Arxiu

La gestió lingüística a les Balears

La Xarxa Cruscat de l’IEC ens dóna a conéixer el dossier sociolingüístic sobre les Balears elaborat pel diari Ara (17.10.2015; [pdf]), que té els continguts següents:

  • La societat reactiva el Consell de la Llengua després del desert Bauzá
  • El Coŀlegi d’Advocats denuncia la nuŀla presència del català a la Justícia
  • Feina per fer (J. Melià)
  • La meitat dels balears parla català habitualment
  • 10 accions per recuperar la llengua
  • Som un poble unit, alegre i combatiu (B. Busquets)
  • Adolescents i llengua (M. Gomila)
  • Entrevista a Marta Fuxà, responsable de Política Lingüística: «Hem de fer possible la vida en català a les Balears»
Ús del català

Ús del català a les Illes Balears

Com a conclusió, podem destacar el comentari final de Marta Fuxà, directora general de Política Lingüística del Govern Balear :

Si jo rall en català a persones de fora és perquè els vull oferir la meva llengua i que s’hi sentin bé. La llengua catalana ha de ser entesa com un valor afegit el qual ja oferim a tots els que vénen a estar entre nosaltres.

Incorporacions i esmenes en el DIEC2

El número 201 del butlletí de l’Institut d’Estudis Catalans informa d’un bon grapat de modificacions que s’han incorporat a la versió en línia del diccionari de la institució. Entre altres:

Els femenins batlle, metge i jutge, així com els mots carpa, creuerista, desvelar, fibromiàlgia, malcregut, ocupa, olivada, paradista i vacacional són alguns dels articles que ha aprovat la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (iec) i que s’han afegit a la versió en línia del diec2 i a les aplicacions per a iPhone i Android del diccionari. També s’hi han incorporat prop de tres-centes modificacions que poden afectar qualsevol part de l’article de diccionari (la categoria gramatical, els exemples, la informació morfològica, les definicions, etc.).

A més, oferixen un document que conté totes les modificacions: [pdf].

Presentació de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme

Hui mateix, a les 12:30, es farà la presentació de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana per tal de commemorar el Dia Europeu de les Llengües. L’acte tindrà lloc a les drassanes del Grau, plaça Joan Antoni Benlliure, s/n (46011 València). Coincidix la presentació amb la publicació en el docv fa dos dies (22.09.2015), per fi, del reglament de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, on han inclòs eixa direcció general, dirigida per Rubén Trenzano Juan, que té les competències següents (veg. GVA oberta):

Assumeix les funcions en matèria de política lingüística, traducció i correcció de textos, i multilingüisme en l’àmbit dels ensenyaments no universitaris, així com l’ordenació i gestió de les escoles oficials d’idiomes. Tindrà com a finalitat impulsar el desplegament de la legislació lingüística derivada de l’article 6 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, i vetlar per l’aplicació de la política lingüística que estableix el Consell per a les dues llengües oficials, per a la normalització, la promoció de l’ús del valencià i per a la gestió del multilingüisme i els programes europeus

La direcció general té una Subdirecció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, organitzada amb els serveis següents:

a) Servei de Promoció
b) Servei d’Ús i Drets lingüístics
c) Servei d’Idiomes i Programes Europeus
d) Servei d’Acreditació i Assessorament
e) Servei d’Estudis i Planificació

El DTL no ha desaparegut del tot

Ha fallat un intent d’actualització automàtica (a la versió 4.3) del programari WordPress amb què es publica el Diari per a Tècnics Lingüístics i això fet que el diari desaparega de la xarxa. Esperem resoldre el problema més prompte que tard, i dos dies ja mos sembla un poc massa, però no arribem a localitzar l’error. Mentrestant, ací baix trobareu els continguts, que a poc a poc anem restituint.

Vos agraïm la paciència i lamentem no poder oferir-vos el servei amb normalitat.

El debat sobre la normativa

Fa unes setmanes el diari Ara (12.04.2015) va proposar (que continuàrem amb) un debat (permanent) sobre la normativa del català. Es veu que per allà dalt lliguen els gossos amb pronoms i sempre estan pensant de canviar les corretges. Al País Valencià la normativa està com nova de trinca, diríem, i mos hauria de resultar ben estranya eixa tendència als debats sobre les prescripcions estètiques, atés que patim altres fenòmens pitjors que la inclinació d’un accent o una pallola de dièresis: la discriminació lingüística injusta i promoguda des dels àmbits polítics que regixen l’administració valenciana.

En tot cas, els debats sobre la normativa afecten el nostre objecte de treball i convé anar seguint-los:

  • «Reforma ortogràfica» (Viquipèdia)
  • Estrampes Blanch i Macià Montejano: «Actituds dels escriptors tortosins de principi del segle xx davant la polèmica sobre les Normes Ortogràfiques» (Recerca, 2009)
  • Francesc Esteve i Gómez: «Dialectalitzant, incoherent, multiplicador de variants… i sovint sense criteri» (Vilaweb, 07.02.2014)
  • Felip Gumbau Morera: «Felip Gumbau Morera defensa les aportacions del Diccionari Normatiu Valencià» (Núvol, 15.02.2014)
  • Xavier Manuel: «Diccionari? Normatiu? Valencià» (Llegir-escriure, 28.02.2014)
  • Marc Andreu: «La gimnàstica del català» (El País, 04.03.2015)
  • Bernat Puigtobella: «La polèmica Garolera: sumari del cas» (Núvol, 16.05.2014)
  • J. M. Mir: «Una nació sense estat, una llengua sense reforma lingüística?» (Quina la Fem?, 29.03.2015)
  • «Domines la normativa del català?» (Ara, 10.04.2015; Facebook)
  • Albert Pla Nualart: «Per què convé actualitzar la normativa» (Ara, 12.04.2015)
  • Albert Pla Nualart: «Els ‘heavy’ contra els ‘light’, una polèmica d’arrels decimonòniques» (Ara, 12.04.2015)
  • Teresa Cabré: «Estàndard i elaboració normativa» (Ara, 19.04.2015)
  • Cercle Vallcorba: «Hem de matar Pompeu Fabra?» (Ara, 26.04.2014)
  • Jordi Comasòlives: «Els ressons de la nova gramàtica de l’IEC» (Blog de Jordi Comasòlives, 30.04.2015)
  • El Temps: «Per un català del segle xxi» (número 1613)

Profit que faça.

Denominacions oficials: Benassal

El municipi de Benassal (Maestrat) ha fixat la forma oficial del seu nom (docv, 11.05.2015; [pdf]):

Decret 59/2015, de 8 de maig, del Consell, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi de Benasal per la forma exclusiva en valencià de Benassal. [pdf]

Més denominacions oficials en: Municipis i comarques (PV).

Al taxi, en valencià

El sector del taxi valencià incorpora des de fa un parell d’anys una valoració de la competència lingüística. Una resolució de 23 de maig del 2012 de la Presidència del Consell d’Administració de l’Agència Valenciana de Mobilitat aprovà les bases generals reguladores de les proves per a l’obtenció del certificat de competència professional per a la prestació del servei de taxi en les àrees de prestació conjunta de la Comunitat Valenciana, que contenen en el temari l’apartat següent:

[…]
D) Valencià i anglés bàsic
[…]

Per tant, les proves anuals del 2013 i 2014 han incorporat la valoració d’esta capacitat.

L’anormalització a Dénia: el TSJ valida l’actuació del tècnic lingüístic

Han hagut de passar tres anys (veg. dtl) i ha calgut arribar al Tribunal Superior de Justícia, però finalment han condemnat l’actuació de l’equip de govern de l’alcaldessa Ana Kringe en Dénia contra els drets lingüístics dels ciutadans i, en particular, contra l’actuació professional del tècnic lingüístic municipal d’aquell moment, Josep Andrés. Segons la notícia apareguda en l’informatiu La Marina Plaza (21.04.2015):

El TSJ condena a Dénia a readmitir al técnico de Normalització Lingüística al que despidió Kringe por hacer un informe crítico con el uso del valenciano por el consistorio

  • El funcionario interino fue despedido por elaborar un informe crítico con el uso de la lengua en una campaña municipal a petición de un edil de la oposición
  • La sentencia señala que el ejecutivo local confundió el interés público con el interés del equipo de gobierno al expedientar al trabajador
  • El ayuntamiento tendrá que abonar además a Josep Andrés todas las cantidades dejadas de percibir desde principios de 2012 más los intereses correspondientes

  • […]

    La sentencia de la Sala de lo Contencioso de la Sección 2 del TSJ no sólo es contundente en cuanto a que Andrés debe reingresar a su puesto en el Ayuntamiento de Dénia, sino que además critica con claridad la decisión de despedirlo tomada en su día por la alcaldesa Ana Kringe. Sobre todo, con una frase lapidaria: «no se puede confundir el interés público con el interés del equipo de gobierno del municipio», afirma. El contenido del informe era crítico con la gestión municipal, por cuanto que advertía del incumplimiento de la normativa sobre el valenciano, y en este sentido la sentencia recuerda que la Constitución señala que «la administración pública sirve con objetividad los intereses generales», más allá de si al hacerlo favorece o perjudica los intereses del partido o partidos que la gobiernan.

    El valencià en la gestoria

    No són habituals les novetats en l’aplicació del requisit de disponibilitat lingüística al País Valencià. El company Josep Molés ha localitzat una novetat sobre la qüestió en l’Ordre 2/2015 de la Conselleria de Governació i Justícia, que ha incorporat una «acreditació de l’idioma valencià» en el funcionament de les gestories administratives. Segons el punt 12.vi:

    VI. Idioma valencià
    Dotze. Acreditació de l’idioma valencià
    1. A fi de complir amb el que disposen l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d’Ús i Ensenyament del Valencià, i el Reial Decret 981/2013, de 13 de desembre, sobre traspàs de funcions de l’Administració de l’Estat a la Generalitat de la Comunitat Valenciana en matèria d’expedició del títol de gestor administratiu, els participants declarats aptes en les proves hauran d’acreditar que la gestoria administrativa a la qual aspiren estarà en condicions d’atendre els ciutadans i ciutadanes en qualsevol de les dos llengües oficials de la Comunitat Valenciana, així com disposar de personal que tinga coneixement adequat i suficient per a exercir les funcions pròpies del seu lloc de treball.
    2. Les persones declarades aptes en les proves podran complir l’obligació ressenyada en l’apartat anterior per mitjà de l’aportació de qualsevol dels documents següents:
    a) Còpia compulsada o confrontada de:
    – Títol de Batxillerat o equivalent cursat en la Comunitat Valenciana, amb superació de les assignatures de valencià.
    – Títol de l’Escola Oficial d’Idiomes corresponent al tercer curs de coneixements de valencià.
    – Certificat de Grau Mitjà expedit per la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, dependent de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, de conformitat amb la normativa vigent en este àmbit.
    b) Declaració responsable per la que la persona declarada apta en les proves es compromet a comptar amb personal contractat que dispose d’algun dels documents ressenyats en la lletra a d’este mateix apartat.
    3. Els participants poden consultar la normativa per la qual es regix l’expedició de certificats per part de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià en la pàgina web: http://www.cece.gva.es/polin/val/jqcv.

    El Reial decret 981/2013 (BOE 310, 27.12.2013) estatal que traspassa eixes funcions a la Generalitat valenciana indica:

    La Generalitat de la Comunitat Valenciana coŀlaborarà amb l’organització coŀlegial de gestors administratius corresponent a l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana en la confecció i redacció del temari de les proves per a l’obtenció del títol de gestor administratiu, especialment a fi de garantir el coneixement de la normativa autonòmica i de l’idioma valencià.

    Semblava que el requisit era per a obtenir el títol de gestor administratiu, però l’ordre de la Generalitat aplica l’obligació al fet de disposar personal que acredite una capacitació mitjana en valencià.

    Denominacions oficials: les Alqueries

    El municipi de les Alqueries (Plana Baixa) ha fixat la forma oficial del seu nom (docv, 16.02.2015):

    Decret 18/2015, de 13 de febrer, del Consell, pel qual aprova el canvi de denominació del municipi de Alquerías del Niño Perdido per la forma bilingüe, en valencià i en castellà, de les Alqueries/Alquerías del Niño Perdido. [pdf]

    Més denominacions oficials en: Municipis i comarques (PV).