Rss Feed Tweeter button Facebook button Technorati button Reddit button Myspace button Linkedin button Webonews button Delicious button Digg button Flickr button Stumbleupon button Newsvine button Youtube button

Arxiu

L’AVL fa modificacions ortogràfiques

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha anunciat a través d’una nota de premsa que ha adoptat algunes decisions sobre canvis en l’ortografia (veg. Acord 31/2018):

  1. Reducció de les paraules que duen accent diacrític. Ara la llista és de 15 casos accentuats (més 5 plurals):
    bé (béns), déu (déus), és, mà, més, món, pèl (pèls), què, sé, sí (sís), sòl (sòls), són, té, ús i vós.
    1.1. Les paraules compostes amb alguna de les anteriors suprimixen l’accent diacrític. Exemples: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu, redeu, semideu; almon, rodamon; a contrapel, a l’empel, repel; entresol, subsol, vertisol.
    1.2. Però mantenen l’accent si les paraules de la llista formen compostos que duen guionet. Com ara: déu-vos-guard , mà-llarg, més-dient, pèl-llarg, pèl-ras, pèl-roig.
  2. Eliminació de la dièresi dels derivats cultes acabats en -al. Com a exemple han esmentat: laical, helicoidal, ovoidal.
  3. Eliminació del guionet en alguns compostos. Com a exemples han esmentat: correcuita, cuitacorrents, matadegolla.
  4. Ús del guionet davant d’un prefix que precedix una locució, un sintagma lexicalitzat (¿han definit enlloc què és això?) o una paraula que ja portava guionet. Han posat els exemples següents: pro-drets humans, ex-director general, anti-nord-americà.
  5. Ús del guionet en «casos de confusió». L’exemple que han utilitzat és: ex-pres.
  6. Duplicació de la lletra r (rr) entre vocals quan precedix un prefix o un radical culte. Han posat els exemples següents: arrítmia, corresponsable, erradicar o cefalorraquidi.

Durant un període de tres anys seran vigents el criteri vigent fins ara com el nou. Cal dir que els canvis seguixen la proposta de l’Institut d’Estudis Catalans (vegeu la fitxa accentuació). A més, els canvis ja s’han aplicat en el diccionari de l’acadèmia (tot i que hui encara apareix l’accent en vénda).

Denominacions oficials: Algímia d’Alfara i Benlloc

Els municipis d’Algímia d’Alfara (Horta) i de Benlloc han fixat la forma oficial del seus noms (DOGV 8.291, 10.05.2018; [pdf] / DOGV 8.297, 17.05.2018; [pdf] / BOE 163, 06.07.2018; [pdf]):

Decret 57/2018, de 4 de maig, del Consell, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi d’Algimia de Alfara per la forma exclusiva en valencià Algímia d’Alfara.

Decret 59/2018, d’11 de maig, del Consell, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi de Benlloch per la forma exclusiva en valencià Benlloc.

Més denominacions oficials en: Municipis i comarques (PV).

Creant amb gomàtics

Al voltant de la paraula gomàtic s’ha llançat una iniciativa creativa de la qual mos informa Francesc Xavier Martí Juan:

10 escriptors i una escriptora de Castelló de la Ribera acabem d’editar Castellonies II (segona part de Castellonies), recull de narracions que hem subtitulat relats amb «gomàtic», perquè, entre altres coses, apareix el mot en tots els relats, amb la intenció de recuperar-lo i tot el món que evoca.

L’ha editat Edicions 96. Ja es va presentar a la Fira del Llibre de València el passat 28 d’abril.

Entrevista del 28 d’abril a la Fira del Llibre.

Video convocatòria a la presentació del 18 de maig: un pneumàtic que busca el gomàtic.

La redacció de les normes

Ni la Generalitat valenciana ni les Corts Valencianes pareix que estiguen massa preocupades per l’assessorament lingüístic a l’hora de redactar les disposicions normatives. És possible que haja passat una altra legislatura sense que hajam aprofundit en la fixació d’uns procediments i d’uns protocols d’actuació que augmenten la qualitat democràtica de l’elaboració de les normes. (Al capdavall, podem observar en la secció «Greuges» que el mateix web del president de la Generalitat Ximo Puig incomplix la Llei 4/1983.)

En les Corts Valencianes, els assessors lingüístics (encara inexistents com a tals assessors) no tenen més ocasió d’intervindre que per a fer una traducció al valencià (o al castellà, quan els arriba la versió en valencià, habitualment creada pel programa Salt a partir d’un original en castellà) o una revisió ortogràfica i, amb sort, un mínim retoc estilístic. En tot cas, pel que fa a la qualitat de la redacció, continua sense existir cap protocol que permeta incorporar els principis més bàsics d’una redacció democràtica preocupada perquè els ciutadans tinguen davant una norma clara i simple.

L’executiu i el legislatiu valencians haurien prendre nota del que comenta Margarida Sanjaume Navarro («L’assessorament lingüístic en la redacció de les lleis: garantia de qualitat», Revista de Llengua i Dret, número 68):

En l’estudi de la Comissió Europea es reitera la necessitat que la feina d’assessorament lingüístic s’integri des del primer moment de la redacció del text, i ho exemplifica amb les paraules d’un funcionari de la secció de revisió lingüística del Govern federal suís:

«Per a assolir un elevat nivell de qualitat textual, s’hauria de tenir en compte l’aspecte lingüístic dels projectes i les proposicions de llei des del començament, planificant l’activitat de manera que s’hi impliquin especialistes lingüístics al llarg de tot el procediment d’elaboració.»

De manera que una de les principals conclusions de l’estudi de la Comissió Europea és que:

«Els polítics s’haurien d’assegurar que l’assessor lingüístic és present des de la primera reunió de la comissió [legislativa], tal com ja es fa amb els assessors jurídics.»

La col·laboració dels assessors jurídics i dels assessors lingüístics, que revisen els textos normatius i proposen redaccions d’acord amb la tècnica i l’estil legislatius, contribueix, sens dubte, a fer lleis més comprensibles i, en definitiva, a garantir la seguretat jurídica.

Les conclusions de la recerca de la Comissió Europea destaquen també que són molt recomanables les guies i directrius de tècnica legislativa i les bases de dades terminològiques, que han de ser d’accés públic, i recomanen una formació adequada i específica dels redactors i els tècnics que intervenen en l’elaboració de les lleis i altres documents públics.

Firmes pels drets jurídics

Minority Safepack

Minority Safepack

La Federació Llull (formada per Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear i Òmnium Cultural) col·labora en la recollida de firmes de la iniciativa promoguda per la Federal Union of European Nationalities (FUEN) per tal de garantir els drets jurídics de les persones amb una llengua i cultura minoritzades a Europa. La iniciativa es denomina Minority Safepack.

Jornada sociolingüística a Alcoi

Foto principal

Segons indica el programa, «la XXIII Jornada de Sociolingüística d’Alcoi pretén debatre sobre la capacitat d’influència social del valencià. S’analitzaran les diferents campanyes de promoció lingüística i es reflexionarà sobre la seua influència en els àmbits públics, els mitjans de comunicació, els continguts transmèdia i les xarxes socials».

Entrevista a Albert Branchadell sobre l’estat (espanyol) de les llengües

Pau Rodríguez publica en la secció catalana d’Eldiario.es (23.02.2018) una entrevista a Albert Branchadell: «El derecho a escoger la lengua de escolarización de tus hijos no existe en España». Un petit assaig sobre la gestió lingüística espanyola i l’europea. En destaquem alguns fragments:

[Sobre la denominada «immersió lingüística»] No solemos usar bien el término. Originalmente la inmersión es un sistema de enseñanza en el que los alumnos reciben enseñanza en otra lengua que no es la suya habitual.

[El suposat dret dels pares a triar la llengua de l’escola] Los tribunales lo han corroborado: no existe el derecho a escoger la lengua de escolarización de tus hijos.

[La situació al País Valencià i a Galícia] La competencia en catalán de los catalanes es superior a la de los valencianos, o a la de los gallegos en gallego. Es como la ley de la física: a mayor exposición a la lengua, más competencia consigues.

[La gestió lingüística en l’administració de justícia] En la justicia no hemos hecho las cosas bien, España se resiste a introducir el requisito lingüístico para los jueces desde hace años, y esto no pasa en Suiza, Bélgica o Finlandia, modelos que nos indican la distancia.

Gestió lingüística a la Pobla de Farnals

L’Ajuntament de la Pobla de Farnals ha decidit avançar un poc en la gestió lingüística de l’administració municipal. Segons publica en el seu web (25.01.2018):

L’Ajuntament de la Pobla de Farnals contracta una tècnica lingüística

[…]

L’objectiu principal d’esta iniciativa és dotar al funcionariat d’una figura que impulse l’ús del valencià en l’àmbit laboral. Així i tot, també s’encarregarà de crear models d’instàncies i altres documents oficials en la nostra llengua per a posar-los a disposició de la ciutadania, estudiarà la toponímia dels llocs i carrers i desenvoluparà campanyes de promoció de l’idioma. Altra de les seues funcions serà la d’oferir assessorament lingüístic, per exemple, als veïns i veïnes que ho necessiten o a emprenedors que vulguen retolar en valencià.

La persona seleccionada per a ocupar este càrrec és la mestra de les classes de valencià del Centre de Formació de Persones Adultes i la responsable del programa de voluntariat.

A més d’això, l’ajuntament ha publicat un reglament sobre ús i normalització del valencià (bop València, número 21, de 30 de gener de 2018).

Dialectologia del valencià

El llibre Els parlars valencians (2017, Universitat de València) de Vicent Beltran Calvo i Carles Segura-Llopes s’ha convertit en un èxit de vendes, cosa que en este àmbit de la dialectologia és una sorpresa ben gratificant. Són més tres-centes pàgines que condensen les concordances i variacions que conformen els parlars quotidians al llarg del territori del País Valencià.
Sobre el llibre i la difusió que està tenint:

  • Presentació del llibre Els parlars valencians de Carles Segura-Llopes i Vicent Beltran: vídeo.
  • «El fenomen d’Els parlars valencians» de Vicent Baydal: Vent d Cabylia (25.12.2017).
  • Presentem Els parlars valencians el pròxim 23 de gener al Centre Cultural Les Clarisses d’Elx: bloc d’El Tempir (16.01.2018).
  • «El camp conserva la llengua», programa La Llavor de la Cadena ser (àudio: 20.01.2018).

Un nou instrument per als deures lingüístics

La Generalitat valenciana ha creat oficialment una Oficina de Drets Lingüístics (dogv número 8.192, 18.12.2017):

Decret 187/2017, de 24 de novembre, del Consell, pel qual es regula el funcionament de l’Oficina de Drets Lingüístics. [pdf]

Podem fer un petit recorregut periodístic en relació amb l’oficina:

  • El Temps, 10.03.2017: «Així serà l’Oficina de Drets Lingüístics valenciana» de Moisés Pérez
  • Diari La Veu, 18.12.2017: «L’Oficina de Drets Lingüístics ja és una realitat»
  • Diari La Veu, 19.12.2017: «Com funcionarà l’Oficina de Drets Lingüístics?» de Tere Rodríguez