Drets i deures lingüístics dels interins

La igualtat de tracte dels funcionaris interins és una lluita de llarg recorregut que va avançant lentament. Com a marc més general hi ha la directiva 1999/70/CE del Consell de la Unió Europea que establix que no poden discriminats pel tipus de contracte. I pel cantó dels deures, tampoc no poden ser discriminats (ni privilegiats). En el cas dels docents, per tant, els seus deures i obligacions lingüístics també són clars i equiparables amb la resta de funcionaris. Així ho ha considerat un jutjat en una sentència (La Veu del País Valencià, 09.08.2017):

Un jutjat avala que els interins han de tindre coneixements de valencià per a poder optar a una vacant

Un grup de docents havia demanat la paralització cautelar de la resolució d’Educació que regula la competència lingüística en l’ensenyament

[Continueu llegint]

La TV3 al País Valencià i la legalita vigent

Mentres el tribunal suprem espanyol hi fica cullerada, podem continuar simpatitzant amb algunes persones del món judicial que continuen prenent-se la seua faena seriosament i actuen d’acord amb la legalitat i mirant que el poders públics respecten els drets dels ciutadans. És el cas ja conegut de dos jutges del tribunal superior de justícia valencià (El Punt, 11.03.2011):

TV3 divideix els jutges

Dos magistrats del TSJ valencià emeten vots particulars contra les multes en una sentència favorable a Camps pel conflicte de TV3

[…]

En primer lloc, els magistrats discrepants creuen que es tracta d’una multa «desproporcionada», atès que la FRM no té cap ànim de lucre.

D’una altra banda, els vots particulars adverteixen que la Generalitat Valenciana considera la FRM un operador de televisió, quan en realitat l’entitat només es dedica a transportar el senyal d’una altra cadena, una activitat no tipificada com a delicte.

Igualment, tots dos magistrats expressen els seus dubtes sobre la competència del govern valencià, atès que les emissions es fan per uns canals d’assignació estatal.

[…]

El govern de Camps no aconseguix tancar el repetidor del Mondúber

No fan falta les filtracions de Wikileaks per a comprovar que el govern valencià de Francisco Camps participa del principi «fes el que dic, no el que faig». Tot i proclamar-se liberals, valencianistes i demòcrates, partidaris limitar la intromissió dels poders públics en la vida de les persones, les seues actuacions es caracteritzen justament pel contrari, pel mal ús del poder públic per a coartar la llibertat d’expressió (i qualsevol altra) i la funció dels mitjans d’informació i comunicació en valencià, com és el que està passant amb el tancament dels repetidors d’Acció Cultural del País Valencià que faciliten l’arribada les emissions de la tv3 al País Valencià.

En esta ocasió, el jutjat contenció administratiu número 4 de València els ha negat el tancament del repetidor del Mondúber, segons informa Enric Orts (Avui, 15.12.2010):

TV3 resisteix al País Valencià

Un jutjat nega per quarta vegada la soŀlicitud del govern de Camps per tancar el repetidor que porta el senyal dels canals públics catalans a diverses comarques

El pic del Mondúver va camí de convertir-se en la muntanya sagrada per als seguidors de TV3 al País Valencià. Ahir va transcendir que el jutjat del contenciós administratiu número 4 de València ha negat –per quarta vegada– a la Generalitat el permís per precintar el repetidor del senyal dels canals públics catalans, que dóna cobertura a Gandia i la comarca de la Safor i a una part de les comarques de la Ribera Alta, la Ribera Baixa i la Marina Alta.

Una victòria momentània per a Acció Cultural del País Valencià (ACPV), propietària d’aquesta i de la majoria d’antenes que permeten la recepció del paquet format per TV3, 33, 3/24 i Super3 a moltes de les comarques valencianes. “Es pot recórrer contra la resolució en apeŀlació davant el Tribunal Superior de Justícia (TSJ), cosa que previsiblement farà la Generalitat”, van advertir des de l’entitat.

[…]

El repetidor de la Perenxisa continuarà obert

Acció Cultural del País Valencià ha fet pública una nota de premsa amb la informació següent:

El Jutjat Contenciós Administratiu núm. 5 de València denega a la Generalitat l’autorització per tancar el repetidor de Perenxisa

L’òrgan encarregat de resoldre sobre l’ordre de tancament i precinte que la Generalitat Valenciana intenta executar forçosament al repetidor de tv3 de Serra Perenxisa, ha denegat l’autorització per accedir a les instaŀlacions i precintar-les

L’òrgan judicial basa la seua decisió en el fet que Acció Cultural del País Valencià ha recorregut judicialment la sanció i l’ordre de tancament que s’intentava executar, de tal manera que el plet, que es tramita al Tribunal Superior de Justícia, encara no ha conclòs.

Segons aquest Jutjat, de tancar-se ara el repetidor per la via de l’execució forçosa es vulneraria el dret a la tutela judicial efectiva d’ACPV, perquè no tindria sentit discutir en el plet principal la legalitat o iŀlegalitat d’una sanció que ja s’hauria executat. En aquestes circumstàncies i, tenint en compte que hi ha llibertats i drets fonamentals en joc, el Jutjat denega la soŀlicitud a l’espera de la resolució sobre la qüestió de fons.

Aquesta resolució no és ferma i es pot recórrer davant el Tribunal Superior de Justícia. En tot cas, i encara que la Generalitat de bon segur interposarà el recurs, no és previsible que aquest es resolga abans de tres mesos, la qual cosa dóna una mica d’oxigen a les emissions des de Perenxisa, les quals cobreixen la ciutat de València i l’Horta.

Recordem que és la quarta resolució judicial contrària al tancament dels repetidors de TV3 i denegatòria de l’autorització a la Generalitat Valenciana. En aquest mateix sentit es van pronunciar el Jutjat Contenciós núm. 2 de València respecte el repetidor del Montdúver (Safor) i el Jutjat Contenciós núm. 1 de Castelló respecte el repetidor del Bartolo (la Plana) i també aquest mateix Jutjat núm. 5 de València respecte a Perenxisa quan el tancament s’imposava com a mesura provisional.

Es tracta, doncs, del mateix jutjat que va adoptar una decisió semblant l’any 2008 (veg. dtl, 23.10.2008), jutjat on pot ser que valoren més del que ho fa la Generalitat valenciana els arguments de la interlocutòria que va dictar Estrella Blanes Rodríguez, magistrada jutgessa titular del Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de València en desembre del 2007.

Denegat el tancament de la Perenxisa

El diari Avui (13.10.2008) ens informa d’una nova actuació judicial que protegix els drets a la lliure informació i comunicació dels ciutadans valencians:

Una resolució judicial impedeix el tancament de TV3 al País Valencià

El Jutjat número 5 de València denega a la Generalitat Valenciana l’autorització per tancar el repetidor situat a la serra Perenxisa perquè vulneraria «el dret a la llibertat d’expressió i comunicació reconegut en la Constitució»

Convé deixar constància que la Generalitat Valenciana que pretén tancar una de les fonts d’informació dels valencians és la que dirigix actualment Francisco Camps Ortiz i altres membres del pp.

Censura de la TV3 i altres discriminacions

Un colp per als telespectadors valencians
El pp valencià ha intervingut en les ones per a censurar una emissió en valencià: ha tallat la reemissió de la tv3 al sud del país.

És clar que ho ha fet principalment per la llengua, però també per les idees plurals que transmeten la tv3 i Canal 33, per uns continguts objectius i de periodisme veraç i professional que el pp de València no controla i, per tant, que li molesten encara ara, al cap de vint anys d’emissions —alegals, que no il·legals—. Ha estat una mostra més d’eixe suposat liberalisme que proclamen, que ho és quasi tant com n’era de democràtica l’antiga República Democràtica Alemanya i la denominada «democràcia orgànica» del franquisme. Al capdavall, una jugada per a animar el seu electorat més retrògrad. A més, ha aconseguit forçar la concessió de diversos privilegis de control sobre noves emissions —més aparells múltiplex— a partir de les indecisions, miopies i vel·leïtats aculturadores espanyolistes de sectors diversos i encontrats del psoe, pspv (¡encara!) i psc.

En concret, res de bo, res que els ciutadans del País Valencià trobaren a faltar. Més aïna tot el contrari. Per una banda, ens assabentem (El País, 11.12.2007) que a l’estació de Renfe d’Alacant hi ha treballadors que es neguen a atendre els usuaris que parlen en valencià. Això, que és perseguible legalment, a més de trist i lamentable, confirma o desementix, segons es mire, el que dia el diputat Fernando M.ª Giner Giner (pp) en el ple de les Corts (Diari de Sessions núm. 18):

I mire, vosté, senyor Pañella, senyors del Compromís, jo sóc, ja no sols valencianoparlant, jo sóc valencianopensant, jo pense en valencià i parle en valencià, jo sóc valencianopensant, parle en valencià en la meua família, amb els meus pares, amb la meua gent, amb les meues filles… a tot arreu. Parle valencià a l’ajuntament on sóc alcalde, en totes les institucions on he estat, també en estes Corts, en altres legislatures no recorde cap intervenció, cap intervenció meua, personalment, en castellà. Pense, parle i escric en valencià.

I en qualitat de valencianoparlant pensant, li dic que jo no m’he sentit en estos últims anys discriminat, no m’he sentit hui, tampoc, discriminat per eixa raó, per ser valencianoparlant. Senyor Pañella, eixa és una història de fa molts anys, que entre tots hem anat superant i que si no s’ha avançat molt més, ha segut pels que insistentment contra el sentit majoritari del poble han pretés imposar-mos una llengua estranya, una denominació falsa i diluir-mos en una cultura que no és la nostra. I sap molt bé, senyor Pañella, del que li parle.

Jo, certament, no em sent discriminat. M’he sentit discriminat, insultat, atacat i ferit al meu cor com a valencià pels que dogmàticament volen que deixem de ser el que som i sempre hem segut: un poble amb una llengua pròpia, la llengua valenciana, l’idioma valencià; un territori que conformen les tres províncies germanes d’Alacant, València i Castelló; una cultura i una personalitat diferenciada que històricament va conformar el regne de València i que hui com a Comunitat Valenciana forma part d’un projecte comú que anomenem Espanya, i un projecte que amb altres pobles estem construint i que s’anomena Europa. I no renunciem, ni renunciarem mai a eixa realitat de la que li estic parlant: de poble, una realitat de poble del que mos sentim orgullosos. No em sent discriminat, per tant, senyor Pañella, no sent cap discriminació per ser valencianopensant i valencianoparlant. Pregunte als que són castellanoparlants si es senten o no discriminats. Jo li reitere que com a valencianoparlant no sent cap discriminació.»

És clar, els castellanoparlants no es senten discriminats, perquè no tenen motius, ja que la majoria entén en coses de diversitat cultural, social i lingüística. Amb tot, n’hi ha alguns que s’entreten a esbombar les seues limitacions lingüístiques i d’educació i les utilitzen, a més, per a discriminar la resta de ciutadans, com en les finestretes de Renfe o en alguns jutjats.

La solució sembla que hauran de ser el Salt, perquè faça les traduccions dels escrits automàticament, complementat per la «veu tecnològica valenciana», amb la qual cosa tindrem un bonic i no degradable valencià de maquineta.

Hi ha qui es pensa que un pollastre és un farcell de plàstic que hi ha a la nevera. El valencià pot acabar sent com uns sons estranys i decoratius que amollaran uns aparells. Sense discriminacions, llavors sí.


  • Fets i paraules relacionats amb la qüestió, segons Vicent Partal.