Estratigrafia dialectal

Xavier Rull ens fa conéixer, a través d’Infozèfir, una pàgina ben interessant sobre la història del lèxic català elaborada per Maria-Pilar Perea i Germà Colón:

Estratigrafia dialectal

L’«Estratigrafia dialectal» té l’objectiu de cartografiar el lèxic antic. Es pretén de representar l’evolució diatòpica i cronològica d’una mostra de seixanta paraules catalanes. El projecte s’inicia en el període més primerenc del català escrit i mostra la ubicació geogràfica de les paraules seleccionades, la seva forma gràfica i la possible progressió semàntica que han experimentat amb el pas del temps fins arribar als nostres dies. A diferència dels atles sincrònics convencionals, que utilitzen sols l’espai com a eix, aquesta metodologia permet de fer servir simultàniament dos eixos: l’espai i el temps. La distribució de cada paraula en el mapa es representa en forma de capes, les quals mostren el canvi lingüístic que el mot ha experimentat tant des d’una perspectiva temporal com des d’una perspectiva espacial.

En la llista de diatopismes, si s’activa el símbol corresponent a una base de dades, apareix l’evolució cronològica del diatopisme seleccionat; si s’activa el símbol corresponent a un mapa, se n’observa dinàmicament l’evolució cronològica i geogràfica.

http://www.ub.edu/lexdialgram/estratigrafia/html/pagina1.html

Font: Maria-Pilar Perea
Departament de Filologia Catalana
Universitat de Barcelona

Al voltant de Jaume I i del Llibre dels feits

Retrat de Jaume I

L’AVL ha organitzat un simposi internacional sobre el Llibre dels feits i en commemoració dels 800 anys del naixement del monarca (més aviat 801 anys) que tindrà lloc del 7 al 9 de maig al monestir de Sant Miquel dels Reis. El diari Avui (05.05.2009) dóna la informació següent:

La llengua del rei, a debat

Un simposi analitzarà si l’idioma del monarca a la crònica era el català oriental, l’occidental o ni l’un ni l’altre

«No existeix cap estudi lingüístic ben fet de tot el Llibre dels feits, hi ha molt a discutir encara», afirmava ahir Albert Hauf, catedràtic de filologia catalana de la Universitat de València (UV) i membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) durant la presentació del simposi sobre l’obra de Jaume I que ha organitzat aquesta institució.

[…]

Per la seva part, Emili Casanova, membre de l’AVL i catedràtic de filologia catalana, defensarà que en aquell moment no hi havia pràcticament variants dialectals del català i que es perd el temps discutint quin era el dialecte de Jaume I.

La imatge que illustra este apunt correspon a una altra notícia del mateix diari:

Jaume I rejoveneix

Arriba per primer cop a Catalunya un retrat molt poc conegut del rei conqueridor, l’única pintura feta en vida seva que es coneix, una obra conservada a Montpeller