- Segons el gdlc:
[1683; de l’àr. vg. az-zahr ‘dau’, originàriament ‘una de les cares del dau’ (que devia dur una flor, significat d’aquest mot en àr. cl.); la paraula significà més tard ‘joc de sort’ i d’aquí ‘casualitat’]
m 1 Causa assignada als fets de què hom desconeix la causa real. 2 Cas fortuït; casualitat. Agafeu una carta a l’atzar. Ho vaig trobar als encants, per atzar. 3 Aventura, bona (o mala) sort. 4 FILOS Caràcter d’un esdeveniment que és el resultat de la coincidència de dos fenòmens que pertanyen a sèries independents en l’ordre de la causalitat. 5 MAT Conjunt de causes inconegudes que produeixen un efecte no previsible. 6 jocs d’atzar JOCS Jocs en els quals és únicament l’atzar allò que decideix qui guanya o qui perd.
- Intentarem aplegar cantarelles (o encanteris; hi ha qui les denomina repinys, terme que no apareix en els diccionaris, però que podem documentar mínimament, per exemple, Miscel·lània Joan Fuster, 1989) que són fórmules pragmàtiques per a marcar temps i per a introduir l’aleatorietat i l’atzar en els jocs i rituals quotidians (les hem tretes principalment de Zèfir, setembre 2003 – abril 2005, amb ampliacions posteriors).
- A es carrer des Camí Nou / hi ha un pintor i una pintora / qui pintaven Sant Joan. / Un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit i nou! (Informació de Joan Rebagliato i Nadal, 14.12.2015 – «prop d’Alaior», Menorca). Gràcies a eixa informació, localitzem una versió alternativa en el DCVB (s. v. comptar; de Costitx, a l’illa de Mallorca):
Quantes pedres hi ha en aquest carrer? Jo les comptaré molt bé; n’hi ha una, n’hi ha dues, n’hi ha tres…, n’hi ha nou sa pedreta des carrer nou, un pintor i una pintora que pintaven Sant Joan, que surti sa més gran.
- Un paquet d’arròs, cris, cras, cros!
- Un potet d’arròs, pis, pas, pus!
- Un potet d’arròs, pis, pas, pos! [Rafael Badia]
- Un potet d’arròs, tris, tros, fora, mançana podrida, entrada i sortida. (Manuela Fernández Martí – Peníscola, 29.01.2007)
- Ametleta, torradeta, pa torrat, qui serà eixe bufó que s’ha bufat? Que caiga la butla dins del forat. [De Teulada]
- Baix d’un cotxe hi ha una mona que cabdella tot el fil, trenta, quaranta i mil! [De Xàbia]
- En un / carret / de fil / trenta / quaranta i / mil. [Informació de Josep Pascual i Soler, Jocs populars; consulta: 21.01.2008]
- Dalt del cotxe hi ha una nina / que en repica els cascavells, / trenta, quaranta / l’ametlla amarganta / el pinyol madur, / ves-te’n tu. / Si tu te’n vas (or “Si no te’n vas”) / nero, nero, nero, / si tu te’n vas (or “si no te’n vas”) / nero, nero, nas. [Rafael Badia]
- Pelet, Pelet, de l’angelet, quin caurà més blanet? [De Gata]
- Va a la una, va a les dos, va a les tres, va a les quatre, va a les cinc, va a les sis, va a les set, va a les huit, i bescuit. [De Gata]
- Una, dos, tres, quatre, cinc, i sis, fulleta, d’enciam, oli, pebre, vinagre i sal, cabdell de fil, trenta-mil, que s’escòrrega s’oli de s’olivereta, de s’oliverar, ben escorregut-gut-gut-igudet. [De Tàrbena]
- Pinya, repinya, que sopa a la vinya, dins el cau, la perdiu, que tot ho sap i tot ho diu. La velleta a gatameu diu que amagues este peu. [De Xàbia]
- Peu regató / de Maria de cotó. / La comare Magdalena / s’ha ficat dins la cadena. / Cutxambí, cutxambà, / caiga la barra sobre el pa. / Tinc una gallina blanca / que tot m’ho escampa. / En tinc una negra / que tot m’ho arreplega. / Tinc un gall que fa flaütes; / ni són llagues, ni són curtes. / Cadireta de repeu, / que t’amagues eixe peu. [De Murla]
- Una mosca dalt d’un fil, trenta, quaranta i mil.
- Una mosca caganera / s’ha cagat a la peixera, / quantes cagarades ha fet? [Rafael Badia]
- Una poma ben redona cau a l’aigua i no s’afona. Pim-pom-poma.
- Pinya, repinya sota la vinya. La perdiu tot ho sap, tot ho diu. La gallina merda al peu, diu que amagues eixe peu. [Del Poblenou de Benitatxell]
- La boleta del café / jo la sé comptar molt bé, / del color del xocolate, / un, dos, tres i quatre.
- Una vella hi ha al terrat, amb el cul arromangat, fa pudor de xocolate, un, dos, tres i quatre.
- Quatre pedres hi ha al carrer, / jo les sé comptar molt bé, / de color de xocolate, / una, dues, tres i quatre.
- Quatre pedres hi ha al carrer / les he contades molt bé / de color de xocolata, /
una, dues, tres i quatre. [Rafael Badia] - Dalt del cotxe hi ha una nina / que repica els cascabells / Trenta, quaranta, l’ametlla amarganta pinyol madur, ves-te’n tu / si tu no te’n vas, nero, nero, nero / si tu no te’n vas nero, nero, nas!
- Salta Miralta / l’ametlla amarganta / pinyol madur, / ves-te’n tu. / Si tu te’n vas, / neru neru neru. / Si tu te’n vas,
neru neru, nas. / Dalt del cotxe / hi ha una nina / que repica els cascavells, / trenta, quaranta, l’ametlla amarganta… [Ferran Suay – Migjorn, 22.01.2008] - Trenta, quaranta, ametlla amarganta / pinyol madur, nero, nero, nero / pinyol madur, ves-te’n tu / si tu no te’n vas, nero, nero, nero / si tu no te’n vas nero, nero, nas!
- Una plata d’enciam, / ben amanida / ben amanida. / Una plata d’enciam / ben amanida / amb oli i sal. / Si la sal no t’hi està bé / posa-hi pebre / posa-hi pebre. / Si la sal no t’hi està bé / posa-hi pebre, sabater. / [canvi de ritme] Sabater treballa / dalt de la muntanya / fent sabatetes / ben boniquetes. / De-quin-co-lor-les-vo-leu? / [Ara respon aquell a qui li ha tocat el «-leu»] / – Vermelles! [per exemple] Ver-me-lles. [I a qui li toca el «-lles», para o queda fora del rotllo]
- Plom, plom, plom! / Davall d’un pont / hi havia un sabater / que feia les sabates / de sola de paper, /quin número gasta vosté, /senyor sabater? / –El quatre. / –Un, dos, tres, quatre!
- Una plata d’enciam, / ben amanida amb oli i sal, / sucarem un tros de pa, / per qui toqui tocarà.
- Una plata d’enciam / ben amanida, ben amanida. / Una plata d’enciam / ben amanida amb oli i sal. [Rafael Badia]
- Comptar a «vint-i-una, la fortuna»: un alça la mà movent-la sobre l’eix del braç i comença a comptar, algú diu prou, i començant per qui ha interromput el compte, s’arriba a vint-i-una la fortuna. És a dir, al que faria 22 («la fortuna») li toca el que siga.
- La gallina Ponicana / poni un ou cada setmana / poni un / poni dos / poni tres [etc.] / poni deu / la gallina de la Seu /diu que amaguis aquest peu.
- La gallina politana (o ponicana) / fa deu ous cada setmana (or pon un ou cada setmana) / poni un, poni dos, poni tres / poni quatre, poni cinc, poni sis / poni set, poni vuit / poni nou, poni deu. / La gallina de la Seu / diu que amaguis aquest peu. [Rafael Badia]
- Poma, pera, l’endevera / l’esquirol porta dol. / La Maria Clavellina / ensenyava la doctrina / a una noia de quinze anys. / Vés-te’n tu que ets la [o el] més gran.
- Diverses versions:
- Uni, dori, / teri, cateri, / passa la veri / veri viron / compta’ls bé que tots hi són.
- Uni, dori, teri, cateri, mata la veri, veri viron, compta-les bé que dotze hi són. (Isabel Olid-Zèfir, 29.03.2011)
- Uni, dori, teri, coteri, mata l’averi, veri, viró, compta bé que dotze són. (Maria Josep Sabater-Zèfir, 29.03.2011)
- Un talló de carabassa / cadascú a sa casa.
- Sesta, ballesta, el cor em diu que trie esta.
- Idali Vera Grau mos envia la informació següent (28.06.2006 dc.):
En un text del vallespirenc Mossèn Casaponç (oficialment Caseponce) si no ho recordi malament, diu: «cresta, mà llesta, el cor me diu de pendre aquesta», que és una deformació del que me digué un dia ma padrina de Terrassa (nascuda i criada a pagès, que fins fa pocs anys no xerrava espanyol) de manera espontània i natural: «Presta, mà llesta, el cor me diu de pendre aquesta», frase que si que té sentit.
Més avant (20.11.2015) mos comunica una altra possibilitat apareguda en la Revue Catalane (1908): «Teste, bellesta. / El cor me diu de penre aquesta?»
- J. P. Giné (05.11.2010) mos fa conéixer una possible explicació per a «ma llesta» ‘la meua tria’:
En nordcatalà «ma llesta» pot voler dir ‘la meua tria’. També podria venir de l’expressió «esta és ma llesta»… A la cançó «La Gallina» («Jo de la gallina» [veg.]) es diu «de/a la cresta, (una) ballesta» (podria ser «va llesta»).
A més, mos aporta una altra cantarella (Revue catalane, v. 2, Étienne Caseponce, L’avare y’l gelos, pàg. 69):
Pica murulla / de l’ou de la pulla / quin peix qui naix / a les portes de França / hi ha una llança / ves-hi palla, ves-hi tu / qui fas pas res de bo.
- Idali Vera Grau mos envia la informació següent (28.06.2006 dc.):
- Sesta, ballesta / el cor em diu que triï aquesta. [Rafael Badia]
- Demi, demecu, demeca, alça la mà, escut, tortol i embut! [De València]
- Dalt de la teulada hi havia un sabater, que feia les sabates de paper. Quin número vol vosté?… (Tavernes de la Valldigna, Encarna Sansaloni, Zèfir, 23.01.2007; coneguda a la Vall d’Albaida, Ribera Baixa i Plana Baixa.)
- Macarró, macarró, xiflé / Xirimí, xirimí, muaclé / Uté, uté / Cabrí, tití / (Mier-da-pa-tí). [De Bèlgida, informació de Joan Olivares – Migjorn, 29.01.2008; apareix també en
Niuedecorbs en Blanc i Negre d’Antoni Espí, premi de Narrativa Curta Vila de Benissa de 2002] - Dalt d’un pi hi ha un alficòs; salta un burro i li pega un mos. [reig2, s. v. escondir]
- El rovellet de l’ou, ja n’hi ha prou / el qui veja, pagarà; i, si no, no jugarà. [Informació de Josep Pascual i Soler, Jocs populars; consulta: 21.01.2008]
- Una, dole, tele, catole / suvaca la vaca / viri, viron, / toquen les onze, / les dotze ja són. [Informació de Josep Pascual i Soler, Jocs populars; consulta: 21.01.2008]
- Cadireta neta; qui s’alça ja no s’assenta. [Informació de Josep Pascual i Soler, Jocs populars; consulta: 21.01.2008]
- A comprar la bona mel; arròs i fel; qui l’arranca, arranca i fuig. [Informació de Josep Pascual i Soler, Jocs populars; consulta: 21.01.2008]
- Conillets, a amagar, que la llebre va a caçar. De nit i de dia tocarem l’Ave Maria. Conillets, ja esteu ben amagats? [Informació de Josep Pascual i Soler, Jocs populars; consulta: 21.01.2008]
- Conillets a amagar que la llebre va a caçar. De nit i de dia toca l’Ave Maria. Lluneta blanca que tot o escampa, lluneta negra que tot ho arreplega. A buscar els conillets que estan amagadets en un foradet. Conillets, ja esteu ben amagadets? [Informació de Marina Mateu – Quart de Poblet, 31.01.2008]
- Pa, figues i panous. [És el nom del joc i la frase que cal anar dient per a marcar els temps. Informació de Josep Pascual i Soler, Jocs populars; consulta: 21.01.2008]
- A es carrer des Camí Nou / hi ha un pintor i una pintora / qui pintaven Sant Joan. / Un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit i nou! (Informació de Joan Rebagliato i Nadal, 14.12.2015 – «prop d’Alaior», Menorca). Gràcies a eixa informació, localitzem una versió alternativa en el DCVB (s. v. comptar; de Costitx, a l’illa de Mallorca):
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.