En valencià sentim dir turismofòbia i turismefòbia. Encara no han estat recollits en els diccionaris i responen a criteris de composició un poc diferents. En turismofòbia es seguix el criteri d’utilitzar prefixos derivats del grec i del llatí (o que semblaven derivats d’eixes llengües); en turismefóbia es fa una composició amb dos elements propis de la llengua actual.

Mentres s’establix definitivament una de les dos formes, el Termcat (26.09.2017) fa la proposta següent:

La forma més adequada lingüísticament és turismofòbia, amb la forma prefixada turismo- de turisme. Tot i que no sigui un terme format estrictament a la manera culta, perquè la forma prefixada turismo- no és culta, sí que és preferible sempre formar aquesta mena de compostos híbrids creant formes prefixades acabades amb –o.

Darrerament és un recurs de formació de termes bastant productiu: per exemple en els derivats amb –teràpia com ara alimentoteràpia, fangoteràpia, o el més discutible xocoteràpia.

En principi esperàvem que el criteri tinguera relació amb els sufixos o pseudosufixos derivats del grec i el llatí que s’utilitzen en composició amb el sufix derivat del grec -fòbia (amb alguna excepció, com ara LGTBfòbia; és clar, també hi ha LGTBIfòbia), però han enfocat la qüestió seguint l’analogia de l’ús d’una de les vocals d’enllaç (o/i) que es solen afegir al final del primer component (si no en té) i que sol companya habitual del segon component (com ara: taxidèrmia/taxonomia).

Cal afegir que podem documentar el terme en l’anuari del 2016 de la GEC (s. v. sociologia; consulta: 26.09.2017):

… ser “invisible”. La turistificació i el risc de la turismofòbia Segons les dades del Consell forastera que ratllen la turismofòbia. Segons la percepció dels barcelonins, el turisme s’ha convertit en un …


Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *