El sufix -al/-ar

El professor de la Universitat d’Alacant i acadèmic de l’avl Jord Colomina i Castanyer ha publicat un estudi sobre el sufix -al/-ar: El sufix -al/-ar amb valor col·lectiu, abundancial i augmentatiu. Un estudi de morfonologia lèxica iberoccitanoromànica. Ell mateix fa la presentació de l’estudi en un vídeo elaborat pel Departament de Filologia Catalana de l’UA:

Rajoles, brics i maons

Sense fer-ne un rejol illegible, Ricard Ferrer Sarió i Enric Barba Casanovas (Universitat d’Alacant) han fet una enquesta interessant (Butlletí 42 de la Scaterm) i, després, unes propostes sobre la distribució de les rajoles, el taulells, la manisa i els brics (o «brics»):

El quid de la qüestió és com anomenem la peça per a construir parets, el que en castellà diuen ladrillo. Maó seria una de les formes principals, sens dubte, ja que té la precisió que demana el terme, no entra en conflicte amb cap altra denominació i té un ús estès i consolidat pels diccionaris normatius. Totxo la consideraríem vàlida en un llenguatge estàndard; però no com a genèric, ja que sembla que si filem prim, és un tipus de maó (massís, o de tants centímetres de gruix, etc.). Pel que fa a rajola, en un diccionari terminològic no seria desitjable que fóra denominació principal, ja que entra en conflicte amb la proposta de rajola com a paviment. Una solució possible, i viva als nostres pobles (Alcoi, Sant Joan), és utilitzar el masculí rajol (que molts parlants alternen naturalment, no de manera sistemàtica, amb rajola) com a sinònim complementari de la principal maó.

I finalment, una valoració. Hem pretès fer una aportació limitada, conscients que falten zones de domini lingüístic per a constatar (comarques de Castelló, aprofundir en les Illes, etc.). Ens agradaria que s’obrira un debat al voltant d’aquests termes, i qualsevol aportació serà benvinguda.

Conferències de Juan Carlos Moreno i Carme Mangiron

Ferran Isabel ens envia a través d’InfoZèfir la informació següent:

Conferències a la Universitat d’Alacant

  • Dr. Juan Carlos Moreno, Universitat Autònoma de Madrid
    «Tópicos del nacionalismo lingüístico español»
    Dilluns 23 de març, 12 h
    Sala de Graus. Facultat de Filosofia i Lletres III

  • Dra. Carme Mangiron, Dublin City University
    «Reptes de la traducció de videojocs»
    Dimecres 25 de març, 15 h
    Aula Magna. Filosofia i Lletres II

Totes dues s’insereixen en la VII Setmana Cultural de Primavera que organitza la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat d’Alacant.

Font: Joan Perujo (Universitat d’Alacant)
Més informació en: http://www.ua.es/dfcat/

La llengua i les llengües en l’ensenyament

La Unitat per a l’Educació Multilingüe de la Universitat d’Alacant té un web ple d’informació que tant poden servir per a ús dels centres educatius com per a aportar dades sobre la situació de l’ús i l’ensenyament de la llengua i de les llengües.

L’apartat de notícies recull la informació següent:

Els alumnes que estudien en valencià augmenten un 30%, segons el Consell, i un 4%, segons STEPV. L’informe del Sindicat de treballadors de l’Ensenyament parla d’un «desequilibri» quant a estudiants en valencià en centres públics i concertats, ja que el primer cas aglutina el 94% de l’alumnat, i el segon només un 6%.

De fet, tal com hem comentat anteriorment en el dtl (27.08.2007), segons les dades de l’stepv:

Dades 2008