a + complement directe

  1. Pel que fa al complement directe preposicional (CDP), anem fent un recull de casos en què la normativa ha anat ampliant la possibilitat d’utilitzar-lo. Anem afegint els enllaços a les fitxes en la llista següent:
  2. Quant a les diferents denominacions de l’objecte directe: complement directe, implement i altres, utilitzarem, en general, la que fa servir l’avl en la seua gramàtica, tot i que segurament és un debat que no està tancat (veg. <em>La terminologia lingüística en l’ensenyament secundari</em>).
  3. En versions anteriors d’esta fitxa, havíem recollit opcions i limitacions en obres diferents:
    1. Segons el mestil (pàg. 789-…) i altres referències es pot usar la preposició a davant els pronoms tothom, tots, altri, ningú, cadascú, molts; (solà94) qui, el qual, algú.
    2. Podem llegir en Sintaxi bàsica del català de Carme Vilà i Comajoan (1990):

      Davant qualsevol pronom tònic [+animat] es tolera la preposició a en el CD: Això beneficia (a) tothom; […] També es tolera la inclusió de la preposició a quan el CD és avantposat:* (A) l’Albert, l’he vist al cinema.[…] S’aconsella també la inclusió de la preposició a quan un enunciat és ambigu perquè hi ha un constituent que tant pot ser subjecte com CD: T’estima com la Marta / T’estima com a la Marta.


      *Vegeu més avall el punt c de la gnv.

      Sobre esta mateixa qüestió, convé llegir el punt 11.5.1.5 de la gcc («La preposició i el sintagma preposicional» de Pelegrí Sancho Cremades), que detalla alguns casos més aportats per solà94 i altres:

      Solà (1994: 167) considera que el desplaçament d’un complement directe que és un nom que designa una entitat humana (i més encara quan és un nom propi), sembla exigir la preposició a […].66 De fet, la preposició a davant els complements disclocats és un construcció antiga en català i potser per aquesta raó ha estat admesa per alguns gramàtics.


      66. En mallorquí s’empra de manera sistemàtica la preposició a(n) davant els objectes directes dislocats a la dreta, siguin animats o inanimats […]. Aquest ús es troba almenys des del segle xvii.

    3. Pla Nualart aporta una síntesi («Complements directes amb a i sense», Ara.cat, 18.02.2011) de tot això:

      Simplificant-ho una mica, Solà diu que la a només és incorrecta quan el cd va darrere el verb, no és un pronom fort i no crea ambigüitat. Vegem quan podem —i per mi és millor— posar-hi la a .Sempre que el cd vagi davant del verb. Passa en dislocacions («A l’Anna no l’ha vist»), en oracions de relatiu («La dona a qui estima») i en les interrogatives («A qui ha insultat?»). Si escrivim «L’Anna no l’ha vist», «La dona que estima» i «Qui ha insultat», no podem saber qui veu, qui estima i qui insulta. I, si no volem crear estranyes asimetries, crec que val més mantenir-la encara que un canvi de persona desfaci l’ambigüitat («A l’Anna no l’has vist»).

      La a també és lícita davant pronoms com cadascú, qualsevol, ningú, algú i tothom i és obligatòria davant pronoms personals forts, que quan fan de cd són duplicats amb un pronom feble: «L’he vist a ell», «M’afecta a mi». Si hi ha duplicació, encara que no sigui amb pronom, la a s’ha de mantenir: «Ens acusa als professors». I també s’ha de mantenir, per simetria, en frases com «A qui fa molt que no veig és al Joan», «M’han renyat a mi i als meus companys». I el consell final és: sempre que sense a la frase sigui ambigua, poseu-hi a.

    4. En la gramàtica de l’avl tenim més detallats els casos en què el complement directe és introduït per la preposició a:

      En algun context, el cd va precedit o pot anar precedit de la preposició a. Es tracta dels casos següents:

      a) Davant d’un pronom personal fort:

      T’ha nomenat a tu.
      Ens estava buscant a nosaltres.
      Mira’ls a ells, no a mi.

      observació: La preposició a també apareix, amb sintagmes nominals, en aquells casos que estan duplicats per un pronom feble i equivalen a nosaltres o vosaltres: Ens estaven buscant als estudiants de batxillerat (això és, ‘a nosaltres, estudiants de batxillerat’).

      b) En casos de possible ambigüitat entre el subjecte i el complement directe, a causa de la posposició del primer:

      En el partit d’ahir va guanyar el Vila-real al Betis.
      Hem vist com perseguia un policia a un lladre.

      c) En casos de dislocació, quan el complement directe és definit, està referit a éssers animats i és représ per un pronom feble:

      Als nous inquilins, no els entén ningú.
      No els entén ningú, als nous inquilins.

      d) Optativament, davant dels pronoms indefinits tothom, tots, algú i ningú, i amb interrogatius o relatius ambigus:

      Vaig trobar (a) tothom.
      Has vist (a) algú?
      (A) qui ha escoltat?
      He vist l’home que / a qui va intimidar Marta.

      observació: També s’usa la preposició en aquells casos en què un quantitatiu assumix una funció pròxima al pronom i té un valor específic de persona: Segurament el meu discurs sorprendrà a molts; No sé si farà riure a molts o a pocs, però és un destrellat. No s’usa, en canvi, la preposició en els casos en què modifica un substantiu explícit o pronominalitzat per en: Hem vist molts amics teus; N’hem vist molts.

      e) Optativament, davant de nom propi de persona:

      He vist (a) Carles.
      Han convidat (a) Maria a la boda.

      Però no quan va precedit de determinant:

      He vist l’amiga Teresa.
      He vist en Joan.

      observació: Els noms propis amb article tenen un comportament pròxim a la resta de sintagmes nominals, i admeten fàcilment l’ús sense preposició; els noms propis sense article, en canvi, s’aproximen als pronoms personals, i l’ús sense preposició resulta més marcat i artificial. Notem, a més, que no s’usa la preposició en casos com He llegit Ausiàs March, Estava embadalit sentint Mozart, en què els noms propis s’usen metonímicament per a referir-se a l’obra d’un autor.

      f) En casos d’estructures paral·leles on un dels constituents ja apareix precedit de preposició:

      T’han convidat a tu i al metge de Calp.
      T’estimaràs a tu mateix com als altres.
      Han convidat a tots, fins i tot al meu cosí.

a criteri de

La locució prepositiva a criteri de no apareix recollida en els diccionaris habituals, tot i que el diec2 (consulta: 18.07.2018) la utilitza almenys una volta (s. v. foc):

  foc a discreció Foc a criteri dels tiradors.

Sí que la recull espinal04 com a sinònima d’unes quantes locucions:

a parer (d’algú) SP, segons el parer de (IEC)
A parer de la Míriam, no hauríem d’actuar tan ràpid / A parer seu ens equivoquem fent-ho d’aquesta manera
→ a opinió (d’algú), a coneguda (d’algú), a judici (d’algú), al seu dir, a criteri (d’algú), al meu entendre
> al parer (d’algú) (v.f.), donar-li parer (a algú) (p.ext.)

 

 

antilambda

Els signes < > reben diverses denominacions que no solen aparèixer en els diccionaris generals. El mestil3 (vii.16.1) els denomina «angles o antilambdes». Reben també la denominació antilambda en francès (consulta: 24.04.2018), tot i que diple (consulta: 24.04.2018) sembla que té més ús fora de la paleografia; en castellà remeten a corchete angular (consulta: 24.04.2018) tant en antilambda com en diple; en anglés també fan servir les dos denominacions, diple i antilambda (consulta: 24.04.2018).

afecte -ta

  1. Este adjectiu té l’accepció ‘destinat o adscrit (a un servei, secció, etc., de l’administració)’, que és una extensió de l’accepció (diec) ‘que ha estat afectat, destinat a un ús determinat‘. En eixe sentit, el dnv incorpora l’accepció següent: «Destinat a un ús determinat, a un treball, a un organisme.»
  2. Aquesta accepció facilitar la frase: [96/A3115ceh] «per la qual s’autoritza determinada generació de crèdits afecta a la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient». També en castellà afecto té la mateixa accepció.
  3. Dit això, convé recordar que el participi afectat té també eixe valor i, per tant, la frase anterior podria ser: «per la qual s’autoritza determinada generació de crèdits afectada a la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient».

assaig i error

  1. L’expressió assaig i error o assaig-error s’utilitza per a designar un procediment d’aprenentatge o de recerca. La gec utilitza la forma assaig-error (s. v. etologia; consulta: 07.11.2017):

    L’aprenentatge pot tenir lloc, també de menys a més, per habituació, per imitació, per assaig-error, per conceptualització, per raonament complex amb simbolismes, etc.

    Però també la forma assaig-i-error (s. v. mètode d’assaig-i-error; consulta: 07.11.2017):

    m psic
    Procés de tempteig pel qual són eliminades progressivament les respostes errònies i són fixades les respostes satisfactòries.
    És la base de l’aprenentatge instrumental.

    Reforça l’opció per assaig i error el Cercaterm (consulta: 04.04.2012; 07.11.2017), on trobem el terme aprenentatge per assaig i error:

    ca aprenentatge per assaig i error, n m
    es aprendizaje por ensayo y error
    fr apprentissage par essais et erreurs
    en trial and error learning

    Educació > Didàctica > Aprenentatge

    Aprenentatge que consisteix a resoldre un problema a partir de l’observació dels errors comesos en diferents assajos.

    En resum, assaig i error i assaig-error són dos possibilitats d’escriure la mateixa expressió. Fent una cerca en Google Llibres (consulta: 07.11.2017) comprove que un poc més d’ús en català de la forma assaig i error (236) que d’assaig-error: (110).

acreiximent

Davant el fet que el català «recreixement» no és equivalent, en l’àmbit de la construcció o de la terminologia ferroviària, del terme recrecido castellà, consultem al Termcat (06.10.2017) quina és l’opció que considera més adequada per al context següent:

Los proyectos de construcción de nuevos túneles, así como los de modificación, recrecido o prolongación de los existentes, deberán cumplir los estándares técnicos que resulten de aplicación en cada caso.

La resposta del Termcat (09.10.2017) és la següent:

El Diccionario políglota del tren de Mario León proposa la forma recreixement en català per al recrecido quan fa referència a l’increment de la capa de balast en un anivellament. Considerem que lingüísticament aquesta forma no és adequada i que és un calc del castellà, ja que recréixer té el sentit estricte següent: ‘Especialment una part llevada o perduda, créixer de nou’. En aquest cas seria adequada la forma elevació (paral·lela a la francesa élevation).

En altres contextos pot ser adequada la forma acreixement, del verb acréixer (acrecer és sinònim de recrecer en castellà), que té ús en diferents àmbits d’especialitat amb significats semblants. Vegeu, per exemple, el terme normalitzat acreixement en l’àmbit de la construcció i el medi ambient: ‘Operació consistent a incrementar l’alçada d’algun element constructiu d’una infraestructura a fi de minvar-ne l’impacte visual o acústic’.

En el vostre cas particular, en el context que ens doneu, és difícil saber exactament a quin dels dos casos es refereix.

Tenint en compte eixes indicacions, opte per acreiximent en el context esmentat, ja que és l’equivalent més directe i em sembla que pot servir tant per a l’elevació del sòl com per a l’augment d’alçada del túnel.

acabar amb

Comentava Jordi Badia en l’article «Acabar amb la vida, acabar amb la mort» (consulta: 10.08.2017) les possibles alternatives més habituals per a esta construcció que, segons dia, «ha arrelat amb força en el llenguatge periodístic». A més, afegia que s’havia de considerar una construcció incorrecta, ja que no era «acceptada per cap gramàtica, ni vella ni nova.».

Tanmateix, avisaven fa uns anys el Llibre d’estil de l’Avui (1997) i el Diccionari d’ús dels verbs catalans (1999) que la construcció s’estava estenent i acceptant. Ara mateix, pel mateix camí, podem localitzar en els diccionaris unes accepcions del verb acabar que permeten construir-lo amb la preposició amb encapçalant el complement de règim verbal. La construcció té diferents significats, com indica el diec (s. v. acabar; consulta: 10.08.2017):

3 2 tr. Obtenir d’algú. Vaig acabar amb el director que em concediria l’augment de sou.
3 3 tr. Acordar 1 . Vam acabar amb l’Anna d’anar-hi amb cotxe.
També el dnv (s. v. acabar; consulta: 10.08.2017) recull l’accepció i l’exemple següents:
7. v. intr. [seguit de la preposició amb] Posar fi. El Govern pretén acabar amb el frau fiscal.
Sembla que el mateix diec acabarà plegant veles (s. v. juramentar-se): «Van juramentar-se a acabar amb els tirans.»

àrab

  1. La transcripció de l’àrab que es fa en els mitjans d’informació catalans (i internacionals) patix d’un cert desconcert respecte dels criteris que cal adoptar. Hi ha qui consulta la GEC —sense tindre en compte, però, quins són els límits de l’opció presa per aquesta enciclopèdia—, hi ha qui adapta una forma anglesa, qui adapta una forma castellana, qui copia d’ací o d’allà, qui a voltes copia una transliteració i a voltes una transcripció simplificada o una adaptació. A pesar que hi ha unes normes proposades per l’IEC en 1989 , la variació és el símptoma i resultat més clar d’una manca de rigor en aquest tema, a més de la dificultat que hi ha a l’hora de trobar informació actualitzada i fiable sobre aquestes qüestions en Internet.
    Pel que fa a la transcripció simplificada de l’IEC, a pesar de la discordances que hi podem vore en l’ús de la majúscula dels articles dels topònims en els exemples de diverses normes, cal restringir la indicació de la norma 48 sobre la majúscula de l’article a l’ús contextual convencional, d’acord amb la resposta  de l’Oficina d’Estandardització de la Secció Filològica de l’iec (20.07.2017):

    Pel que fa al criteri d’escriptura de l’article inicial de topònims i antropònims àrabs, d’acord amb el punt 48 que esmenteu de la Proposició sobre els sistemes de transliteració i transcripció dels mots àrabs al català, caldria escriure “amb majúscula només aquelles parts [d’antropònims (i ocasionalment topònims) composts units amb guionet] que fossin noms propis […] i no l’article, la preposició o els altres noms comuns fora que quedessin com a inicials”.  Malgrat que no s’expliciti del tot a quin tipus d’inicials es fa referència, cal entendre que només s’escriu en majúscula l’article quan es troba en posició inicial absoluta, és a dir, a principi de text o després de punt.

  2. Més noms en altres llocs:
  3. Noms àrabs:
    • Arafat, Yàsser (IEC) —o Iàsser, com adapta la GEC també— (ياسر عرفات).
    • Hamàs (حماس): ho adapten aixina (2006) la gec (nova cosulta: 21.07.2017),* l’Avui i El Periódico.En canvi, el web Ésadir (TV3) es desmarca dels criteris generals (gener 2006; nova consulta: 21.07.2017) i indica que cal escriure-ho «Hamas», sense accent, a pesar que recomana que es pronuncie [hamás]:

      «Ho pronunciem amb hac aspirada. Per tant, si va precedida de la preposició de, no s’apostrofa:
      Victòria de Hamas a les eleccions palestines del 2006
      No fem servir la forma gràfica Hamàs

      * Segons la gec (consulta: 21.07.2017):
      Hamàs [Moviment de Resistència Islàmica] Nom amb el qual són coneguts als estats àrabs diversos partits d’adscripció fonamentalista islàmica. El més actiu és la Hamàs palestina, que sorgí als territoris ocupats per Israel amb l’esclat de la intifada, durant la qual aconseguí un gran protagonisme. […]
    • Hezbol·là (حزب الله): és la forma més usual de la gec en les entrades següents:

      L’any 2006 també apareixia en la gec un cas de «hezbollah»  (que era la forma que havia triat l’Avui).

      Segons el poc que jo sé i veig en el meu diccionari d’àrab (DCortés), i seguint les regles de transcripció de l’IEC, el sintagma resultant seria «Hizb Al·lahi», com correspon a la pronúncia dels dos mots que componen el terme ‘Partit de Déu’ (literalment), i que el diccionari traduïx: «els musulmans».

      A banda d’això, com que el meu diccionari no entra en detalls dialectals, cal tindre en compte el que diu la Wikipedia (consulta: 21.07.2017)  sobre el fet que l’àrab del Líban ho pronuncie «hezb».

      Una cosa que no sé és per què el meu diccionari àrab no marca en este cas la vocal «u/o» que hi ha entre els mots, segons totes les fonts. Així, al que jo transcric per al català, caldria afegir eixa vocal i arreplegant-ho tot en un mot: «Hizbul·lahi», i fem caure el genitiu del final, que sembla que no té molta consistència (d’acord amb el que veig en Internet): «Hizbul·lah», segons les normes de l’IEC.

      A continuació, si entrem en el món de les adaptacions (que és el que deu haver fet la GEC), doncs, podem fer «Hizbul·là», «Hezbul·là» o «Hezbol·là», atés que el nom «Al·là» ja apareix en la GEC (o tal com ha fet Vilaweb, podem arribar a «Hisbul·là», «Hisbol·là» o «Hesbol·là»).

    • Khadija (خديجة), la primera esposa de Mahoma, tal com trobem en Answers.com:
      Khadijah bint Khuwaylid or Khadija al-Kubra (Arabic: خديجة)

      (555 or 565 or 570 to 619 or 623) was the first wife of Muhammad. Khadijah al-Kubra, the daughter of Khuwaylid ibn Asad and Fatimah bint Za’idah, belonged to the clan of Banu Asad of the tribe of Banu Quraish. She became the first person to convert to Islam.

  4. Toponímia de l’Iraq (hem seguit un mapa tret d’Al-Jazira, però que no conté, malauradament, la vocalització ni els diacrítics):
    – Ciutat: Irbil / Arbela (آربيل; Arbela és la denominació catalana tradicional, segons la GEC, que dóna [irbil] com a pronúncia àrab; en anglés també apareix Arbil)
    – Ciutat: Bagdad (بغدآد)
    – Ciutat: al-Faluja (آﻟﻓﻟﻭﺟﺓ; en aquest cas en anglés he vist escrit Falluja o Fallujah; en castellà, Faluya o Falluja; en català —Avui, 04.08.2003—, Fal·luja; en general, sense article, tot i que la GEC escriu Al Falūja en l’atles)
    – Ciutat: Kirkuk (كركوك)
    – Ciutat: al-Mussul (آلموصل; la gec [consulta: 21.07.20217] escriu Mosul; en anglés he vist Al Mawsil i Mosul)
    – Ciutat: Tikrit (تكريت)
  5. Topònims àrabs:
    – Ciutat: Gaza (غزة)
  6. Transcripció dels mesos musulmans (segons les normes de l’iec):[Hi ha mesos amb noms alternatius, però només indique la possibilitat que he pogut consultar en àrab.]
    • muhàrram (محرّم)
    • sàfar (صفر)
    • rabi al-àual (ربيع الاول)
    • rabi ath-thani (ربيع الثاني)
    • jumada al-àual (ﺟمادﯼ الاول)
    • jumada ath-thània (ﺟمادﯼ الثانية)
    • ràjab (رﺠب)
    • xaban (ﺸﻌباﻥ)
    • ramadan (رمﺿاﻥ)
    • xaual (ﺸﻭال)
    • dhu al-qada (ﺫﻭ اﻟﻘﻌدة)
    • dhu al-hijja (ﺫﻭ اﻟﺣﺠة)
      • Enllaços:
        → «Calendari musulmà» (Vikipèdia)
        → «Calendario musulmán» (Wikipedia)