Terme usual en castellà, tot i que rebutjat per la normativa, perquè diuen que ha estat creat erròniament a partir d’una confusió que faria derivar «parental» de «pare»; «marental», seguint eixa idea, vindria de «mare». Si la confusió fóra realment un motiu per a excloure paraules, hauríem de porgar la història de la llengua i els diccionaris.

En realitat, parental ve del terme llatí parentalis (‘dels parents’), que és un derivat de parens -tis (‘pare o mare, ancestre’), nom derivat del participi present (parens) del verb parere (‘parir, produir’).

La Fundéu ha fixat un criteri sobre la qüestió (consulta: 28.09.2015):

Por lo tanto, para no dejar vacío este nicho semántico, serían apropiadas las expresiones familia monoparental materna/de madre/de mujer y familia monoparental paterna/de padre/de hombre.

La documentació (i la Neoloteca) també oferixen l’opció en castellà família monoparental masculina i família monoparental femenina.

El Termcat (veg. Neoloteca) ha resolt el debat en català quan ha fixat: família monoparental masculina i família monoparental femenina.


Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *