Podem llegir en el diari El País (10.06.2009):
Profesors s’oferixen a donar valencià de forma altruista
N. C. – València – 10.06.2009
Davant de la supressió de grups en valencià oficiada per la Conselleria d’Educació de la Generalitat, un grup de docents de l’IES Ramon Llull de València s’han oferit a continuar impartint classes en valencià, «de forma desinteressada i altruista» —és a dir, sense que represente cap cost d’increment horari per a l’administració— a fi que «els alumnes de 1r curs de Batxillerat estiguen atesos en valencià en el seu centre».
Deu ser una estratègia contra la crisi econòmica, que pot ser que podrem salvar-la gràcies al voluntarisme i a l’altruisme, tal com demostren cada dia els sectors bancaris i financers. Sense oblidar, és clar, el màxim exemple que es dóna des del sector polític i institucional, on hi ha qui regala obres als amics empresaris, i on hi ha qui accepta vestits i cotxes d’eixos amics empresaris. Ara bé, açò sembla altruisme, però debades no sembla que ho facen.
Pel que fa a les llengües, el castellà és un deure i, per tant, l’aprenem (gratuïtament o pagant), perquè és obligatori, i a pesar que pot ser que no el parlem mai. El valencià, en canvi, en temps de crisi, és un valor afegit, quasi un luxe. Per això l’hem de compartir i ensenyar, i res millor que ensenyar amb l’exemple, amb l’ús, i amb la generositat que mostren els professors de l’institut.
El que no queda clar és si la mesura s’hauria d’estendre a les matemàtiques o la física, perquè d’això tampoc estem massa ben atesos. Segurament sí, cal més altruisme, i segurament podríem ajustar una miqueta millor els preus.
