La TV3 a la Catalunya del Nord

Mentres al País Valencià Francisco Camps pretén eliminar les emissions de la tv3 i que els seus ciutadans es queden sense una cadena pública en la llengua pròpia, l’estat francés col·labora per a facililitar tot el contrari a la Catalunya del Nord.

La notícia és del diari e-notícies (23.01.2008):

França permet TV3 a la Catalunya Nord sense traves

FINS I TOT PAGA 24.000 EUROS

Televisió de Catalunya i el Consell General dels Pirineus Orientals han firmat a Perpinyà un acord de cooperació per al reforçament de la cobertura informativa de TV3 a la Catalunya del Nord. L’acord ha estat firmat, per part de TVC, pel director, Francesc Escribano, i per part del Consell, pel president Christian Bourquin, i pel vicepresident i responsable dels assumptes relacionats amb la cultura catalana, Marcel Mateu. L’acord inclou «una participació econòmica de 24.000 euros anuals del Consell, la màxima institució nord-catalana, i preveu la instal·lació i utilització d’un enllaç digital terrestre que connectarà directament la delegació de TVC a Perpinyà amb els estudis de Sant Joan Despí i permetrà l’enviament directe d’imatges entre totes dues poblacions, sense que hagin de passar, com fins ara, a través dels enllaços internacionals de París i Madrid».

Francesc Escribano ha qualificat l’acord de «molt important perquè sabem que TV3 té una presència important a la Catalunya del Nord» i que, per TVC, «fer aquest pas significa que la gent de Catalunya del Nord senti també seva TV3. Això és un pas que hem d’agrair també al Consell General dels Pirineus Oriental, que creiem que reforça la nostra imatge i el nostre caràcter de televisió catalana, i aconseguirem també que els Pirineus no siguin una barrera, sinó una manera de comunicar-nos entre unes comarques en què parlem el català».

Per la seva part, el president del Consell General ha manifestat que la firma de l’acord amb TVC s’emmarca en la creació d’un espai transfronterer català. Bourquin, que ha qualificat ‘d’històric’ aquest acord, s’ha mostrat convençut que el fet de veure més sovint a la televisió catalana les imatges del Canigó, del Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà, significarà «un gran pas endavant per donar a conèixer tot el nostre territori». Per acabar, ha destacat que la firma de l’acord demostra «la voluntat del Consell General de promoure la informació, la nostra cultura, la nostra geografia, i la nostra manera de viure».

Cinema en valencià gràcies a les universitats

Cinema a Alacant
Les universitats valencianes continuen havent de fer la faena que no fa la Generalitat valenciana. No hi ha cinema en valencià a les cartelleres, perquè la Generalitat de Francisco Camps està més preocupada de censurar la televisió pública en valencià que en moure un dit (o un euro) per a promoure el cinema valencià i en valencià. Obres faraòniques sí que en fan i en paguem, i és on van a parar els diners valencians, enterrats en projectes que degraden el territori i no fan cap més servei que enriquir alguns propietaris d’empreses constructores i accionistes o col·laboradors imprescindibles.

Per contra, tenim la tasca simple i eficaç dels serveis lingüístics de les universitats valencianes, que aconseguixen suplir la desídia política de les institucions públiques i ens permeten accedir d’alguna manera a un recurs cultural bàsic encara hui en dia.

(La informació que hem rebut fins ara és incompleta: no disposem encara de les dades de totes les ciutats on hi ha programació en valencià.)

Alacant

Per a la informació d’Alacant, polseu sobre la imatge (o accediu a l’enllaç del cartell)

València

Programació del 29 de gener al 28 de febrer (1r bloc)

Cinema doblat o original d’actualitat
Cada dimarts a les 20:00 h als cines UGC Ciné Cité (CC Campanar. València)

  • L’última comèdia de Woody Allen: Cassandra’s Dream
  • La vida dels altres (Das Leben der Anderen), una mirada peculiar sobre l’espionatge a l’antiga Alemanya de l’Est
  • Això és ritme (Rhythm is it!) de Thomas Grube i Enrique Sánchez Lansch, un experiment artístic i pedagògic de l’Orquestra Filharmònica de Berlín amb 250 joves
  • El millor cinema actual fet en la nostra llengua: El taxista ful de Jo Sol, premiat recentment; i Barcelona (un mapa) de Ventura Pons

Cinema subtitulat de qualitat.
Cada dijous a les 19:00 h als Cines Albatros (Pl. Fra Lluís Colomer. València)

  • Irina Palm, de Sam Garbaski
  • Memòries de la Xina (Electric Shadows / Mengying tong nian) de la jove directora Xiao Jiang
  • Converses amb el meu jardiner (Dialogue avec mon jardinier) de Jean Becker
  • Manderlay, del danés Lars Von Trier —la segona part de la trilogia «USA: Land of Opportunity», la primera part de la qual és Dogville
  • Molière de Laurent Tirard

Leonard Orban atén en català: la censura de Francisco Camps és cosa del Consell d’Europa

El dia 14 de desembre passat vaig enviar un escrit (dtl 15.12.2007/) a l’oficina del comissari europeu de multilingüisme. M’han respost el següent:

Benvolgut Sr. Boronat,

Moltes gràcies del seu correu electrónic del 14 de desembre i per la informació sobre la situació lingüística al País Valencià. La politica de llengües i cultura es competència dels Estats Membres de l’Uniò Europea, alguns d’ells la deleg[u]en a les regions. Si un estat que ha firmat i ratificat la carta europea de les llengües regionals o minoritaries no compleix amb les reivindicacions de la carta en qüestió es pot dirigir al Consell d’Europa.

Cordialment,
Johan Häggman
Membre del gabinet
Gabinet del Comissari Leonard Orban

Per tant, hem comprovat que el comissari atén en català, com esperàvem, encara que no tinga el web en la nostra llengua. D’altra banda, ens sembla que fuig d’estudi, atés que la qüestió afecta també la seua àrea i crec, en tot cas, que hauria segut més normal que traslladara ell mateix la qüestió a l’òrgan o la institució competent.

Per tant, haurem d’adreçar el mateix escrit al Consell d’Europa (que supose que deu ser el Consell de la Unió Europea [erròniament, cosa que m’indica Josep Molés en el seu comentari]), però no trobem en el seu web cap adreça per a les cartes dels ciutadans de la Unió Europea. En qualsevol cas, en faig una traducció més o menys barroera a l’anglés (sí, a l’anglés, que si ells no admeten el català, no deuen pretendre que admeta jo la llengua que pretenen imposar-me) i l’envie a algunes adreces de premsa del Consell de la Unió Europea més o menys relacionades temàticament amb l’assumpte.

El Bartolo continuarà obert

Informa el Telenotícies Migdia que el magistrat Gonzalo Barra Pla (Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Castelló de la Plana) ha denegat el permís que demanava la Generalitat valenciana per a clausurar el repetidor que emet tv3 des del Bartolo.

Segons la informació del noticiari:

El jutjat ha impedit l’entrada de la Generalitat Valenciana al centre repetidor, situat al desert de les Palmes. L’argument és que la petició prové d’una resolució contra la qual s’ha presentat un recurs al Tribunal Superior de Justícia. Aquesta resolució és la que multa Acció Cultural del País Valencià amb 300.000 euros i ordena el cessament de les emissions de TV3 al País Valencià.

Vilaweb.

Els colors de la il·legalitat al País Valencià

De tot el procés que ha mamprés l’actual president de la Generalitat valenciana Francisco Camps contra la reemissió de tv3 al País Valencià i, per tant, contra els ciutadans i ciutadanes que volen triar eixes emissions (per la llengua, pels continguts o per la qualitat), encara en traurem un benefici, si més no, que consistirà en fer evident des de tots els angles possibles l’arbitrarietat, la demagògia, les alegalitats i les il·legalitats que estan cometent els dirigents valencians que tacten de censurar un mitjà públic d’informació i comunicació, però, en canvi, incomplixen amb irresponsabilitat i perjudici general les resolucions judicials [dtl 07.01.2008] que no els són favorables, sempre, casualment, contra l’ús i la difusió del valencià.

A més, ens assabentarem de les passivitats còmplices i interessades dels ministres amb competència en la gestió de les ones (tant José Montilla com Joan Clos, i tots els predecessors) i de la mala gana que tenen a l’hora de resoldre un problema covat durant la transició a la democràcia i que encara continua donant-los algun fruit.

Segons informa Vilaweb (08.01.2008) Acció Cultural del País Valencià acaba de presentar un recurs contra l’expedient sancionador. Esperem que hi haja sort, és a dir, justícia amb ulls a la cara. En este sentit, l’article d’Alfons Esteve (Levante, 04.01.2008) detalla amb lucidesa la malifeta:

Il·legalitat i complicitat

Alfons Esteve

Fa pocs mesos, el president veneçolà Hugo Chávez va tancar una televisió privada i va ser un motiu d’escàndol internacional, sobretot a l’Estat espanyol, per tal com, es deia, era un atemptat contra la llibertat d’expressió en aquell país. Això mateix ha fet el president valencià, Francisco Camps, i no sembla que haja tingut el mateix vol ni nacional ni internacional dins del mateix Estat que feia ben poc reclamava el dret a expressar-se lliurement a través d’un mitjà de comunicació. Ací tot s’ha quedat més aviat amb la foscor d’un diumenge a la nit. L’argument de Chávez per a clausurar la televisió va ser la caducitat de la llicència administrativa per a emetre. El de Camps, i després de 22 anys, la il·legalitat de les emissions dels canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (ccma) —tv3, C33, 3/24 i K3/300— al País Valencià.

Aquest, el de la il·legalitat, és l’únic argument que han utilitzat per a tancar els repetidors. I aquest dictat de l’aparell propagandístic del pp ha fet tant d’efecte que fins i tot els qui estan contra el tancament i defensen la continuïtat de les emissions el donen per bo, sense parar-se a pensar o a mirar la legislació en què suposadament es basa el Govern del pp per fer-ho. I deixem-ho clar: aquesta il·legalitat és, si més no, discutible.

En l’expedient que ha instruït el Govern valencià s’afirma que les emissions són il·legals, d’acord amb la Llei 1/2006 de la Generalitat Valenciana, del sector audiovisual. Ara bé, aquesta llei va entrar en vigor a la fi de juliol de 2006, mentre que les inspeccions que aporta en l’expedient sancionador el Govern valencià són d’abril de 2006, és a dir, quasi tres mesos abans de l’entrada en vigor de la llei. Ras i curt: primer actuen i després fan la norma. O dit en termes jurídics: vulneració d’un principi bàsic del dret, el principi de la irretroactivitat de les normes.

En segon lloc, el procediment és engegat per un òrgan manifestament incompetent, ja que la Generalitat Valenciana no té competències en matèria de telecomunicacions, d’acord amb la Constitució espanyola. A més, les freqüències o canals a què al·ludeix l’expedient són de titularitat estatal i no han estat assignats en cap cas a la Generalitat Valenciana. De fet, ni el ministre Clos ni el president Camps han aportat cap document que done fe de la cessió. Ans al contrari: hi ha un document del Ministeri d’Indústria on s’afirma que les freqüències per les quals s’emeten els canals de la CCMA al País Valencià són de titularitat exclusiva de l’Estat.

I, per acabar-ho d’arrodonir, els articles de la Llei 1/2006 amb els quals es justifica l’expedient sancionador es troben, en el moment d’iniciar-lo, impugnats per l’Estat per possible inconstitucionalitat i a hores d’ara estan pendents de sentència en el Tribunal Constitucional. És a dir, que si el Tribunal Constitucional es pronuncia en contra del Govern Valencià, la suposada base legal per a fer el tancament de les emissions haurà estat declarada inconstitucional i, per tant, nul·les de ple dret totes les actuacions fetes emparant-se en aquella norma.

Finalment, el Govern valencià desobeeix la Llei general de telecomunicacions (llei estatal), que regula l’espectre radioelèctric i n’atribueix la titularitat a l’Estat, com també la competència per a atorgar el dret d’ús del domini públic radioelèctric i els canals o freqüències, tot això d’acord amb el Pla tècnic nacional de la televisió digital terrestre (tdt). I segons aquest pla, els canals pels quals emeten el canals de la ccma als País Valencià no han estat assignats a cap comunitat autònoma, cosa que implica que són de titularitat estatal i, per tant, el Govern Valencià no hi té cap competència.

Així doncs, la presumible il·legalitat és, si més no, discutida, i actualment i en el moment de fer el tancament dels repetidors es troba en seu judicial (el Tribunal Constitucional, d’una banda, i el Tribunal Superior de Justícia valencià, d’una altra), pendent de resolució. A més, i davant d’un cas com aquest on el que hi ha en joc és la llibertat d’expressió i el dret a informar-se mitjançant unes cadenes televisives públiques, fer servir l’argument d’una suposada il·legalitat encara resulta més sagnant.

Per tot això, no s’entén que d’entrada i sabent quin és el tarannà del Govern valencià, es done amb tanta facilitat una credibilitat absoluta a les seues actuacions i acusacions. O no són il·legals les emissions de Punt 2 que es fan mitjançant el repetidor de la mateixa serra Perenxisa on justament es troba també el de TV3? O no són il·legals els diversos canals de contingut pornogràfic que es troben a diari en l’espai radioelèctric valencià? O no han funcionat de manera il·legal moltes de les televisions d’empreses i persones afins al pp? Si ens posem a tancar, tanquem-les totes!

El pp fa, massa sovint i des de molt de temps, demagògia amb els seus arguments al País Valencià i a fora. El que sorprèn, però, és que els responsables polítics del Govern de l’Estat i del Govern de Catalunya encara no ho hagen entès, o no ho hagen volgut entendre, i assumesquen els seus arguments, sense ni tan sols intentar rebatre’ls ni per la via política ni per la via jurídica. El Govern espanyol, mitjançant el seu ministre d’Indústria, i els partits que li donen suport, no poden donar-los per bons sense més, perquè els raonaments jurídics no els avalen. Els tics dictatorials del pp i del seu govern, tampoc. No fer res i fer veure que no es pot fer res, els fa còmplices d’aquest govern. O es combat la irracionalitat del Govern valencià o s’hi actua amb complicitat. Però que l’excusa no siga la il·legalitat.


Alfons Esteve és advocat i tècnic lingüístic de la Universitat de València.

Noves tecnologies i velles pràctiques

Després que fa unes setmanes l’acadèmic Honorat Ros i Pardo diguera que un país normal és aquell on al carrer es parla la llengua del país i a casa cada u fa el que vol, frase que a molts ens va semblar més aviat una defensa non petita d’alguna actuació individual que no venia a tomb (puga ser que al·ludint el cas d’algun col·lega acadèmic), ara es despengen amb l’ús en les noves tecnologies.

Doncs, si en les velles encara no han aconseguit aclarir-se, que els déus els il·luminen per a les noves. Fa més de vint anys que veiem la tv3 al País Valencià, cosa que no s’ha d’agrair a l’avl, però la institució acadèmica està plena d’espectadors bastant impassibles de l’apagada d’un recurs fonamental per a la llengua i per a la democràcia (que no és precisament el patrimoni ideològic més arrelat en alguns dirigents del Partit Popular). Ara que Francisco Camps ja ha censurat l’emissió al sud del País Valencià, esperem que els acadèmics siguen capaços d’insistir d’una manera més clara i directa que amb l’anterior sol·licitud que feren per a aconseguir un impuls del valencià en les televisions públiques i privades, paperet que ja hem vist per a què ha servit.

Naturalment, l’elaboració del codi (diccionaris, gramàtiques, etc.) és una tasca important, però únicament si hi ha usuaris de la llengua amb mitjans d’expressió i comunicació democràtics al seu abast. Altrament, ¿per a què o per a qui treballen?

Quant a les noves tecnologies, si es tracta d’Internet, poden fer una visita virtual a les Corts valencianes (amb el cas ben greu de les Corts infantils) i, en general, a la Generalitat valenciana, on trobaran faena a atendre quant a la castellanització excloent amb què s’apliquen les noves tecnologies i on el valencià subsistix com la molsa o el florit allà on hi ha humitat, coses del clima i de l’esforç personal de molts funcionaris i de pocs polítics.

La notícia del diari El País (22.12.2007; traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum) és la següent:

El futur del valencià passa pel seu ús en les noves tecnologies

L’AVL celebra les Normes i Fabra diu que la llengua no ha de ser obligatòria

María Fabra – Castelló – 22.12.2007

Les denominades Normes de Castelló de 1932 van assegurar «la consolidació i expansió social de la normativa ortogràfica. Cal agrair-les als gramàtics, professors, escriptors, representants polítics i empresarials i erudits que les van fer possibles. Gràcies a les Normes, territori i llengua van entrar definitivament en el segle XX». És la declaració institucional que ahir va aprovar per unanimitat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua a Castelló, amb motiu del 75.é aniversari de la normativa.

La declaració incidix que la complexitat de la situació sociolingüística contemporània «requerix que els governants competents adopten plans d’actuació i mesures de planificació adequades perquè la recuperació progressiva del valencià arribe a tots els àmbits públics, en un món internacionalitzat i marcat per les transformacions en els camps de la comunicació i dels avanços tecnològics».

De manera que l’Acadèmia considera que el futur del valencià «passa necessàriament per l’aprofitament i l’optimització de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació per a facilitar el seu accés sense fronteres dins dels territoris de la llengua compartida, atenent els principis de concòrdia i col·laboració que van caracteritzar el comportament dels nostres avantpassats». Van sorprendre, no obstant això, unes paraules del discurs protocol·lari de l’alcalde de Castelló, Alberto Fabra, en el ple. Va dir que «conrear la llengua no ha de ser una obligació, sinó un dret de tots els ciutadans i ciutadanes de la capital de la Plana». «Hem d’evitar les imposicions i convertir en una satisfacció ésser capaços d’entendre’ns amb el mateix idioma», va afegir.

L’alcalde va indicar que «la realitat de Castelló» demostra que «som capaces de comunicar-nos i entendre’ns i ho vam demostrar cada dia perquè l’ús de la nostra llengua, ací, en la nostra ciutat, es fa de manera natural i perquè saber valencià, parlar valencià, és un motiu d’orgull».

La presidenta de l’Acadèmia Ascensión Figueres, va assenyalar que el valencià «es troba en una situació molt bona, doncs ja hi ha una generació que sap llegir-lo i escriure’l, i se li ha donat la dignitat que mereix», encara que va apuntar que «encara queda molt camí per caminar, i en això estem».

Després del ple, celebrat en la casa Matutano, on es van signar les normes, la comitiva es va traslladar a l’acte d’inauguració de la plaça de les Normes de Castelló.

TV3 i la democràcia al País Valencià

Agraïments, només en espanyol en la GVDins de la campanya per a reclamar la no-intromissió del govern valencià i la seua col·laboració per a la permanència de les emissions de la TV3 (i els altres canals de la corporació) al País Valencià que duren ja fa més de vint anys, podeu utilitzar un formulari de Presidència de la Generalitat valenciana, una canal de la xarxa perquè els ciutadans els escrivim suggeriments.

Si bé l’adreça (http://www.pre.gva.es/val/buzon.htm) ja és indicativa de la superficialitat amb què assumixen la llengua valenciana en eixa administració pública de tots els valencians, més enllà de les proclames indecents que ens assolta de tant en tant algun honorable o il·lustre, cal tindre en compte que la pàgina de la «bústia» sí que apareix en valencià. En canvi, i ara ve la confirmació de la discriminació profunda —enfront de l’exaltació superficial—, la pàgina següent, que agraïx l’enviament, està únicament en espanyol (com podeu vore en la imatge). Capaços són de dir que són problemes informàtics, i ens voldran convéncer que ens freguem els ulls amb els colzes.

Ara van a pels repetidors del Bartolo i del Mondúber. Esperem que Francisco Camps sàpia administrar la glòria d’eixes «victòries» contra la llibertat d’elecció, de comunicació i d’expressió dels ciutadans valencians.


PS: Per cert, si algú vol polsar una altra tecla, li vaig enviar una carta al comissari europeu de multilingüisme, Leonard Orban (CAB-ORBAN-CONTACT@ec.europa.eu):

El govern valencià de Francisco Camps ha iniciat una sèrie d’accions judicials que pretenen posar obstacles a la connexió comunicativa i lingüística entre el País Valencià i Catalunya.

Una associació privada, Acció Cultural del País Valencià (ACPV), de la qual sóc soci, fa més de vint anys que inicià la reemissió del senyal de TV3 al País Valencià, actuació que ha permés mantindre la comunicació lingüística i cultural les dos parts més importants dels territoris de parla catalana, i gràcies a la qual hem pogut ampliar la nostra visió del món en català amb més opcions i més llibertat d’elecció.

Actualment, i després de vint anys d’alegalitat –que no d’il·legalitat– de les emissions, el govern valencià –davant la passivitat del govern central espanyol, que és el propietari o titular de les freqüències–, està duent a terme un procés de tall del senyal mitjançant el precintat dels repetidors d’ACPV. La finalitat, encara que està revestida d’una pàtina de legalitat a través de resolucions judicials, no pretén, per contra, defendre cap bé públic, ni cap interés ciutadà, sinó, ben al contrari, pervertint un instrument legal, perseguix només intervindre, censurar o tallar les reemissions lliures i sense ànim de lucre que du a terme ACPV.

Com a ciutadà catalanoparlant del País Valencià, considere que el govern valencià (i la passivitat del govern espanyol) està infringint la Carta europea de les llengües (art 11.2).

Per tot això vos demane que, dins de les vostres atribucions, prengau les mesures que considereu més adequades per a evitar la vulneració dels drets dels catalanoparlants a mantindre els seus lligams lingüístics i culturals a través de la llibertat d’elecció de mitjans de comunicació i d’expressió, més encara quan no tenen ànim de lucre ni entren en conflicte amb cap bé o dret públic superior.

Vos adjunte la reproducció d’una sentència judicial que impedí una mesura cautelar i que contenia unes argumentacions ben sòlides que complementen la Carta europea de les llengües (també la podeu consultar ací).

Espere que pugau actuar d’alguna manera per a resoldre este conflicte en què un govern intentar coartar els drets de comunicació i expressió dels seus ciutadans en el si de la Unió Europea.

Moltes gràcies.

Francisco Camps tanca el repetidor de la Carrasqueta

Tallen la TV3 al sud del PV
Segons informen Vilaweb i la tv3, la Generalitat valenciana —només d’alguns valencians, pel que sembla— ha fet efectiva la seua amenaça de clavillar més encara l’escarransit panorama audiovisual valencià en català. Han precintat el repetidor de la Carrasqueta [veg. zona afectada] gràcies a una autorització judicial, autorització d’un jutjat que no ha tingut en compte els valors assumits i protegits per la jutgessa Estrella Blanes Rodríguez de València en la seua interlocutòria que va impedir la interrupció del repetidor del Bartolo, tal com vam poder llegir el 24 d’abril d’enguany.

Els fonaments democràtics i la TV3 al País Valencià

La Constitució espanyola diu (art. 20):

1. Es reconeixen i es protegeixen els drets:

a) A expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, l’escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció.

b) A la producció i a la creació literària, artística, científica i tècnica.

c) A la llibertat de càtedra.

d) A comunicar o a rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió. La llei regularà el dret a la clàusula de consciència i al secret professional en l’exercici d’aquestes llibertats.

2. L’exercici d’aquests drets no pot ser restringit per mitjà de cap tipus de censura prèvia.

3. La llei regularà l’organització i el control parlamentari dels mitjans de comunicació social que depenguen de l’estat o de qualsevol entitat pública i garantirà l’accés a aquests mitjans dels grups socials i polítics significatius, respectant el pluralisme de la societat i de les diferents llengües d’Espanya.

4. Aquestes llibertats tenen el límit en el respecte als drets reconeguts en aquest títol, en els preceptes de les lleis que el desenvolupin i, especialment, en el dret a l’honor, a la intimitat, a la imatge pròpia i a la protecció de la joventut i de la infància.

5. Només podrà acordar-se el segrest de publicacions, gravacions i altres mitjans d’informació en virtut de resolució judicial.

La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries diu (art. 11.2):

Les parts es comprometen a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària, i a no oposar-se a la retransmissió d’emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en aquesta llengua. Es comprometen, a més, a garantir que no sigui imposada a la premsa cap restricció a la llibertat d’expressió i a la lliure circulació de la informació en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària. L’exercici de les llibertats esmentades més amunt, que comporten deures i responsabilitats, pot ser sotmès a certes formalitats, condicions, restriccions o sancions previstes per la llei, que constitueixen mesures necessàries, en una societat democràtica, per a la seguretat nacional, per a la integritat territorial o per a la seguretat pública, per a la defensa de l’ordre i per a la prevenció de la delinqüència, per a la protecció de la salut o de la moral, per a la protecció de la reputació o dels drets d’altri, per impedir la divulgació d’informacions confidencials, o per garantir l’autoritat i la imparcialitat del poder judicial.

Alguns ens hem fet adults amb TV3. Alguns hem aprés a pensar el món en valencià gràcies a TV3. Molts milers de xiquets i xiquetes valencians han aprés a ignorar i a superar les fronteres mentals del franquisme gràcies a TV3.

Molts ajudàrem a portar la TV3 al País Valencià. Va ser una iniciativa social canalitzada per Acció Cultural del País Valencià. A pesar dels entrebancs dels governs valencianes i espanyols d’aleshores, molts vam participar en la iniciativa tant com vam poder en aquell temps —i gràcies a ma mare i a ma tia Xelo jo vaig col·laborar amb el talonari per a arreplegar els fons.

Alguns hem aprés a ser valencians gràcies a TV3. Hem aprés que érem catalanoparlants gràcies a TV3. Hem aprés que no érem catalans també gràcies a TV3. Hem aprés que serem valencians perquè voldrem i tal com voldrem i no per cap etnicitat ni per cap fanatisme ideològic o religiós. Sabem què i qui són aquells polítics que exalten els sentiments xenòfobs i totalitaris d’alguns valencians contra altres valencians. Gràcies a TV3 i a un president català amb qui no tots combregàvem, hem resolt que serem valencians perquè vivim i treballem al País Valencià.

Fa vint-i-un anys vam aprendre que teníem dret a estar informats i que podíem rebre informació en català. I vam aprendre què és un mitjà d’informació i què és la informació. Alguns recordem el segon avió que s’estavellava contra les Torres Bessones de Nova York mentres Canal 9 no se n’assabentava. I encara tremolem. I molts hem conegut la música, la literatura, el cinema i un espai imaginari ample i divers per a créixer amb llibertat d’expressió i comunicació i en totes les varietats de la llengua. D’això fa ja vint-i-un anys i gràcies a TV3.

Gràcies a TV3 sabem que els mitjans de comunicació públics no han de ser mitjans de propaganda, contra el que entenen alguns dirigents polítics valencians ancorats en el món de referències del franquisme. Són dirigents polítics que viuen encara en aquella «democràcia orgànica», potser no per edat, però sí en les seues idees i en els seus actes. Sabem què i qui són els polítics que ens han censurat en el passat i que ens han prohibit accedir altres vegades a TV3. I sabem què i qui són els qui ho pretenen tornar a fer ara. I són els seus actes els que compten i no la borrumballa retòrica amb què els disfressen en les Corts o en els «seus» mitjans d’exaltació.

Per sort, gràcies a TV3 i a un president català d’altres temps sabem que tornarem a lluitar i que tornarem a véncer. Amb la col·laboració de tots, és clar:

Criteri