L’ús normal del valencià: foment i protecció

Oficina de Drets LingüísticsEl canvi de govern en la Generalitat valenciana ha iniciat una altra etapa en les institucions públiques que depenen del govern valencià enfocada a garantir la possibilitat d’imposició excloent del castellà en qualsevol actuació pública o privada, i a practicar la restricció i problematització de l’ús del valencià i la discriminació i subordinació dels ciutadans valencianoparlants. Este rumb lingüicida, que es va poder variar lleument fa huit anys, s’ha représ políticament de forma declarada i explícita com a programa d’actuació antidemocràtica del govern valencià del Partit Popular i de Vox.

Davant d’això, les associacions i entitats que treballen per la difusió de les les pautes socials que faciliten l’ús del valencià i la disponilitat no impositiva del castellà, mantenen, reprenen o impulsen algunes iniciatives que, amb un excés de confiança. s’havien deixat en mans dels poder públics. Per exemple, segons informa el Diari La Veu (04.09.2023), 🔗 com a complement o substitut del nyap de l’Oficina de Drets Lingüístics 🔗 del govern del Botànic, Escola Valenciana va crear i manté la seua pròpia Oficina de Drets Lingüístics: 🔗

L’Oficina de Drets Lingüístics ofereix diferents recursos a través d’aquesta pàgina web i també us podeu posar en contacte amb el nostre personal a través del telèfon que s’especifica o per correu electrònic. A més, des d’aquest espai, també es pretén fer campanyes per fomentar l’ús del valencià en àmbits on la presència de la nostra llengua és minoritària com l’oci i el temps lliure, el món empresarial i comercial, l’àmbit de la justícia o els mitjans de comunicació valencians.

També la Plataforma per la Llengua 🔗 i Acció Cultural del País Valencià 🔗 atenen queixes i consultes sobre el respecte a l’ús normal del valencià.

Queixa 201811449: web de l’IVIA

El síndic tanca la queixa 201811449 vist que el director de l’IVIA indica que durant els pròxims mesos hi haurà versió en valencià d’un web seu sobre gestió integrada de plagues i malalties en cítrics.

Resulta cansat i lamentable que les administracions públiques valencianes no apliquen encara cap protocol d’actuació contra la discriminació lingüística. Com que això va aixina, anem posant queixes davant el Síndic de Greuges (en podeu vore un bon grapat en la secció «Greuges» del DTL).

La retolació en Cullera

En resposta a la queixa número 201612151 feta davant el síndic de greuges, l’Ajuntament de Cullera diu que posarà els cartells informatius que hi ha al seu terme també en valencià. A més d’això, el síndic de greuges li ha demanat a l’ajuntament que —dins de tres mesos— li envie un informe sobre les mesures que ha pres per a fer efectiva eixa previsió. Caldrà comprovar que l’ajuntament complix el seu propòsit.

Les discriminacions lingüístiques i les garanties públiques

Segons informava el diari Avui (13.04.2008 dg.):

El 60% de queixes sobre l’ús del català en l’àmbit privat són pels rètols i l’atenció al públic

Les oficines de garanties lingüístiques recullen 1.300 queixes i denúncies. Els que generen més protestes són botigues i bars

Rètols d’establiments i cartes de restaurants que no estan en català, així com la incapacitat del personal que hi treballa per atendre el client en aquesta llengua es consoliden com els motius més habituals que duen una persona a presentar una queixa o una denúncia en una oficina de garanties lingüístiques. Els comerços i empreses, amb un total de 779 consultes i queixes, i els bars i restaurants, amb 256, continuen sent els que generen més protestes, segons el balanç del 2007. […]

Al País Valencià, el govern valencià del pp garantix la discriminació lingüística: no actua per a evitar les discriminacions, sinó que les afavorix, les promou i les provoca. Com a mostra tenim l’incompliment de les sentències del tsj referides a la convalidació de titulacions en les oposicions de secundària, molts webs públics que no funcionen totalment en valencià i la pobra inversió en política lingüística [veg. dtl].

Sindicatura de Greuges 2006

La manera d’evitar que hi haja queixes per les discriminacions, segons el govern valencià, és que no hi haja oficines que atenguen els ciutadans davant d’este problema. Sort tenim que hi ha el Síndic de Greuges, que arreplega algunes dades (per al 2006: vegeu la imatge).

Amb tot, hi ha més organismes –fora de l’abast de l’executiu valencià– que sí que atenen els ciutadans catalanoparlants que són discriminats, a més de la sindicatura de Greuges, una miqueta l’avl, i una miqueta més molts ajuntaments i serveis municipals. Fins i tot les Corts Valencianes, allà on es fan les lleis i es vigila l’acció del govern, són el primer lloc on es discrimina els ciutadans, començant pels mateixos xiquets i xiquetes. [Veg. dtl, 06.12.2008.]