La multa de Rajoy per retolar només en castellà

L’any 2008, Mariano Rajoy va fer servir el cas de la multa per la retolació d’un negoci a Catalunya per a carregar contra la gestió lingüística de la Generalitat catalana. La justícia ha conclòs (per ara) que la multa imposada era correcta i que, tal com defenia el mateix ciutadà afectat, Nevot, no hi ha persecució lingüística, contràriament al que pretenia el líder del pp espanyol (Avui, 02.03.2010):

La jutge esgrimeix la Constitució per avalar les multes lingüístiques de la Generalitat

El tribunal desestima el recurs de l’API de Vilanova defensat públicament per Rajoy. Carrega contra la seva falta d’arguments. La sentència, redactada i feta pública en castellà, argumenta que la llei de Política Lingüística garanteix el dret a la igualtat

El compromís lingüístic dels immigrants, segons Rajoy

En l’entrevista a Mariano Rajoy del diari El País (06.03.2008):

P. Heu dit que els immigrants s’han de comprometre a assumir els costums espanyols.
R. Igual que quan un funcionari públic pren possessió, doncs, jura defendre, respectar i acatar la Constitució… Vaig a posar-vos un exemple perfectament entenedor. S’ha de comprometre a estudiar la llengua, cosa que pareix raonable, perquè, si no, no es podran integrar i no hi ha res pitjor que els guetos. S’han de comprometre a complir la llei, igual que molts espanyols quan juren la Constitució, fins i tot els futbolistes quan es nacionalitzen espanyols. ¿Per què no s’hi han de comprometre de la mateixa manera quan demanen un permís de residència? S’hi han de comprometre, perquè hi ha societats que creuen que la dona és d’inferior condició que l’home. Que els matrimonis de conveniència ací no es poden fer; que la poligàmia no es pot fer; que la mutilació del clítoris…

Són paraules que ens mostren una part del plantejament de la qüestió lingüística que fa el senyor Mariano Rajoy (principal dirigent del pp actual). Per acabar-ho de perfilar i d’acord amb el que fan allà on governen —que una cosa és el que diuen i una altra el que fan—, deduïm que considera que els (monolingües) castellans no poden caure en guetos —perquè els guetos els fan per als altres, deu ser—, estan molt ben integrats en ells mateixos (principalment) i no han de complir més legislació lingüística que aquella que impose el castellà allà on siga.

Per cert, el plurilingüisme és una cosa per a demanar als altres, atés que ni Rajoy ni Zapatero saben parlar anglés. I això que la caritat ben estesa dien que començava per u mateix.

La persecució de la llengua de Mariano Rajoy

El diari El País (05.03.2008) aclarix la situació i les opinions del ciutadà català Nevot esmentat per l’actual president del pp espanyol Mariano Rajoy en el debat televisat amb Rodríguez Zapatero:

Un negoci entre dos idiomes

L’agent immobiliari al·ludit per Rajoy rebutja la multa per no retolar en català, però opina que no hi ha persecució de l’espanyol a Catalunya

A. Mars / P. Lobato – Barcelona – 05.03.2008

Manuel Nevot no creu que el castellà estiga perseguit a Catalunya. Però el Govern català li ha posat una multa de 400 euros perquè el rètol de la seua immobiliària no està en català i es nega a pagar-la. Tampoc ha pagat, dit siga de passada, uns altres 400 euros per no disposar del llibre de reclamacions. El cas de Finques Nevot, en la localitat barcelonina de Vilanova i la Geltrú, va saltar a la palestra dilluns quan el líder del pp, Mariano Rajoy, ho va traure per a intentar pujar-li els colors a José Luis Rodríguez Zapatero en el seu segon debat cara a cara.

«Em vaig quedar estupefacte», va afirmar ahir este agent que es declara votant del pp i va autoritzar al diputat popular en el Parlament català Santi Rodríguez que publicitara la seua sanció, encara que no ho esperava en boca del mateix Rajoy. Ahir va reclamar que no s’interpreten les paraules del candidat del pp com a exemple d’un assetjament del castellà. «Ni ell ho va dir ni cree que haja cap persecució», assegura Nevot, que va nàixer en Vilanova, com els seus avis, i que sempre parla en català i castellà «sense haver tingut mai cap problema». També va assenyalar que Zapatero «no té la culpa» de la sanció.

El pp ha pres en els últims temps el debat lingüístic com el seu nou cavall de batalla, ha intentat arravatar-li esta bandera a Ciutadans, el partit que va debutar en el Parlament català amb una pregunta sobre la llengua.

En Catalunya no es multa a cap empresa per retolar en castellà, sinó per no fer-ho, almenys, en català. No hi ha conflicte amb les retolacions bilingües però, si la informació (que no la marca comercial) apareix en un només idioma, este sí que ha de ser el català. És el que establix la llei de política lingüística de 1998. Una llei que l’agent immobiliari de Rajoy va titllar ahir de «tiquismiquis».
Les sancions les imposa l’Agència Catalana del Consum, dependent de la Generalitat, que a l’octubre de 2005 va rebre la denúncia d’un ciutadà contra Finques Nevot. Al gener de 2006 van requerir l’empresa que retolara en català i passats quatre mesos no ho havia fet; per això, a l’octubre de 2007 li van imposar una sanció que està recorreguda. Nevot al·lega que complix la llei perquè, encara que el seu cartell resa des del 1982 «Fincas Nevot, compraventa de pisos solares y rústicos», en la porta figura en català «Finques Nevot».

Sancions per no retolar en català

  • 2003: 2 sancions, per valor de 1.200 euros.
  • 2004: 22 sancions, per valor de 46.300 euros
  • 2005: 119 sancions, per valor de 122.050 euros
  • 2006: 65 sancions, per valor de 48.625 euros

En 2004 i 2005 l’Agència de Consum depenia d’ERC. A mitjan 2006 va passar al PSC, que féu prevaldre «convéncer enfront de multar»

Els efectes de les lleis varien en funció de qui les aplica. Quan Consum depenia d’Esquerra, la inspecció es va disparar (veg. el quadre). Quan va passar a departaments del PSC (Treball o Economia) «es va optar més per convéncer que per sancionar». També influïx que l’aplicació de la llei va ser gradual i les sancions van començar en 2003. Les multes lleus, que són les que s’apliquen, segons Consum, poden sumar un topall de 3.000 euros.

La polèmica està servida per a qui vulga traure’n profit. Ahir, gràcies a la publicitat que li va donar Rajoy al seu cas, el local de Nevot va veure el dia amb adhesius independentistes.

La manipulació malintencionada de Rajoy —i del pp català— va contrastar amb la desinformació manifesta quant a dret lingüístic del candidat socialista Rodríguez Zapatero, ignorància que en un estat amb cinc llengües oficials, si més no, no hauria de ser acceptable per a cap dirigent polític.

Espanyolisme lingüístic

Això de tindre idees és cosa d’estudi, de reflexió, d’inspiració i molt sovint, de silenci. Hi ha però qui considera que les idees són per a abatre alguna peça que es perseguix més o menys racionalment. Hi ha qui perseguix el poder i considera que amb unes quantes idees proclamades l’aconseguirà. Per exemple, Mariano Rajoy ha tingut la idea d’imposar l’espanyol a Espanya. Cap novetat, ja que és una cosa que ja es diu en la Constitució espanyola i que té un efecte ben quantificable i constatable en cada escola, cada poble i cada casa de tota Espanya. Però Mariano Rajoy ha afinat la idea (La Vanguardia, 20.01.2008):

El PP proposa que en les comunitats amb llengües cooficials es «garantixquen els drets preferents de pares i alumnes perquè en tots els cursos i en totes les etapes educatives la llengua castellana s’oferixca com a llengua vehicular al costat de la cooficial».

Podem constatar que hi ha unes suposades llengües «cooficials», terme inexistent en l’ordenament jurídic —pel que sé—, ja que o són oficials o no, i para de comptar. A més, la pensada té substància, perquè es tracta que els pares —pel que he sentit hui a la ràdio— decidixquen no tant que els seus alumnes sàpien més llengües, sinó que siguen educats en una llengua, una proposta ideològica que no pretén garantir l’aprenentatge de res, sinó el nacionalisme lingüístic. Integrisme espanyol, vaja, i tampoc podem dir que la cosa siga nova.

En eixa estela, Luis Bernardo Díaz Alperi ho té molt clar, des del País Valencià estant, allà on el seu partit branda senyes d’identitat com la llengua, però només per a agarrar acalorades, ja que a l’hora de fer-ne ús amb normalitat no els ix, diríem (El País, 30.01.2008):

Alperi ignora el valencià en el web turístic d’Alacant

Rosa Biot – Alacant – 30.01.2008

En anglés, francés, alemany i, per descomptat, en castellà. Però no en valencià. El Patronat Municipal de Turisme de l’Ajuntament d’Alacant, que presidix Luis Díaz Alperi, del PP, va presentar ahir en roda de premsa un nou web turístic, que entra hui en funcionament amb motiu de la celebració a Madrid de la fira de turisme (Fitur). Es pot vore en quatre idiomes, però no està disponible en valencià, un dels dos oficials de la Comunitat Valenciana. La pàgina virtual de l’Ajuntament de la ciutat sí que oferix l’opció als ciutadans de vore la informació en valencià, encara que els seus continguts estan només parcialment traduïts.

L’oblit del valencià en la nova pàgina web en la qual l’Ajuntament d’Alacant mostra l’oferta d’oci de la ciutat es produïx a pesar que el 38,9 % dels viatgers que va rebre l’any passat la província d’Alacant procedien de diferents punts de la Comunitat Valenciana i un 7,8 % de Catalunya, segons el balanç d’ocupació turística de l’any passat realitzat per l’Institut Nacional d’Estadística (ine).[…]

Naturalment, convé consultar el butlletí número 5 de Cercle XXI per a comprendre una mica més sobre l’espanyolisme lingüístic reviscolat, que ha passat de la vergonya pel que van fer durant segles a la poca vergonya i a la supèrbia pel que es pensen que són i pel que diuen que volen fer d’ara en avant, sense cap ànim d’esmena, per cert.