qui estima») i en les interrogatives («A qui ha insultat?»). Si escrivim «L’Anna no l’ha vist», «La dona que estima» i «Qui ha insultat», no podem saber qui veu, qui estima i qui insulta. I, si no volem crear estranyes asimetries, crec que val més mantenir-la encara que un canvi de persona desfaci l’ambigüitat («A l’Anna no l’has vist»).

      La a també és lícita davant pronoms com cadascú, qualsevol, ningú, algú i tothom i és obligatòria davant pronoms personals forts, que quan fan de cd són duplicats amb un pronom feble: «L’he vist a ell», «M’afecta a mi». Si hi ha duplicació, encara que no sigui amb pronom, la a s’ha de mantenir: «Ens acusa als professors». I també s’ha de mantenir, per simetria, en frases com «A qui fa molt que no veig és al Joan», «M’han renyat a mi i als meus companys». I el consell final és: sempre que sense a la frase sigui ambigua, poseu-hi a.

    4. En la gramàtica de l’avl tenim més detallats els casos en què el complement directe és introduït per la preposició a:

      En algun context, el cd va precedit o pot anar precedit de la preposició a. Es tracta dels casos següents:

      a) Davant d’un pronom personal fort:

      T’ha nomenat a tu.
      Ens estava buscant a nosaltres.
      Mira’ls a ells, no a mi.

      observació: La preposició a també apareix, amb sintagmes nominals, en aquells casos que estan duplicats per un pronom feble i equivalen a nosaltres o vosaltres: Ens estaven buscant als estudiants de batxillerat (això és, ‘a nosaltres, estudiants de batxillerat’).

      b) En casos de possible ambigüitat entre el subjecte i el complement directe, a causa de la posposició del primer:

      En el partit d’ahir va guanyar el Vila-real al Betis.
      Hem vist com perseguia un policia a un lladre.

      c) En casos de dislocació, quan el complement directe és definit, està referit a éssers animats i és représ per un pronom feble:

      Als nous inquilins, no els entén ningú.
      No els entén ningú, als nous inquilins.

      d) Optativament, davant dels pronoms indefinits tothom, tots, algú i ningú, i amb interrogatius o relatius ambigus:

      Vaig trobar (a) tothom.
      Has vist (a) algú?
      (A) qui ha escoltat?
      He vist l’home que / a qui va intimidar Marta.

      observació: També s’usa la preposició en aquells casos en què un quantitatiu assumix una funció pròxima al pronom i té un valor específic de persona: Segurament el meu discurs sorprendrà a molts; No sé si farà riure a molts o a pocs, però és un destrellat. No s’usa, en canvi, la preposició en els casos en què modifica un substantiu explícit o pronominalitzat per en: Hem vist molts amics teus; N’hem vist molts.

      e) Optativament, davant de nom propi de persona:

      He vist (a) Carles.
      Han convidat (a) Maria a la boda.

      Però no quan va precedit de determinant:

      He vist l’amiga Teresa.
      He vist en Joan.

      observació: Els noms propis amb article tenen un comportament pròxim a la resta de sintagmes nominals, i admeten fàcilment l’ús sense preposició; els noms propis sense article, en canvi, s’aproximen als pronoms personals, i l’ús sense preposició resulta més marcat i artificial. Notem, a més, que no s’usa la preposició en casos com He llegit Ausiàs March, Estava embadalit sentint Mozart, en què els noms propis s’usen metonímicament per a referir-se a l’obra d’un autor.

      f) En casos d’estructures paral·leles on un dels constituents ja apareix precedit de preposició:

      T’han convidat a tu i al metge de Calp.
      T’estimaràs a tu mateix com als altres.
      Han convidat a tots, fins i tot al meu cosí.

arrova

  1. En català, el símbol @, a banda de ser el símbol internacional de l’arrova, i ser conegut amb aquest nom, té altres noms: ensaïmada, boina, a encerclada... (veg. Viquipèdia). Actualment, des que Ray Tomlinson el va fer servir per primera vegada (1971), s’utilitza este símbol en les adreces electròniques (com ara: golls@geocities.com). Abans, per a estes adreces es feen servir quatre punts (::) per a separar el nom del destinatari del nom del servidor, o la paraula at (que és precisament un dels significats més comuns del símbol @ en el món anglosaxó).
  2. La creació del símbol sembla que es deu a una evolució de l’abreviatura de la preposició llatina ad, que després es va especialitzar en usos mercantils. Hi ha qui troba la primera documentació en una carta d’un mercader venecià (1536) per a designar la unitat de pes i capacitat àmfora (en italià, anfora) dels carregaments dels vaixells (Giorgio Stabile, segons diverses fonts). (Eixa àmfora correspon a la mateixa mesura que l’arrova.)
  3. Sobre la qüestió, hi ha en català un article de Ton Sales i Porta que és encara ara una referència imprescindible: «Les arroves i la informàtica» (Avui, 13.06.1998).
  4. Segons el dcorom:

    rova ‘pes equivalent a la quarta part d’un quintar’, de l’àrab rubc ‘quarta part’ (derivat de ‘árbac ‘quatre’), que en àrab vulgar tenia les formes rúbac i rúbca. 1.ª doc.: fi S. XII.

  5. (Vocabulaire d’Internet, Office de la Langue Française VOCINTERNETFR) 40. at-sign V. o. at sign; @ sign a commercial n. m.; arobas n. m.; arrobas n. m.; Quasi-syn. séparateur @ n. m. Termes non retenus: symbole @; signe @ […] L’étymologie du terme arobas est nébuleuse. Cette forme proviendrait semble-t-il de la déformation de a rond bas de casse, c’est-à-dire a minuscule entouré d’un rond.
    [Esta etimologia no és correcta, tal com mostren docorom i drobert.]
  6. Segons el deabrev:

    360 @ SÍMB f rova / arrova (unitat de massa, equival a 25 kg o 0,25 q), fís

  7. El drobert indica:

    arrobe ou arobe [aʀɔb] n. f. – 1555; esp. arroba, ar. ar-roub « le quart » ◆ Mesure espagnole de poids valant ordinairement 12,780 kg.

a arbre net

  1. El company Aureli Querol mos dóna a conéixer esta expressió, que no apareix en els diccionaris habituals i que podríem definir, seguint Francisca Ramón Fernández («El costum en les relacions agràries valencianes. El cas de la Safor», CEIC Alfons el Vell, 2008; consulta: 16.04.2019):

    a arbre net loc. adv. Arreplegant tot el fruit de l’arbre.

    En castellà se n’ha fet alguna adaptació: «a árbol limpio» o «a limpia árbol».

  2. Dins d’este mateix camp de l’agricultura, localitzem una expressió que tampoc no apareix en els diccionaris («Qualitat en l’empresa exportadora citrícola espanyola (2.ª part)», 2001; consulta: 16.04.2019):

    a passades loc. adv. Seleccionant els fruits pel color, el calibre i la maduresa.

    En castellà, segons la mateixa font, «a pasadas».

a la vista de

Es suposa que esta construcció no ha adquirit la condició de locució prepositiva, sinó que és un sintagma en què s’expressa l’acció de vore. Tanmateix, l’exemple oferit pel diccionari de l’iec tinc quimera que té valor de locució equivalent a ‘tenint en compte’ (s. v. vista; consulta: 22.03.2019):

A la vista d’aquell espectacle, van estimar-se més callar.

Eixe ús concordaria tant amb les versions equivalents francesa (au vu de; atilf, consulta: 22.03.2019) i castellana (a la vista de; drae, consulta: 22.03.20219), que sí que tenen eixe valor i apareixen recollides en els diccionaris.

El diccionari de l’avl no recull un ús semblant per a a la vista de. A més, el web de terminologia jurídica del Termcat («Connectors conflictius en la redacció jurídica (II)»; consulta: 22.03.2019) dóna la indicació següent:

Incorrecte Correcte
a la vista de (tenint en compte) «A la vista de» és incorrecte. Cal emprar «en vista de» per expressar que la idea que introdueix es pren en consideració. Equival a «tenint en compte». Cal utilitzar «amb vista a» per expressar finalitat. Equival «amb la finalitat de».

actualitat

Hi havia una fitxa de l’Optimot (consulta: 04.02.2010) que mirava d’interpretar les accepcions del diec per a la paraula actualitat en un sentit molt restrictiu:

El diccionari normatiu recull dues accepcions del mot actualitat: 1) qualitat d’actual, i 2) conjunt de fets recents o informacions noves sobre fets antics que poden ésser donats com a notícia.

Així, en català, l’expressió en l’actualitat no pot voler dir ‘actualment, ara mateix’, significat que sí que té en castellà. En canvi, aquesta expressió és correcta sempre que el sentit del mot actualitat es correspongui amb el que recull el diccionari normatiu. Per exemple: La proposta es basa en l’actualitat dels fets.

Ja en aquell moment convenia tindre en compte que eixa paraula tenia més accepcions en altres diccionaris (que recollien la locució), com ara el gdlc:

2 1 Cosa d’ara, del moment, de moda.
2 Temps actual. Ha durat fins a l’actualitat.
3 d’actualitat loc adj Que interessa ara, de què es parla molt ara. Un tema d’actualitat.
4 en l’actualitat loc adv Actualment, ara.

De fet, el mateix diec fea servir la paraula de manera que tampoc podria ser interpretada (si seguírem només les seues definicions). Per exemple:

edat […] edat moderna Edat de la història que s’estén des de la caiguda de l’Imperi bizantí fins a la Revolució Francesa o fins a l’actualitat.

relicte -a […] adj. Que s’ha format en condicions diferents a les de l’actualitat, s’aplica als sòls i a les formes de relleu.

foraminífers m. pl. Ordre de protozous rizòpodes, proveïts d’una closca calcària, quitinosa o aglutinada, formada per una o diverses cambres, amb forats diminuts, d’hàbit de vida principalment marí, coneguts des del cambrià fins a l’actualitat. […]

Aleshores i ara, per tant, convé pensar que cal ampliar la definició del diec (que no s’ha modificat, de moment). I també, tal com ha fet finalment l’Optimot (agraïm l’avís sobre eixe canvi a Xavier Albons; vegeu la fitxa 1423/6; consulta: 27.02.2019), arreplegar la locució i donar-li el sentit que té i que apareix en altres diccionaris, com ara en el dnv (consulta: 27.02.2019):

actualitat […] 4. en l’actualitat loc. adv. Actualment. En l’actualitat, l’índex d’analfabetisme s’ha reduït considerablement.

En eixe sentit, Xavier Rofes (21.03.2019) ha fet una petita recerca i envia la nota següent que confirma la tendència:

Ni la giec (ni la geiec) registren la locució, tot i que hi recorren sovint en la redacció (en el cas de la geiec fins a quinze vegades). La locució figura en el Diccionari de sinònims de frases fetes de M. Teresa Espinal.

a tiri i bandiri

  1. Locució adverbial utilitzada pel diputat Peris i Garcia (17.12.2002; Safor). La trobem documentada per Eugeni Reig (Valencià en perill d’extinció) amb la forma més general a tiri i Baldiri, forma que  apareixia en el Salt 2.0 i ha entrat en el dnv (consulta: 22.02.2019):

    a tiri i baldiri loc. adv. De forma desbaratada, sense moderació ni consideració. Li agrada molt gastar a tiri i baldiri.

  2. No apareix en el dcvb ni en una forma ni en l’altra (ni tampoc tiribandiri ni tiribaldiri, que són també variacions possibles). La trobem amb la forma a tiri i bandiri ‘en gran quantitat’ en el llibre La pols i el desig de Jesús Moncho (2001; Google Llibres; consulta: 16.07.2013), autor de Gata de Gorgos (Marina).

a no ser que

Les locucions a no ser que i a no ser per: quant a estes locucions, que tenen valor condicional, mestil (xxi, 2.2.2.2) considera que «són calcs innecessaris de l’espanyol» i les rebutja, tal com féu Fabra en 1922 i 1925 (veg. Converses filològiques). lacreu (2002) considera a no ser que també un calc del castellà i diu que cal evitar-la.

Tampoc l’admet el Comitè Terminològic de Dret, comité impulsat pel Termcat («Connectors conflictius en la redacció jurídica (I)»; consulta: 13.02.2019; 22.03.2019):

Forma incorrecta Formes correctes
sempre i quan sempre que
a no ser que llevat que, tret que, a excepció que
en relació a1 en relació amb, amb relació a
en el que concerneix a … pel que concerneix (una cosa) (sense preposició)
màxim sobretot, especialment
en atenció a2 en vista de
en ordre a amb vista a, amb la finalitat de, a l’efecte de
Nota 1. El Diccionari normatiu valencià (AVL; consulta: 14.02.2019) considera correcta la locució preposicional en relació a. Veg. la fitxa en relació a.
Nota 2. El Diccionari normatiu valencià (AVL; consulta: 15.02.2019) considera correcta la locució preposicional en atenció a.

En canvi, Ruaix (daux) considera bona a no ser… (també en la versió positiva a ser possible):

A ser possible… L’infinitiu pot anar precedit de la negació: A no ser per ell… A no ser que…

El company Xavier Rofes (21.03.2019) envia una reflexió sobre una passatge de la gramàtica de l’iec que podria donar validesa per extensió a estes locucions:

Tot i que la fitxa 1422/4 de l’Optimot diu que a no ser que en català no és adequada i que la giec no registra explícitament l’expressió, sí que assenyala, aquesta darrera obra, que «també poden rebre una interpretació condicional […] certes construccions d’infinitiu precedit de a. […] Respecte a l’infinitiu, les construccions introduïdes per a es restringeixen a fórmules fixades, com ara l’expressió a jutjar per: A jutjar per les informacions rebudes, hem de creure que és veritat (‘si hem de jutjar per les informacions rebudes’).» (§ 30.2.6d, p. 1152-1153) [Cal tenir en compte, per exemple, que «a jutjar per» no figura en el diec ni el dnv.]

a la llum de

Locució prepositiva correcta segons daux (encara no recollida pels diccionaris: consulta: 29.01.2019). Té el sentit més literal, equivalent de la locució a la claror de:

[gdlc] 2 a la claror de loc prep Amb l’ajuda o servint-se de la claror produïda per un astre, per un objecte, pel foc, etc. Dibuixar a la claror d’una espelma. Miràvem el jardí a la claror de la lluna.

I té també un sentit figurat que equival al de ‘davant de’ ‘en vista de’, ‘tenint en compte’, sentit que podem documentar, entre altres, en Lluís Payrató (gcc, pàg. 1170, nota 20), dcorom (s. v. vega) i Philip D. Rasico («El tractament català dels grups de nasal o líquida més oclusiva, a la llum de la documentació medieval: precisions fonològiques»; veg. Google Llibres), Joan Veny («Erotisme i litúrgia en la ictionímia»; consulta: 29.01.2019).

aigua cavallera

  1. El dnv ha inclòs este terme (consulta: 29.01.2019):

    aigua cavallera f. Cabal d’aigua que fluïx lliurement, però de manera tranquil·la.

  2. Segons el declc de Coromines:

    El mot [cavaller] pren aviat ample desenvolupament semàntic p. ex. pot significar ‘superior, lliure’: […] D’ací l’ús, vivíssim en tots els pobles Dellà Xúquer, de les aigües cavalleres ‘les que flueixen lliurement, en fonts, sense mines, aixetes ni canalització’: «en este terme no hi ha cap font que ixca cavallera» (totes provenen del sistema de reg), L’Énova; «quan ha plogut molt, la font pot vindre cavallera», Bufali; per la frase «allí eixia una fonteta cavallera» explicada «que no la trau el motor», a Barxeta, es veu clar el matís originari de ‘no servil, lliure’; […]

  3. Suscitada la qüestió en la llista Migjorn per Eugeni Reig (03.12.2009), diversos collistaires van fer les seues aportacions. En general, confirmaren majoritàriament la pronúncia amb labiodental (v) i no amb bilabial (que era com havia aparegut en una notícia de Vilaweb, 11.12.2009). Certament, és un matís difícil de detectar, tal com m’ha dit Pep Sanchis (Llocnou d’en Fenollet, 11.12.2009), i sobre el qual dubtaven Vicent Sanchis (que s’inclinava per cavallera) i mon tio Agustí. Cal dir que els dos m’han confirmat la descripció de Coromines. Més avant, el diputat Torró Gil en va fer ús en el parlament valencià (26.05.2010):
    […] les enormes despeses d’energia, que li ho va dir, l’aigua no cau cavallera, ¿eh?, cal pujar-la i baixar-la moltes voltes, ¿no?

    El company Francesc Gascó (Tavernes de la Valldigna, 30.05.2010) va enviar la informació següent:

    [M]on pare (llaurador, com tu saps), feia servir aquesta expressió tot referint-se a l’aigua que corre lliure i amb gran quantitat i cabal per la sèquia o pel riu. Crec que també ho va dir una vegada referint-se a un pou: «eixe pou trau l’aigua cavallera». Ell distingia molt bé entre B/V.

    A més, Josep Lozano (31.05.2010) mos va enviar un poema seu (d’un llibre que està preparant):

    Aigua

    Nunci diàfan de verdor,
    per les séquies i filloles
    o els braçals de la Ribera,
    tot fluint a cor què vols,
    fecundant els fraus i els solcs
    o acabant a l’Albufera,
    remorosa o riallera,
    clara sement de llecor,
    corre l’aigua cavallera.

  4. La documentació de Google Llibres (consulta: 11.12.2009) dóna com a resultat una referència catalana (a més del diccionari de Coromines) per a aigua cavallera (cap per a caballera) en «Un sistema de drenatge a la marjal d’Algemesí: l’alcaduf» de Vicent Castell, article publicat en L’espai de l’aigua (2000) d’Antoni Furió i Aureliano Lairón (editors). En canvi, en castellà hi ha nou referències, que tampoc en són moltes. No en localitze cap referida a l’aigua en el Corde.

angimbori

  1. Segons el diccionari del Salt 2.0 (oficial, segons l’avl2002):

    angimbori m. Objecte inútil, inservible, especialment quan té una grandària considerable i més bé fa nosa.

    El dnv (consulta: 20.12.2018) va modificar lleument la forma de l’entrada i la definició:

    engimbori m. Objecte inservible, de poc valor.

    Etimològicament, el mot prové de cimbori, que, al seu torn, té l’etimologia següent (gdlc, s. v. cimbori; consulta: 20.12.2018):

    1372; del ll. cĭbōrĭum ‘copa’, i aquest, del gr. kibṓrion ‘fruit del nenúfar; copa de forma semblant a aquest fruit’, amb influx de cim i cimbell.

  2. Eugeni Reig (El Punt, 19.09.2011) documenta unes quantes possibilitats més i dóna la seua opinió sobre la incorporació de les variants als diccionaris:

    En la primera edició del meu llibre Valencià en perill d’extinció (València, 1.999) vaig incloure el mot angimbori que vaig definir com: «Objecte inútil, inservible, especialment quan té una grandària considerable i més aïna fa nosa.» I vaig afegir: «Aquest mot no té les connotacions d’objecte vell, deteriorat, fet una cafetera, que té la paraula xanca.» I vaig posar el següent exemple il·lustratiu: «A vore quan t’endús l’angimbori eixe que em vares deixar en la terrassa, que quasi no puc ni eixir a regar les plantes.»

    […]

    Jo pense que els vocables atzimbori, angimbori, angimbòric, anzimbori, argimbori, engimbori, enximbori, estimbori, etzibori, etsibori, etzigori i atzigori són variants formals del mateix mot i considere que la variant atzimbori és la que hauria de ser la normativa, perquè és la que menys s’allunya del seu origen etimològic i perquè encara es conserva viva en la comarca del Baix Vinalopó. […]

    No cal dir que l’ús és més indicador encara que la interminable recerca etimològica. Tal com assenyala Eugeni Reig, al Baix Vinalopò es veu que n’hi ha una variant, al Gironés i l’Empordà, unes altres, etc.; i s’esdevé el mateix en el camp literari, on l’etzigori de Pere Coromines esdevé atzigori en les traduccions de Terenci que féu Joan Coromines, i on Maria Beneyto (i altres) fea servir l’estimbori usual a Mallorca (veg.):

    Ha vingut Gertrudis a mostrar-nos la seua filla. La xiqueta està feta un estimbori. I és que els pobres no tenen disposició per a res, perquè el vestit ben bonic que era.

    El company Francesc Gascó (04.10.2011) comenta l’alternança algimbori / argimbori a Beneixama: «les dues amb o oberta [algimbòri], [argimbòri]»; a més, informa de la variant estrumbori, pròpia de Mallorca, recollida en el dcvb:

    estrumbori*
    Embalum, cosa que embaluma (Mall., ap. Aguiló Dicc.).


    *Nota: Alcover escriu estumbori en els Dietaris de les eixides, 1900-1902 (edició de Maria Pilar Perea, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002).

  3. Podem documentar en Google Llibres un article d’Emili Casanova, «El Diccionari de la Vall d’Albaida: Una presentació», que inclou:

    Cimbori, m. ‘Fòtil, andrómina gran i inútil’. VF: angimbori (Atz.), encimbori (Ag.), encenvori (Ag.), etzibori (Alb.), enximbori (Atz.).

    El cercador no mos permet accedir a molta més informació, però crec que podem interpretar les abreviacions dels noms de les localitats aixina: «Atz.» ‘Atzaneta’, «Ag.» ‘Agullent’, «Alb.» ‘Albaida’.

  4. A més d’estes variants, també hi ha sinònims disponibles per a registres diversos. En el programa El Club de TV3 (dj. 10.05.2007) feien una aportació al vocabulari català: quènfaig, nom amb què designem les andròmines de poc valor econòmic i de discutit valor estètic que són objecte de regal als convidats (parents, amics i coneguts) en bodes, batejos i comunions i altres esdeveniments socials.En espanyol en diuen pongo (no apareix encara recollit als diccionaris amb esta accepció). Joan-Carles Martí Casanova mos indica que en francés es coneix com a bibelot. Segons el TLF (s. v. bibelot; consulta: 20.12.2018):

    2. Avec une nuance péj. Article de peu de valeur ou de mauvais goût. Bibelot de bazar, de camelote, sans valeur :
    3. Sur le tourniquet, les lots étaient classés, d’affreux bibelots de cinq ou six sous, maroquinerie, verrerie, porcelaine; et la plume grinçait contre les fils de laiton, la plaque tournante emportait les lots, dans un bruit continu de vaisselle cassée.

    zola, Son Excellence E. Rougon, 1876, p. 331.

    El mot bibelot també ha estat incorporat al català, però els diccionaris no li han donat l’accepció despectiva que tractem ara. El DIEC2 (el GD62 i el GDLC) el definix:

    bibelot m. Petit objecte decoratiu.

    D’altra banda, en anglés en diuen trinket o knickknack. El GDT només recull knickknack:

    A small trivial article intended for ornament.

    En el Merriam-Webster (consulta: 20.12.2018) trobem tchotchke i més sinònims: bauble, bibelot, curio, curiosity, doodad, dingus, dohickey, hickey, gaud, gewgaw (also geegaw), gimcrack, kickshaw, knickknack (also nicknack), novelty, ornamental, trinket, whatnot, whatsit…