Rèplica de Martí i Castell a Josep-Àngel Mas Castells

L’últim número de la Revista de Llengua i Dret publica una rèplica de Joan Martí i Castell a Josep-Àngel Mas Castells, l’autor d’un article sobre la traducció al català de València de la Constitució de la Unió Europea en la mateixa revista. Mas Castells va comentar que Martí i Castell, en el seu article «Demagogia y vergüenza lingüísticas» (La Vanguardia, 22.01.2005), confonia «la variació estilística amb la geogràfica, el geolecte amb el registre». En la seua rèplica, Martí i Castell intenta aclarir, entre altres coses, que no té cap confusió en eixe àmbit. En eixe àmbit…:

Em ratifico en la convicció que amb la versió que es va fer del Tractat hom pugui titllar la llengua catalana de patuès, en el sentit literal de ‘parlar dialectal, especialment el privat de cultura literària’. M’hi ratifico i afegeixo que diversos coŀlegues meus d’aquí i d’Europa em digueren que aquesta és la impressió que els va fer el document en valencià.

En canvi, un «coŀlega» com Ovidi Carbonell Cortés —professor de traducció a la Universitat de Salamanca— indicava en «(Re)producció, traducció i manipulació. Qüestions d’identitat i localització en un context valencià» [pdf]:

El cas més notori d’utilització de la traducció com a instrument d’homogeneïtzació lingüística és potser la traducció valenciana de la Constitució Europea, assumida com a pròpia també per la Generalitat de Catalunya —i testimoni, doncs, de la unitat de la llengua en el registre formal i en el camp jurídic. En aquest cas tenim una familiarització absoluta: el text es converteix en un objecte propi, en part d’un únic sistema cultural i lingüístic, si bé políticament disgregat.

L’article de rèplica de Martí i Castell, a pesar que diu que pretén «denunciar la demagògia vergonyosa» que es desprenia del fet que la versió «valenciana» de la constitució europea fóra repartida al País Valencià només en espanyol —i podeu valorar si als valencians cal que ens peguen els calbots a parells: els dirigents polítics d’ací i els acadèmics d’allà—, acaba amb una frase molt expressiva:

Malgrat la lliçó del Mestre [Pompeu Fabra], d’aleshores ençà hem obert molt la mà…

Traductors i traductores

Els traductors van deixant de ser invisibles (Ara.cat, 20.09.2011):

Un nou diccionari compila per primera vegada tots els traductors en llengua catalana nascuts abans de 1950

Cada entrada recull dades biogràfiques, presentació i enumeració de les traduccions i dels estudis que han promogut

ACN

Un nou diccionari compila, per primera vegada, tots els traductors en llengua catalana nascuts abans de 1950. Des de Ramon Llull i les Homilies d’Organyà fins als nascuts abans de 1950, tots els traductors han quedat recollits en el primer diccionari exhaustiu d’aquest àmbit, que ha presentat aquest dimarts l’editorial Eumo amb el suport de les universitats UAB, UIB, UJI i UVic. Més de 1.000 entrades i 700 pàgines són el fruit de deu anys de feina de les traductores Montserrat Bacardí, Pilar Godayol i un nodrit coŀlectiu de 84 coŀlaboradors, sis assessors i nou redactors. Cada entrada recull dades biogràfiques del traductor, així com la presentació i enumeració de les traduccions i dels estudis que han promogut.

Esperem que que les editorials i els mitjans d’informació recorden que la traducció és creació i és una faena que ens permet llegir els llibres de Stieg Larsson, de Cervantes, d’Italo Calvino, de Darwin o de Plató en català. Els títols de crèdit són el mínim imprescindible (que no sempre es complix).

L’APTIC publica l’enquesta del 2009 sobre tarifes

Un dubte recurrent entre els qui es llancen a treballar en el sector de la traducció i correcció són els preus que han de cobrar per la seua faena. L’Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya (aptic) fa una tasca informativa molt important en este sentit:

Enquesta de tarifes de l’aptic 2009

Ja podeu consultar els resultats de l’enquesta de tarifes de l’aptic 2009. També teniu disponible la versió en castellà.

Aquesta enquesta, que té vocació de continuïtat i es farà cada dos anys, té l’objectiu d’oferir-nos una orientació sobre les tarifes que apliquem els socis de l’aptic en diferents modalitats de feina i combinacions lingüístiques. No és una guia de tarifes obligatòries, sinó que vol servir d’inspiració i d’eina comparativa. Hi trobareu molta informació a banda de les tarifes; esperem que us sigui útil i que en la propera edició s’animi més gent a respondre perquè resulti encara més representativa.

Si teniu dubtes o voleu coŀlaborar en la pròxima enquesta, no dubteu a posar-vos en contacte amb la Comissió de Tarifes!

Atentament,

Comissió de Tarifes
tarifes@aptic.cat

Resultats de l’oral de la JQCV i ajudes al teatre, l’edició i la traducció

El cidaj ens envia la informació següent:

  • Resolució de 19 de juny de 2009, de la presidenta de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, per la qual es fa pública la llista de resultats provisionals de la prova de coneixements orals de valencià. [2009/7513] (docv núm. 6.047, de 01.07.2009)
    – vegeu text

  • Orde de 23 de juny de 2009, de la Conselleria d’Educació, que modifica parcialment l’Orde de 5 de març de 2009, per la qual es convoquen ajudes econòmiques per a la promoció de l’ús del valencià en les produccions teatrals a la Comunitat Valenciana. [2009/7855] (docv núm. 6.049, de 03.07.2009)
    – vegeu text

  • Orde de 23 de juny de 2009, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen les ajudes econòmiques per a l’edició en valencià de llibres de text per a l’ensenyament no universitari en 2009. [2009/7856] (docv núm. 6.049, de 03.07.2009)
    – vegeu text

  • Orde de 24 de juny de 2009, de la Conselleria d’Educació, que modifica parcialment l’Orde de 5 de març de 2009, per la qual es convoquen ajudes a la traducció i l’edició d’obres literàries al valencià i del valencià a altres idiomes per a 2009. [2009/7853] (docv núm. 6.049, de 03.07.2009)
    – vegeu text

La traducció prestigia la llengua

Yvonne Griley comenta en «L’era de la postpolítica i la diglòssia lingüística» (Tribuna.cat, 20.04.2009) una situació sorprenent que es donà a l’auditori del Macba i que exemplifica amb un detall significatiu en què consistix un procés de substitució lingüística:

Més enllà de la bona oportunitat que significà l’ocasió, segons em diuen els experts, de conèixer la pel·lícula de Safaa Fathy D’ailleurs, Derrida, la cita no tindria per a mi més interès si no fos pel fet que amb l’excusa que l’auditori present configurava “una petita ONU” —en paraules del moderador, X. Antic, donat que alguns venien d’allò que se’n diu de fora— els participants catalans al simposi es veieren empesos per l’organització a parlar castellà o francès, ja que, si bé hi havia traducció simultània, no se n’havia previst al català.

Griley mateix en trau una conclusió que els tècnics lingüístics estem acostumats practicar:

Hi ha coses que depenen de nosaltres i la fermesa i la constància sobre allò que organitzem n’és una. En el debat sobre el català trobo erma la disquisició sobre la vida o la mort de les grans ideologies. Em preocupa molt més que l’estament universitari o periodístic menystingui amb la seva pràctica el català com a llengua apta per a l‘ús en un seminari internacional, tan si ho fa de manera conscient com inconscient. La traducció és una pràctica i una professió que resta darrere el teló però que forma part de l’engranatge de la cultura. On hi ha traduccions hi ha una llengua que es prestigia, hi ha voluntat, constància, inquietud i competitivitat, tot plegat un antídot contra la diglòssia lingüística que se’ns dibuixa a perpetuïtat.


Més articles d’Yvonne Griley en la Revista de Llengua i Dret.

Del català (complet) cap al món

Sam Dracir comenta en la revista El Temps (12.08.2008), «Google i la cultura catalana», l’acord de l’iec amb Google per a la digitalització dels fons de l’institut. Hi ha un però:

Que si no saps català, de res no et servirà tota aquesta informació. És per això que, malgrat la sensibilitat catalana derivada de la plataforma oberta que significa Google, si volem una cultura amb futur ens haurem de posar les piles (informàtiques). Qui sabrà que existim si no ens entenen?

En eixe sentit, convindria que els tècnics lingüístics valencians enviaren un suggeriment a la secretaria de política lingüística de la Generalitat de Catalunya, a fi que incloguera totes les formes que puguera en el seu traductor automàtic. Actualment no reconeix (traduint a l’anglés) coses tan simples com l’accentuació occidental (interés), moltes formes incoatives (servixc) i altres variants (huit, hui, vore).

Cal tindre en compte que els blocs poden incorporar —per a aconseguir el que proposava Sam Dracir— la passarel·la proporcionada per la comunitat de blocs Bloctum, que utilitza el traductor de la Generalitat de Catalunya i permet fer versions a diverses llengües.

Flaixos sobre traductors jurats i síndic de greuges

Els Flaixos d’actualitat (número 15) ens informen, entre altres coses, del següent:

Convocatòria de proves per a l’habilitació professional per a la traducció i la interpretació jurades 2008

Les llengües objecte d’examen són l’alemany, l’àrab, el castellà, l’italià, i el xinès

El DOGC 5138 del 26 de maig de 2008, publica la resolució de convocatòria de les proves per a l’habilitació professional per a la traducció i la interpretació jurades d’altres llengües al català i viceversa per a l’any 2008.

Les llengües objecte d’examen són:
— Alemany(prova de traducció i prova d’interpretació)
— Àrab (només prova de traducció)
— Castellà (prova de traducció i prova d’interpretació)
— Italià (prova de traducció i prova d’interpretació)
— Xinès (prova de traducció i prova d’interpretació)

El termini de presentació de sol·licituds és del 3 al 3 al 17 de juny de 2008.
Més informació…

A més, una novetat legislativa sobre el requisit lingüístic per al personal del síndic de greuges:

El personal del Síndic de Greuges de Catalunya estarà regulat, en endavant, pel Reglament que s’ha aprovat mitjançant una Resolució de 9 d’abril de 2008, publicada en el DOGC núm. 5.131, de 15 de maig de 2008. En els articles 23.2, 24.1 I 43.2 del Reglament es preveu l’acreditació del coneixement del català en la selecció i la provisió de llocs de treball del personal esmentat.

Oferta de traducció del francés per a l’editorial Moll

Xavier Rull envia a través de la llista InfoZèfir l’oferta de faena següent:

L’Editorial Moll cerca un traductor de francès per a una obra sobre història medieval catalana:

Característiques:

  • Text de 300 pàgines normalitzades de 2.100 pulsacions
  • Francès estàndard de divulgació científica
  • Lliurament progressiu de capítols fins al 30 de juny de 2008

Es demana:

  • Experiència demostrable
  • Coneixements elevats de les llengües francesa i catalana
  • Es valoraran els coneixements d’història medieval catalana

Els interessats han d’enviar un currículum a lluis@editorialmoll.cat