marginalització

Substantiu femení que no apareix encara en els diccionaris habituals, encara se’n fa un ús comú en l’àmbit de la història, la sociologia i l’assaig, en general (Google Llibres; consulta: 20.07.2018).

És un derivat del verb marginalitzar, recollit per rull2004, verb que l’autor aconsella que es mantinga a causa de la seua especialització semàntica respecte a marginar:

marginar ‘posar a banda (algú) i evitar-hi relació social’
marginalitzar ‘fer ser marginal (algú o una cosa)’

El ddlc de l’iec sí que dóna entrada al verb marginalitzar, amb la indicació que no és normatiu ni usual.

nomenar

  1. La giec (22.4.1.11.b) dóna la indicació següent sobre l’ús d’este verb:

    Els verbs com designar, elegir, investir, nomenar o proclamar seleccionen també un nom d’ofici, càrrec o estatus que no apareix precedit de preposició i que expressa una predicació ara dirigida al complement directe: Han elegit president del consell l’alcalde de Balaguer; Van nomenar-la empresària de l’any.

  2. En el cas de les oracions passives pronominals, el complement directe de l’oració activa esdevé subjecte i, per tant, es fa concordar el verb nomenar amb eixe subjecte: «…per la qual es nomenen membres per al Consell Valencià de Cultura» (< algú nomena membres).

guionet

  1. Les normes de l’Institut d’Estudis Catalans han canviat una miqueta en la nova ortografia del 2017 respecte a les normes del 1996 quant a l’ús del guionet.
    La major part de les decisions del 1996 es manté i en algun cas es completa. Per exemple:

    2017

    1996

    Sense guionet

    Sense guionet

    4.3.1.1. Els mots construïts amb prefixos s’escriuen sense guionet entre el prefix i el radical. 2.a Els mots construïts amb prefixos.
    4.3.1.1. Igualment, quan un radical va precedit de dos o més prefixos: exeurodiputat.

    Per contra, hi ha tres casos en què la solució actual pareix contradir la introducció de la proposta normativa del 1996, que exposava:

    La normativa sobre aquesta qüestió no havia estat resolta fins en aquest moment d’una manera prou satisfactòria i això provocava sovint dubtes als usuaris de la llengua, sigui perquè utilitzava distincions conceptuals potser no prou justificades o prou clares (ultra-conservador, ultramicroscòpic; arxi-milionari, arxifonema), sigui perquè donava lloc a solucions contradictòries «almenys aparentment» (sots-inspector, subinspector; pre-palatal, mèdio-palatal, postpalatal; cap-gros, capbaix; cul-negre, cuallarg; de cop-descuit, al capdavall; col-i-flor, allioli).

    És a dir, la nova proposta del 2017 sembla que haja ignorat eixa intenció i ha tornat en algun cas a utilitzar «distincions conceptuals» poc clares que sembla que donaran lloc a solucions contradictòries «almenys aparentment». Es tracta dels casos següents:

    2017

    1996

    Sense guionet

    Amb guionet

    Sense guionet

    Amb guionet

    4.3.1.2.a En els conjunts formats per un nom o un adjectiu precedits de l’adverbi no que han assolit un alt grau de lexicalització. 2.a El substantiu no-res i els compostos formats amb el mot no i un substantiu s’escriuran amb guionet: el no-alineament, la no-violència;
    4.3.1.2.a En canvi, altres expressions no han assolit aquest grau de lexicalització. 2.a En canvi, el mot no s’escriurà com a mot independent quan precedeix un adjectiu: els països no alineats, les nacions no violentes, els no violents.
    4.3.1.2.c Expressions formades per un prefix i un sintagma no lexicalitzat, en les quals el prefix només incideix sobre el nucli i no sobre la totalitat del sintagma: exalcaldessa d’Alacant, vicepresidenta primera. 4.3.1.2.c Quan el prefix precedeix una locució, un sintagma lexicalitzat o un mot que ja porta guionet: anti-cascos blaus, ex-directora general, ex-vice-primer ministre. 2.a Els mots amb els prefixos següents: arxi-, bes-, ex-, per-, plus-, pre-, pro-, pseudo-, quasi-, sobre-, sots-, ultra-, vice-.

    La norma del 1996 permetia distingir clarament com utilitzar el prefix no-: davant de substantiu; i l’adverbi no: davant d’adjectiu. La norma del 2017 no aclarix res: tot depén d’un misteriós «grau de lexicalització». La mateixa anomalia es reproduïx en el tractament dels prefixos arxi-, bes-, ex-, per-, plus-, pre-, pro-, pseudo-, quasi-, sobre-, sots-, ultra-, vice-: fins al 2017, sense guionet; a partir del 2017, depén de la concepció que tingam d’això que denominen lexicalització (i això fa pensar en aquelles «distincions conceptuals potser no prou justificades o prou clares» de la justificació del 1996).

    Una mostra de la poca claredat en alguna d’estes novetats es pot observar en l’intent de «justificació» que fa l’iec en un cas (4.3.1.2):

    Notem el matís entre Gandhi era radicalment no-violent (‘partidari de la no-violència’) i un pres no violent (‘que no és conflictiu’).

    És a dir, tant Gandhi com el misteriós pres que li fa companyia, poden ser uns no violents no-violents; de fet, Gandhi va ser, seguint l’institut, un no-violent ben conflictiu, és a dir, un no-violent ben violent. Bé, són jocs de paraules i de normes gràfiques que no pareix que tinguen massa sentit.

    El 2 de desembre del 2016 vaig demanar a la Secció Filològica de l’iec que estigueren més pendents de facilitar l’aprenentatge i l’ús en lloc de complicar-los:

    La proposta actual [publicada en 2017] no aporta cap millora ortogràfica, proposa «matisos» semàntics discutibles o inexistents (és a dir, no existents, que tenen la qualitat de la no-existència o de la inexistència) i, en el fons, torna a deixar la qüestió sense criteri aplicable, tenint en comte, a més, que eixos casos que dieu «lexicalitzats» resulta que són suposats substantius que no apareixen en els diccionaris.

    El cas és que, seguint la nova ortografia de l’institut del 2017, tindrien significat diferent la no existència d’un llenguatge literari i la inexistència d’un llenguatge literari. Haurien d’haver inclòs una nota també en este cas també per a explicar el matís, realment «discutible», tal com escrivien en 1996.

    Actualment, doncs, podem escriure correctament «país no alineat», perquè el diccionari de l’avl recull la locució adjectiva (consulta: 22.01.2018) i perquè, a pesar que l’ortografia incloga la locució amb guionet, el diccionari de l’iec (consulta: 22.01.2018) no la recull ni indica que siga cap sintagma lexicalitzat.

  2. Per a distingir entre guió, semiguió i guionet, vegeu la fitxa «puntuació».
  3. Vegeu també les fitxes bar cafeteria, xec ocupació, autorentat, vagó gàbia.
  4. En castellà, mots amb guionet del drae01: moro-moro, contencioso-administrativo, contencioso-administrativa (vox, any 2000), café-cantante, café-teatro (per a aquests dos, veg. dusos). (Veg. mots sense guionet del drae en bar cafeteria).
  5. El Departamento de Español al Día de la rae explicava que calia escriure jurisdicción contenciosa administrativa (missatge 13.03.2000), però el drae01 va modificar el criteri (veg. contencioso-administrativo) i ara cal escriure contencioso-administrativo, contencioso-administrativa, contencioso-administrativos, contencioso-administrativas.
  6. El País, amb guió: paquetes-bomba (08.05.2000), niños-ancla (15.05.2000), recurso contencioso-administrativo (16.05.2000; El País, sense guió: coche bomba (09.05.2000).

colpet

  1. El diccionari de l’avl no inclou el xopet sinó el colpet:

    colpet [kolpét] m. Got xicotet de beguda alcohòlica. Va demanar un colpet de mistela. Ens vam fer un colpet de café licor.

    Ni colpet ni xopet apareixen per ara en el diccionari de l’iec; sí que hi ha xopet en el gdlc (consulta: 20.01.2018).

  2. La Neoloteca (any 2000) havia desestimat copí* —que era la primera proposta— i havia acceptat xopet, segons jo ho veig, abusant de l’ortografia. Segurament ells pronuncien [Šu’pet] o semblant, però en som uns quants que no convertim les o en u, amb la qual cosa mos queda una forma del tot inservible. Recullen com a col·loquial copeta, colp, didalet, gotet i tap (consulta: 20.01.2018).
  3. Els ho vaig comentar (23.10.2000). La resposta de Jordi Bover i Salvadó (24.10.2000) va ser:

    En relació amb la vostra consulta sobre el terme xopet, em plau de fer-vos les constatacions següents: el Consell Supervisor del TERMCAT va aprovar xopet com a derivat del terme xop, documentat en els diccionaris amb el significat de ‘got de cervesa’, i no com a adaptació de l’equivalent castellà chupito (cas en què hauria estat justificat el manteniment de la u). Sembla que aquesta denominació és viva almenys a la zona de Tortosa. La pronunciació adequada en valencià hauria de ser, per tant, x[o]pet —com s’indica en nota a la Neoloteca, també és possible l’ús de les denominacions didalet, gotet i copeta amb aquest significat.

  4. Vaig fer una consulta a gent de Tortosa (Zèfir, 24.10.2000), que em van enviar dos respostes: l’SNL-Tarragona diu que és un diminutiu de xop ‘amerat d’aigua’; un altre xic d’allà diu que no ha sentit mai ni xup ni xop ‘got de cervesa’; en canvi, coneix la denominació col·loquial i faceciosa xupet (que sona al chupete castellà).
  5. Altres denominacions:
    • Tretes de Zèfir (25.10.2000): americanet (Algemesí), llagrimeta (el Carme, València), gotet, glopet, traguinyolis (Barcelona), colpet (Alcoi)
    • Tretes de Migjorn (abril 2008) i altres fonts: calitx(et) (Elx), didalet (Valldigna, Elx), vaqueret (Valldigna, Vall de Gallinera), xarrup(et) (Pau Vidal – Catalunya Ràdio, 30.04.2008).
  6. A Llevant de Mallorca, la beguda xopet correspon a cervesa amb llimonada o amb gasosa (Zèfir, 07.02.2002), dada que he trobat també en «Una clara!» de Natàlia Rigol (Enjòlit, 9, juny 2006):

    Tot plegat, però, és un guirigall. De noms i de companys de combinació. Així per aquí, de la mescla de cervesa amb llimonada se’n diu clara o xampú. A Mallorca en diuen «xopet». Fora de Catalunya també se’n diu «rebajao» i al sud d’Espanya «shandy» (un nom que sospito que és britànic i més quan a la Gran Bretanya també n’hi diuen així, però en aquest cas la mescla és amb 7up o Sprite).


  7. Enllaç interessant: una vidàlica del 10.06.2008 («Vidàliques» de Pau Vidal, El Café de la República, Catalunya Ràdio).

de per si

  1. Locució adverbial que significa ‘per la seva pròpia naturalesa’ o ‘per ell(a) mateix(a)’. No apareix encara en els diccionaris habituals. Abelard Saragossà (sarag2018) comenta:

    No veig tampoc què guanyem canviant per ell mateix o en ell mateix per de per si.

    La podem trobar ja en el Llibre de Antiquitats de la seu de València, segons podem llegir en l’estudi de Joaquim Martí Mestre (consulta: 17.05.2017):

    3.11.3.10. Contactes preposicionals
    […] I de + per, sempre seguit del pronom personal si, i precedit dels indefinits cada o cascú:
    «tots los convents (…) havien de venir a dir responsos, cada convent de per si» (207,7) […]

    És acceptada per l’ésAdir (consulta: 17.05.2017). La fitxa 6921/1 de l’Optimot (consulta: 17.05.2017) l’admet implícitament:

    La forma si apareix també en combinació amb determinats verbs com tornar en siestar fora de si, i amb certes locucions preposicionals, com de per si.

    Segons indica Xavier Pàmies (consulta: 17.05.2017), l’utilitza Coromines en el DECat (II, 339b48; s. v. burell):

    Això de més a més requeriria uns altres supòsits, en sèrie, cada un dels quals de per si seria ja ben forçat.

    També la recull el Diccionari descriptiu de la llengua catalana de l’IEC (consulta: 17.05.2017):

    de per si loc. adv. 1. [LOC] A part l’un de l’altre. […] aquets fins inmediats no poden ser cada un de per si ni tots plegats una justificació […]. [Xammar (1916): A, p. 7]i[…] mare y filla de per sí, varen fer igual observació en els ulls d’aquell home […]. [Oller (1906): N, p. 30]i.  2. [LOC] De si1 (loc.).  ~ mateix, ~ mateixa. […] debiliten més encara el que ja és feble de per si […]. [Melià (1967): A, p. 31]iEls sòls derivats de les llicorelles, de per si pobres en calci, solen ésser poc profunds, lleugers i de fertilitat molt relativa […]. [Llensa (1955): 58, p. 20]i[…] feien molt incomprensible el seu messianisme, ja estrany de per si mateix. [Olivar (1986): 24, p. 60]i[…] lo pecat directe contra Déu, com la blasfemia, es pecat mortal més grave de per sí que lo pecat directe contra l’ home, com es lo robo. [Viada (1885) [T]: 23, p. 24]iEls blats precoços italians de què havem parlat, tenen de per si resistència a l’atac […]. [Bardia (1936): 63, p. 72]i.  3. [LOC] Per si1 (loc.).  ~ mateix, ~ mateixa, ~ mateixes. Gairebé podem dir que la tirona viu de per si i per al seu amo, proporcionant-li en poc temps bona carn i molts i bons ous. [Andorra (1933): 46, niv. 2, p. 11]iDe per si mateixa, la terra produeix primer un bri, després una espiga, després blat granat a l’espiga. [Renau (1981): 24, p. 45]iLes roques volcàniques no solen donar de per si relleus específics […]. [Gallemí (1981): 55, p. 16]iEl cas era però que la màquina s’ho cobrava molt car i si bé no s’equivocava mai a treure tants per cents i sumar milions, ella, de per si, ja valia milions […]. [Villalonga (1970): N, p. 118]i.  4. [LOC] Per si5 (loc.). Si l’espai no fos quelcom de per si —forma apriorística o qualitat objectiva, no ho discutirem ara— com ens hi podríem orientar? [Tusquets (1928): 14, p. 100]i.

  2. En castellà, de por sí, apareix recollida en el dpd (consulta: 17.05.2017):

    3.4. de por sí. La locución adverbial de por sí, que significa ‘por su propia naturaleza’, también debe variar según la persona gramatical a la que se refiera: «Ella es estirada de por sí» (Hidalgo Azucena [Esp. 1988]); «Tengo la piel morena de por mí» (SchzFerlosio Jarama [Esp. 1956]). No obstante, lo normal es usarla solo en tercera persona y utilizar, en el resto de los casos, la expresión equivalente por naturaleza.