Xirivella: ¿era possible «únicament» en castellà?

Encara hui hem d’homenatjar l’exconseller valencià socialista Ciprià Ciscar —i actual diputat espanyol per València—, perquè la llei que va impulsar, la 4/1983, va «despenalitzar» l’ús del valencià. Encara que, al cap d’un període de 35 anys, en què es suposa que hem anat comprovant fins a on donava això de la despenalització, ja fa anys que hem vist que era un primer pas, però que no podia ser l’únic pas que havia de fer un estat democràtic que pretenguera facilitar els drets lingüístics dels «espanyols», si és que els «espanyols» tenen dret a la diversitat de llengües (de pensaments, d’expressions, d’identificacions, d’identitats…).

Per això, hui mateix també podem llegir el titular següent (Diari La Veu, 04.11.2018):

El sindicat de policies i bombers denuncia l’Ajuntament de Xirivella per retolar «únicament» en valencià

El titular és interessant, perquè el podem llegir en valencià en un mitjà electrònic en valencià. Per contra, el contingut assenyala que l’estat espanyol no està disposat a anar més enllà de la despenalització i no pretén ser un estat per a tots, ja que dicta i aprova normes que faciliten la retolació «únicament» en castellà, tal com diu el Reial decret 6/2015, de 30 d’octubre, de la Llei de trànsit, en l’article 56: «les indicacions escrites dels senyals s’expressaran, almenys, en la llengua oficial de l’Estat». Despenalitza la resta de llengües, sí, però sempre subordinades, secundàries, redundants, en suma, inútils.

Certament, és cosa de la democràcia, de majories i de minories. Hem de pensar sempre si és això el que volem per al nostre poble, per al nostre país. Perquè tot és possible.

L’anormalització a Dénia: acomiaden el tècnic lingüístic

El tècnic lingüístic de l’ajuntament de Dénia —en situació precària d’interinitat— ha estat acomiadat per l’alcaldessa Ana Kringe. Segons informa Alfon Padilla en el diari Levante (18.01.2012):

La alcaldesa de Dénia echa al técnico municipal que alertó de que no se usaba el valenciano

Ana Kringe, del PP, descabeza la oficina de promoción lingüística al suspender de empleo y sueldo durante quince meses a su responsable

El Ayuntamiento de Dénia se ha quedado sin técnico superior de Normalització Lingüística. Además, su Oficina de Promoció del Valencià está desde hoy descabezada. La alcaldesa, Ana Kringe, del PP, ha suspendido de empleo y sueldo durante 15 meses al citado técnico, Josep Andrés Torres. Este trabajador recibió ayer la última resolución de la alcaldesa. Le deniega la solicitud de suspensión temporal de la sanción y le comunica que hoy ya no acuda al ayuntamiento. Ese castigo de 15 meses sin empleo ni retribuciones supone mucho más. «La separación de funciones para un funcionario interino comparta la pérdida de su puesto de trabajo», indica la resolución. Por tanto, es un despido.

[…]

En sus alegaciones, este trabajador municipal ha inferido del expediente y de la «desproporcionada» propuesta de sanción que se estaban tomando represalias contra él.
Los otros tres meses de suspensión de empleo y sueldo son por «desconsideración» a un superior jerárquico. El técnico reprochó en un correo electrónico a la jefa de gabinete de alcaldía que «recurriera a mentiras» Ahora se le sanciona no porque pudiera llamar mentiroso a un compañero, sino porque «el destinatario de las manifestaciones» es su superior, es decir, «la persona que gestiona y coordina la Oficina de Promoció del Valencià».

El castigo al técnico superior de Normalització Lingüística implica desmantelar la oficina del valenciano. Su responsable está a todos los efectos despedido. Ahora un auxiliar administrativo se hará cargo. Este desenlace daría para hacer otro informe sobre el interés que demuestra el gobierno local (PP y Centre Unificat) por promover el valenciano.

Per sort, els tècnics lingüístics estem aprenent a fer servir els procediments judicials i esperem que el company de Dénia tinga més èxit en els tribunals que la que li ha oferit la pràctica ètica i política dels dirigents de l’ajuntament de Dénia.

L’anormalització a Dénia

El company tècnic lingüístic de l’Ajuntament de Dénia fa la seua faena ben feta, però hi ha polítics que preferixen incomplir les lleis i, això sí, que no es sàpia, com ara l’alcaldessa de Dénia pel Partit Popular Ana Kringe (Información.es, 14.11.2011):

Expedientan al técnico de Normalització de Dénia por criticar que no se use el valenciano

El gobierno del PP amenaza con despedirlo por un informe que advierte de que los rótulos comerciales infringen la Llei d’Ús

Alfons Padilla

Enfrentado a una posible falta muy grave que incluso puede acarrearle el despido por hacer su trabajo. En esa situación está el técnico superior de Normalització Lingüística de Dénia, Josep Andrés Torres, a quien el ayuntamiento, a instancias de la alcaldesa, Ana Kringe, del PP, ha abierto expediente disciplinario por realizar un informe en el que advertía de que los nuevos rótulos comerciales y turísticos de la campaña municipal Dénia Shopping incumplen la Llei d’Ús y Ensenyament del Valencià, así como varias disposiciones legales de la Generalitat sobre promoción del valenciano. Que estas señales prácticamente han desterrado el valenciano salta a la vista. Además, se utilizan mal los topónimos e incluso hay errores graves de ortografía.

Pero, en lugar de preocuparse por fomentar el valenciano y corregir las faltas, el gobierno de Dénia parece que ha puesto todo su empeño en castigar al trabajador. Y eso que el técnico, a quien primero avisó de que en los rótulos predominaba abrumadoramente el castellano (las señales horizontales están sólo en este idioma), fue a la alcaldía. Lo hizo a finales de 2010 y pidió un cedé de los carteles para poder corregirlos. No hubo respuesta.

[…]

Podeu anar a Dénia i fer queixes per la retolació incorrecta, o mirar el web de l’Ajuntament de Dénia, que conté en la versió en valencià documentació únicament en castellà (com ara la normativa municipal). Les queixes les podeu enviar al mateix ajuntament o al síndic de greuges.

La multa de Rajoy per retolar només en castellà

L’any 2008, Mariano Rajoy va fer servir el cas de la multa per la retolació d’un negoci a Catalunya per a carregar contra la gestió lingüística de la Generalitat catalana. La justícia ha conclòs (per ara) que la multa imposada era correcta i que, tal com defenia el mateix ciutadà afectat, Nevot, no hi ha persecució lingüística, contràriament al que pretenia el líder del pp espanyol (Avui, 02.03.2010):

La jutge esgrimeix la Constitució per avalar les multes lingüístiques de la Generalitat

El tribunal desestima el recurs de l’API de Vilanova defensat públicament per Rajoy. Carrega contra la seva falta d’arguments. La sentència, redactada i feta pública en castellà, argumenta que la llei de Política Lingüística garanteix el dret a la igualtat

Contraplanificació lingüística / 4: zones de vianants de l’Ajuntament de València

Síndic de greuges valencià
Queixa núm. 082810

Em toca reprendre la contraplanificació davant la resposta des responsabilitat col·lectiva de Vicente Igual Alandete, Alfonso Novo Belenguer i, és clar, Rita Barberá Nolla. M’havien dit:

En el cas que ens ocupa, que són els cartells informatius que indiquen al conductor que entra en una zona de vianants, es va adoptar la solució d’utilitzar-hi només l’idioma castellà i no en bilingüe per tractar-se d’un text llarg i no poder utilitzar un senyal molt gran, ja que la ubicació dels dits cartells és en zona urbana, amb nombrosos elements que en condicionen la grandària.

I llavors m’he permés adreçar-li un comentari a la síndica de greuges:

He estat a punt de deixar-me dur per la temptació de no aportar elements nous a la queixa, ja que estic segur que el síndic de greuges sabrà aclarir-los a l’alcaldessa Rita Barberá Nolla, al regidor Vicente Igual Alandete i al senyor Alfonso Novo Belenguer la incompatibilitat manifesta que es desprén del contingut del seu escrit amb el que ha de ser els respecte als drets lingüístics dels ciutadans valencians i a les obligacions lingüístiques de l’ajuntament que representen.

Dit això, voldria recordar-los que l’elecció lingüística amb què van decidir discriminar els ciutadans valencians contravé, entre altres normes, el mateix Reglament sobre l’ús i la normalització del valencià al municipi de la ciutat de València (bopv, 14.05.2005), l’article 17 especialment.

Finalment, em sorprén de la resposta de l’ajuntament tant la pressuposició que el senyal havia de ser bilingüe com que no fonamente la supressió d’una de les llengües en cap norma legal, sinó simplement en una decisió personal discrecional i arbitrària. No puc evitar tindre la sensació que qualsevol excusa els sembla bona per a imposar el castellà en les seues actuacions públiques.

Naturalment, espere que siga una sensació sense més fonament i que l’ajuntament resolga la qüestió posant els senyals esmentats en valencià, d’acord amb la normativa lingüística vigent i en sintonia amb l’esperit cívic de respecte i millora dels serveis i espais públics que anima la presentació de les queixes ciutadanes davant el síndic de greuges.

Correus espanyols i llengües a trossets

Podem llegir en el diari Avui (20.05.2008) la notícia següent:

Correus distingeix el català del valencià

La Societat Estatal de Correus i Telègrafs fa imprimir llegendes en català i en valencià en els sobres que edita, tot i que no hi ha cap norma, legal ni filològica, que avali que es tracta de dos idiomes diferents. Una lectora de l’AVUI.cat ho denuncia, ja que es tracta d’una empresa pública

«Al comprar aquest sobre, col·laboreu amb 2 cèntims d’€ per a la plantació d’arbres». «Amb la compra d’este sobre, col·laboreu amb 2 cèntims d’€ per a la plantació d’arbres». Aquestes dues frases —impreses en una sèrie de sobre editats per l’empresa estatal Correus— són, suposadament, la versió en català i en valencià del missatge de la campanya, que es troba també en castellà, euskera i gallec.

Amb aquesta distinció, Correus, contra les normes legals i filològiques, diferencia entre el català i el valencià com si fossin dos idiomes diferents, concepció no reconeguda per cap acadèmia de la llengua. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua avala la unitat de la llengua i, tot i que l’Estatut valencià indica que la llengua pròpia de la comunitat autònoma és la valenciana, «valencià» és el nom que rep la llengua catalana al País Valencià, sense que impliqui res més.

Una lectora de l’AVUI.cat, Meritxell Marsà, ha rebut un d’aquests sobres i ens en fa arribar la foto, fent notar la voluntat (o la ignorància) de Correus de fragmentar la llengua catalana.

En la frase presumptament traduïda l’únic que diferencia el català-central del català-valencià (dos dialectes de la mateixa llengua) és l’adjectiu determinant: «aquest», per al central, «este», per al valencià. Pel que fa a l’inici diferent de la llegenda, no té cap raó de ser lingüística. De fet, «al comprar» és una expressió incorrecta gramaticalment: hauria de ser «en comprar», tant al Principat com al País Valencià. També es podria optar per la fórmula «amb la compra», tant en el dialecte central com el valencià. Es dedueix, per tant, que el redactat diferent respon únicament a la voluntat de diferenciar el que els responsables de Correus consideren o creuen erròniament dos idiomes diferents.

No ens detindrem a ressaltar el fet que «al més infinitiu» és una expressió ben correcta gramaticalment (veg. al + infinitiu). Sí que volem assenyalar, en canvi, que les malifetes de l’administració central espanyola contra les llengües i cultures espanyoles fan més rebombori que efecte. En tot cas, esperem que els tècnics i dirigents de l’empresa estatal, que no usa el seu nom en cap varietat de català, actuen amb la mateixa sensibilitat lingüística i comencen a retolar en les varietats andaluses, argentines o peruanes de l’espanyol-castellà.

La persecució de la llengua de Mariano Rajoy

El diari El País (05.03.2008) aclarix la situació i les opinions del ciutadà català Nevot esmentat per l’actual president del pp espanyol Mariano Rajoy en el debat televisat amb Rodríguez Zapatero:

Un negoci entre dos idiomes

L’agent immobiliari al·ludit per Rajoy rebutja la multa per no retolar en català, però opina que no hi ha persecució de l’espanyol a Catalunya

A. Mars / P. Lobato – Barcelona – 05.03.2008

Manuel Nevot no creu que el castellà estiga perseguit a Catalunya. Però el Govern català li ha posat una multa de 400 euros perquè el rètol de la seua immobiliària no està en català i es nega a pagar-la. Tampoc ha pagat, dit siga de passada, uns altres 400 euros per no disposar del llibre de reclamacions. El cas de Finques Nevot, en la localitat barcelonina de Vilanova i la Geltrú, va saltar a la palestra dilluns quan el líder del pp, Mariano Rajoy, ho va traure per a intentar pujar-li els colors a José Luis Rodríguez Zapatero en el seu segon debat cara a cara.

«Em vaig quedar estupefacte», va afirmar ahir este agent que es declara votant del pp i va autoritzar al diputat popular en el Parlament català Santi Rodríguez que publicitara la seua sanció, encara que no ho esperava en boca del mateix Rajoy. Ahir va reclamar que no s’interpreten les paraules del candidat del pp com a exemple d’un assetjament del castellà. «Ni ell ho va dir ni cree que haja cap persecució», assegura Nevot, que va nàixer en Vilanova, com els seus avis, i que sempre parla en català i castellà «sense haver tingut mai cap problema». També va assenyalar que Zapatero «no té la culpa» de la sanció.

El pp ha pres en els últims temps el debat lingüístic com el seu nou cavall de batalla, ha intentat arravatar-li esta bandera a Ciutadans, el partit que va debutar en el Parlament català amb una pregunta sobre la llengua.

En Catalunya no es multa a cap empresa per retolar en castellà, sinó per no fer-ho, almenys, en català. No hi ha conflicte amb les retolacions bilingües però, si la informació (que no la marca comercial) apareix en un només idioma, este sí que ha de ser el català. És el que establix la llei de política lingüística de 1998. Una llei que l’agent immobiliari de Rajoy va titllar ahir de «tiquismiquis».
Les sancions les imposa l’Agència Catalana del Consum, dependent de la Generalitat, que a l’octubre de 2005 va rebre la denúncia d’un ciutadà contra Finques Nevot. Al gener de 2006 van requerir l’empresa que retolara en català i passats quatre mesos no ho havia fet; per això, a l’octubre de 2007 li van imposar una sanció que està recorreguda. Nevot al·lega que complix la llei perquè, encara que el seu cartell resa des del 1982 «Fincas Nevot, compraventa de pisos solares y rústicos», en la porta figura en català «Finques Nevot».

Sancions per no retolar en català

  • 2003: 2 sancions, per valor de 1.200 euros.
  • 2004: 22 sancions, per valor de 46.300 euros
  • 2005: 119 sancions, per valor de 122.050 euros
  • 2006: 65 sancions, per valor de 48.625 euros

En 2004 i 2005 l’Agència de Consum depenia d’ERC. A mitjan 2006 va passar al PSC, que féu prevaldre «convéncer enfront de multar»

Els efectes de les lleis varien en funció de qui les aplica. Quan Consum depenia d’Esquerra, la inspecció es va disparar (veg. el quadre). Quan va passar a departaments del PSC (Treball o Economia) «es va optar més per convéncer que per sancionar». També influïx que l’aplicació de la llei va ser gradual i les sancions van començar en 2003. Les multes lleus, que són les que s’apliquen, segons Consum, poden sumar un topall de 3.000 euros.

La polèmica està servida per a qui vulga traure’n profit. Ahir, gràcies a la publicitat que li va donar Rajoy al seu cas, el local de Nevot va veure el dia amb adhesius independentistes.

La manipulació malintencionada de Rajoy —i del pp català— va contrastar amb la desinformació manifesta quant a dret lingüístic del candidat socialista Rodríguez Zapatero, ignorància que en un estat amb cinc llengües oficials, si més no, no hauria de ser acceptable per a cap dirigent polític.