1. Segons el gdlc:
    [1683; de l’àr. vg. az-zahr ‘dau’, originàriament ‘una de les cares del dau’ (que devia dur una flor, significat d’aquest mot en àr. cl.); la paraula significà més tard ‘joc de sort’ i d’aquí ‘casualitat’]

    m 1 Causa assignada als fets de què hom desconeix la causa real. 2 Cas fortuït; casualitat. Agafeu una carta a l’atzar. Ho vaig trobar als encants, per atzar. 3 Aventura, bona (o mala) sort. 4 FILOS Caràcter d’un esdeveniment que és el resultat de la coincidència de dos fenòmens que pertanyen a sèries independents en l’ordre de la causalitat. 5 MAT Conjunt de causes inconegudes que produeixen un efecte no previsible. 6 jocs d’atzar JOCS Jocs en els quals és únicament l’atzar allò que decideix qui guanya o qui perd.

  2. Intentarem aplegar cantarelles (o encanteris; hi ha qui les denomina repinys, terme que no apareix en els diccionaris, però que podem documentar mínimament gràcies a Internet; per exemple, Miscel·lània Joan Fuster, 1989) que són fórmules pragmàtiques per a marcar temps i per a introduir l’aleatorietat i l’atzar en els jocs i rituals quotidians (les hem tretes principalment de Zèfir, setembre 2003 – abril 2005, amb ampliacions posteriors).
    1. A es carrer des Camí Nou / hi ha un pintor i una pintora / qui pintaven Sant Joan. / Un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit i nou! (Informació de Joan Rebagliato i Nadal, 14.12.2015 – «prop d’Alaior», Menorca). Gràcies a eixa informació, localitzem una versió alternativa en el DCVB (s. v. comptar; de Costitx, a l’illa de Mallorca):

      Quantes pedres hi ha en aquest carrer? Jo les comptaré molt bé; n’hi ha una, n’hi ha dues, n’hi ha tres…, n’hi ha nou sa pedreta des carrer nou, un pintor i una pintora que pintaven Sant Joan, que surti sa més gran.

    2. Un paquet d’arròs, cris, cras, cros!
    3. Un potet d’arròs, pis, pas, pus!
    4. Un potet d’arròs, pis, pas, pos! [Rafael Badia]
    5. Un potet d’arròs, tris, tros, fora, mançana podrida, entrada i sortida. (Manuela Fernández Martí – Peníscola, 29.01.2007)
    6. Ametleta, torradeta, pa torrat, qui serà eixe bufó que s’ha bufat? Que caiga la butla dins del forat. [De Teulada]
    7. Baix d’un cotxe hi ha una mona que cabdella tot el fil, trenta, quaranta i mil! [De Xàbia]
    8. En un / carret / de fil / trenta / quaranta i / mil. [Informació de Josep Pascual i Soler, Jocs populars; consulta: 21.01.2008]
    9. Dalt del cotxe hi ha una nina / que en repica els cascavells, / trenta, quaranta / l’ametlla amarganta / el pinyol madur, / ves-te’n tu. / Si tu te’n vas (or “Si no te’n vas”) / nero, nero, nero, / si tu te’n vas (or “si no te’n vas”) / nero, nero, nas. [Rafael Badia]
    10. Pelet, Pelet, de l’angelet, quin caurà més blanet? [De Gata]
    11. Va a la una, va a les dos, va a les tres, va a les quatre, va a les cinc, va a les sis, va a les set, va a les huit, i bescuit. [De Gata]
    12. Una, dos, tres, quatre, cinc, i sis, fulleta, d’enciam, oli, pebre, vinagre i sal, cabdell de fil, trenta-mil, que s’escòrrega s’oli de s’olivereta, de s’oliverar, ben escorregut-gut-gut-igudet. [De Tàrbena]
    13. Pinya, repinya, que sopa a la vinya, dins el cau, la perdiu, que tot ho sap i tot ho diu. La velleta a gatameu diu que amagues este peu. [De Xàbia]
    14. Peu regató / de Maria de cotó. / La comare Magdalena / s’ha ficat dins la cadena. / Cutxambí, cutxambà, / caiga la barra sobre el pa. / Tinc una gallina blanca / que tot m’ho escampa. / En tinc una negra / que tot m’ho arreplega. / Tinc un gall que fa flaütes; / ni són llagues, ni són curtes. / Cadireta de repeu, / que t’amagues eixe peu. [De Murla]
    15. Una mosca dalt d’un fil, trenta, quaranta i mil.
    16. Una mosca caganera / s’ha cagat a la peixera, / quantes cagarades ha fet? [Rafael Badia]
    17. Una poma ben redona cau a l’aigua i no s’afona. Pim-pom-poma.
    18. Pinya, repinya sota la vinya. La perdiu tot ho sap, tot ho diu. La gallina merda al peu, diu que amagues eixe peu. [Del Poblenou de Benitatxell]
    19. La boleta del café / jo la sé comptar molt bé, / del color del xocolate, / un, dos, tres i quatre.
    20. Una vella hi ha al terrat, amb el cul arromangat, fa pudor de xocolate, un, dos, tres i quatre.
    21. Quatre pedres hi ha al carrer, / jo les sé comptar molt bé, / de color de xocolate, / una, dues, tres i quatre.
    22. Quatre pedres hi ha al carrer / les he contades molt bé / de color de xocolata, /
      una, dues, tres i quatre. [Rafael Badia]
    23. Dalt del cotxe hi ha una nina / que repica els cascabells / Trenta, quaranta, l’ametlla amarganta pinyol madur, ves-te’n tu / si tu no te’n vas, nero, nero, nero / si tu no te’n vas nero, nero, nas!
    24. Salta Miralta / l’ametlla amarganta / pinyol madur, / ves-te’n tu. / Si tu te’n vas, / neru neru neru. / Si tu te’n vas,
      neru neru, nas. / Dalt del cotxe / hi ha una nina / que repica els cascabells, / trenta, quaranta, l’ametlla amarganta… [Ferran Suay – Migjorn, 22.01.2008]
    25. Trenta, quaranta, ametlla amarganta / pinyol madur, nero, nero, nero / pinyol madur, ves-te’n tu / si tu no te’n vas, nero, nero, nero / si tu no te’n vas nero, nero, nas!
    26. Una plata d’enciam, / ben amanida / ben amanida. / Una plata d’enciam / ben amanida / amb oli i sal. / Si la sal no t’hi està bé / posa-hi pebre / posa-hi pebre. / Si la sal no t’hi està bé / posa-hi pebre, sabater. / [canvi de ritme] Sabater treballa / dalt de la muntanya / fent sabatetes / ben boniquetes. / De-quin-co-lor-les-vo-leu? / [Ara respon aquell a qui li ha tocat el «-leu»] / – Vermelles! [per exemple] Ver-me-lles. [I a qui toca el «-lles», para o queda fora del rotllo]
    27. Plom, plom, plom! / Davall d’un pont / hi havia un sabater / que feia les sabates / de sola de paper, /quin número gasta vosté, /senyor sabater? / – El quatre. /- Un, dos, tres, quatre!
    28. Una plata d’enciam, / ben amanida amb oli i sal, / sucarem un tros de pa, / per qui toqui tocarà.
    29. Una plata d’enciam / ben amanida, ben amanida. / Una plata d’enciam / ben amanida amb oli i sal. [Rafael Badia]
    30. Comptar a “vint-i-una, la fortuna”: un alça la mà movent-la sobre l’eix del braç i comença a comptar, algú diu prou, i començant per qui ha interromput el compte, s’arriba a vint-i-una la fortuna. És a dir, al que faria 22 (“la fortuna) li toca el que siga.
    31. La gallina Ponicana / poni un ou cada setmana / poni un / poni dos / poni tres [etc.] / poni deu / la gallina de la Seu /diu que amaguis aquest peu.
    32. La gallina politana (o ponicana) / fa deu ous cada setmana (or pon un ou cada setmana) / poni un, poni dos, poni tres / poni quatre, poni cinc, poni sis / poni set, poni vuit / poni nou, poni deu. / La gallina de la Seu / diu que amaguis aquest peu. [Rafael Badia]
    33. Poma, pera, l’endevera / l’esquirol porta dol. / La Maria Clavellina / ensenyava la doctrina / a una noia de quinze anys. / Vés-te’n tu que ets la [o el] més gran.
    34. Diverses versions:
      • Uni, dori, / teri, cateri, / passa la veri / veri viron / compta’ls bé que tots hi són.
      • Uni, dori, teri, cateri, mata la veri, veri viron, compta-les bé que dotze hi són. (Isabel Olid-Zèfir, 29.03.2011)
      • Uni, dori, teri, coteri, mata l’averi, veri, viró, compta bé que dotze són. (Maria Josep Sabater-Zèfir, 29.03.2011)
    35. Un talló de carabassa / cadascú a sa casa.
    36. Sesta, ballesta, el cor em diu que trie esta.
      • Idali Vera Grau mos envia la informació següent (28.06.2006 dc.):

        En un text del vallespirenc Mossèn Casaponç (oficialment Caseponce) si no ho recordi malament, diu: «cresta, mà llesta, el cor me diu de pendre aquesta», que és una deformació del que me digué un dia ma padrina de Terrassa (nascuda i criada a pagès, que fins fa pocs anys no xerrava espanyol) de manera espontània i natural: «Presta, mà llesta, el cor me diu de pendre aquesta», frase que si que té sentit.

        Més avant (20.11.2015) mos comunica una altra possibilitat apareguda en la Revue Catalane (1908): «Teste, bellesta. / El cor me diu de penre aquesta?»

      • J. P. Giné (05.11.2010) mos fa conéixer una possible explicació per a «ma llesta» ‘la meua tria’:

        En nordcatalà «ma llesta» pot voler dir ‘la meua tria’. També podria venir de l’expressió «esta és ma llesta»… A la cançó «La Gallina» («Jo de la gallina» [veg.]) es diu «de/a la cresta, (una) ballesta» (podria ser «va llesta»).

        A més, mos aporta una altra cantarella (Revue catalane, v. 2, Étienne Caseponce, L’avare y’l gelos, pàg. 69):

        Pica murulla / de l’ou de la pulla / quin peix qui naix / a les portes de França / hi ha una llança / ves-hi palla, ves-hi tu / qui fas pas res de bo.

    37. Sesta, ballesta / el cor em diu que triï aquesta. [Rafael Badia]
    38. Demi, demecu, demeca, alça la mà, escut, tortol i embut! [De València]
    39. Dalt de la teulada hi havia un sabater, que feia les sabates de paper. Quin número vol vosté?… (Tavernes de la Valldigna, Encarna Sansaloni, Zèfir, 23.01.2007; coneguda a la Vall d’Albaida, Ribera Baixa i Plana Baixa.)
    40. Macarró, macarró, xiflé / Xirimí, xirimí, muaclé / Uté, uté / Cabrí, tití / (Mier-da-pa-tí). [De Bèlgida, informació de Joan Olivares – Migjorn, 29.01.2008; apareix també en
      Niuedecorbs en Blanc i Negre d’Antoni Espí, premi de Narrativa Curta Vila de Benissa de 2002]
    41. Dalt d’un pi hi ha un alficòs; salta un burro i li pega un mos. [reig2, s. v. escondir]
    42. El rovellet de l’ou, ja n’hi ha prou / el qui veja, pagarà; i, si no, no jugarà. [Informació de Josep Pascual i Soler, Jocs populars; consulta: 21.01.2008]
    43. Una, dole, tele, catole / suvaca la vaca / viri, viron, / toquen les onze, / les dotze ja són. [Informació de Josep Pascual i Soler, Jocs populars; consulta: 21.01.2008]
    44. Cadireta neta; qui s’alça ja no s’assenta. [Informació de Josep Pascual i Soler, Jocs populars; consulta: 21.01.2008]
    45. A comprar la bona mel; arròs i fel; qui l’arranca, arranca i fuig. [Informació de Josep Pascual i Soler, Jocs populars; consulta: 21.01.2008]
    46. Conillets, a amagar, que la llebre va a caçar. De nit i de dia tocarem l’Ave Maria. Conillets, ja esteu ben amagats? [Informació de Josep Pascual i Soler, Jocs populars; consulta: 21.01.2008]
    47. Conillets a amagar que la llebre va a caçar. De nit i de dia toca l’’Ave Maria. Lluneta blanca que tot o escampa, lluneta negra que tot ho arreplega. A buscar els conillets que estan amagadets en un foradet. Conillets, ja esteu ben amagadets? [Informació de Marina Mateu – Quart de Poblet, 31.01.2008]
    48. Pa, figues i panous. [És el nom del joc i la frase que cal anar dient per a marcar els temps. Informació de Josep Pascual i Soler, Jocs populars; consulta: 21.01.2008]

    — Enllaços:

    • Jocs infantils.cat

    Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *