JQCV: resultats provisionals del superior, llenguatge administratiu i correcció de textos

El cidaj ens envia la informació següent:

Resolució de 23 de desembre de 2008, de la presidenta de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, per la qual es fan públiques les llistes de resultats provisionals de la prova de grau superior de coneixements de valencià i de capacitació tècnica: llenguatge administratiu i correcció de textos. [2008/15085] (docv núm. 5.929, de 09.01.2009)
– vegeu text

JQCV: grau mitjà i mitjans de comunicació

El cidaj ens envia la informació següent:

Resolució de 17 de desembre de 2008, de la presidenta de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, per la qual es fan públiques les llistes de resultats provisionals de la prova de grau mitjà de coneixements de valencià i de capacitació tècnica: llenguatge als mitjans de comunicació. [2008/14820] (docv núm. 5.921, de 26.12.2008)
– vegeu text

JQCV: elemental i llenguatge als mitjans de comunicació

El cidaj ens envia la informació següent:

RESOLUCIÓ de 27 de juny de 2008, de la presidenta de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, per la qual es fan públiques les llistes de resultats provisionals de la prova de grau elemental de coneixements de valencià i de capacitació tècnica: llenguatge als mitjans de comunicació. [2008/8391] (docv núm. 5.801, de 08.07.2008)
– vegeu text

L’ús del valencià i la JQCV

El diari Pàgina26 (24.05.2008) titula:

Més de 42.000 persones es presenten a les proves de la Junta Qualificadora

Tanmateix, el desenvolupament de la notícia, que aclarix moltes dades estadístiques sobre la realització de les proves —a més d’afegir un comentari que sembla un elogi que no sé si és realment adequat: «Enguany, la Junta Qualificadora presta, com sempre, una atenció especial a les persones amb discapacitats.»—, no aclarix, però, fins a quin punt els certificats contribuïxen a l’augment de l’ús del valencià tant en l’administració pública com en la resta dels àmbits de la nostra societat.

De fet, tot i que sembla una dada quantitativa important (1.055.587 matrícules des de 1986), tampoc sabem quantes persones han aprovat les proves, dada que no ens aclarirà una visita al web mateix de la JQCV. En eixe web tampoc podrem saber fins a quin punt els certificats satisfan les expectatives dels seus posseïdors. Al cap i a la fi, les dades sobre l’ús oral, l’escrit i sobre lectura en valencià, ens fan pensar indirectament que les ocasions per a exercir eixes competències no van compassades amb la consecució de la plena disponibilitat lingüística respecte de les necessitats dels ciutadans. Però això no apareix «qualificat» per la junta.

En resum, si l’empresa vol ser fèrtil, la JQCV no hauria de tindre tan sols una finalitat de satisfacció quantitativa en les seues convocatòries, sinó que hauria de ser també un instrument per a aconseguir una millora quantitativa i qualitativa de l’ús del valencià.